CATzonaAquests dies n’hem tingut una de freda i una de calenta a tomb de la cosa de la llengua i el pacte de govern entre Esquerra Republicana i Junts. D’una banda, a les xarxes es va estendre la decepció en constatar que el català mantenia la seva condició de competencieta dins d’una direcció general del […]
“Però cal recordar si es vol entendre (…) Només és no perdent mai de vista el dolor / ni el pas silenciós, indiferent, del temps, / que podem assolir una certa pau”. Joan Margarit sempre va ser molt conscient dels seus orígens en una infantesa de guerra col·lectiva i solitud intransferible, del paper de la […]
Sembla que els discursos sobre la situació de la llengua s’han emancipat definitivament del projecte de la independència, en tant que els últims anys n’havíem fiat el desenvolupament a l’arribada de l’estat propi i a les conseqüències que se’n derivarien en el terreny sociolingüístic. Però ni teníem clar quin paper atorgaríem al castellà en el […]
La publicació en llengua catalana d’Aquesta puta tan distingida (Club Editor) i de L’Aleph (Flâneur) és una notícia de primera. Si alguna cosa ha fet aflorar el procés és que el bilingüisme fluid és un supòsit un xic adàmic, i que moltes persones prefereixen per motius pràctics, polítics o familiars llegir sempre que els és […]
Ja passa, ha passat sempre, que a la universitat els estudiants vagin per una banda i les estructures de poder per una altra, i recentment ens ho hem trobat amb sengles comunicats que, a tomb de la llengua a les aules, revelen l’existència de dues realitats paral·leles. Dèiem en un article de fa uns mesos […]
Ja passa, ha passat sempre, que a la universitat els estudiants vagin per una banda i les estructures de poder per una altra, i recentment ens ho hem trobat amb sengles comunicats que, a tomb de la llengua a les aules, revelen l’existència de dues realitats paral·leles. Dèiem en un article de fa uns mesos […]
Ja passa, ha passat sempre, que a la universitat els estudiants vagin per una banda i les estructures de poder per una altra, i recentment ens ho hem trobat amb sengles comunicats que, a tomb de la llengua a les aules, revelen l’existència de dues realitats paral·leles. Dèiem en un article de fa uns mesos […]
Si hi ha en les lletres catalanes una autora associada al retrat d’una geografia, descrita amb una veu molt concreta, aquesta és, des de fa ja gairebé un quart de segle, Maria Barbal, quan el 1985 va publicar Pedra de tartera, novel·la crepuscular d’un món que s’extingia ambientat al seu Pallars natal. Aquesta capacitat d’haver […]
Si hi ha en les lletres catalanes una autora associada al retrat d’una geografia, descrita amb una veu molt concreta, aquesta és, des de fa ja gairebé un quart de segle, Maria Barbal, quan el 1985 va publicar Pedra de tartera, novel·la crepuscular d’un món que s’extingia ambientat al seu Pallars natal. Aquesta capacitat d’haver […]
No és mai tard per a la poesia. Es va comprovar, per exemple, el 1983, quan al premi Carles Riba s’hi va presentar Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils. Aquell any va guanyar un títol també llarg, La trista veu d’Orfeu i el Tornaveu de Tàntal, de Valerià Pujol, però aquell poemari […]