El Bicibús guanya adeptes a Catalunya per anar a l’escola

Cada cop hi ha més famílies que opten per la mobilitat sostenible a l’hora de portar els fills a l’escola i la bicicleta guanya adeptes. És en aquest context que el Bicibús agafa volada. Es tracta de desplaçaments organitzats en grup amb bicicleta d’infants, pares i mares amb el suport de voluntaris i, en alguns casos, de docents dels centres educatius per fer la ruta més segura. Vic ha estat aquest curs l’epicentre d’una iniciativa que comença a estendre’s pel territori com una taca d’oli.

La iniciativa promoguda per l’associació Canvis en Cadena es va començar a gestar abans de la pandèmia però ha estat aquest curs quan s’ha pogut aplicar. Helena Vilardell, de Canvis en Cadena, és una de les dues mestres que va impulsar la iniciativa a Vic. El confinament va estroncar la idea però amb l’inici de curs es va tirar endavant amb el suport d’Osona en Bici i gradualment s’hi han anat sumant escoles. A hores d’ara hi participen set centres de Vic i una escola de Sant Julià de Vilatorta i està previst que aquesta setmana se n’hi sumin dos més de la capital d’Osona. Divendres passat a Vic 206 nens i nenes van desplaçar-se en Bicibús mentre que a Sant Julià de Vilatorta, que fa Bicibús, ja hi participen el 30% dels estudiants.

Canvis en Cadena s’ha encarregat de la difusió de la iniciativa a través de les xarxes i centres d’altres municipis s’hi han afegit. A Vic el Bicibús funciona els divendres però a Sabadell, l’escola Samuntada va replicar la iniciativa tots els dies de la setmana. També hi ha centres educatius que han començat a fer Bicibús a Lleida, Amposta, Granollers i Igualada, entre d’altres, per l’impuls de les associacions de famílies d’alumnes.

L’AMB va decidir posar en marxa una prova pilot a l’àrea metropolitana amb tres escoles durant el mes d’abril. Es fa formar els participants i se’ls va acompanyar de la mà de Biciclot, que va ensenyar als adults que hi participen com es condueix un grup de bicis amb infants de manera segura. Ara, dues de les escoles participants han decidit continuar amb el Bicibús. Es tracta del col·legi Reial monestir de Santa Isabel, a Barcelona, i l’escola Pi d’en Xandri de Sant Cugat del Vallès. Ruth Lamas, tècnica del servei de mobilitat sostenible de l’AMB, explica que la motivació de les famílies ha estat “fonamental”. Unes 290 persones es van inscriure inicialment al Bicibús de les quals, segons dades de l’AMB, un 24% es mou habitualment en cotxe. Lamas destaca els avantatges de l’experiència pels participants: “Guanyen en autonomia perquè la majoria són infants d’educació infantil i també serveix per teixir comunitat.”

Yago Raventós, professor del col·legi Reial Monestir de Santa Isabel, explica que el Bicibús s’ha anat fent gran des que van decidir posar-lo en marxa al març. La setmana passada van obrir una tercera ruta i assegura que els desplaçaments dels divendres han tingut molt bona resposta també dels conductors. ”Fem pedagogia quan circulem per la calçada, així la gent s’acostuma a veure bicis pel carrer”, manté i afegeix que en algunes ocasions fins i tot els aplaudeixen. Ara reclamen a l’Ajuntament de Barcelona un espai per poder estacionar les bicicletes, que cada cop són més. Berta Gener, mare de l’escola Pi d’en Xandri, diu que circular en grup els ajuda a “normalitzar la bici i a donar-li més visibilitat” i estan engrescats per mantenir la iniciativa ara que s’ha acabat l’acompanyament de l’AMB. Creu que serviran d’exemple a altres escoles de Sant Cugat que també es plantegen començar amb l’experiència.

Anar a la font – El Punt Avui

Es dispara l’alarma per tres macroprojectes fotovoltaics

Tres macroprojectes fotovoltaics entre Sant Jordi Desvalls i Foixà que sumen un total de 143 hectàrees (ha) de plaques solars i el corresponent cablejat –d’uns 9 quilòmetres– i 33 torres de fins a 50 metres d’altura per evacuar l’energia cap a la subestació de la Farga, a Sant Julià de Ramis, han encès la polèmica en aquesta zona de les comarques gironines. A cavall del Baix Empordà i el Gironès, els tres projectes –que són del mateix promotor, Photovoltaic Energy Horizon, de Valladolid– estan en fase d’exposició pública. Per fer front comú i intercanviar experiències davant aquests tres projectes anomenats La Farga 1, 2 i 3 i que, en realitat, serien un de sol que s’ha repartit en dos municipis per poder-se ajustar a la normativa, segons expliquen els alcaldes implicats, representants de disset ajuntaments propers a la zona i el diputat gironí Dani Cornellà es van reunir ahir a la tarda a l’ajuntament de Sant Jordi Desvalls.

Manifest de rebuig

Entre les accions decidides, segons va explicar l’alcaldessa de Cervià de Ter, Roser Estañol, hi ha la redacció d’un manifest en contra d’aquests tipus de projectes que es farà arribar a tots els consistoris, ja que s’entén que en qualsevol moment qualsevol municipi es pot veure afectat. A més, també van decidir que el cas es farà arribar al Parlament i que es demanarà una modificació de la llei vigent sobre renovables. “Tots estem d’acord que energies renovables sí, però no d’aquesta manera”, diu Estañol.

Exactament, els municipis afectats per aquests parcs solars són –segons consta en la documentació feta arribar pels promotors al Departament de Territori– Foixà, Sant Jordi Desvalls, Viladasens, Flaçà, Cervià de Ter i Sant Julià de Ramis. Tots aquests municipis van ser representats en la reunió pels seus alcaldes –en el cas de Sant Julià, l’alcalde també és vicepresident del Consell Comarcal del Gironès–. També hi van assistir els alcaldes de la Pera, Colomers, Jafre, Sant Joan de Mollet, Celrà, Bordils, Juià, Sant Martí Vell i Parlavà, i, tot i no ser-hi, van rebre el suport també de Madremanya i Verges.

Els projectes

En el cas de Foixà, l’empresa preveu dues plantes fotovoltaiques de 50 MW i 15 MW, respectivament, en dues superfícies de 65 i 18 ha que estarien connectades amb la subestació de Sant Julià a través d’un cablejat aeri. L’alcalde de Foixà, Josep Oliveras, considera que la planta suposa un “fort impacte” per a municipis tan petits com aquest. A Sant Jordi Desvalls, el projecte també parla d’un parc de 60 ha i un cablejat de gairebé 5,5 quilòmetres fins a la Farga. Es preveuen tretze torres des d’aquest municipi fins a la Farga de Sant Julià, passant pels altres termes afectats, com ara Cervià de Ter. L’alcaldessa de Sant Jordi Desvalls, Núria Martínez, va destacar que els veïns ja havien mostrat en una reunió el seu rebuig majoritari a aquest macroprojecte i que el consistori hi presentarà al·legacions. També en presentarà l’Ajuntament de Cervià –un municipi que ja s’ha vist afectat per altres infraestructures elèctriques per la seva situació–, segons va avançar la seva alcaldessa. De fet, a banda de l’impacte visual dels parcs solars en municipis petits que viuen precisament de l’entorn, com destaquen els alcaldes, un dels principals problemes és precisament el cablejat que obliga a instal·lar les torres de suport.

Anar a la font – El Punt Avui

Figueres reasfaltarà fins a catorze trams de carrer

L’Ajuntament de Figueres iniciarà la setmana vinent obres de conservació i manteniment de l’asfalt de catorze trams de carrers de la ciutat, una tanda que va validar la junta de govern local l’1 d’octubre de l’any passat i que ara s’executarà en menys d’un mes. La superfície total que s’asfaltarà és de 2.360 metres quadrats.

La intervenció s’iniciarà la setmana vinent i dos dels primers carrers que es tornaran a asfaltar són el d’Avinyonet i el carrer Met Miravitlles. També es refarà l’asfalt a la part nord de la rotonda del carrer Fages de Climent, el carrer Albert Cotó (des de l’avinguda Salvador Dalí fins al carrer Santa Llogaia), el carrer Sant Llàtzer –des de Méndez Núñez fins a Pompeu Fabra–, el carrer Mare de Déu de Montserrat –entre el carrer Oliva i el carrer Nou– i la rambla Nova est. Així mateix, s’asfaltarà la rambla Nova oest, el carrer Josep Roca i Bros, la rotonda de la carretera de Llançà, la plaça de l’Estació nord, la plaça de l’Estació sud, el carrer Rubaudonadeu i el carrer Mar.

Els treballs aniran a càrrec de l’empresa Construccions Fusté i tindran un cost per a l’Ajuntament de 186.076 euros, una xifra sensiblement inferior al preu de sortida del concurs, que va ser de 264.052 euros. Van participar en el concurs fins a nou empreses diferents. La guanyadora va ser la que va oferir el preu més baix de les que es van presentar.

La tanda d’asfaltatge s’ha d’executar entre el 31 de maig i el 27 de juny. Les obres de reparació s’organitzaran per zones per evitar al màxim els talls de circulació.

L’asfaltatge d’aquests carrers ja fa alguns mesos que s’havia d’efectuar, però el cert és que el darrer pla d’asfaltatge fa ja sis anys que es va desplegar. Els treballs consistiran a intervenir en el fresatge del paviment existent; la reparació de l’enfonsament; la repavimentació amb aplicació de reg d’emprimació i subministrament, estesa i compactació d’una capa d’aglomerat asfàltic en calent.

Anar a la font – El Punt Avui

Barcelona rebutja donar suport al pla d’Aena per ampliar l’aeroport Josep Tarradellas

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat donar suport al pla d’Aena per ampliar l’aeroport Josep Tarradellas – El Prat.

ERC i BComú han votat en contra i JxCat s’ha abstingut en la votació d’una proposició de BCN pel Canvi que volia donar “ple suport” al pla d’Aena exigint l’anàlisi prèvia de l’impacte del projecte sobre el medi natural i la biodiversitat de l’entorn del delta del Llobregat i l’informe previ favorable de la Unió Europea, així com de l’afectació de contaminació acústica. També demanava consens amb els ajuntaments propers a l’aeroport i la Generalitat per facilitar-ne l’aprovació com més aviat millor.

Manuel Valls, de Barcelona pel Canvi, ha defensat la proposició, transaccionada amb el PSC, per no perdre el pla d’inversió. “El debat no ha de ser entre creixement i medi ambient, cal trobar una pista àmplia on Barcelona sigui una ciutat encara més connectada”, ha exposat.

ERC ha estat el grup més crític perquè considera que “el creixement etern no ens farà ser més pròspers”. “Valls ens demana fer un acte de fe a Aena”, ha lamentat la formació. “Direm no a ser l’oficina nord-est de la Moncloa, perquè volem que les decisions sobre el sistema aeroportuari es puguin prendre des d’aquí”, han exposat.

Per part del PSC, Laia Bonet ha destacat la “importància cabdal” de la infraestructura pel seu “impacte social i econòmic” i ho ha argumentat amb les dades dels llocs de treball i el PIB. “No estrangulem el futur de l’aeroport per creure que el tren el pot substituir, perquè no ho farà”, ha exposat. També ha fet una crida a assolir “un acord institucional ampli” en aquesta qüestió.

En contra del seu soci de govern, Bcomú ha votat en contra de la proposició. Janet Sanz ha dit que el debat hauria de ser com fer “un aeroport del segle XXI” que aconsegueixi que “economia i ecologia vagin de la mà”. “Tenim un excés d’emissions, contaminació, i d’això no se’n parla”, ha lamentat Sanz.

Ciutadans i el PP s’han pronunciat en el mateix sentit. Celestino Corbacho ha dit que “O bé Barcelona juga un paper internacional o no hi serà”. Per part del PP han defensat que les obres són una “demanda històrica” i “afavoririen la reactivació econòmica” en un moment en què “el Prat ja ha arribat al seu límit”.

JxCat s’ha abstingut perquè considera que és “un debat de gran complexitat” on és “inviable qualsevol plantejament simplista”. “De cap manera podem donar xecs en blanc ni a la proposta d’Aena ni a cap altra”. Han demanat una taula de les administracions implicades per decidir què es fa i han dit que hi ha temps fins al 2024, quan consideren que es recuperarà el trànsit aeri.

Anar a la font – El Punt Avui

Barcelona rebutja donar suport al pla d’Aena per ampliar l’aeroport Josep Tarradellas

La Comissió d’Ecologia, Urbanisme, Infraestructures i Mobilitat de l’Ajuntament de Barcelona ha rebutjat donar suport al pla d’Aena per ampliar l’aeroport Josep Tarradellas – El Prat.

ERC i BComú han votat en contra i JxCat s’ha abstingut en la votació d’una proposició de BCN pel Canvi que volia donar “ple suport” al pla d’Aena exigint l’anàlisi prèvia de l’impacte del projecte sobre el medi natural i la biodiversitat de l’entorn del delta del Llobregat i l’informe previ favorable de la Unió Europea, així com de l’afectació de contaminació acústica. També demanava consens amb els ajuntaments propers a l’aeroport i la Generalitat per facilitar-ne l’aprovació com més aviat millor.

Manuel Valls, de Barcelona pel Canvi, ha defensat la proposició, transaccionada amb el PSC, per no perdre el pla d’inversió. “El debat no ha de ser entre creixement i medi ambient, cal trobar una pista àmplia on Barcelona sigui una ciutat encara més connectada”, ha exposat.

ERC ha estat el grup més crític perquè considera que “el creixement etern no ens farà ser més pròspers”. “Valls ens demana fer un acte de fe a Aena”, ha lamentat la formació. “Direm no a ser l’oficina nord-est de la Moncloa, perquè volem que les decisions sobre el sistema aeroportuari es puguin prendre des d’aquí”, han exposat.

Per part del PSC, Laia Bonet ha destacat la “importància cabdal” de la infraestructura pel seu “impacte social i econòmic” i ho ha argumentat amb les dades dels llocs de treball i el PIB. “No estrangulem el futur de l’aeroport per creure que el tren el pot substituir, perquè no ho farà”, ha exposat. També ha fet una crida a assolir “un acord institucional ampli” en aquesta qüestió.

En contra del seu soci de govern, Bcomú ha votat en contra de la proposició. Janet Sanz ha dit que el debat hauria de ser com fer “un aeroport del segle XXI” que aconsegueixi que “economia i ecologia vagin de la mà”. “Tenim un excés d’emissions, contaminació, i d’això no se’n parla”, ha lamentat Sanz.

Ciutadans i el PP s’han pronunciat en el mateix sentit. Celestino Corbacho ha dit que “O bé Barcelona juga un paper internacional o no hi serà”. Per part del PP han defensat que les obres són una “demanda històrica” i “afavoririen la reactivació econòmica” en un moment en què “el Prat ja ha arribat al seu límit”.

JxCat s’ha abstingut perquè considera que és “un debat de gran complexitat” on és “inviable qualsevol plantejament simplista”. “De cap manera podem donar xecs en blanc ni a la proposta d’Aena ni a cap altra”. Han demanat una taula de les administracions implicades per decidir què es fa i han dit que hi ha temps fins al 2024, quan consideren que es recuperarà el trànsit aeri.

Anar a la font – El Punt Avui

El Girona-Costa Brava té el segell d’aeroport segur

L’aeroport Girona-Costa Brava ha rebut la certificació del programa d’acreditació de salut eeroportuària, que avalua el compliment de les mesures sanitàries per les organitzacions aeronàutiques i l’OMS. Les accions aplicades a l’aeroport gironí tenen a veure amb la instal·lació de mampares, la neteja i la desinfecció, la senyalització, la ventilació, el gel hidroalcohòlic i els procediments contactless (sense contacte).

Anar a la font – El Punt Avui

El Girona-Costa Brava té el segell d’aeroport segur

L’aeroport Girona-Costa Brava ha rebut la certificació del programa d’acreditació de salut eeroportuària, que avalua el compliment de les mesures sanitàries per les organitzacions aeronàutiques i l’OMS. Les accions aplicades a l’aeroport gironí tenen a veure amb la instal·lació de mampares, la neteja i la desinfecció, la senyalització, la ventilació, el gel hidroalcohòlic i els procediments contactless (sense contacte).

Anar a la font – El Punt Avui

El Girona-Costa Brava té el segell d’aeroport segur

L’aeroport Girona-Costa Brava ha rebut la certificació del programa d’acreditació de salut eeroportuària, que avalua el compliment de les mesures sanitàries per les organitzacions aeronàutiques i l’OMS. Les accions aplicades a l’aeroport gironí tenen a veure amb la instal·lació de mampares, la neteja i la desinfecció, la senyalització, la ventilació, el gel hidroalcohòlic i els procediments contactless (sense contacte).

Anar a la font – El Punt Avui

Els nous trens de l’L1 i l’L3 del metro seran més accessibles

Els nous trens que circularan per l’L1 i l’L3 del metro a partir de l’any vinent tindran característiques avançades d’accessibilitat seguint les directrius de països de l’entorn que inspiren el futur codi d’accessibilitat de Catalunya. Ahir TMB va fer la presentació de la maqueta dels combois amb la presència de responsables d’organitzacions de persones amb diferents capacitats. Es tracta d’una cinquantena d’unitats que s’estan fabricant a la planta que Alstom té a Santa Perpètua de Mogoda. Entre l’estiu del 2021 i el novembre del 2022 s’ha de lliurar un contingent inicial de 42 unitats, i el 2023, 8 unitats més. N’hi haurà 26 d’ample internacional per a l’L3, i 24 d’ample ibèric que seran per a l’L1.

Entre les millores d’accessibilitat dels nous trens destaca que la primera porta de cada unitat s’obrirà automàticament i disposarà d’un avisador de llum i so per localitzar-les. A més, en aquests espais se substitueixen les barreres verticals per subjeccions al sostre. Per a les persones amb dificultats de mobilitat, s’ha instal·lat un botó a l’altura del seient perquè el conductor sàpiga que necessita més temps per baixar. Les unitats tindran vint seients senyalitzats amb vermell no en gris perquè “es vegi clarament que són espais reservats”, segons va explicar ahir la presidenta de TMB, Rosa Alarcon. Els trens també disposaran de pantalles de vídeo situades sobre les portes i altaveus per informar de la pròxima estació de manera visual i acústica. S’ha implementat un sistema de bucle d’inducció magnètica per facilitar l’audició a les persones amb implant coclear i hi haurà espai per a quatre cadires de rodes en cada tren.

Anar a la font – El Punt Avui

Presenten als veïns el futur geriàtric de Llançà

El projecte del nou geriàtric i centre de dia Les Esplanes, a Llançà, planteja una residència amb una capacitat inicial de 46 persones (18 habitacions individuals i 14 de dobles), i possibles ampliacions posteriors fins a 82 o 91 places. Pel que fa al centre de dia, està previst que comenci a funcionar amb una capacitat de 30 persones i que es pugui anar ampliant fins a 50.

L’aspecte i els detalls d’aquest futur complex es presentaran públicament demà dissabte (18 h, a la Casa de Cultura), amb un acte a càrrec de l’equip redactor del projecte, MIBA Architects, dirigit pels arquitectes Laia Isern Ros i Toni Montes Boada. L’exposició del projecte quedarà oberta al públic fins al 30 de maig. El pressupost previst per a aquest conjunt és d’uns 4,5 milions d’euros i l’Ajuntament confia poder posar a concurs la seva construcció d’aquí a finals d’any o principis del 2022, de la mateixa manera que a continuació també se’n posarà a concurs la gestió.

L’edifici se situarà en una parcel·la cedida per l’Ajuntament de 11.131,94 m² a l’avinguda Antoni Margarits, entre els carrers Selva de Mar i Era, i la zona verda del pla especial les EsplanesEntre altres característiques, el projecte escollit aposta pel model bioclimàtic, reduint la demanda d’energia i d’aigua i minimitzant l’impacte ambiental dels materials, els processos constructius i la generació d’energia neta. Segons expliquen els arquitectes, el disseny de l’edifici, amb l’orientació i la disposició dels patis, la ventilació creuada i la vegetació, afavoreix que tingui una alta capacitat de dissipar la calor en els mesos càlids i també la capacitat d’obtenir guanys tèrmics durant els mesos freds. Alhora que es busca reduir al màxim la demanda d’energia de l’edifici, s’aposta per produir energia neta per mitjà de 204 plaques fotovoltaiques que han d’aportar 71,4kW de potència i la instal·lació d’una caldera de biomassa. L’aigua de la pluja s’emmagatzemarà en aljubs per al reg del jardí i omplir les cisternes dels inodors.

Anar a la font – El Punt Avui