El Parlament de Catalunya s’interessa pel Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+, com a nou Dret Universal

La Comissió de Drets Socials del Parlament de Catalunya acull una compareixença sobre el Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+, com a nou Dret Universal

  • El proper 22 de desembre es presenta al Parlament de Catalunya, en la Comissió de Drets Socials, una proposta per reconèixer el Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+. Es demana impulsar una moció a favor del DA+ en el Ple i impulsar una Llei que doni garanties en aquest dret.
  • El Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+ té l’objectiu de garantir el dret de tota persona a relacionar-se, a gaudir de la companyia i del suport d’altres individus.
  • El DA+ ha estat presentat al Congrés de Diputats a Madrid i en breu arribarà al Senat, i ha estat reconegut pels  Ajuntament de Barcelona i de Sabadell i per la Diputació de Barcelona

L’Associació Som Base (www.sombase.cat), formada per voluntaris polítics, va encetar, a finals de 2019, la redacció d’un projecte pioner per garantir el Dret a l’Acompanyament Afectiu, conegut com a DA+ (www.daplus.org). Aquest dret manifesta que totes les persones tenen dret a relacionar-se i a ser tractades amb afecte. A sentir-se acompanyades i a que aquesta relació, entre iguals, sigui afectiva: lliure, bilateral, directa, respectuosa i consentida”.

Som Base treballa pel reconeixement d’aquest dret a tots els nivells: local, nacional i internacional; i aconseguir que sigui reconegut com a Dret Humà Universal.

L'asociació Som Base impulsa que el Dret al Acompanyament Afectiu sigui un Dret Humà Universal - SOM BASE
L’asociació Som Base impulsa que el Dret al Acompanyament Afectiu sigui un Dret Humà Universal – SOM BASE

A nivell estatal, el passat 22 de febrer, Mau Blancafort, advocat i voluntari d’Amics de la Gent Gran des de fa més de 30 anys, un dels fundadors i coordinador de Som Base, va comparèixer davant la Comisión de Asuntos Sociales al Congrés de Diputats per donar a conèixer el Dret a l’Acompanyament Afectiu, el DA+. La compareixença va comptar amb una molt bona acollida per part de totes les forces polítiques i, el 15 de juny, representants de Som Base van presentar al registre del Congrés una Proposta no de Llei (PNL) a favor del Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+, com a pas previ perquè arribi al ple del Congrés i pugui ser debatut i aprovat. I s’està preparant també la presentació d’una moció a favor del DA+ al Senat.

Ara, ha arribat el moment de presentar el Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+ al Parlament de Catalunya. I així, el proper 22 de desembre, Mau Blancafort exposarà, davant dels diputats de la Comissió de Drets Socials, en què consisteix i demanarà impulsar una moció a favor del DA+ en el Ple. Un cop reconegut aquest dret en la ciutadania, caldrà començar a treballar en l’elaboració d’una normativa que garanteixi el seu compliment. Som Base ja fa temps

que hi treballa en un esborrany per a una futura llei per garantir l’Acompanyament Afectiu DA+.

Declaració Institucional a les institucions municipals

En paral·lel, s’ha estat gestionant l’aprovació de Declaracions Institucionals i Mocions de reconeixement del DA+ en diferents institucions públiques. Així, el Ple de l’Ajuntament de Barcelona del passat 30 d’abril d’enguany va aprovar una Declaració Institucional de reconeixement del DA+ amb el consens de tots els grups municipals, com també ho va fer la Diputació de Barcelona el 27 de maig, i l’Ajuntament de Sabadell el dia 13 d’octubre.

Es mantenen converses amb d’altres ajuntaments que estan estudiant la proposta per presentar la Declaració Institucional i/o mocions sobre el DA+ als seus diferents plens municipals, com l’Ajuntament de Pineda de Mar, Hospitalet, el de Girona o el de Badalona.

Un Dret amb la complicitat social i política

En aquest camí cap a la implantació del Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+, Som Base no està sola. Compta amb la complicitat d’altres associacions, entitats i persones amb un paper social rellevant, que veuen la necessitat d’aquest Dret. Entre aquests, es troben Amics de la Gent Gran, Avismón, Càritas, Creu Roja, les Fundacions Affinity, Ajuda i Esperança, Mémora i Roure, i les federacions FATEC, FCV i Tercer Sector, etc. Algunes d’elles participen activament en la iniciativa i diferents representants formen part del grup de treball, per tal de coordinar objectius i elaborar un primer esborrany per a una futura Llei del Dret a l’Acompanyament Afectiu DA+.

#DretAcompanyamentAfectiu

Un dels èxits del DA+ és comptar amb el beneplàcit de totes les forces polítiques, sense distinció de sigles, perquè “erradicar la soledat no desitjada en favor de l’Acompanyament Afectiu és cosa de tots”.

Un cop assolit el territori estatal, es vol dur el projecte a l’àmbit internacional a través de diferents entitats, federacions i institucions fins a l’ONU, l’Organització de les Nacions Unides.

Què és Som Base

Som Base és una associació que neix a Barcelona a finals de 2017 amb la vocació d’influir en les polítiques que afecten a les persones. És un grup de voluntaris polítics que entenen que “amb l’acció social no és suficient per canviar la societat; que és necessari participar en les polítiques i en la manera d’exercir el poder i l’oposició per influir de forma decisiva”. Tracten d’allunyar-se dels interessos econòmics i personals per treballar en un pla de cooperació entre persones amb vocació de servir a la societat.

Per a més informació:

www.daplus.org

www.sombase.cat

Font: www.comunicaccio.net

Poesia catalana 2020: femenina, sense por i contra l’algoritme

La qüestió potser no és tant si els poetes emmudeixen com si encara es té una orella prou fina com per escoltar. Sobre aquesta premissa reflexionava el filòsof Hans-Georg Gadamer. I, en temps més sorollosos i de confinaments, ho recalca ara l’assagista Ingrid Guardiola, que sí que sembla que en té, menys d’acord amb el seu balanç (ella l’anomena “balanceig”) de la producció poètica catalana el 2020 que ha realitzat per a l’anuari dels Jocs Florals que convoca l’Ajuntament de Barcelona.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

40 anys de l’assalt al Banc Central de Barcelona, en imatges

Aquest diumenge 23 es compleix el 40è aniversari d’un dels esdeveniments més coneguts de la Transició, el segrest durant 37 hores al Banc Central de la plaça de Catalunya. Tres mesos després del 23-F, tot Espanya va viure pendent d’un esdeveniment que va causar un seriós descrèdit en el Govern de Leopoldo Calvo-Sotelo, acabat d’estrenar, i que va consolidar el que es va denominar “la síndrome del Cop” Anar a la font – Elpais.cat

40 anys de l’assalt al Banc Central de Barcelona, en imatges

Aquest diumenge 23 es compleix el 40è aniversari d’un dels esdeveniments més coneguts de la Transició, el segrest durant 37 hores al Banc Central de la plaça de Catalunya. Tres mesos després del 23-F, tot Espanya va viure pendent d’un esdeveniment que va causar un seriós descrèdit en el Govern de Leopoldo Calvo-Sotelo, acabat d’estrenar, i que va consolidar el que es va denominar “la síndrome del Cop” Anar a la font – Elpais.cat

40 anys de l’assalt al Banc Central de Barcelona, en imatges

Aquest diumenge 23 es compleix el 40è aniversari d’un dels esdeveniments més coneguts de la Transició, el segrest durant 37 hores al Banc Central de la plaça de Catalunya. Tres mesos després del 23-F, tot Espanya va viure pendent d’un esdeveniment que va causar un seriós descrèdit en el Govern de Leopoldo Calvo-Sotelo, acabat d’estrenar, i que va consolidar el que es va denominar “la síndrome del Cop” Anar a la font – Elpais.cat

40 anys de l’assalt al Banc Central de Barcelona, en imatges

Aquest diumenge 23 es compleix el 40è aniversari d’un dels esdeveniments més coneguts de la Transició, el segrest durant 37 hores al Banc Central de la plaça de Catalunya. Tres mesos després del 23-F, tot Espanya va viure pendent d’un esdeveniment que va causar un seriós descrèdit en el Govern de Leopoldo Calvo-Sotelo, acabat d’estrenar, i que va consolidar el que es va denominar “la síndrome del Cop” Anar a la font – Elpais.cat

Menjar d’entrepà

L’alta cuina no mata la cuina tradicional de subsistència. Més aviat la complementa i la millora. Com a exemples, els imprescindibles entrepans de tota la vida. Llesca de pa, teca i una altra llesca de pa. Una recepta senzilla que va des de la nutella del bocata del cole quan érem petits fins a autèntiques plataformes de pa al damunt de les quals es combinen productes selectes amb textures, gustos, olors… i que no deixen de ser entrepans. Dins de l’oferta infinita en aquest gènere de cuina informal a Barcelona (i a qualsevol ciutat del món), hem triat cinc establiments a diferents barris de la ciutat en els quals menjar pa amb ingredients d’allò més variats és una autèntica delícia. En molts no fan només entrepans, pot ser que, fins i tot, ni tan sols siguin l’estrella de la carta, però en qualsevol cas hi sortirem amb ganes de tornar.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Menjar d’entrepà

L’alta cuina no mata la cuina tradicional de subsistència. Més aviat la complementa i la millora. Com a exemples, els imprescindibles entrepans de tota la vida. Llesca de pa, teca i una altra llesca de pa. Una recepta senzilla que va des de la nutella del bocata del cole quan érem petits fins a autèntiques plataformes de pa al damunt de les quals es combinen productes selectes amb textures, gustos, olors… i que no deixen de ser entrepans. Dins de l’oferta infinita en aquest gènere de cuina informal a Barcelona (i a qualsevol ciutat del món), hem triat cinc establiments a diferents barris de la ciutat en els quals menjar pa amb ingredients d’allò més variats és una autèntica delícia. En molts no fan només entrepans, pot ser que, fins i tot, ni tan sols siguin l’estrella de la carta, però en qualsevol cas hi sortirem amb ganes de tornar.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

De bars altre cop per Sitges… sense distància

Catorze mesos després que es declarés l’estat d’alarma i es tanqués l’oci nocturn per la pandèmia, Sitges va fer dijous a la nit un assaig clínic en el qual prop de 400 voluntaris van gaudir de nou de bars nocturns sense la necessitat de mantenir la distància social encara que amb mascareta, ús de gel hidroalcohòlic i després d’haver-se sotmès a una prova ràpida d’antígens.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

De bars altre cop per Sitges… sense distància

Catorze mesos després que es declarés l’estat d’alarma i es tanqués l’oci nocturn per la pandèmia, Sitges va fer dijous a la nit un assaig clínic en el qual prop de 400 voluntaris van gaudir de nou de bars nocturns sense la necessitat de mantenir la distància social encara que amb mascareta, ús de gel hidroalcohòlic i després d’haver-se sotmès a una prova ràpida d’antígens.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat