Homenatge a Aleksei Navalni en ple cor d’Andorra

Així, una de les estàtues que es troben a la zona, s’ha omplert, per un costat, de flors en senyal de dol per la mort de Navalni, l’home que més s’havia oposat a Putin els darrers anys, a costa de l’obertura de diferents processos judicials contra ell amb dubtosos arguments, un intent d’enverinament, la seva condemna i empresonament en un centre penitenciari a Yamalia, regió del cercle polar àrtic i, finalment, la seva defunció per motius que, ara mateix, sembla difícil que el Kremlin vulgui aclarir. Com s’ha dit, el dol està representant per les flors. L’altre sentiment, el d’indignació, queda patent amb els dos missatges escrits sobre paper. Un, en castellà: “Putin mató a Navalny”, s’hi pot llegir. L’altre, en rus i en anglès, on es destaca que l’opositor ara desaparegut mai es va rendir en la seva lluita contra el dirigent rus que, entre altres, és el principal responsable de l’actual guerra a Ucraïna. Justament, també s’ha col·locat una bandera blanca-i-blava, símbol de l’oposició a la invasió russa.

Altaveu – Read More

Ingressava diners de l’empresa a coneguts per apropiar-se’n després

El cas estava judicialitzat i la investigació la va iniciar la policia d’ençà de la denúncia de la pròpia companyia afectada. Tots els implicats són del país. I els responsables de l’empresa, en el moment de formalitzar la denúncia arran d’advertir certes anomalies, ja van indicar prou elements com per posar de seguida el focus sobre l’empleada, que tenia accés a la comptabilitat i l’operativa bancària de l’empresa. Hauria desviat amb el temps 14.000 euros, segons la policia. L’empleada detinguda feia transferències des dels comptes de l’empresa cap al de coneguts seus i, posteriorment, se suposada que de forma aliada amb aquests darrers, acabava percebent els diners desviats. Presumptament, almenys alguns dels col·laboradors, també rebia comissions per participar de la maniobra defraudatòria. Producte de la investigació policial s’hauria pogut detenir un dels col·laboradors de la principal responsable del frau. Es tracta d’un home de 42 anys també resident al Principat com la principal acusada. Els dos arrestos es van dur a terme dimecres. I entre l’un i l’altre van passar unes quantes hores. Els dos detinguts, acusats de sengles delictes contra el patrimoni, ja han passat a disposició judicial.

Altaveu – Read More

Espanya es fa l’orni davant la reclamació dels Cierco per haver ‘destruït’ Banco Madrid i BPA

La demanda es va formalitzar fa pràcticament un any davant el ministeri de Presidència. Es tracta d’una petició de responsabilitat patrimonial a l’administració. “Els ara reclamants entenen que, tant la decisió d’intervenció adoptada pel Banc d’Espanya, com les posteriors que van donar lloc a la liquidació de Banco de Madrid, són antijurídiques, desraonades i generadores d’un mal que aquelles no tenien el deure de suportar. En la mesura en què els van generar un perjudici econòmic evident, com és la pèrdua absoluta del valor de la seva participació al Banco de Madrid”, es manté un document de 46 pàgines. Hi ha dos elements clau que donen força a la petició, que també es va fer directament contra el Banc d’Espanya i inicialment es va desestimar en considerar que l’actuació del supervisor bancari espanyol va ser “proporcionada”. Aquesta desestimació, però, està recorreguda davant del Tribunal Suprem. Els elements decisius, com es deia, són el fet que totes les causes, penals i administratives, que es van obrir a Espanya es van acabar arxivant. Més encara, en aquelles actuacions judicials derivades d’un expedient del Sepblac, els tribunals espanyols van acabar resolent que els mecanismes que tenia Banco Madrid per combatre el blanqueig de capitals anaven molt més enllà dels mínims exigibles. També les poquíssimes querelles que es van interposar en el seu moment es van tancar deixant clar que la fallida no era en cap moment delictiva. I que, en tot cas, va ser derivat d’una actuació administrativa que res tenia a veure amb el funcionament bancari que es va intervenir Banco Madrid. “Ser indemnitzats en la quantitat total conjunta de 374.893.151,08 euros, corresponents a la suma de 189.790.809,46 euros per la pèrdua patrimonial patida per la liquidació de BPA i 185.102.341,62 euros per la pèrdua patrimonial patida per la liquidació de Banco Madrid” L’altra pota fonamental de la demanda que ara per ara Espanya ha declinat de respondre té a veure amb el fet que la Justícia andorrana ha admès a tràmit un seguit de querelles i ampliacions de les mateixes associades que tenen a veure amb l’actuació de la ‘policia patriòtica’ i d’alts comandaments polítics. “Els fets denunciats en les querelles estarien relacionats amb suposades extorsions, coaccions i xantatge realitzats des de l’any 2014 per agents de la policia espanyola a responsables de la BPA. La raó era conèixer, a través de vies il·legals, una informació bancària secreta, protegida per la legislació andorrana i relacionada amb diferents governants de Catalunya i els seus familiars, entre els quals Jordi Pujol, Artur Mas i Oriol Junqueras.” La demanda administrativa fa referència a tot un seguit d’informacions i elements documentals que evidencien que es va actuar de mala fe per enganyar qui va caldre per poder accedir a les interioritats dels bancs i aconseguir -o intentar-ho, vaja- una informació que no hi era perquè no existia. “S’ha posat de manifest que aquestes notes van ser elaborades pel FinCEN partint d’informacions falses subministrades als organismes dels EUA per part de funcionaris al servei del ministeri de l’Interior espanyol”, s’indica. Per tot plegat es va iniciar un procediment de responsabilitat patrimonial que hores d’ara, aparentment, està als llimbs. Se sol·licita al ministeri de Presidència que vulgui “reconèixer i declarar la responsabilitat patrimonial de l’administració general de l’Estat pels danys causats als reclamants com a accionistes majoritaris de BPA i Banco Madrid per la liquidació de les dues entitats, a conseqüència del conjunt d’actes i actuacions que han estat descrits al cos del present escrit, i que els reclamants no tenen el deure jurídic de suportar a la seva esfera patrimonial”. Per tot plegat, els que van ser els màxims accionistes de les dues entitats bancàries reclamen “ser indemnitzats en la quantitat total conjunta de 374.893.151,08 euros, corresponents a la suma de 189.790.809,46 euros per la pèrdua patrimonial patida per la liquidació de BPA i 185.102.341,62 euros per la pèrdua patrimonial patida per la liquidació de Banco Madrid”. Sense oblidar els interessos legals o de qualsevol altre tipus que s’escaiguin des de la interposició de les pertinents demandes.

Altaveu – Read More

Oriol Olm acaba 33è i Adrià Bartumeu 47è a la individual de la Copa del Món de Val Martello

La duresa de la prova ha fet efecte en una matinal on Olm ha quedat a menys de dotze minuts del campió Gachet amb un temps de 1h 35′ 41”, mentre que Bartumeu ha creuat la línia d’arribada a gairebé 22 minuts del líder (1h 46′ 00”). La guanyadora de la categoria femenina ha estat Axelle Gachet-Mollaret amb un temps de 1h 27′ 24”. A les ordres del seleccionador nacional Xavier Capdevila, els dos esquiadors de l’equip andorrà segueixen preparant-se a la localitat italiana a l’espera de disputar la prova esprint, que serà aquest diumenge després de la cursa de relleus.

Altaveu – Read More

Govern té actius 285 permisos de refugiats ucraïnesos, 80 dels quals de sojorn i treball

Fa uns dies els refugiats ucraïnesos que resideixen al Principat van començar a mostrar neguit per les possibilitat de poder seguir residint al país un cop els caduqués l’autorització de sojorn i treball en qualitat de beneficiaris de protecció temporal i transitòria per raons humanitàries. El permís inicial té una vigència de dos anys i temien que en el moment d’haver d’accedir als permisos d’immigració de la quota general, no poguessin presentar la documentació necessària per la situació de guerra que viu el seu país d’origen. Haver de demanar, per exemple, un certificat d’antecedents penals, no és una gestió que es pugui fer d’un dia per l’altre i el termini de dos anys, pels primers que van accedir-hi, es compleix a mitjans de març. Ahir, però, el ministre portaveu va indicar que d’entrada els refugiats podran prorrogar l’autorització durant sis mesos, tal com ja preveia la llei. Un termini que hauria de ser suficient per disposar de la documentació necessària per fer el pas a la quota general. Ara bé, quanta gent es troba en aquesta situació? Actualment el Govern té 285 permisos actius de persones refugiades, 205 dels quals només són de sojorn i 80 de sojorn i treball perquè les persones han pogut accedir a una feina. Cal tenir present que malgrat que als refugiats se’ls contracti com a assalariats, no passen directament a la quota general, sinó que el canvi d’estatus no es donarà fins que no caduqui el permís de protecció temporal. A banda, des de l’executiu es té coneixement que encara no deu persones han obert empresa pròpia i per tant, s’han pogut establir al Principat per compte propi.

Altaveu – Read More

Marsol preveu tenir enllestit en un mes el reglament per regular els espais de coworking

Marsol ha inaugurat aquest dijous l’eSports City Talks, un esdeveniment organitzat per Andorra Bussiness sobre la innovació dels esports electrònics. En el marc d’aquesta jornada ha explicat que s’està treballant en un reglament per regular els espais de coworking per tal que empreses emergents provinents, per exemple d’aquest àmbit “tinguin un lloc de treball adaptat en una normativa de qualitat dins d’aquests espais”. Preveu tenir-ho enllestit “en un mes” i ja s’han fet un parell de reunions amb el sector. Un altre dels objectius que vol recollir aquest reglament és que “algunes societats s’hi puguin domiciliar i s’alliberin pisos. Aquest és el meu gran repte”, ha dit la ministra. DIVERSIFICACIÓ AMB ELS E-SPORTS Andorra és un dels primers països que ha legislat en matèria d’esports electrònics i Conxita Marsol ha destacat que “la jornada d’avui és una bona mostra de conèixer aquest món i és un camí a seguir en l’àmbit de la diversificació econòmica”. Per la seva part, la directora d’Andorra Bussines, Judith Hidalgo, ha destacat el caire internacional de la jornada per tal d’establir un punt de reflexió sobre un sector en constant evolució. Hi ha uns 150 inscrits i una vintena de ponents en un acte que s’ha dividit en quatre eixos: destinacions e-sports, el paper innovador del blockchain, l’exploració de les sinergies entre el ‘gamming’ i l’educació i com les empreses externes a aquesta àrea l’aprofiten per a objectius propis. També ha aprofitat per confirmar que hi haurà una segona edició dels eSports City League.

Altaveu – Read More

L’empresa denunciada per abusos laborals obligava a signar reconeixements de deute

Marsol ha explicat que en aquest cas no són treballadors desplaçats, sinó d’obrers que estaven al país, ja siguin a través de la quota general o amb permís de temporer. Novament, el col·lectiu afectat és el dels peruans. La ministra ha explicat que el departament de Treball va ser qui va posar en coneixement de la fiscalia. “S’han constatat una sèrie de fets relacionats amb la gestió dels contractes de les persones. Se’ls hi feia signar uns compromisos de reconeixement de deute que ha fet que es posés en coneixement de la fiscalia”, ha manifestat. El ministeri públic mitjançant la policia ha fet les investigacions i, segons ha dit “s’ha vist que hi ha una base per instruir un procediment contra els titulars de les empreses per un delicte major i un de menor”. [related:articles:1] La ministra insisteix que des de “treballem perquè les coses es facin bé. Fem més inspeccions d’ofici de les que es feien.” Afegeix que “volem felicitar les denúncies perquè no arriben”. En el cas dels casos denunciats per Argentinos en Andorra ha remarcat que “estem actuant d’ofici, però ens sobta que no arribin les denúncies”. Marsol, tal com va dir la ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha exposat que treballen en la modificació de la Llei d’immigració per tal que les empreses que incorrin en faltes greus pel que fa als treballadors desplaçats, més enllà de la sanció, tinguin una limitació a l’hora de portar més obrers.

Altaveu – Read More

Cande Moreno serà operada i es perd el que resta de temporada

Després de la forta caiguda a Cortina d’Ampezzo durant la prova de descens de la Copa del Món del passat 27 de gener, on Moreno va impactar fortament contra les xarxes de protecció al no haver pogut recepcionar a temps, l’esquiadora ja sabia que la lesió era important i es perdria diversos mesos d’alta competició. Les últimes proves dutes a terme durant la recuperació conclouen que l’andorrana es va lesionar el lligament lateral, però també va quedar afectat el creuat anterior. Davant la impossibilitat de regenerar naturalment aquest últim, la decisió ha estat que passi per quiròfan a finals de mes i tancar l’any esportiu, pensant ja en el procés de recuperació per la següent temporada.

Altaveu – Read More

El nombre de societats actives al país gairebé s’ha duplicat en els darrers vuit anys

Així es constata amb les dades del registre de societats que ha fet públiques aquest dijous el departament d’Estadística. A 31 de desembre, n’hi havia 15.112. Com s’ha dit, un 7,4% més que les 14.068 d’un any abans. És a dir, unes mil més. D’aquesta forma, es confirma una tendència a l’alça que es viu des de fa temps. Amb les dades des del 2015, s’observa com el nombre de societats al país ha fet un salt molt fort. Aquell any, tot just n’hi havia registrades 8.685. Per tant, en vuit exercicis, s’ha disparat un 75%. Ara bé, aquí hi ha una diferència important segons el tipus d’entitat. Menter que les societats anònimes, siguin normals o unipersonals, s’han mantingut estables, el que ha crescut són les de responsabilitat limitades -és a dir per configurar petits i mitjans negocis-. El salt en aquests casos és potent. En el cas de les societats amb més d’un soci, s’ha passat de 4.522 a 6.412. Pel que fa a les unipersonals, encara creix més: de 2.689 a 6.926 (+157%). Si les dades s’analitzen en funció de la parròquia on està establerta la societat, com sol ser habitual la principal concentració és a Andorra la Vella (6.506), seguida d’Escaldes-Engordany (2.616) i Encamp (1.762). Ara bé, cal destacar el fort increment percentual que han registrat els negocis a Canillo: +116,4%. Se’n creen societats, però també es desfan. De fet, el 2023 fins a 146 van fer el procediment de dissolució, la majoria d’elles de responsabilitat limitada unipersonals. En canvi, se’n van constituir un total de 1.245. La dada, això sí, suposa un petit fre: -7,7% en comparació al 2022.

Altaveu – Read More

Ensurt a Prat de la Creu per una topada entre un cotxe i una moto

Sortosament, més enllà de l’ensurt no hi ha hagut gran cosa més atès que només s’han hagut de lamentar danys materials. I com que la zona permet estacionar els vehicles sense afectar la xarxa viària, les parts implicades han pogut fer les respectives comunicacions de l’accident amb la supervisió i el suport d’un agent del servei de circulació d’Andorra la Vella atén a qualsevol anomalia i que ha estat l’encarregat d’activar els serveis per tal de netejar la via, que també ha quedat afectada per les restes de la carrosseria.

Altaveu – Read More