Etiqueta: reportatge

Ahir al matí saltaven les alarmes a Twitter. Un usuari de la xarxa social alertava de la presència a Instagram d’un anunci d’una empresa de neteja andorrana. A la imatge es podia veure una dona amb tacons, faldilla curta i rul·los als cabells. Associacions, particulars i, fins i tot, el Partit Socialdemòcrata se’n van fer ressò. “La imatge de la dona de nou degradada amb anuncis que no fomenten la igualtat de gènere ni ajuden a la lluita contra aquests estereotips”, indicava la formació política en una piulada.

❗Demanem la retirada d’aquesta “vergonyosa” publicitat:

👠Netegen les cases amb talons, vestit curt i rulós?

⚠️La imatge de la dona de nou degradada amb anuncis que no fomenten la igualtat de gènere ni ajuden a la lluita contra aquests estereotips

🚨Estem al segle XXI! https://t.co/t5T27b6gWE

— Partit Socialdemòcrata d’Andorra (@PSAndorra) May 18, 2021

Tot i que és ben cert que, a la pàgina d’Instagram d’aquesta empresa es pot veure també imatges d’homes, aquest anunci ha estat tot, menys encertat. Històricament, s’ha lluitat per trencar i deixar enrere els estereotips de gènere, incloent-hi aquells “uniformes” amb els que es representava certs col·lectius professionals, sempre en el vessant femení. Per tant, aquesta imatge que, pràcticament segur, no representa la realitat de les netejadores i els netejadors va alçar unes quantes ampolles entre la societat i alguns col·lectius.

Al departament d’Igualtat en van ploure les denúncies, tant de particulars, com de l’associació Stop Violències, que els va fer arribar la imatge en quant en van tenir constància. Enfront a l’evident malestar i el clar tint masclista que es demostrava a l’anunci, es va posar en contacte amb l’empresa, que aquest matí ja no el tenia disponible. “Fan molt bona feina”, han assegurat des de l’associació feminista en resposta a la ràpida actuació del departament. En menys d’un dia, l’anunci ha sigut vist i no vist.  

¿Participaries en un ‘reality show’ en què guanya aquell jugador que més morts vivents derroti? Aquest és l’objectiu d’‘Undead Arena’, la nova experiència que estrena Zero Latency, la multinacional australiana líder en realitat virtual multijugador, i que estarà disponible a Andorra des d’aquest dimarts a la seu d’aquesta firma, al complex de Caldea.

L’acció d’aquest joc es desenvolupa en un món postapocalíptic on el que queda d’humanitat viu en colònies fortificades envoltades de zombies. El seu principal entreteniment és un programa de televisió retransmès mundialment en què els seus participants es converteixen en veritables estrelles. Però per aconseguir la victòria, en lloc de fer front a obstacles inanimats, s’hauran d’enfrontar a zombies de la vida real.

“Incloure una experiència de realitat virtual com ‘Undead Arena’ és una oportunitat fantàstica, ja que permet als jugadors interactuar entre ells, a el mateix temps que treuen el seu costat més competitiu per ocupar el primer lloc. A més, el seu estil de joc fa que tothom pugui gaudir d’aquesta experiència, el que el converteix en el joc perfecte per a descobrir la realitat virtual”

Premiada amb el guardó a la ‘Millor Experiència de Realitat Virtual’ en els premis ‘Real World XR Awards 2020’, ‘Undead Arena’ és el successor de la popular ‘Zombie Survival’, i s’uneix a Outbreak Origins en l’oferta de temàtica zombi de la companyia. Igualment, a diferència d’aquesta, que transcorre en un entorn urbà, ‘Undead Arena’ es desenvolupa en un escenari de tres pisos envoltada d’un ampli públic que espera ansiós l’espectacle, tot això animat per un entusiasmat presentador.

Amb una mecànica centrada en l’experiència cooperativa d’estil arcade, ‘Undead Arena’ permet a un total de vuit jugadors experimentar un intens combat en què disposen de diverses armes de joc i en el qual interactuar amb la pista serà clau per a la seva supervivència.

“Incloure una experiència de realitat virtual com ‘Undead Arena’ és una oportunitat fantàstica, ja que permet als jugadors interactuar entre ells, a el mateix temps que treuen el seu costat més competitiu per ocupar el primer lloc. A més, el seu estil de joc fa que tothom pugui gaudir d’aquesta experiència, el que el converteix en el joc perfecte per a descobrir la realitat virtual”, comenta Alberto Marcos, el responsable de desenvolupament de negoci de Zero Latency a Europa.

La tecnologia de Zero Latency, operada a Andorra per la societat Virtual Diversió, permet als jugadors moure amb total llibertat per un espai diàfan de més de 200 metres quadrats, sense dependre de cables o connexions. A més, en el context sanitari actual, Zero Latency ha modificat l’algoritme del seu sistema perquè els jugadors puguin jugar amb la màxima seguretat i mantinguin de manera automàtica la distància social, a través d’un avís sonor i visual en cas de trobar-se a menys de dos metres.

¿Pretenia la parella hispano-equatoriana ara empresonada sota l’acusació de proxenetisme, entre altres, establir un negoci de serveis sexuals al Principat? Aquesta és una premissa que els investigadors de la policia hauran de mirar d’aclarir. Tot i que puntualment es localitza algun habitatge al país on s’hi exerceix la prostitució de manera més o menys fixa, el fet que es tracti d’una activitat penalitzada a Andorra fa que esdevingui un negoci itinerant alimentat per homes i dones que apareixen com a passavolants al Principat.

L’incident entre els proxenetes i la prostituta que dimecres va permetre descobrir que en un pis de la zona de Terra Vella, a Andorra la Vella, s’hi exercia la prostitució, ha portat a empresonar una parella que, probablement, presumptament, feia algunes setmanes que remenava el ‘negoci’ pel país. S’havia mogut per alguns hotels del país. També, aparentment, farien estada en algun establiment del mateix sector a Ós de Civís. Reclutaven dones de fora del país.

Relacionat

Perquè aquesta és un element força constant: les dones que solen exercir la prostitució a Andorra són importades. Però no només. També hi ha, discretament, dissimuladament, prostitució domèstica. Dones que puntualment presten els seus serveis. En aquest sentit, i sense poder-ho afirmar amb rotunditat, hi ha un cas obert per una agressió molt violenta a una dona a Santa Coloma que podria tenir a veure amb aquesta activitat. És una de les línies de la investigació que se segueix des de la policia per ordre judicial.

Hi ha bàsicament tres vies de prostitució passavolant al Principat: noies que s’estan uns dies al país pel seu compte o reclutades per proxenetes; dones que pugen de la Seu puntualment en taxi o clients que també en taxi baixen a la capital urgellenca

Els punts estables de prostitució, més aviat o més tard, s’acaben desmantellant. Un dels més consolidats tenia com a epicentre un pis a l’avinguda Fiter i Rossell, a Escaldes, gairebé davant per davant de l’hospital. Es va desmantellar el març del 2019 després de fer un exhaustiu seguiment al tomb de l’habitatge i algun dels seus clients. Hi va haver tres detencions, però especialment la d’una dona ucraïnesa establerta a Andorra -on fins i tot havia protagonitzat un suposat matrimoni de conveniència- que era qui remenava les cireres.

Aquesta dona, que va estar uns quants mesos empresonada abans de ser expulsada del país -tot i que va recórrer contra aquesta decisió en mantenir que estava ja ben establerta al Principat-, havia començat la seva activitat en un habitatge de la Massana. I com el darrer cas que fins ara ha transcendit, el de Terra Vella, la detinguda era la proxeneta, la meretriu, que reclutava dones -que davant l’autoritat judicial i policial són víctimes– perquè es traslladessin durant uns quants dies a Andorra. Les dones van rodant.

Malauradament com si de mercaderia es tractés, les prostitutes van i vénen. El client sol voler novetat. Justament, i arran del cas de Terra Vella, una de les qüestions que més ha sorprès els investigadors és el volum de demanda. La dona boliviana que va ser vexada pels seus proxenetes havia fet ben bé deu serveis en qüestió de molt poques hores. Aquesta dona, com les que ‘controlava’ l’ucraïnesa al pis de Fiter i Rossell, tenien en comú que s’oferien a través d’un portal d’Internet ‘especialitzat’ en contactes.

Més enllà de la prostitució domèstica submergida i que costa probablement més de detectar, hi ha bàsicament tres vies de prostitució passavolant al Principat. D’entrada, la que representarien casos com el de Terra Vella. Proxenetes forans que recluten dones i les ofereixen al Principat. O dones que directament, aprofitant algun contacte al país, hi fan estada durant uns dies, algunes poques setmanes. Si la cosa va a més, pot acabar com el cas de la ucraïnesa i el pis de Fiter i Rossell. Però aquesta seria una situació més excepcional. La meretriu tenia clar que volia explotar el negoci a Andorra: fins i tot va constituir una societat mercantil al país a través de la qual, suposadament, gestionar els emoluments aconseguits via prostitució de les dones que anava fent pujar al Principat.

Relacionat

Una derivada d’aquesta fórmula seria la prostitució de temporada. Enguany, amb la crisi sanitària i el deficient funcionament de la temporada d’esquí no s’hauria donat el cas. Però és habitual que cada hivern, poc o molt, algunes dones s’acabin instal·lant en habitatges propers en zones on hi ha pistes i turistes en bon nombre (Arinsal, Bordes d’Envalira…). És el mateix sistema, però, que el de Terra Vella. Més o menys.

Hi ha, discretament, dissimuladament, prostitució domèstica. Dones que puntualment presten els seus serveis. En aquest sentit, i sense poder-ho afirmar amb rotunditat, hi ha un cas obert per una agressió molt violenta a una dona a Santa Coloma que podria tenir a veure amb aquesta activitat

Els altres dos sistemes més usualment detectats són els que tenen un taxi com a denominador comú. La prostitució de taxi, vaja. Hi ha una doble versió: el taxista que baixa un client a la Seu, en algun dels locals on s’hi exerceix la prostitució, i l’espera per tornar a pujar. En aquest cas, el passavolant sol ser el client, que abona un preu tancat al taxista que inclou el desplaçament i el servei sexual. Habitualment el professional del taxi cobra una comissió del prostíbul i, fins i tot, té la copa gratis mentre espera que el client que ha baixat a la capital urgellenca faci el fet.

I encara hi ha la situació inversa. La dona que ofereix serveis sexuals i que habitualment establerta a la Seu és ella la que es desplaça. També ho sol fer en taxi. Normalment aquestes pujades inclouen una ratlla o dues de ‘coca’. El preu tancat que paga el sol·licitant dels serveis inclou l’hora de sexe -o l’estona que sigui- i la droga. Aquesta fórmula, que encara no fa massa dies que s’intentava però la prostituta va ser detinguda justament per la cocaïna, té un risc força elevat. Els controls a la frontera solen ser habituals. Més quan un taxi amb una dona al seu interior traspassa el riu Runer en direcció a Andorra de nit.

Mentre no es detecta droga, no hi ha res a dir. O com a mínim, poca cosa. Cert que molts controls acaben amb una mesura de foragitament tan habitual al punt fronterer. Clar que no es pot comptabilitzar com a prostitució. Prostituir-se en sí, més enllà que pot ser complicat de provar sempre que no s’agafi l’activitat in fraganti, no és punible. Ser passavolant, tampoc. D’aquí que la prostitució, per norma, sigui itinerant. Però molt constant. I amb demanda. D’això, per sort o per desgràcia, sembla que no n’hi ha cap dubte.

¿Pretenia la parella hispano-equatoriana ara empresonada sota l’acusació de proxenetisme, entre altres, establir un negoci de serveis sexuals al Principat? Aquesta és una premissa que els investigadors de la policia hauran de mirar d’aclarir. Tot i que puntualment es localitza algun habitatge al país on s’hi exerceix la prostitució de manera més o menys fixa, el fet que es tracti d’una activitat penalitzada a Andorra fa que esdevingui un negoci itinerant alimentat per homes i dones que apareixen com a passavolants al Principat.

L’incident entre els proxenetes i la prostituta que dimecres va permetre descobrir que en un pis de la zona de Terra Vella, a Andorra la Vella, s’hi exercia la prostitució, ha portat a empresonar una parella que, probablement, presumptament, feia algunes setmanes que remenava el ‘negoci’ pel país. S’havia mogut per alguns hotels del país. També, aparentment, farien estada en algun establiment del mateix sector a Ós de Civís. Reclutaven dones de fora del país.

Relacionat

Perquè aquesta és un element força constant: les dones que solen exercir la prostitució a Andorra són importades. Però no només. També hi ha, discretament, dissimuladament, prostitució domèstica. Dones que puntualment presten els seus serveis. En aquest sentit, i sense poder-ho afirmar amb rotunditat, hi ha un cas obert per una agressió molt violenta a una dona a Santa Coloma que podria tenir a veure amb aquesta activitat. És una de les línies de la investigació que se segueix des de la policia per ordre judicial.

Hi ha bàsicament tres vies de prostitució passavolant al Principat: noies que s’estan uns dies al país pel seu compte o reclutades per proxenetes; dones que pugen de la Seu puntualment en taxi o clients que també en taxi baixen a la capital urgellenca

Els punts estables de prostitució, més aviat o més tard, s’acaben desmantellant. Un dels més consolidats tenia com a epicentre un pis a l’avinguda Fiter i Rossell, a Escaldes, gairebé davant per davant de l’hospital. Es va desmantellar el març del 2019 després de fer un exhaustiu seguiment al tomb de l’habitatge i algun dels seus clients. Hi va haver tres detencions, però especialment la d’una dona ucraïnesa establerta a Andorra -on fins i tot havia protagonitzat un suposat matrimoni de conveniència- que era qui remenava les cireres.

Aquesta dona, que va estar uns quants mesos empresonada abans de ser expulsada del país -tot i que va recórrer contra aquesta decisió en mantenir que estava ja ben establerta al Principat-, havia començat la seva activitat en un habitatge de la Massana. I com el darrer cas que fins ara ha transcendit, el de Terra Vella, la detinguda era la proxeneta, la meretriu, que reclutava dones -que davant l’autoritat judicial i policial són víctimes– perquè es traslladessin durant uns quants dies a Andorra. Les dones van rodant.

Malauradament com si de mercaderia es tractés, les prostitutes van i vénen. El client sol voler novetat. Justament, i arran del cas de Terra Vella, una de les qüestions que més ha sorprès els investigadors és el volum de demanda. La dona boliviana que va ser vexada pels seus proxenetes havia fet ben bé deu serveis en qüestió de molt poques hores. Aquesta dona, com les que ‘controlava’ l’ucraïnesa al pis de Fiter i Rossell, tenien en comú que s’oferien a través d’un portal d’Internet ‘especialitzat’ en contactes.

Més enllà de la prostitució domèstica submergida i que costa probablement més de detectar, hi ha bàsicament tres vies de prostitució passavolant al Principat. D’entrada, la que representarien casos com el de Terra Vella. Proxenetes forans que recluten dones i les ofereixen al Principat. O dones que directament, aprofitant algun contacte al país, hi fan estada durant uns dies, algunes poques setmanes. Si la cosa va a més, pot acabar com el cas de la ucraïnesa i el pis de Fiter i Rossell. Però aquesta seria una situació més excepcional. La meretriu tenia clar que volia explotar el negoci a Andorra: fins i tot va constituir una societat mercantil al país a través de la qual, suposadament, gestionar els emoluments aconseguits via prostitució de les dones que anava fent pujar al Principat.

Relacionat

Una derivada d’aquesta fórmula seria la prostitució de temporada. Enguany, amb la crisi sanitària i el deficient funcionament de la temporada d’esquí no s’hauria donat el cas. Però és habitual que cada hivern, poc o molt, algunes dones s’acabin instal·lant en habitatges propers en zones on hi ha pistes i turistes en bon nombre (Arinsal, Bordes d’Envalira…). És el mateix sistema, però, que el de Terra Vella. Més o menys.

Hi ha, discretament, dissimuladament, prostitució domèstica. Dones que puntualment presten els seus serveis. En aquest sentit, i sense poder-ho afirmar amb rotunditat, hi ha un cas obert per una agressió molt violenta a una dona a Santa Coloma que podria tenir a veure amb aquesta activitat

Els altres dos sistemes més usualment detectats són els que tenen un taxi com a denominador comú. La prostitució de taxi, vaja. Hi ha una doble versió: el taxista que baixa un client a la Seu, en algun dels locals on s’hi exerceix la prostitució, i l’espera per tornar a pujar. En aquest cas, el passavolant sol ser el client, que abona un preu tancat al taxista que inclou el desplaçament i el servei sexual. Habitualment el professional del taxi cobra una comissió del prostíbul i, fins i tot, té la copa gratis mentre espera que el client que ha baixat a la capital urgellenca faci el fet.

I encara hi ha la situació inversa. La dona que ofereix serveis sexuals i que habitualment establerta a la Seu és ella la que es desplaça. També ho sol fer en taxi. Normalment aquestes pujades inclouen una ratlla o dues de ‘coca’. El preu tancat que paga el sol·licitant dels serveis inclou l’hora de sexe -o l’estona que sigui- i la droga. Aquesta fórmula, que encara no fa massa dies que s’intentava però la prostituta va ser detinguda justament per la cocaïna, té un risc força elevat. Els controls a la frontera solen ser habituals. Més quan un taxi amb una dona al seu interior traspassa el riu Runer en direcció a Andorra de nit.

Mentre no es detecta droga, no hi ha res a dir. O com a mínim, poca cosa. Cert que molts controls acaben amb una mesura de foragitament tan habitual al punt fronterer. Clar que no es pot comptabilitzar com a prostitució. Prostituir-se en sí, més enllà que pot ser complicat de provar sempre que no s’agafi l’activitat in fraganti, no és punible. Ser passavolant, tampoc. D’aquí que la prostitució, per norma, sigui itinerant. Però molt constant. I amb demanda. D’això, per sort o per desgràcia, sembla que no n’hi ha cap dubte.