Etiqueta: llengua

La normalització de la presència del català als tribunals és una de les grans qüestions que queden pendents per a garantir al ciutadà que es respecti el seu dret a defensar-se en la llengua oficial en què millor s'expressi. La supremacia del castellà a la judicatura ha marginat completament la resta d'idiomes de l'Estat. Així és habitual que un cop s'entra a la sala de vistes, jutges, fiscals, advocats, procuradors i ciutadans s'hagin de comportar com monolingües en espanyol, encara que tothom allí present sigui catalanoparlant o almenys competent lingüísticament.

Aquesta anomalia, que defineix el caràcter centralista de l'Estat, podria tenir els seus dies comptats en una part dels Països Catalans. El Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears (TSJIB) s'ha marcat com a fita immediata promoure l'ús del català. Per aquesta iniciativa, l'alta instància judicial ha aconseguit implicar totes les forces vives d'aquest àmbit del territori. El Col·legi d'Advocats, el de Procuradors, el de Graduats Socials, la Gerència Territorial de Justícia, a més de l'Obra Cultural Balear i la Direcció General de Política Lingüística del Govern s'han afegit a una taula de treball que té com a objectiu canviar d'una vegada per totes la situació del català als tribunals.

Al juny, arrencarà una campanya informativa que pretén fomentar la consciència lingüística de la ciutadania, per tal que exigeixi els seus drets a la judicatura. És només una primera acció, a la que seguiran peticions perquè s'imparteixin més assignatures en llengua catalana a les Facultats de Dret que té la Universitat de les Illes Balears arreu de l'arxipèlag; l'organització de cursos especialitzats en terminologia jurídica en català; la incorporació de tècnics lingüístics als jutjats o l'impuls dels serveis de traducció.

El gran escull amb què es trobarà aquest projecte que engloba el sector jurídic balear, és el paper que haurà de jugar el Ministeri de Justícia en aquesta qüestió. Històricament poc obert, com la majoria d'ens de l'Estat, a normalitzar l'ús de la resta de llengües oficials en el seu àmbit, és el Ministeri espanyol qui té les competències exclusives. És qui destina funcionaris d'altres territoris a les Illes Balears, sense unes nocions mínimes de català. No cal que l'aprenguin, no és obligatori.

A més, cal afegir un problema més. Tot el sistema jurídic i la burocràcia associada se sustenta en el castellà. Per tot plegat, serà molt complicat que les altes instàncies ministerials empatitzin amb la campanya i acabin movent fitxa per encabir altres idiomes al seu esquema mental monolingüe, i garantir que d'una vegada per totes, es respectin els drets lingüístics del ciutadà.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

La plataforma Rakuten TV ha publicat la segona i tercera part d’'El Senyor dels Anells' doblades en llengua catalana, i es preveu que la primera també hi estigui disponible aviat. Per primera vegada, la famosa trilogia de Peter Jackson es podrà tornar a escoltar completa en català 20 anys després de ser estrenada a les sales de cinemes. Totes tres pel·lícules, 'La Germandat de l‘Anell (2001), 'Les dues Torres' (2002) i 'El retorn del rei' (2003) es van exhibir en sales de cinema doblades en català, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.

Rakuten TV oferirà aquests tres títols amb el doblatge en català digitalitzat i en alta definició 4K. Per veure’ls en llengua catalana només cal fer aquesta tria a les opcions d’àudio. Es podran llogar per 3,99 euros cadascun.

El doblatge complet de la trilogia d''El Senyor dels Anells' va costar a la Generalitat de Catalunya 318.534,65€. Només es va editar el VHS de la primera i la segona part, i en DVD, la catalana únicament estava disponible en una edició que es va fer de 'Les dues Torres'. Ni el tercer títol, ni les dues anteriors produccions ja editades en català, ni els packs amb tota la saga en DVD o blu-ray, van incloure mai més la versió en aquest idioma. Les pel·lícules tampoc s'han emès per TV3, ni cap plataforma havia ofert amb anterioritat a Rakuten TV la llengua catalana a les opcions d'àudio.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

La plataforma Rakuten TV ha publicat la segona i tercera part d’'El Senyor dels Anells' doblades en llengua catalana, i es preveu que la primera també hi estigui disponible aviat. Per primera vegada, la famosa trilogia de Peter Jackson es podrà tornar a escoltar completa en català 20 anys després de ser estrenada a les sales de cinemes. Totes tres pel·lícules, 'La Germandat de l‘Anell (2001), 'Les dues Torres' (2002) i 'El retorn del rei' (2003) es van exhibir en sales de cinema doblades en català, amb el suport de la Direcció General de Política Lingüística.

Rakuten TV oferirà aquests tres títols amb el doblatge en català digitalitzat i en alta definició 4K. Per veure’ls en llengua catalana només cal fer aquesta tria a les opcions d’àudio. Es podran llogar per 3,99 euros cadascun.

El doblatge complet de la trilogia d''El Senyor dels Anells' va costar a la Generalitat de Catalunya 318.534,65€. Només es va editar el VHS de la primera i la segona part, i en DVD, la catalana únicament estava disponible en una edició que es va fer de 'Les dues Torres'. Ni el tercer títol, ni les dues anteriors produccions ja editades en català, ni els packs amb tota la saga en DVD o blu-ray, van incloure mai més la versió en aquest idioma. Les pel·lícules tampoc s'han emès per TV3, ni cap plataforma havia ofert amb anterioritat a Rakuten TV la llengua catalana a les opcions d'àudio.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

DiscriminCATs és una pàgina web interactiva per conèixer les diferents vulneracions lingüístiques que pateixen els catalanoparlants. 

DiscriminCATs planteja preguntes tipus test sobre incidents reals de discriminació per motius de llengua. En cada cas específic es pot veure com va succeir l'acció, quins drets es van vulnerar i quines serien les actituds adequades a seguir per a una actuació lingüísticament responsable. Cada situació és extreta de l''Informe de Discriminacions Lingüístiques 2019', un estudi dut a terme per Plataforma de la Llengua, impulsora del web, que recull les vulneracions més flagrants que s'han rebut per mitjà de l'espai de queixes i consultes. 

En aquest portal es presenten nou casos concrets, entre els quals trobem exemples en l'àmbit de la justícia, la sanitat, l'administració o la seguretat ciutadana. Se citen també incidents d'arreu dels Països Catalans: Manacor, Vinaròs, Manresa, Girona o Xàtiva són alguns dels escenaris en què es desenvolupen les vulneracions lingüístiques. 

El 2019, la Plataforma per la Llengua va atendre 725 queixes de tota mena, relacionades amb dèficits i mancances en la situació de la llengua catalana, i amb abusos als seus parlants. Només a Barcelona ja són el 4t motiu de discriminació segons l'Informe de la Taula d'Entitats amb Servei d'Atenció a les Víctimes de Discriminació.

L'ONG del català duu a terme des del 2013, un informe anual de queixes lingüístiques, que reflecteix totes aquelles que s'han rebut dels ciutadans per motiu de llengua. Segons els seus promotors, "DiscriminCats pretén transmetre de manera desenfadada com les vulneracions continuen presents en el nostre dia a dia i quines són les conductes que s'han d'aturar i de denunciar en cas necessari".  

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

No ho poden evitar. És superior a ells. L'anticatalanisme que impregna l'ADN de Ciutadans i el PP no podia evitar sortir ni en un dia històric pel País Valencià com és la publicació en el BOE d'un edicte en el qual es nomena les societats musicals valencianes com manifestació representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Una frase del text de designació ha servit a les dues formacions espanyolistes i al moviment blaver per a disparar amb bala un cop més contra el conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, un dels seus blancs preferits, a qui sovint titllen de "catalanista" per a desqualificar-lo. La sentència que ha aixecat tant de revolt diu textualment: "L'origen de les bandes de música valencianes es deu a un moviment mimètic al de les agrupacions corals catalanes (Clavé), moviment que va entrar a València via la Reial Societat Amics del País".

Ciutadans exigeix a Marzá que sol·licite una rectificació al BOE, perquè és un "insult a les nostres bandes i a la nostra cultura un text que els atribueix orígens catalans". Un cop més aprofiten per a qualificar el conseller de "catalanista": "Esperem que el conseller faça el seu treball i que no li pese la seua ideologia catalanista". La portaveu del PP a l'Ajuntament de València, María José Catalá, ha parlat directament de "manipular la història" a través del BOE, i en un moment delirant, ha aprofitat la situació per a carregar contra una altra diana habitual dels populars, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez: "Sánchez està convertint el BOE en un pamflet amb soflames impresentables i ha de rectificar".

Així com el blaverisme, nega la unitat de la llengua catalana, i li dota al valencià d'un origen fantàstic, anterior a la conquesta de Jaume I, vinculant-lo amb el mossàrab, en el cas de les agrupacions bandístiques, per tapar qualsevol vincle amb Catalunya, han optat per remuntar els seus orígens als ministrils del segle XVI o considerar-les una simple evolució de les bandes de música militars.

Mirant un mapa d'Europa, s'entén molt millor el perquè s'elegeix aquest "moviment mimètic" com a expressió per a situar els inicis de les bandes musicals. Aquests col·lectius culturals, tal com els coneixem avui, són un fenomen del segle XIX, típic de la societat liberal urbana, i concretament de l'Estat francès. Encarnaven els ideals de la il·lustració francesa, i si tornem al mapa, França queda cap al nord de Catalunya, i el País Valencià, al sud del Principat.

Analitzant la situació geogràfica de tot plegat, no és agosarat pensar, que per proximitat o contagi, primer arribés aquest model cultural al Principat des de terres franceses, i d'aquí naixessin els cors de Clavé, i immediatament després, traspassés al Regne, i sorgissin les societat musicals. Les connexions econòmiques, culturals i socials entre els dos territoris sempre han estat molt fluides i de bon veïnatge, com corresponen a dues realitats que comparteixen llengua i història. L'arrelament d'aquest corrent il·lustrat també es podia haver produït als dos territoris de forma paral·lela.

Un cop més la negació de la connexió social França-Catalunya-País Valencià ens porta la coneguda història d'una veritat que s'ha volgut falsificar. En aquesta ocasió, des de la campanya constant de divisió, minorització i regionalització que ha caracteritzat des de sempre l'espanyolisme i la seua sucursal anomenada blaverisme. Uns corrents revisionistes que troben la seua expressió política en partits com PP, Vox o uns Ciutadans, que aquí, per demostrar el seu odi a allò que sone català, utilitza exclusivament la seua marca en castellà.

Els valors que han convertit les societats musicals en Patrimoni Cultural Immaterial són el seu caràcter d'autèntic fenomen al País Valencià. Són la porta d'accés a la cultura per molts pobles, fomenten les relacions intergeneracionals entre veïns, creen un fort sentiment de pertinença a una comunitat i els concursos bandístics que s'organitzen arreu del territori, es caracteritzen per una sana rivalitat geogràfica, ja que els músics esdevenen els ambaixadors dels seus municipis. El fenomen suma més de 1.100 agrupacions, 600 centres educatius, més de 43.000 músics, 60.000 alumnes, 5.000 professors i 200.000 socis.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT

No ho poden evitar. És superior a ells. L'anticatalanisme que impregna l'ADN de Ciutadans i el PP no podia evitar sortir ni en un dia històric pel País Valencià com és la publicació en el BOE d'un edicte en el qual es nomena les societats musicals valencianes com manifestació representativa del Patrimoni Cultural Immaterial. Una frase del text de designació ha servit a les dues formacions espanyolistes i al moviment blaver per a disparar amb bala un cop més contra el conseller d'Educació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, un dels seus blancs preferits, a qui sovint titllen de "catalanista" per a desqualificar-lo. La sentència que ha aixecat tant de revolt diu textualment: "L'origen de les bandes de música valencianes es deu a un moviment mimètic al de les agrupacions corals catalanes (Clavé), moviment que va entrar a València via la Reial Societat Amics del País".

Ciutadans exigeix a Marzá que sol·licite una rectificació al BOE, perquè és un "insult a les nostres bandes i a la nostra cultura un text que els atribueix orígens catalans". Un cop més aprofiten per a qualificar el conseller de "catalanista": "Esperem que el conseller faça el seu treball i que no li pese la seua ideologia catalanista". La portaveu del PP a l'Ajuntament de València, María José Catalá, ha parlat directament de "manipular la història" a través del BOE, i en un moment delirant, ha aprofitat la situació per a carregar contra una altra diana habitual dels populars, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez: "Sánchez està convertint el BOE en un pamflet amb soflames impresentables i ha de rectificar".

Així com el blaverisme, nega la unitat de la llengua catalana, i li dota al valencià d'un origen fantàstic, anterior a la conquesta de Jaume I, vinculant-lo amb el mossàrab, en el cas de les agrupacions bandístiques, per tapar qualsevol vincle amb Catalunya, han optat per remuntar els seus orígens als ministrils del segle XVI o considerar-les una simple evolució de les bandes de música militars.

Mirant un mapa d'Europa, s'entén molt millor el perquè s'elegeix aquest "moviment mimètic" com a expressió per a situar els inicis de les bandes musicals. Aquests col·lectius culturals, tal com els coneixem avui, són un fenomen del segle XIX, típic de la societat liberal urbana, i concretament de l'Estat francès. Encarnaven els ideals de la il·lustració francesa, i si tornem al mapa, França queda cap al nord de Catalunya, i el País Valencià, al sud del Principat.

Analitzant la situació geogràfica de tot plegat, no és agosarat pensar, que per proximitat o contagi, primer arribés aquest model cultural al Principat des de terres franceses, i d'aquí naixessin els cors de Clavé, i immediatament després, traspassés al Regne, i sorgissin les societat musicals. Les connexions econòmiques, culturals i socials entre els dos territoris sempre han estat molt fluides i de bon veïnatge, com corresponen a dues realitats que comparteixen llengua i història. L'arrelament d'aquest corrent il·lustrat també es podia haver produït als dos territoris de forma paral·lela.

Un cop més la negació de la connexió social França-Catalunya-País Valencià ens porta la coneguda història d'una veritat que s'ha volgut falsificar. En aquesta ocasió, des de la campanya constant de divisió, minorització i regionalització que ha caracteritzat des de sempre l'espanyolisme i la seua sucursal anomenada blaverisme. Uns corrents revisionistes que troben la seua expressió política en partits com PP, Vox o uns Ciutadans, que aquí, per demostrar el seu odi a allò que sone català, utilitza exclusivament la seua marca en castellà.

Els valors que han convertit les societats musicals en Patrimoni Cultural Immaterial són el seu caràcter d'autèntic fenomen al País Valencià. Són la porta d'accés a la cultura per molts pobles, fomenten les relacions intergeneracionals entre veïns, creen un fort sentiment de pertinença a una comunitat i els concursos bandístics que s'organitzen arreu del territori, es caracteritzen per una sana rivalitat geogràfica, ja que els músics esdevenen els ambaixadors dels seus municipis. El fenomen suma més de 1.100 agrupacions, 600 centres educatius, més de 43.000 músics, 60.000 alumnes, 5.000 professors i 200.000 socis.

Anar a la font – RACOCATALA.CAT