CATzona
Ara com ara, la República Independent de Catalunya és una utopia, és a dir, etimològicament un no-lloc, una cosa que no existeix però que podria existir segons que diuen els propagadors d’aquesta idea. És com funcionen totes les utopies: són una construcció ideal, sobreposada i contrària a la realitat i a la naturalesa de les […]
La llengua catalana té uns compostos molt divertits, formats per un nom més un adjectiu que no hi concorda. Per exemple: banyabaix. Un banyabaix és un home que no et mira directament, sinó que abaixa el cap per mirar-te com si no volgués que tu veiessis que et mira. Indica que sent vergonya de ser […]
“Mira, les tres amb la mascareta, semblem els d’ETA quan van dipositar les armes!”, diu la Roser Capdevila (Barcelona, 82 anys), mostrant el dibuix en què va reflectir en el seu diari el lliurament del Premi Maria Rius d’il·lustració que li van concedir el passat dia 1. Ningú el veurà, aquest dibuix, tret de la […]
Hades va segrestar Core, enduent-se-la al seu reialme subterrani. Demèter, mare de Core i deessa de l’agricultura, va tenir un gran disgust i va fer que la terra deixés de donar fruits, amenaçant així la supervivència dels humans. Zeus va haver d’intervenir, fent saber d’una banda a Hades que havia d’alliberar-la i de l’altra advertint […]
Hi ha notícies de les bones que no saps per què però després no ho són, de notícia, per tal com han de competir amb detencions sonades a l’Alguer, erupcions volcàniques i declaracions sobre l’evangelització d’Amèrica. I aquesta setmana passada, com a coda del debat de política general al Parlament, es va produir una votació […]
A principis dels noranta, Nicholson Baker, un dels autors nord-americans més intel·ligents que he llegit mai, dedicava un llibre a explorar la qüestió de com parlar d’un autor viu. La pregunta se li acut amb la mort de Donald Barthelme, quan veu l’allau d’obituaris i necrològiques rituals. Per què sempre parlem dels morts, quan tindria […]
Novícia evoca ja per sempre un desig impossible, una situació irrepetible. Novícia, així es va batejar un formatge mallorquí excepcional però ja inaccessible, esgotat, extint, perquè es va deixar de produir en plena apoteosi d’èxit i qualitat. Seguir leyendo. Font: Edició Catalunya d’EL PAÍS – Read More – [#item_author]
A la dècada dels setanta es va ordir un complot des dels marges de Barcelona. Era el pla d’una generació per subvertir la societat espanyola del tardofranquisme. Com més escletxes de tolerància s’obrien, més soroll de canvi arribava des dels racons amagats de la ciutat. Joves aventurers i llibertaris, sense por de posar a prova […]
Una vegada, el Bebeto em va saltar a l’esquena i gairebé em fa caure. El futbolista no, és clar. El gos. El gos del meu avi José. Hi va haver un temps en què a la meva família es batejaven els gossos que arribaven amb el nom de jugadors del Dépor. Eren bons temps. El […]
No és gens estrany que els principals responsables de Generació silenciosa (TV3, Sense ficció) siguin Josep Amorós i Ferran Navarro-Beltrán. Com a productor i director ja han fet conjuntament dos curtmetratges sobre l’amor gai. Generació silenciosa parla, deixant-los parlar, bàsicament de la generació que va començar a viure la seva homosexualitat en el darrer franquisme. És […]