Etiqueta: noticies

La família que residia en aquest pis, segons expliquen pagava 750 euros, però després de ser desallotjada a través de la clàusula que permet la llei aprovada el desembre de 2023, ara l’ha tornat a posar al mercat de lloguer a un preu de 1.900 euros. Els afectats van portar el cas al Gabinet d’Habitatge, però després d’un any no han obtingut resposta. Des de la Coordinadora lamenten que tot i que ja fa temps que avisen de casos de ‘la trampa del fill’, “ni Govern ni els grups parlamentaris han respost de manera contundent”. Afegeixen que “portem des del febrer de 2023 treballant per aturar la trampa del fill, i a l’abril vam publicar les nostres exigències en format d’esmenes a la llei”. En aquest sentit, demanen celeritat en aplicar aquests canvis per evitar nous abusos. Les exigències van encaminades a “evitar que els llogaters no hagin de marxar de la propietat si no es demostra abans que es tracta d’un frau, entre d’altres, i volem que es reflecteixi a la Llei Òmnibus”.

Altaveu – Read More

El diplomàtic ha assegurat que la no senzillesa de l’ ‘operació’ deriva dels fenòmens meteorològics que dificulten els treballs com a mínim en certs moments de l’any i les dificultats físiques que obliguen a usar l’helicòpter o eines com els drons per anar fent les comprovacions escaients. Amb tot, Pérez-Desoy remarca que “això no és el mur de Berlín” i, per tant, amb la clara voluntat de delimitar la zona de frontera es trobaran els mecanismes adients perquè no hi hagi res que “sigui un obstacle”. El diplomàtic ha usat el terme “certa imaginació jurídica” quan se li ha demanat pel planell de la Tossa i el parc solar que hi té allà Nord Andorra, amb la qual cosa va donar a entendre que malgrat que aquest equipament molt probablement està parcialment situat en terreny espanyol -i dins d’un parc natural, que és el que ho fa més complicat-, es trobarà la manera per no haver d’obligar a desmuntar la instal·lació. ADRALL I, per cert, referit a l’energia elèctrica, Pérez-Desoy ha reconegut que “s’està tramitant” el tractat internacional que ha de permetre que es puguin fer les obres, ja acordades, de construcció d’una nova línia de connexió entre Espanya i Andorra, en concret des d’Adrall i a través de les instal·lacions de Red Eléctrica. L’ambaixador espanyol no ha entrat en qüestions de detall tècniques. Però sí que ha admès que el fet que s’estigui tramitant el tractat no és menor perquè “ha estat aturat durant un temps” i, en canvi, ara “això va caminant”.

Altaveu – Read More

Les importacions de béns durant el mes de setembre han sumat 141,39 milions d’euros, amb una variació de gairebé un 6% segons les dades publicades pel departament d’Estadística i Helena Anillo ha aprofitat l’ocasió per posar en relleu que hi ha persones que sempre atribueixen la culpa de tot a la immigració.

Altaveu – Read More

En una altra situació poc habitual, com les distintes que ja s’han donat en aquest cas, el batlle de guàrdia va decidir processar la detinguda sense escoltar-la a ella. Com que estava hospitalitzada degut a la descompensació que sofria de la seva malaltia mental -es tracta d’una persona tutoritzada per la Fundació Privada Tutelar-, no s’ha ajornat cap decisió. El batlle ha pres la decisió que ha considerat a partir dels informes mèdics, dels informes policials i de les manifestacions de l’advocada d’ofici de la dona i de la representant del ministeri fiscal. [related:articles:1] La dona, finalment, ha estat processada per un delicte de lesions qualificades per ús d’arma, l’arma que era una fulla d’afaitar amb la qual va fer un tall al coll de qui és o havia estat la seva parella, un jove de 29 anys també resident al país -de fet tots dos tenen nacionalitat andorrana- i que també és conegut dels serveis socials i dels policials. Un tall al coll que de poc va anar que no arriba a la jugular de l’home i que va obligar als sanitaris a posar-li vint punts de sutura, que aviat és dit. Segons fonts judicials consultades, el processament la priva de llibertat i se la situa en règim d’hospitalització -no està clar si amb vigilància policial o no. El que és evident, ara per ara, és que quan els metges dictaminin que el trastorn que sofreix està degudament controlat, la dona, si no canvia cap condició, hauria d’ingressar al centre penitenciari. Aquest, en canvi, no és el cas de l’home, que ha quedat en llibertat. Això sí, processat per una agressió sexual constitutiva de violació en grau de temptativa. [related:articles:2] Davant els dubtes que ha generat la situació, i atenent que és la paraula de l’una contra l’altre sense cap altre element, el batlle ha decidit assenyalar-lo com a presumible responsable de l’intent de violació però, alhora, demanar que s’investigui una mica més a fons per veure si apareixen elements que permetin decantar la balança cap a un cantó o cap a l’altre. En tot cas, aparentment, l’home ja hauria estat per l’hotel d’Encamp on van passar els fets, a l’habitació 110, a la primera planta, d’un establiment que ara tot sovint acull residents o temporers amb estades de llarga durada. HABEAS A més, la defensa de l’home ha recorregut contra l’aute del batlle de guàrdia que desestimava la petició de llibertat immediata feta a través d’un procediment d”habeas corpus’. Més enllà que el lletrat que assisteix d’ofici el detingut ara ja alliberat considera que no hi havia raons de fons per haver mantingut la detenció tantes hores, encara considera que és més vulnerador de drets fonamentals el fet que la decisió respecte d’un procediment que és d’extrema urgència i decisió immediata se li hagi trigat més de dotze hores en comunicar. I d’aquí que és possible que aquesta part del cas, des del punt de vista jurídic, acabi arribant amb relativa celeritat al Tribunal Constitucional. [related:articles:3] I tot deriva, n’ha anat informat l’Altaveu, de la batussa que hi va haver dimarts a la nit en l’esmentada habitació del citat hotel encampadà. Per raons concretes que no han transcendit pas, una va acusar l’altre d’haver-la intentat violar (haurien estat parella, ara ja no ho serien, però no està clar del tot) i com a mecanisme de defensa hauria agafat una fulla d’afaitar i l’hauria atacat al coll. La discussió, els cops, el soroll, els crits, haurien alertat ocupants d’altres habitacions i d’aquí que es mobilitzés la policia. Els agents que van acudir al lloc del requeriment es van trobar la dona a la recepció explicant que l’havien intentat violar i l’home tancat al bany de l’habitació mirant de mitigar la sangada de l’aparatós tall sofert al coll. Davant la doble escena, la dona va quedar detinguda de seguida. A l’home se’l va apressar després que se l’atengués a l’hospital. Ara els dos es troben processats.

Altaveu – Read More

Vivim en un món on les males notícies semblen dominar el nostre dia a dia. Cada vegada que obrim un diari, encenem la televisió o ens connectem a les xarxes socials, és inevitable que els titulars més alarmants captin la nostra atenció. Des de crisis climàtiques fins a conflictes internacionals, la sensació de pessimisme impregna les nostres converses quotidianes. Ens hem aturat mai a pensar per què passa això? Per què la nostra societat està tan fascinada per les males notícies, mentre que les bones sovint ens passen desapercebudes? És possible que aquesta fascinació per la negativitat tingui arrels profundes en el nostre instint de supervivència ancestral. Durant milers d’anys, els nostres avantpassats van dependre de la seva capacitat per detectar i reaccionar davant les amenaces. Conèixer una mala notícia com l’aparició d’un depredador o un desastre natural, podia salvar-los la vida. Aquest mecanisme biològic ha quedat gravat en la nostra psique, i encara avui en dia, estem programats per donar més importància a la informació que percebem com a negativa, ja que històricament ens ajudava a sobreviure. Ara bé, en l’era moderna, aquest instint continua sent útil? Segurament ja no és qüestió de vida o mort, però els nostres cervells continuen reaccionant amb molta sensibilitat davant les notícies dolentes. Aquesta inclinació cap a les males notícies no només és una qüestió evolutiva. Els mitjans de comunicació hi tenen molt a dir. De fet, han après a explotar aquesta debilitat humana. Les notícies amb continguts dramàtics i alarmistes capten l’atenció molt més fàcilment que les bones notícies, fet que genera un cicle de retroalimentació constant. Els mitjans publiquen més notícies negatives perquè saben que els espectadors hi reaccionen, i aquets a la seva vegada, s’hi enganxen, sense adonar-se de l’impacte que això té sobre el seu estat d’ànim i la seva percepció del món. Un bon exemple d’aquest fenomen es troba a la pel·lícula Tomorrowland de l’any 2015. Més enllà de la seva estètica futurista, la pel·lícula explora com la constant exposició a prediccions de desastres i catàstrofes globals crea una mentalitat col·lectiva de desesperança. Els protagonistes es veuen atrapats en un món on les males notícies dominen, fins al punt que la societat es resigna a un futur negatiu, sense lluitar per canviar-lo. “El pessimisme s’arrela en la societat, fent que molts assumeixin que el futur està condemnat. El problema? Aquesta resignació pot paralitzar qualsevol intent d’acció i millora, generant una situació d’apatia o de passotisme” Aquest missatge es curiosament molt assemblat al que estem vivint en l’actualitat. Vivim bombardejats per males notícies, i això afecta directament el nostre estat d’ànim. El pessimisme s’arrela en la societat, fent que molts assumeixin que el futur està condemnat. El problema? Aquesta resignació pot paralitzar qualsevol intent d’acció i millora, generant una situació d’apatia o de passotisme. El més trist de tot això és que les bones notícies sovint queden enterrades sota la pila de titulars dramàtics. Però la realitat és que el món ha avançat i està avançant a passes accelerades en molts aspectes durant els darrers 25 anys, i hi ha motius més que suficients per ser optimistes. Per exemple: La reducció de la pobresa extrema al món ha caigut del 36% al 10% entre el 1990 i el 2015, millorant la vida de milions de persones. S’ha erradicat moltes malalties com la poliomielitis i els avanços contra la malària, el VIH i tot tipus de càncers són espectaculars i encarà ho seran més gràcies a la IA. Tots els països del món han millorat i fan més eficients les energies renovables, impulsant una economia més sostenible. L’accés a l’educació ha millorat exponencialment a tot el món, oferint més oportunitats en regions vulnerables. La capa d’ozó està en procés exitós de recuperació gràcies al protocol de Montreal i s’espera la seva recuperació total a mitjans d’aquest segle. Els boscos Europeus han crescut en extensió cobrint més del 40% del territori, ajudant a capturar CO₂ i mitigant el canvi climàtic i tantes altres bones notícies que potser no t’interessen perquè senzillament no tenen la mateixa atenció mediàtica que els desastres, els conflictes o els escàndols polítics. I és una llàstima, perquè ens perdem la possibilitat de celebrar el progrés i d’adonar-nos que, tot i els reptes actuals, la humanitat continua avançant. És evident que les males notícies tenen el seu lloc i importància. Però com a societat, és essencial que aprenguem a equilibrar la nostra percepció del món. No podem permetre que el pessimisme no ens deixi veure els assoliments i els avenços que es produeixen cada dia. En lloc de resignar-nos a un futur negre, hauríem de prendre exemple del missatge final de la pel·lícula que abans us mencionava “Si volem un futur millor, hem de creure-hi i actuar en conseqüència”. El bombardeig constant de males notícies no hauria de dictar el nostre estat d’ànim ni la nostra capacitat d’acció. Hi ha moltes raons per ser optimistes, i és la nostra responsabilitat trobar-les i donar-los el valor que es mereixen. El futur és el que fem d’ell, i tenim moltes oportunitats per construir-lo de manera positiva. La pregunta és: estem disposats a valorar el costat positiu de les coses o seguirem deixant-nos arrossegar per la comoditat del pessimisme?

Altaveu – Read More

Segons que ha pogut constatar l’Altaveu, la nuvolositat no ha impedit que en certs punts del coll d’Ordino o el coll de la Botella es poguessin enxampar les aurores. No està clar que l’exposició duri gaire més hores. Les aurores que es poden veure a Andorra no són tan espectaculars com les que en el mateix moment es podien observar en zones de la Catalunya central, per exemple, però Déu n’hi do. Certament, hi ha més núvols que al maig i les tempestes geomagnètiques que han arribat fins a Andorra, per dir-ho així, probablement no són tan impactants. Aurores boreals vistes aquesta nit al nord del Principat. | ALTAVEU Aquest fenomen, el de les aurores boreals, es produeix quan les partícules procedents del Sol xoquen amb el camp magnètic de la Terra, produint un espectacle de llums de colors que solen aparèixer al cel dels països que es troben en latituds més septentrionals. Tot i això, la intensa activitat solar que s’està tenint últimament al tomb de la península ibèrica i proximitats ha fet que això canviï i que les aurores es puguin contemplar en latituds més baixes.

Altaveu – Read More

Els docents estan plenament informats que es poden trobar amb una absència destacada d’estudiants aquesta jornada de divendres, especialment en els cursos més avançats, que més s’acosten a l’ensenyament superior. És una vaga general d’estudiants en l’entorn espanyol convocada per part de la Confederació Estatal d’Associacions d’Estudiants, el denominat ‘Sindicat d’Estudiants’. Aquesta vaga, segons que ha pogut saber l’Altaveu, ha estat convocada conforme a allò establert en l’article 8, paràgraf segon de la llei 8/1985, que indicat que les decisions col·lectives dels alumnes, a partir de tercer d’ESO, en relació amb l’assistència a classe no seran considerades faltes de conducta ni objecte de sanció. Això sí, el centre ha de procedir a registrar la falta d’assistència dels alumnes que no acudeixen a classe aquest dia. Aquesta falta podrà justificar-se en motiu de ‘vaga d’estudiants’ a través de la plataforma Alexia o via correu electrònic dirigit al tutor o la tutora, sent preferible l’ús de la plataforma esmentada per facilitar la gestió. També és bo, s’ha indicat als docents, passar llista per si cal informar les famílies. En tot cas, “aquest dia no es podrà avançar en el temari ni realitzar avaluacions”, tal i com indica la normativa.

Altaveu – Read More

Govern té previst anunciar el pròxim dilluns 14 d’octubre la quota d’autoritzacions de treball temporal per aquest hivern en el marc del Consell Econòmic i Social. La xifra rondaria vora els 5.000 permisos, segons li ha tramès Molné a Ponce en una reunió que han mantingut. Això suposaria una rebaixa respecte a l’any passat quan se’n van aprovar 5.500. Per tal d’evitar una arribada massiva de temporers sense un contracte de treball ni habitatge, al web del departament d’Immigració ha publicat els requisits per poder optar a un d’aquests permisos de residència i treball temporal per a persones extracomunitàries. En aquest sentit, el president d’Argentinos en Andorra remarca que “això és important i estem molt agraïts perquè vol dir que ens han escoltat”. Marcelo Ponce ha remarcat que aquest any “els argentins estan arribant molt d’hora amb una quantitat molt elevada. Aquesta és una situació similar a la de fa dues temporades”. Els que arriben, diu, s’allotgen en pisos d’amics, albergs o hotels. Un allotjament que té una data de caducitat i aquí és on comença el problema. Fa quinze dies, assenyala, van arribar unes 500 persones, però creu que “sobrepassarem la xifra mitjana de l’any passat”.

Altaveu – Read More

El màxim responsable de l’executiu s’ha referit a la qüestió després d’assegurar que “estem treballant molt bé amb amb aquesta ambaixada (l’espanyola) i amb aquest ambaixador” i ha considerat que “les relacions són excel·lents” alhora que ha celebrat l’ambició del màxim responsable de la legació espanyola a Andorra, Carles Pérez-Desoy, d’enfortir la cooperació transfrontereres. Per a Espot, hi ha qüestions que poden semblar “etèries” però que són molt importants. També ho creu el diplomàtic, que ha remarcat també després del seu discurs el fet que “s’ha d’anar més enllà” de la cooperació actual. “Crec que el tarannà és positiu i constructiu, d’escolta activa i de molta sinceritat”, ha afirmat el mandatari governamental de les reunions que està mantenint amb organitzacions opositores a la llei òmnibus Sense voler entrar-hi a fons, perquè tampoc no li correspon, quan se li ha demanat per la pressió que exerceix Andorra sobre el territori, també, és clar, l’Alt Urgell, en matèries com l’habitatge, ha parlat que s’han de buscar eines -i ha citat l’àrea funcional del Pirineu que des de fa anys citen personalitats d’Andorra i de l’altre cantó de la frontera- per resoldre o millorar aspectes com els serveis, a tots nivells, o, justament, l’habitatge. I d’habitatge fa dies que parla el cap de Govern. Aquests dies, Espot en parla amb les organitzacions que van firmar un manifest en contra de la llei òmnibus. O d’altres que manifestament no la veuen gaire bé. Aquest dijous amb l’EFA o amb els responsables de l’Associació d’Empreses d’Allotjaments Turístics (AEAT). “Crec que el tarannà és positiu i constructiu, d’escolta activa i de molta sinceritat.” El mandatari governamental ha deixat clar que no es pot anar “a satisfer tots i cadascun dels interessos sectorials” i que es poden acceptar algunes esmenes que afecten interessos concrets. Però que no es pot deixar al marge l’interès general que és, ha assegurat, el que defensa el Govern. “Entre no acceptar res i acceptar-ho tot hi ha un espai.” I és en aquest espai on s’ha de trobar “el terme mig”. I preguntat per dues qüestions, ha explicat, per exemple, que “hi ha marge de maniobra” en relació amb el percentatge de capital d’inversors estrangers que comporti que tota l’operació sigui considerada forana -el projecte de llei estableix un 25%, la CEA reclama un 49%. En canvi, “retardar la cessió obligatòria dels pisos ho veig més complicat” perquè hi ha una necessitat i a aquells que tenen un contracte de cinc anys a mig fer no se’ls pot negar dita urgència, per exemple. En tot cas, ha indicat el cap de l’executiu, “no volem encara donar una resposta taxativa” perquè s’han de valorar moltes coses. Això sí, la línia vermella és que no es desvirtuï la voluntat, la filosofia, la pretensió del text inicial. O com ha apuntat també Espot, sempre que “no es vulneri l’esperit i l’efectivitat d’aquesta llei”. LA COOPERACIÓ DE PÉREZ-DESOY Espot s’ha referit a la llei òmnibus després de valorar el discurs de l’ambaixador espanyol, Carles Pérez-Desoy. El cap de Govern ha celebrat les paraules del diplomàtic i ha indicat que Pérez-Desoy “ha definit el marc de relacions” i els acords que s’han assolit, convenis als quals “feia molts anys que anàvem al darrere” com el que implica els bombers. Convenis “al darrera dels quals hi ha una estratègia transfronterera”. El màxim responsable de l’executiu ha destacat també l’oportunitat que suposaria l’àrea funcional del Pirineu, que seria més assolible si l’acord d’associació amb Europa tira endavant. Pérez-Desoy, en relació amb aquesta darrera qüestió, ha reconegut que “tot suma”, encara que ha aclarit que l’espai pirinenc no depèn estrictament de l’acord entre Andorra i Brussel·les. Això sí, l’ambaixador espanyol ha destacat que és evident que “hi ha un espai físic al Pirineu, un espai de convivència i generació de riquesa” que s’ha de saber articular més i millor que ara. Com? “Depèn una mica dels agents més directament implicats. No hi ha un full de ruta. És obert”, ha indicat el diplomàtic. En tot cas, sí que ha volgut ressaltar Pérez-Desoy del seu discurs que “en un món on les fronteres serveixen més aviat per generar enfrontaments bèl·lics i situacions molt dramàtiques” és bo de destacar “un bon exemple” de tot el contrari con seria el Pirineu.

Altaveu – Read More

Va ser llavors quan des de la corporació comunal van decidir reprendre les subhastes benèfiques, que ja s’havien fet amb anterioritat, sota el nom d”Ai, la verge’, i destinar el 50% dels diners de cada peça que es venia a la compra de l’obra de Ramires. L’obra ‘Divinitat, mare i fill’ de l’artista Claudio Ramires. L’obra titulada ‘Divinitat, mare i fill’, està feta amb acrílic i utilitzant una tècnica que fa servir l’artista on aplica làtex per fer dibuixos i elements gràfics espontanis entre les capes i una vegada està tot llest, retira el làtex. Ramires assegura que per ell és “molt emocionant pintar una cosa així” i també que s’hagi organitzat aquesta subhasta: “Va ser una oportunitat única perquè és una interpretació amb el meu estil i tècnica d’un tall de fusta de la verge de fa mil anys”, afegeix. En total s’ha subhastat una cinquantena d’obres d’uns 40 artistes del país, així com d’estudiants de l’escola d’art la Capsa d’Ordino i dues litografies de la col·lecció privada del mossèn. Els preus de sortida eren molt variats, hi havia peces per 30 euros dels alumnes com altres que passaven els 800 euros. Els assistents i participants en la subhasta, però, ho tenien més que clar, no estaven disposats a pagar algunes de les grans quantitats que es demanaven per certes peces. La mitjana de diners que han invertit en la subhasta rondava entre els 150 i els 200 euros. Un instant de la subhasta. Així doncs, tot i la bona l’afluència de gent a la sala, en la jornada d’aquest vespre només s’han aconseguit vendre nou obres. La que s’ha venut per un preu més elevat ha estat l’obra ‘Habeetula’ de l’artista Pilar Luque, que tot i que el preu de sortida eren 850 euros, finalment s’ha venut per 870. La resta d’obres que no s’han pogut vendre estaran exposades al centre l’Estudi perquè la gent interessada pugui continuar apostant per l’art i per aquestes peces. Durant el dia de demà es farà el recompte i es coneixerà quants diners s’han aconseguit durant la subhasta, però tot apunta al fet que de moment no es podrà cobrir el que costa l’obra de la verge moderna, i és que tot i ser molt moderna, també és una mica cara.

Altaveu – Read More