Lamine Yamal supera un altre rècord: és el jugador més jove nominat a la Pilota d’Or

El jugador del Barça Lamine Yamal segueix col·leccionant rècords. Aquest cop s’ha convertit en el jugador més jove a ser nominat a la Pilota d’Or. El davanter blaugrana forma part de la llista de 30 futbolistes que ha fet pública aquest dimecres a la tarda la revista francesa ‘France Football’, que organitza el guardó.

Lamine Yamal, nominat a la Pilota d’Or

Lamine Yamal és un fenomen de precocitat. Amb 17 anys, que va fer aquest juliol, s’ha convertit en el jugador més jove a optar a guanyar la Pilota d’Or. La seva explosió al Barça la temporada passada i la seva magnífica Eurocopa amb la selecció espanyola, que es va proclamar campiona, li han servit per entrar dins d’una llista de privilegiats.

La llista de nominats de la Pilota d’Or 2024

They’re all here!

But… who should win it? #ballondor pic.twitter.com/SrkHBrJtuI

— Ballon d’Or (@ballondor) September 4, 2024

Lamine Yamal supera Kylian Mbappé

Lamine Yamal s’ha convertit en un autèntic col·leccionista de rècords. Des que va debutar amb el primer equip del Barça amb només 16 anys el davanter ha anat assolint marques. L’última és la de ser el jugador més jove a ser nominat a la Pilota d’Or. El blaugrana, amb 17 anys, ha superat Kylian Mbappé, que amb 18 anys va entrar a la llista de nominats a la Pilota d’Or del 2017. Per tant, Lamine Yamal ha superat el jugador francès.

Font: betevé – Read More

El Barça, el club amb més nominades a la Pilota d’Or

El Barça ha acaparat més que cap altre club la llista de nominades a la Pilota d’Or femenina. Fins a set jugadores blaugrana han estat nominades al guardó d’enguany, després que la temporada passada l’equip de Giráldez va guanyar-ho tot. Les jugadores són: Aitana Bonmatí, Patri Guijarro, Caroline Graham Hansen, Salma Paralluelo, Alexia Putellas i Ewa Pajor.

Aitana, favorita a revalidar el trofeu

Aitana Bonmatí és, de totes les candidates, la favorita a guanyar el màxim títol individual del món del futbol. La de Sant Pere de Ribes revalidaria d’aquesta forma el guardó, després de guanyar-lo per primera vegada l’any passat. Aitana igualaria Alexia amb dues Pilotes d’Or i el club blaugrana en sumaria quatre de consecutives. La migcampista, que ha sumat 12 gols i 17 assistències aquesta temporada, ha sigut l’estrella d’un Barça que ha guanyat els quatre títols possibles (la Lliga, la Copa de la Reina, la Supercopa i la Champions), a més d’aconseguir la Nations League amb la selecció espanyola.

Mariona Caldentey i Lucy Bronze, també representant el Barça

Tot i no ser nominades oficialment com a jugadores del Barça, Mariona Caldentey i Lucy Bronze també són candidates a la Pilota d’Or pel que han fet com a blaugrana durant aquest 2024. Mariona, que ha fitxat per l’Arsenal aquest estiu, i Bronze, pel Chelsea, se sumen a la llista de representants de la temporada del Barça, amb un total de vuit jugadores que van aconseguir els quatre títols possibles.

La llista de nominades a la Pilota d’Or 2024

Here’s the full recap of the 2024 Women’s Ballon d’Or nominees!#ballondor pic.twitter.com/xlleWGWw0I

— Ballon d’Or (@ballondor) September 4, 2024

Font: betevé – Read More

Sergio Garrote, or als Jocs Paralímpics de París

El barceloní Sergio Garrote ha guanyat la medalla d’or als Jocs Paralímpics de París 2024 en la modalitat d’H2 de bicicletes de mà. L’atleta ha superat els rivals per més de 45 segons i ha quedat en primera posició per segon cop consecutiu. L’any 2020, a Tòquio, ja va regnar al podi. Garrote ha sumat una medalla més al seu ampli palmarès, amb el qual s’ha convertit en un referent del ciclisme paralímpic espanyol.

¡¡SERGIO GARROTE, SEGUNDO ORO!!
Con un tiempo de 24:33 firma su reválida tras el de Tokyo 2020.
Jornada histórica en estos Juegos Paralímpicos de #Paris2024 #ParísRTVE4s pic.twitter.com/NWinOP4fYn

— Teledeporte (@teledeporte) September 4, 2024

Recital de Sergio Garrote a la contrarellotge, amb més de 45 segons d’avantatge

El barceloní ha brillat en el circuit de 14,1 quilòmetres de Clichy-sous-Bois. En el pas intermedi, ja treia més d’11 segons al francès Florian Jouanny, que ha acabat tercer. Finalment, Garrote ha acabat la contrarellotge amb 24:33:71, amb un avantatge de 45:12 sobre l’italià Luca Mazzone. Aquesta ha estat la seva prova d’estrena als Jocs Paralímpics, en els quals també disputarà la prova en línia.

Garrote, un dels grans referents del ciclisme paralímpic espanyol

El ciclisme es va creuar a la vida de Sergio Garrote l’any 2014, 13 anys després d’un accident laboral que li va provocar una lesió medul·lar. Des de l’any 2016 forma part de l’equip de tecnificació de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme. Actualment, té més de 90 medalles nacionals i internacionals en el seu palmarès i ja és tot un referent del ciclisme paralímpic.

Font: betevé – Read More

El monument de Rafael Casanova

A la confluència de la ronda de Sant Pere i el carrer d’Alí Bei, hi ha el monument que recorda Rafael Casanova, conseller en cap de Barcelona durant el setge de Barcelona l’11 de setembre de 1714. L’estàtua és al lloc on Casanova va caure ferit en aquella jornada. Ho explicava l’historiador Toni Contijoch en aquest capítol del programa ‘Va passar aquí‘.

Casanova, heroi del 1714

Durant el setge a Barcelona, Casanova era el conseller en cap de la ciutat, l’equivalent a l’alcalde, la màxima autoritat municipal. Ell va ser la última persona a ostentar el càrrec, obtingut mitjançant un sorteig entre els consellers de la ciutat. Casanova també va assumir el càrrec de coronel de la milícia ciutadana, la Coronela, formada pels gremis de la ciutat i encarregada de la seva defensa.

L’11 de setembre, les tropes borbòniques havien aconseguit entrar a la ciutat per diferents baluards i bretxes de la muralla. Un d’aquest baluards era el de Sant Pere. Casanova va agafar la bandera de Santa Eulàlia i es va llançar, acompanyat dels seus seguidors, a la reconquesta del dit baluard. Però en aquest contraatac va caure ferit i es va haver de retirar del camp de batalla. Casanova va morir a Sant Boi anys després de la batalla de l’11 de setembre.

L’estàtua, obra de Rossend Nobas

L’estàtua de Casanova va ser esculpida per Rossend Nobas amb motiu de l’Exposició Universal de 1888. Primer va estar colocada al passeig de Sant Joan, l’avinguda que menava a l’exposició, al parc de la Ciutadella. L’any 1914, amb motiu del bicentenari del setge a la ciutat, l’estàtua va ser traslladada al seu emplaçament actual.

L’11 de setembre de 1897, als locals de l’Associació Popular Catalanista es va celebrar un acte commemoratiu dels fets de 1714 i es va acordar portar una corona de llorer i flors al monument de Casanova. Des d’aquell dia, l’ofrena floral s’ha mantingut com una tradició.

Retirada pels franquistes

Amb l’arribada del franquisme, qualsevol acte de caire catalanista va ser prohibit i reprimit. Per aquest motiu, l’estàtua de Casanova va ser retirada de la via pública i fins i tot se’n va eliminar el parterre que l’envoltava. Però la devoció per Casanova era tan gran que algú va posar en aquell lloc una petita estàtua de Casanova amb un cartell que deia “Ja creixeràs”.

Recuperada de l’oblit per casualitat

Durant molts anys, l’estàtua de Casanova va estar amagada rere una paret falsa en un magatzem municipal del carrer de Wellington. Sembla que l’acció de salvament l’haurien dut a terme alguns regidors municipals. A la dècada dels 70, l’estàtua, oblidada, va ser descoberta per casualitat per un fotògraf que estava de visita al magatzem.

L’estàtua va ser instal·lada de nou al seu antic emplaçament de la ronda just a temps per ser testimoni de la gran manifestació de la Diada de 1977. La manifestació va acabar amb una gran ofrena floral i amb la interpretació de l’himne nacional de Catalunya.

Actualment, l’estàtua de Casanova segueix sent el punt de trobada de la Diada Nacional de Catalunya.

Font: betevé – Read More

Mor als 60 anys Mónica del Raval, icona de la Barcelona canalla

Es deia Ramona Coronado García, però tothom la coneixia com a Mónica del Raval. Aquest dimarts al vespre, la “drag-queen” Samantha Ballentines ha comunicat el seu decés a través de les xarxes socials i les reaccions de reconeixement, condol i record no s’han fet esperar.

Una dona amb una vida convulsa que feia anys que estava malalta i vivia en una residència, per això darrerament estava desapareguda de la vida pública i mediàtica per problemes de salut. Era coneguda pel seu cabell ros platí, corona de plàstic i maquillatge més que exuberant, així com per no tenir pèls a la llengua a l’hora de parlar de prostitució i del que li vingués de gust en primera persona.

Ha fallecido la icónica Mónica del Raval
Descansa en paz preciosa pic.twitter.com/hbg2ZLsFzD

— Samantha Ballentines (@SamanthaBallent) September 3, 2024

Protagonista d’un documental

La Mónica del Raval era coneguda per molts veïns o visitants de la zona, en especial es movia pels voltants de la Filmoteca, però també va aparèixer a diversos programes de televisió, pel·lícules i, fins i tot, l’any 2009 va protagonitzar un documental dirigit per Francesc Betriu anomenat ‘Mónica del Raval’, en què explicava el seu dia a dia com a prostituta durant tres dècades. Betriu va voler deixar un llegat audiovisual per sempre més d’una dona amb una història que el va commoure per la seva biografia i personalitat caracteritzada per la tendresa i sentit de l’humor. La pel·lícula es pot recuperar a la plataforma Filmin.

L’any 2012 el programa ‘Callejeros’ li va dedicar un especial en què va explicar que “havia treballat amb més de 80.000 homes” i també va col·laborar a diverses pel·lícules dirigides per Marc Ferrer com ‘Nos parecía importante’ (2016), ‘La maldita primavera’ (2017) i ‘Puta y amada’ (2018).

Les xarxes bullen en record a la Mónica

Les mostres de condol a les xarxes socials s’han multiplicat. Ha reaccionat a la mort de Mónica del Raval BComú, entitats vinculades al moviment LGTBI+, l’editorial Dos Bigotes i persones que la coneixien i que fins i tot demanen que se la recordi amb un carrer al barri del Raval.

Mor una icona del Raval i de tota Barcelona: una d’aquelles persones que van obrir camí per guanyar llibertats per a totes. Descansa en pau, Mónica. Et trobarem a faltar! pic.twitter.com/DIOSdF36Fv

— Barcelona En Comú (@bcnencomu) September 4, 2024

«Ella era una divinidad que había nacido entre los áridos terruños manchegos para ser fecundada por los desdichados, ella era la madre del placer, la que curaba las heridas de los hombres». @DimasPrychy, en su relato sobre Mónica del Raval (1964-2024) en ‘Con la frente marchita’. pic.twitter.com/UFECMLEm6w

— Editorial Dos Bigotes (@DosBigotesEdit) September 4, 2024

El teu fan nº1 no t’oblidarà mai.
DEP Mónica del Raval pic.twitter.com/MxBgSlsC2M

— Manuel Pérez i Muñoz (@ManelPiM) September 3, 2024

RT si tú también piensas que Mónica del Raval debería tener una calle con su nombre (lógicamente en el Raval) pic.twitter.com/eCy9VTulPV

— Eduardography (@Eduardography) September 4, 2024

Font: betevé – Read More

El Barça posa a la venda la segona samarreta amb el negre com a protagonista

El Barça ha presentat la segona samarreta per a la temporada 2024-25 amb el color negre com a protagonista alhora que ha anunciat que des d’avui mateix, 4 de setembre, es podrà comprar a les Barça Store i per internet.

Negra, però amb tocs blaugrana

La samarreta suplent del Barça és pràcticament tota de color negre, però té tocs de color blaugrana com unes ratlles als laterals. Al costat esquerre, de color blau, i al dret, de color grana. A més, la publicitat de Spotify és de color vermell. L’escut és al centre, com passa a la primera, i no a un costat del pit.

Samarreta negra per quarta vegada a la història

Serà la quarta vegada a la història que el Barça tingui una samarreta suplent de color negre després de fer-ho les temporades 2011-12, 2013-14 i 2020-21. Segons el club, totes es van vendre molt bé.

Font: betevé – Read More

TriasxBCN demana documentar i conservar els anuncis històrics d’un comerç del Poble-sec

El Grup Municipal TriasxBCN demana conservar els anuncis històrics que van aparèixer fa uns dies en una façana d’un edifici al carrer de Margarit. Es tracta d’uns rètols amb les paraules “Gran surtido”, “champagne” o “galletas”, que estaven vinculats a una botiga de queviures que funcionava el 1877, segons diversos testimonis documentals. A través de les xarxes socials, la regidora Neus Munté ha demanat documentar i mantenir aquest patrimoni.

De fet, el grup municipal ja ha registrat aquest dilluns un prec per instar l’alcalde, Jaume Collboni, a conservar aquestes pintures. Argumenta que es tracta d’una troballa singular del comerç històric que cal estudiar per preservar la identitat singular de la ciutat. Se suma així a la petició que ja havien fet veïns i especialistes del Centre de Recerca Històrica del Poble-sec (CERHISEC) per mantenir aquest patrimoni col·lectiu de Barcelona.

Un patrimoni que desapareix

Abans de l’era de la publicitat digital i les pantalles electròniques, les parets dels comerços de Barcelona estaven pintades amb rètols i lletres amb la tipologia de cada comerç. Alguns dels barris més històrics de la ciutat encara són una mostra d’aquella època, tot i que a poc a poc van desapareixent, un patrimoni que ajuda a comprendre com era Barcelona ara fa més de 100 anys. Al metro de Barcelona també van aparèixer uns cartells que promocionaven pel·lícules dels anys 60. S’anunciaven films com ‘Las novias de Fu Manchú’ i ‘Digan lo que digan’, exhibides a l’antic cine Victoria de Fabra i Puig.

Font: betevé – Read More

‘La colección’, amb José Sacristán, enceta temporada al Romea

El Teatre Romea comença temporada amb ‘La colección’, una coproducció del Teatro de la Abadía de Madrid amb José Sacristán, Ana Marzoa, Zaira Montes i Ignacio Jiménez com a actors. La dirigeix Juan Mayorga, també autor del text.

L’Héctor i la Berna (Sacristán i Marzoa) han dedicat tota la seva vida a bastir una immensa col·lecció d’objectes que pretén ser un compendi del millor que ha donat el ser humà des del punt de vista creatiu. Ara, grans i sense fills, es plantegen llegar-la. La Susana (Zaira Montes), pot ser la candidata. La conviden a veure la col·lecció sense detallar que, en el fons, el que volen és examinar-la com a hereva de la col·lecció.

En totes les persones hi ha un col·leccionista

José Sacristan, qui confessa conservar àlbum de cromos d’estrelles del cinema de quan era petit, considera que “l’Hèctor és un home amb una gran sensibilitat per la bellesa, l’art, la cultura i tot allò que transcendeix la condició humana, però no té la capacitat per crear”.

Segons Mayorga, qualsevol col·lecció té un valor que va més enllà d’allò material. “Passa amb coses importants de les nostres vides, objectes amb els quals tenim una relació misteriosa. Els actors aconsegueixen convèncer-nos que tots som, d’alguna manera col·leccionistes”.

Zaira Montes i José Sacristán

La relació que tenim amb determinats objectes, però també el matrimoni i el pas del temps, són alguns dels temes als quals convida a reflexionar el muntatge. “La col·lecció és també un tercer personatge en la vida del matrimoni. Quelcom que els ha unit i que ha estat també motiu d’enfrontament durant les seves vides”, explica Mayorga. Plana certa atmosfera d’intriga en el muntatge, per la situació i la singularitat dels personatges, entre els quals l’enigmàtic Carlos (Jiménez), que conviu amb l’Hector i la Berna.

Font: betevé – Read More

Els Mossos investiguen la mort d’una persona a l’estació de metro de Fabra i Puig

(ACN) Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort d’una persona que ha tingut lloc aquest dijous a primera hora de la tarda a l’estació de metro de Fabra i Puig segons ha avançat ‘El Caso’ i ha confirmat a l’ACN el mateix cos policial. En concret, el fet ha tingut lloc cap a tres quarts de quatre i de moment la policia catalana no dona més detalls sobre el succés. La divisió d’investigació del cos s’ha fet càrrec del cas per esbrinar-ne els detalls.

‘El Caso’ assegura que la víctima ha mort després de rebre un cop durant una picabaralla amb una altra persona i quan han els serveis mèdics han arribat a l’estació, l’home havia entrat en aturada cardíaca.

Font: betevé – Read More