El Parlament podria tornar a viure un episodi com el del juny del 2016 tot i que en un context i amb protagonistes molt diferents. Fa gairebé 8 anys, la CUP no va permetre la tramitació dels pressupostos de JxSí amb Carles Puigdemont de president de la Generalitat i Oriol Junqueras de vicepresident i conseller d’Economia. Va ser la primera vegada des de la restauració de la democràcia, el 1980, que els comptes no superaven les esmenes a la totalitat. Així ho va decidir el consell polític de la CUP amb un resultat ajustat tot i tenir un pacte d’estabilitat parlamentari. Va ser quan els anticapitalistes van afirmar que el pacte polític no s’havia trencat sinó que havia “mutat”. Tot plegat en un context molt marcat pel procés.
La cambra catalana es va esperar gairebé un any més per aprovar uns nous pressupostos. Va ser el març del 2017, només set mesos abans de l’1-O. Llavors dos diputats anticapitalistes van votar a favor i la resta s’hi van abstenir per permetre l’aprovació d’uns comptes que incloïen una partida per al referèndum.
Ara el context ha canviat molt. La clau per aprovar els pressupostos del 2024 la tenen els comuns, que han avalat els dels últims anys. En Comú Podem posa com a condició que el Govern en minoria d’ERC aturi el Hard Rock, però els republicans diuen que no es pot fer. I, precisament, tirar endavant el macroprojecte és una dels compromisos amb el PSC, l’altre soci necessari per als pressupostos amb qui ja han tancat un acord. Així doncs, a poques hores de votar les esmenes a la totalitat presentades per sis grups, entre ells, els comuns, el projecte de llei dels pressupostos per al 2024 no té els suficients vots perquè es tramiti al Parlament.
Caldria que, com a mínim, un grup parlamentari retirés l’esmena a la totalitat i s’hi abstingués. Els diputats d’ERC (33) i del PSC (33) sumen 66, a dos de la majoria absoluta necessària.
Els pressupostos per al 2024 són els tercers que presenta el Govern de Pere Aragonès. Els primers van ser els del 2022, que el Ple va aprovar el 23 de desembre de 2021 amb els vots a favor d’ERC i JxCat i l’abstenció d’ECP. I els segons, els del 2023, actualment prorrogats, que la cambra va aprovar el 10 de març de 2023 amb els vots a favor del PSC-Units, ERC i ECP.
Anys sense pressupostos
El 2016 no ha estat l’únic any que no hi ha hagut pressupostos de la Generalitat. Tampoc n’hi va haver, per diferents motius, el 2021, 2019, 2018 i 2013. Alguns dels motius són la proximitat d’eleccions al Parlamento l’aplicació del 155.
Des del 1980, el Parlament ha aprovat trenta-nou pressupostos de la Generalitat (4 a la primera legislatura, 5 a la segona, 4 a la tercera, 3 a la quarta, 4 a la cinquena, 4 a la sisena, 3 a la setena, 4 a la vuitena, 2 a la novena, 2 a la desena, 1 a l’onzena, 1 a la dotzena i 2 en l’actual).
Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina –