García-Castellón admet que va mentir a França per aconseguir que els passés informació sobre ETA

El magistrat de l’Audiència Nacional espanyola que instrueix la causa de Tsunami Democràtic, Manuel García-Castellón, ha reconegut que va mentir a França per aconseguir que li passés informació sobre ETA. En un vídeo que ha penjat la periodista de RTVE Silvia Intxaurrondo a les seves xarxes d’una xerrada del magistrat el passat 5 d’octubre, ell mateix explica que va dir a les autoritats franceses que el seu home més buscat, acusat de matar el prefecte de Còrcega, estava a Espanya, però no era cert. El seu objectiu era signar un acord perquè les autoritats franceses li passessin informació sobre procediments oberts contra membres d’ETA. Inicialment s’hi van negar, però van rectificar gràcies a la mentida de García-Castellón.

El jutge ha explicat que van tenir una reunió a l’Escola Judicial de Bordeus i els francesos van rebutjar un intercanvi immediat d’informació perquè eren dades sumarials. “Jo recordo que la situació era horrible, perquè teníem molts morts anuals, amb totes les extorsions”, ha argumentat el magistrat, que ha explicat que va mentir-los per aconseguir que signessin l’acord.

Ell mateix assenyala que feia uns anys havien matat el prefecte de Còrcega de dos trets, i l’autor, Yvan Colonna, era l’home més buscat a França. “Estava desaparegut i havien passat quatre anys. En aquell entorn d’aquella tensió que veus que no t’ho donen, a mi se’m va ocórrer dir una mentida: ‘Molt bé, però Colonna està localitzat a Espanya, quan el detinguem no us passarem la informació’”, relata.

Fins i tot els va dir que estava a l’entorn de la Costa del Sol. García-Castellón apunta que les autoritats franceses van demanar temps, van sortir fora, van parlar i després van accedir a signar l’acord d’intercanvi d’informació, tot i que després, segons ell, “no el van complir o el van complir quan van voler”.

 

Quedarme escuchando hasta el final y descubrir que un juez reconoce que mintió a sus colegas franceses para lograr su colaboración pic.twitter.com/3FKNd8Q2CY

— Silvia Intxaurrondo (@SIntxaurrondo) February 21, 2024

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Élite Taxi aconsegueix un “acord polític” per exigir el B2 de català a taxistes i VTC

El portaveu d’Élite Taxi, Tito Álvarez, ha afirmat que s’ha aconseguit un “acord polític” amb ERC, Junts, PSC i la CUP per exigir un nivell mínim de B2 de català a taxistes i VTC. Així ho ha dit després de la reunió que ha mantingut aquest dijous amb les forces polítiques al Parlament, però ha subratllat que aquest “principi d’acord” està condicionat a l’aprovació dels pressupostos del Govern. Álvarez ha explicat que s’ha demanat que el sector se l’inclogui en el Pacte Nacional per la Llengua, “igual que la sanitat”, i ha indicat que ho estudiaran. El membre de l’organització també ha detallat que s’ha pactat incloure en la normativa imposar sancions per “mala praxis” dels taxistes.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Girona exigirà a les empreses amb contractes públics que utilitzin el català i penalitzarà qui ho incompleixi

Girona exigirà que les empreses que tinguin contractes d’obres, serveis o subministraments públics que parlin en català quan es dirigeixin a l’Ajuntament, quan elaborin rètols o facin qualsevol publicació relacionada amb l’objecte del contracte. El consistori ha unificat els criteris d’ús de la llengua que s’exigeixen en els contractes públics amb l’objectiu de “reforçar-la” i “vetllar” pel seu ús i ha establert penalitzacions en cas d’incompliment. “Aquesta decisió no només respon a una obligació legal, sinó que va molt més enllà: és un acte de compromís amb la nostra identitat, la nostra cultura i els nostres valors com a país”, afirma la tinenta d’alcaldia i regidora de Llengua Catalana, Núria Riquelme.

El consistori ha dut a terme un procés de revisió del sistema de contractació per tal que s’adapti a la normativa de política lingüística. S’han homogeneïtzat i unificat les obligacions lingüístiques que s’introdueixen en els plecs reguladors de les contractacions de l’Ajuntament i s’han establert penalitats en cas d’incompliment. L’objectiu és que les empreses apliquin el català en els diferents processos de contractació d’obres, serveis i subministraments.

Amb aquests nous criteris, per exemple, s’exigeix a totes les empreses contractistes parlar en català quan hagin de posar-se en contacte amb l’Ajuntament de Girona. També han de fer en català els rètols, les publicacions, els avisos i la resta de comunicacions relacionades amb l’obra, el servei o la compra de subministraments.

Les empreses també han de destinar els recursos i el personal adient per assegurar que el servei s’ofereix en català. A més, els treballadors i treballadores destinats a desenvolupar tasques d’atenció, informació i comunicació amb la ciutadania han de tenir un coneixement suficient de la llengua catalana.

Els criteris no són criteris nous, però només s’exigien en alguns contractes. La diferència és que ara, després del treball de revisió, s’apliquen en totes les licitacions del consistori.

“És essencial garantir l’ús del català en la contractació pública per assegurar que tots els ciutadans i ciutadanes tinguin accés equitatiu als serveis i oportunitats, sense discriminació lingüística”, remarca la regidora de Contractació, Mª Àngels Planas. Per això, afegeix, han revisat tot el procediment de contractació, “per assegurar que es compleixi la legislació en matèria lingüística”.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Una pacient catalanoparlant denuncia haver patit maltractament lingüístic i en l’atenció sanitària a una clínica de Palma

Esfereïdor testimoni d’una pacient ingressada a la Clínica Rotger de Palma, que recorda a un altre viscut l’any passat per un altre ciutadà amb cadira de rodes a l’Hospital Sant Joan de Déu de la mateixa ciutat. J. S. ha explicat a ‘dBalears’ que ha estat un mes en aquest centre hospitalari i que ha passat “por”. Una desatenció total, tant en l’aspecte sanitari com lingüístic, amb només un metge i un zelador que parlessin el català. La resta responien sempre en castellà.

L’afectada relata, per exemple, que va haver de repetir una prova d’un TAC amb contrast i que va haver d’estar dinou hores sense ingerir cap aliment per a poder tornar a fer la prova. Per adobar-ho, al primer intent, la infermera no encertava les punxades de la injecció i li va trencar “tres o quatre venes”. Per sort, en la segona prova, tot va anar bé en aquest aspecte.

També comenta que li van recomanar veure molta aigua abans de repetir el TAC, però el personal no li va facilitar cap ampolla i va haver de ser ella mateixa qui va haver de sortir de l’habitació i comprar-les a una màquina de venda de begudes. J.S. puntualitza que aquest és només un de tants problemes que va patir durant la seva estança a la Clínica Rotger.

Segons ‘dBalears’, la ingressada ha presentat una queixa a Quirón-Salud, propietària de l’hospital.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Consum arxiva la denúncia contra el local que va negar un entrepà a una àvia per parlar en català

La Generalitat no només fa els ulls grossos amb les denúncies a sanitaris que desatenen pacients per parlar en català, també ho fa amb les queixes a Consum contra establiments que trepitgen els drets lingüístics dels catalanoparlants. Això ha passat en un cas que us vam explicar el passat octubre. L’advocada i tertuliana, Maria Vila, feia pública a X la discriminació lingüística que la seva àvia havia patit al local que la cadena de venda de pernils Enrique Tomás té al carrer Craywinckel de Barcelona. Segons relatava Vila, els treballadors s’havien negat a servir-li un entrepà per perquè l’havia demanat en català i tampoc li havien facilitat els pertinents fulls de reclamació per fer una queixa.

L’advocada també compartia el registre de la queixa que ha presentat telemàticament a l’Agència Catalana de Consum contra aquest episodi de catalanofòbia que ha patit la seva àvia, acompanyada del següent prec: “Queixa a Consum feta. Ara a veure si la Generalitat fa complir la llei”.

L’Agència Catalana de Consum li ha comunicat l’arxivament de les actuacions, perquè a “la visita d’inspecció portada a terme per la inspecció de consum i control de mercat, l’empresa inspeccionada ha acreditat formalment l’adequació a la normativa de protecció de les persones consumidores”. Segons Consum, “l’empresa inspeccionada ha acreditat el compliment de la normativa aplicable als requisits de les relacions de consum als establiments comercials, així com el compliment de la regulació aplicable als drets lingüístics de les persones consumidores”.

Maria Vila ha fet una nova piulada, amb aquesta resposta: “(L’establiment d’) Enrique Tomás mateix havia fet constar a l’acta que les dependentes ‘ni parlen ni entenen el català’.

 

Això és increïble. @consumcat m’ha notificat l’arxiu de l’expedient perquè “l’empresa ha acreditat el compliment de la regulació aplicable als drets lingüístics”, quan @DeEnriqueTomas mateix havia fet constar a l’acta que les dependentes “ni parlen ni entenen el català”. 👇 https://t.co/KWPevhM9WS pic.twitter.com/FquasndvKZ

— Maria Vila (@mvilaredon) February 21, 2024

 

 

 

Resposta de l’establiment admeten que les dependents no parlen ni entenen el català  Autor/a: @mvilaredon

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

La Fiscalia conclou que no hi ha indicis per investigar Puigdemont per terrorisme i demana arxivar la causa

La tinent fiscal del Tribunal Suprem (TS) ha conclòs que no hi ha indicis suficients de criminalitat per investigar per terrorisme l’expresident Carles Puigdemont i el secretari quart de la Mesa del Parlament, Ruben Wagensberg, en el ‘cas Tsunami’. “En aquest moment processal no existeixen indicis que permetin afirmar que Carles Puigdemont participés en la fundació o planificació de les accions de Tsunami Democràtic. El magistrat instructor es limita a efectuar conjectures sense base fàctica”, ressalta la fiscalia en l’informe final. D’aquesta forma, la Fiscalia del Suprem demana l’arxivament de la causa i la seva devolució al Jutjat Central d’Instrucció número 6 de l’Audiència Nacional perquè finalitzi la investigació.

“L’examen detallat dels indicis afirmats pel magistrat instructor revela que en realitat ens trobem davant de meres conjectures o sospites que no permeten l’atribució de cap fet delictiu a Carles Puigdemont”, relata l’informe. Des del Ministeri Fiscal remarquen que “cap dels fets que s’assenyalen com a indicis” permeten inferir “de manera raonable” la participació de l’expresident de la Generalitat a la plataforma Tsunami Democràtic. “Semblant, més aviat al contrari, que descarten aquesta intervenció”, agrega.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

‘Totes les Fades del Regne’, de Laura Gallego i ‘Orgull i prejudici’, de Jane Austen

I ja ens trobem novament amb altres plenilunis que ens acompanyen, lectures que ens fan la vida més amable i ens recorden que l’intangible de la ficció pot ser real en la nostra manera d’entendre el món.

La fantasia és avui dia un dels gèneres més respectats, admirats i llegits del món, amb seguidors entusiastes d’aventures, misteris inexplorats i universos recòndits que ens obri a noves experiències amb altres mirades, la cerca de la pròpia imaginació i la delícia de tenir un bon llibre entre les mans.

Parlem d’una escriptora de literatura juvenil especialitzada en temàtica fantàstica; amb llibres traduïts a més de setze idiomes i reconeixements entre altres amb el “Premi Cervantes Chico” i el “Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil”.

La imaginació portentosa de Laura Gallego (Quart de Poblet,1977) es reflecteix en els seus llibres èpics, plens de regnes imaginaris i criatures meravelloses; un llegat extraordinari per elevar la fantasia creada al nostre país a la categoria de best-seller.

‘Totes les Fades del Regne’ (Montena) és un títol suggerent i evocador, un retorn a la infantesa més onírica del nostre imaginari; fades i princeses, prínceps misteriosos i regnes encantadors que faran la delícia dels seus adeptes, girs en el seu relat on el lector acompanyarà amb gran curiositat tots els esdeveniments d’un món encantador.

Laura Gallego va començar a escriure gènere fantàstic quan tenia catorze anys, i amb molta perseverança i voluntat va anar fent-se un lloc privilegiat en el difícil món de la literatura juvenil, sovint trencant barreres i prejudicis i amb uns inicis on aquest gènere no tenia tanta acceptació com avui dia. Amb grans referents com J.K Rowling, Tolkien ,Ende o Pratchett, Laura Gallego és també una gran lectora, amb moltes influències d’una literatura creativa, imaginativa i sorprenent.

‘Totes les Fades del Regne’ és una invitació al regne de la màgia, una oportunitat meravellosa per continuar somiant com infants, amb donzelles i fades benèvoles o amb encants més que enigmàtics: sabates de cristall i pomes enverinades… Somiem.

 

Acabem la nostra secció amb un clàssic atemporal, etern, meravellós. Jane Austen és l’escriptora dels sentiments, dels patiments, dels desitjos, els grans amors i amistats.

El món de dames i cavallers, dels grans amors romàntics i sobretot l’elevació de les emocions humanes que la novel·lista britànica va saber disseccionar amb una elegància sublim; personatges perfectament imperfectes i envoltats de saviesa, de generositat, d’humanitat.

Contextos socials diferents però molt vigents avui dia, amb les mateixes lluites i desamors, l’esperança de ser estimat i acceptat sense rancúnies.

Jane, Elisabeth, Mary, Catherine i Lydia són els personatges d”Orgull i prejudici’ (Viena), una novel·la que plasma una crítica de la societat anglesa a començament del segle XIX, de les convencions socials del seu temps i el comportament i retrat d’un temps on les ambicions econòmiques i socials eren els trets diferencials en una societat conservadora i masclista; els matrimonis de conveniència i els valors com el llinatge i el bon nom familiar es consideraven primordials.

Jane Austen utilitza molts matisos psicològics amb una subtil ironia amb un llenguatge suau i amable… Tot un luxe retrobar una gran novel·la.

‘Paraules del Pleniluni’ per somiar, per viatjar a altres èpoques i mons, escriptores que ens regalen valors, sentiments, romanticisme i dolçor.

 

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

RACó MUSICAL: El Govern preveu destinar a Cultura l’1,7% del total dels pressupostos de 2024

El Govern preveu destinar al departament de Cultura l’1,7% del total dels pressupostos del 2024, tal com han confirmat a l’ACN fonts de Palau. Continua així l’increment pressupostari per a la conselleria que encapçala Natàlia Garriga i s’apropa al percentatge del 2%, l’objectiu marcat per al final de la legislatura. El 2021 la partida era de l’1,1% del total dels comptes, xifra que augmentaria a l’1,3% el 2022. El percentatge va tornar a créixer en els pressupostos del 2023 (els vigents i prorrogats) fins a l’1,5% d’ara. L’executiu de Pere Aragonès preveu que la partida arribi a l’1,7% si pot aprovar uns nous comptes. El departament de Garriga destaca que el sector cultural “ja nota” l’augment pressupostari i confia a arribar al 2% el 2025.

Des de la conselleria de Garriga destaquen que el pressupost de Cultura no havia sigut mai tan alt com en aquesta legislatura, i que el sector “ja ho està notant”. Des del departament argumenten que s’han pogut tirar endavant nous projectes, i que l’aposta econòmica del Govern permet assegurar no només les estructures dels equipaments, sinó també apostar pel seu contingut.

Així mateix, l’executiu afirma que el sector cultural està “content” en aquest camí esglaonat que ha portat el departament de Cultura a passar de l’1,1% del total del pressupost el 2021 a apropar-se al 2%, xifra reclamada des de fa anys.

El Govern confia a aprovar uns nous comptes pel 2024, que situarien Cultura amb l’1,7% del total del pressupost. I que la xifra del 2% es pugui assolir l’any que ve, just abans d’esgotar la legislatura. Si l’executiu d’Aragonès aprovés també els comptes del 2025 -just abans d’anar a les urnes- serien els quarts pressupostos aprovats de quatre possibles. Primer, però, encara ha de tancar els d’enguany.

El pressupost actual de Cultura és de 476 MEUR (als comptes del 2023, els vigents i prorrogats), és a dir, uns 100 MEUR més que els comptes del 2022.

 

Reivindicació d’Actua Cultura

La Plataforma Actua Cultura va reclamar a finals d’any al Govern destinar l’1,75% dels recursos dels nous pressupostos del 2024 a Cultura. La plataforma va destacar que cal fer “un altre pas endavant”, després que en els últims comptes s’aconseguís arribar a l’1,5% del pressupost per al departament de Garriga, amb un augment de 101 MEUR.

“Reivindiquem l’1,75% en els nous pressupostos de la Generalitat pendents d’aprovació”, van indicar el 28 de desembre des de la plataforma, que considera que s’ha arribat al “pas de l’Equador” per assolir la fita del 2% dels pressupostos en Cultura durant aquesta legislatura.

 

Negociació actual

El Govern manté des de fa setmanes converses amb els grups parlamentaris per intentar tancar un acord “prou ampli” per aprovar els pressupostos del 2024. En una entrevista a l’ACN, el viceconseller del Govern, Sergi Sabrià, afirmava que a Palau ja ho tenen “tot a punt” per portar els pressupostos al Consell Executiu, però que espera tancar abans un acord “prou ampli” amb els grups parlamentaris.

Sabrià explicava que les converses amb el PSC “van avançant”, i que amb els comuns també tot i que “una mica més lent”. Pel que fa a la CUP, el Govern és conscient de les “dificultats” que hi ha perquè votin a favor dels comptes, tot i que les converses són “positives”. En canvi, “amb Junts tot costa més”, subratllava Sabrià a l’entrevista.

La portaveu del Govern, Patrícia Plaja, afirmava dimarts en roda de premsa que des de Palau no contemplen l’opció que el projecte del Hard Rock sigui cap “escull” per aprovar els pressupostos del 2024. Plaja asseverava que “no hi ha cap motiu” perquè el Govern i els grups parlamentaris no poguessin “repetir l’operació” de pactar i aprovar els comptes d’enguany.

A la tarda, Aragonès avançava que els pressupostos del 2024 preveuen 1.045 MEUR per combatre la “sequera més important que s’ha viscut”. Així ho anunciava en el marc del ple monogràfic sobre la sequera i el canvi climàtic, dimarts al Parlament.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

LLIBRE – Assassins

Deu sicaris literaris amb una llarga experiència en l’ofici i que són, curiosament, germans, van rebre, fa alguns mesos, un encàrrec al qual no es van poder negar: cada un d’ells havia de perpetrar un assassinat literari, basat en experiències pròpies o imaginades.

No els vam dir a qui, ni quants, ni de quina manera, ni on, ni quan s’havien de cometre els assassinats, ni si havien de ser reals, inventats o somiats. L’única condició era que, armats amb la seva imaginació i les seves mortals eines narratives, ens presentessin assassinats originals, intrigants, emotius, impactants i, sobretot, que deixessin molt de rastre.

Vosaltres, estimats lectors, ens haureu de dir si finalment se n’han sortit i han complert l’encàrrec.

Si no ho han fet, ho sentim molt però no tindran ni una segona oportunitat ni una segona edició (o potser sí).

Això, a més del prestigi professional, és el que es juguen els deu Germans Miranda a Assassins, aquest llibre que teniu a les mans i us moriu de ganes de llegir.

 

Els autors

Lluís Arcarazo Miranda (L’Exterminador de Sants). Guionista, realitzador ocasional de documentals i exllibreter al mercat de Sant Antoni. Membre del club de petanca de la Selva de Mar.

Sergi Belbel Miranda (El Sàdic Ganyotaire). Autor i director teatral, professor ocasional de guió i exguia turístic de París. Soc un mag frustrat.

Pep Bras Miranda (El Joker Calb). Guionista, professor d’escriptura creativa i ex-Niño Polla de la literatura catalana. M’encanta sumar els números de la matrícula del cotxe que va davant.

David Cirici Miranda (Psychokiller). Escriptor, guionista i exassessor polític. Fan de Puccini.

Piti Español Miranda (El Clenxes). Guionista, professor universitari i extrapezista. El meu estat natural és l’entusiasme.

Jordi Galceran Miranda (El Butxaques). Autor teatral, cultivador de tomàquets i exfilòleg. M’agrada anar a mirar eines al Servei Estació.

Enric Gomà Miranda (L’Urtain dels Diccionaris). Escriptor, divulgador lingüístic i excoŀleccionista d’esqueles. Busco una cuinera quinzenal.

Jordi Lara Miranda (El Bubulinu). Escriptor, cineasta i exprimer bandoneó de l’Orquestra de Tango de Barcelona. Darrerament m’estimo més badar que llegir.

Joaquim Oristrell Miranda (El Travis). Guionista, director i extutor del grup Parchís. Workaholic de mena.

Matthew Tree Miranda (El Cap de Pa de Quilo). Escriptor i lector. Exanarquista fracassat. El meu somni és vendre més llibres que Ian McEwan.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

OPINIÓ – La Psicòloga del Born: Defensa

“En resistir les agressions, no tindrem altra disjuntiva que aquella amb la qual vam començar la lluita, la de llibertat o mort, però ara llibertat vol dir pàtria i la disjuntiva és pàtria o mort”

Fidel Castro

 

Que no arribin als 90 escons. Qui? Això, ho has de decidir tu, després de llegir aquest article.

En els partits de bàsquet de la NBA, el públic crida “defensa” repetidament i amb gran entusiasme, quan ataca l’equip contrari. Són conscients que és una part fonamental del joc, més enllà de les floritures i la bellesa de les accions d’atac. També, és una forma de col·laborar, una xarxa social X ‘avant la lettre’, volen fer el màxim de soroll per impedir que els adversaris escoltis els senyals que necessiten fer-se per actuar coordinats. Pel mateix motiu, romanen en silenci quan el seu equip ataca.

En un torcebraç, tot el ventall de posicions que van des de l’angle de 45 graus a favor fins als 45 graus en contra, no impliquen necessàriament una resolució de la contesa, tot i que ho pugui semblar per a un observador casual. Tens la possibilitat d’anar-te refent, millorant la teva posició movent el canell i trobar un encaix més beneficiós per tornar a empènyer. Fins i tot quan ets a punt de tocar fons, res està definitivament perdut. Això, només passa quan, esgotat, exhaurides les forces, et deixes vèncer.

Catalunya porta tants anys, segles, empantanegada en un empat infinit, que ha perdut la referència de guanyar. També, i compte amb això, ha perdut de vista la possibilitat de perdre. No parlo de què cal fer per aconseguir guanyar o evitar perdre, aquesta anàlisi és impossible o roman merament intuïtiva, si no tens clar en quin punt guanyes, però sobretot, en quin moment has perdut del tot. Si no saps quina seria la posició en la qual hauries perdut, difícilment pots fer res per evitar la desfeta, si més no d’una manera racional.

La confrontació nacional entre Catalunya i Espanya s’ha mantingut vigent en formes diverses, de vegades com a construcció nacional, sovint com a resistència a una dictadura més o menys encoberta. En els darrers anys, d’ençà que el Tribunal Constitucional va tombar la reforma de l’estatut d’autonomia, aquesta confrontació s’ha reprès com a procés d’independència. Hi ha dues maneres de tancar aquest moviment de manera definitiva, només dues, que no deixin les espases en alt per a una futura topada i representin la victòria absoluta d’un dels bàndols.

La primera és, òbviament, que Catalunya assoleixi la independència. Sembla evident, però no ho ha sigut tant, especialment per als polítics que cercaven guanys parcials impossibles quan lluites contra una Espanya que va a totes, que sempre veu les catxes, una piconadora tosca i primària, sense finesa ni matisos, que no s’atura fins que guanya o perd. Només vencerem si esdevenim un país independent, qualsevol altre objectiu no passa d’una quimera, un follet del federalisme.

La segona manera de tancar la confrontació és amb una derrota. Ara bé, a fi de poder evitar-la, cal saber situar en quin moment estaríem totalment perduts. No és tan senzill d’identificar, car fins i tot una nova dictadura explícita espanyola que acabés amb totes les llibertats catalanes, tan sols representaria un compàs d’espera. Només has perdut de debò quan et declares vençut. A la Catalunya del segle XXI, això vol dir acceptar una reforma de l’estatut d’autonomia al Parlament i ratificar-la en referèndum. Aleshores, sí que tot estaria dat i beneït.

Barcelona, 13 de novembre del 2003. El candidat a la presidència del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero, visitava Barcelona per intentar donar l’última empenta al PSC de cara a les eleccions catalanes del diumenge següent. L’objectiu dels socialistes: desallotjar CiU del poder, després de més de dues dècades de construcció nacional pujolista. Va ser llavors, davant de les 16.000 persones que omplien les grades del Palau Sant Jordi, quan Zapatero va fer la seva falsa promesa. Una promesa que el temps va demostrar que no podria complir. “Donaré suport a la reforma de l’Estatut que aprovi el Parlament català”, va assegurar, solemne, un ximple solemne, entre forts aplaudiments. Una frase que obriria a Pasqual Maragall les portes del Palau de la Generalitat i l’ajudaria a ell mateix a travessar les de La Moncloa, quatre mesos després. Unes cuites paraules de les quals anys després va admetre penedir-se’n, l’incompliment de les quals va obrir els ulls de molts catalans, convençuts a partir d’aleshores de viure sota l’ocupació colonial espanyola.

La retallada del Tribunal Constitucional a un text ratificat en referèndum per la ciutadania de Catalunya, converteix el que havia de ser un estatut d’autonomia en una mera carta atorgada, una “charte octroyée”, una declaració per la qual el rei es comprometia a governar els seus súbdits d’una manera no excessivament despòtica. Suposava de fet una pseudo-constitució per a l’Estat, si bé en lloc de ser dictada pel poble, la Carta Atorgada sorgia del poder absolutista anterior: el rei. Una graciosa concessió en la qual no es reconeix la sobirania popular. Som l’única comunitat autònoma que, en puritat, no té un estatut d’autonomia.

“Els ciutadans de Catalunya se senten defraudats perquè han votat un Estatut i després arriba un Tribunal Constitucional i n’anul·la una sèrie d’articles. Això és una fallada del sistema i, a partir d’aquí, s’ha desencadenat una dinàmica per part de les principals forces polítiques catalanes nacionalistes de dret a decidir i de la consulta”, va assegurar Zapatero en una entrevista posterior a la sentència.

L’aprovació d’una nova reforma que blanquegi aquest desgavell, requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya. Un referèndum que ens vendrien com la consulta que tots havien promès, mirant de fer passar el bou autonomista per bèstia grossa d’autodeterminació. Per donar el primer pas, el més complicat, necessiten 90 escons al Parlament de Catalunya. Dos terços que gosin proposar-ho i que puguin votar plegats. Noranta escons que incloguin partits dits independentistes i partits espanyolistes. L’única opció possible, que sumi i siguin capaços de votar units, és la que formarien PSOE, Comuns, Esquerra Republicana i Junts. No n’hi ha cap més. ERC s’hi posarà bé i de bon grat, ja no se n’amaga. Si creus que Junts, cap de les ànimes del partit, no s’hi afegiria en cap cas, llavors vota’ls amb tota tranquil·litat. Jo no me’n refio tant. Si poden pactar amb ells als ajuntaments, les diputacions i a Madrid, qualsevol dia el “pragmatisme” pot arribar al Parlament. Ja ho ha fet amb una llei sobre la immersió lingüística, que és una rendició en tota regla.

L’abstenció seria contraproduent en aquest cas, convé més posar la línia de defensa al Parlament, on necessiten dos terços, que deixar-los el camí obert fins a un referèndum de ratificació, on en tindrien prou amb un 50% del vot emès entre un electorat desmotivat. Jo votaré una llista cívica, si hi és, que m’asseguri que no permetrà aquest despropòsit ni investirà un president autonomista. Si et trobes més còmode amb algun partit petit, que pugui esdevenir gran i t’asseguri el mateix, vota’l. Si penses que la CUP no formarà mai part d’aquesta engalipada, ja sigui per convicció o perquè son incapaços de posar-se d’acord amb ningú, vota’ls.

Ja sabem que per guanyar hem de declarar la independència i defensar-la al carrer, però, fins que aquest moment no arribi, cal garantir-nos la protecció de la nostra porteria, no fos cas que ens colessin el gol per l’escaire des de mig camp. Defensa, crido, defensa. Que no arribin als noranta escons. Qui? Això és decisió teva.

 

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More