Estranya època en la qual les paraules no serveixen per anomenar les coses, sinó per ocultar-les! Gràcies a la pretensió adàmica de crear el món a través de la vareta màgica del relat, de la designació capriciosa, capgirant fins i tot el sentit de les coses, topem amb les realitats paral·leles, les bombolles de sentit i les ‘fake news’, la més enorme de les quals consisteix en dir que són falses les que son verdaderes i verdaderes les falses, com magistralment ha fet Donald Trump des que va entrar en política.
Etiqueta: espanya
Poesia catalana 2020: femenina, sense por i contra l’algoritme
La qüestió potser no és tant si els poetes emmudeixen com si encara es té una orella prou fina com per escoltar. Sobre aquesta premissa reflexionava el filòsof Hans-Georg Gadamer. I, en temps més sorollosos i de confinaments, ho recalca ara l’assagista Ingrid Guardiola, que sí que sembla que en té, menys d’acord amb el seu balanç (ella l’anomena “balanceig”) de la producció poètica catalana el 2020 que ha realitzat per a l’anuari dels Jocs Florals que convoca l’Ajuntament de Barcelona.
La maduresa de Colau
Ada Colau arriba a la meitat del seu segon mandat sense descartar presentar-se a una tercera reelecció. En les formes, l’alcaldessa ha eclipsat l’activista social, encara que en la seva gestió abundin aquests principis que l’han convertit en una primera edil peculiar. Són passos cap a la maduresa política. El pacte amb els socialistes i la generositat sense contrapartides de Manuel Valls –Barcelona pel Canvi– van ser un primer esglaó perquè Colau assumís que entre el blanc i el negre hi ha molta gamma de grisos. Per transformar cal governar i també transaccionar sense trair-se a un mateix. L’expulsió del PSC de l’Executiu municipal el novembre del 2017 –el mandat anterior– pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya va ser un estèril exercici purista de Colau . La història s’ha encarregat de mostrar –independentistes inclosos– que qui pacta amb els socialistes no incorre en anatema. Avui, el Govern municipal de Barcelona funciona raonablement bé. Hi ha discrepàncies lògiques, però res a veure amb el que ha passat, i amenaça de continuar passant a la casa de davant, la Generalitat, entre independentistes.
La maduresa de Colau
Ada Colau arriba a la meitat del seu segon mandat sense descartar presentar-se a una tercera reelecció. En les formes, l’alcaldessa ha eclipsat l’activista social, encara que en la seva gestió abundin aquests principis que l’han convertit en una primera edil peculiar. Són passos cap a la maduresa política. El pacte amb els socialistes i la generositat sense contrapartides de Manuel Valls –Barcelona pel Canvi– van ser un primer esglaó perquè Colau assumís que entre el blanc i el negre hi ha molta gamma de grisos. Per transformar cal governar i també transaccionar sense trair-se a un mateix. L’expulsió del PSC de l’Executiu municipal el novembre del 2017 –el mandat anterior– pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya va ser un estèril exercici purista de Colau . La història s’ha encarregat de mostrar –independentistes inclosos– que qui pacta amb els socialistes no incorre en anatema. Avui, el Govern municipal de Barcelona funciona raonablement bé. Hi ha discrepàncies lògiques, però res a veure amb el que ha passat, i amenaça de continuar passant a la casa de davant, la Generalitat, entre independentistes.
La maduresa de Colau
Ada Colau arriba a la meitat del seu segon mandat sense descartar presentar-se a una tercera reelecció. En les formes, l’alcaldessa ha eclipsat l’activista social, encara que en la seva gestió abundin aquests principis que l’han convertit en una primera edil peculiar. Són passos cap a la maduresa política. El pacte amb els socialistes i la generositat sense contrapartides de Manuel Valls –Barcelona pel Canvi– van ser un primer esglaó perquè Colau assumís que entre el blanc i el negre hi ha molta gamma de grisos. Per transformar cal governar i també transaccionar sense trair-se a un mateix. L’expulsió del PSC de l’Executiu municipal el novembre del 2017 –el mandat anterior– pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya va ser un estèril exercici purista de Colau . La història s’ha encarregat de mostrar –independentistes inclosos– que qui pacta amb els socialistes no incorre en anatema. Avui, el Govern municipal de Barcelona funciona raonablement bé. Hi ha discrepàncies lògiques, però res a veure amb el que ha passat, i amenaça de continuar passant a la casa de davant, la Generalitat, entre independentistes.
La maduresa de Colau
Ada Colau arriba a la meitat del seu segon mandat sense descartar presentar-se a una tercera reelecció. En les formes, l’alcaldessa ha eclipsat l’activista social, encara que en la seva gestió abundin aquests principis que l’han convertit en una primera edil peculiar. Són passos cap a la maduresa política. El pacte amb els socialistes i la generositat sense contrapartides de Manuel Valls –Barcelona pel Canvi– van ser un primer esglaó perquè Colau assumís que entre el blanc i el negre hi ha molta gamma de grisos. Per transformar cal governar i també transaccionar sense trair-se a un mateix. L’expulsió del PSC de l’Executiu municipal el novembre del 2017 –el mandat anterior– pel seu suport a l’aplicació de l’article 155 a Catalunya va ser un estèril exercici purista de Colau . La història s’ha encarregat de mostrar –independentistes inclosos– que qui pacta amb els socialistes no incorre en anatema. Avui, el Govern municipal de Barcelona funciona raonablement bé. Hi ha discrepàncies lògiques, però res a veure amb el que ha passat, i amenaça de continuar passant a la casa de davant, la Generalitat, entre independentistes.
Nespres, jardins oblidats
Molts d’esclafits grocs aeris de petits fruits sobre fons verd fosc: això són els nespres madurs, un detall de l’esplendor gratuït de la primavera, punts del territori domesticat, entre murs, aïllats, paisatges que van ser habitats però gairebé tots ja no són primordials, ni els fruits.
Nespres, jardins oblidats
Molts d’esclafits grocs aeris de petits fruits sobre fons verd fosc: això són els nespres madurs, un detall de l’esplendor gratuït de la primavera, punts del territori domesticat, entre murs, aïllats, paisatges que van ser habitats però gairebé tots ja no són primordials, ni els fruits.
40 anys de l’assalt al Banc Central de Barcelona, en imatges
Aquest diumenge 23 es compleix el 40è aniversari d’un dels esdeveniments més coneguts de la Transició, el segrest durant 37 hores al Banc Central de la plaça de Catalunya. Tres mesos després del 23-F, tot Espanya va viure pendent d’un esdeveniment que va causar un seriós descrèdit en el Govern de Leopoldo Calvo-Sotelo, acabat d’estrenar, i que va consolidar el que es va denominar “la síndrome del Cop” Anar a la font – Elpais.cat
40 anys de l’assalt al Banc Central de Barcelona, en imatges
Aquest diumenge 23 es compleix el 40è aniversari d’un dels esdeveniments més coneguts de la Transició, el segrest durant 37 hores al Banc Central de la plaça de Catalunya. Tres mesos després del 23-F, tot Espanya va viure pendent d’un esdeveniment que va causar un seriós descrèdit en el Govern de Leopoldo Calvo-Sotelo, acabat d’estrenar, i que va consolidar el que es va denominar “la síndrome del Cop” Anar a la font – Elpais.cat