Sant Feliu vol tenir l’estiu del 2022 pàrquing nou a la Corxera

La solució al dèficit de places de pàrquing de rotació al centre de Sant Feliu, després de tres dècades de debats, projectes frustrats i disputes entre grups polítics, es podria desencallar en poc més d’un any. El govern local (Tots per Sant Feliu i el PSC) té sobre la taula una nova proposta per crear 515 places repartides en un seguit d’aparcaments modulars a l’espai comprès entre les esplanades de la Corxera, la del darrere de l’estació de busos i la del primer revolt de la carretera de Tossa, habilitat en els darrers anys però ara només freqüentat en moments de màxima demanda.

L’executiu ganxó havia elaborat un projecte ambiciós, amb dues plantes subterrànies i dos nivells més en superfície, a tocar del teatre municipal. Hi preveien unes 600 places, però el projecte implicava una inversió d’uns 11 milions d’euros i fins a 18 mesos d’obres, abans que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el tombés. L’organisme de la Generalitat, arran d’un enduriment de la normativa preventiva, va fer un informe desfavorablement en considerar els terrenys inundables i, per tant, inviable la construcció de la infraestructura, situació que ha forçat l’equip de govern a cercar una alternativa.

Ara, però, l’alcalde, Carles Motas, avança que el projecte s’abaratirà fins a la meitat, fins a uns 5,9 milions d’euros, que d’entrada assumirien amb diners del consistori. La capacitat inicial que estudien és d’unes 515 places, algunes menys, però Motas destaca que hi aplicaran un “sistema modular, com un Meccano”, que a més d’abaratir costos permetria ampliar les instal·lacions en funció de la demanda i es podria començar a utilitzar, “amb sis mesos d’obres”, si la contractació avança ràpid, ja l’estiu del 2022.

L’alcalde admet que la data es podria endarrerir, ja que si l’inici d’obres es plantegés al febrer o al març, potser optarien per ajornar-lo fins a la tardor del 2022, per no hipotecar la temporada alta. Però, malgrat el temps perdut després que l’ACA hagi tombat l’anterior projecte i la pandèmia, el nou sistema podria pal·liar el retard en el calendari previst.

Més marge de maniobra

Els aparcaments prefabricats encara són poc freqüents en l’ús civil. S’apliquen més a l’àmbit logístic, com ara al port de Santander, explica l’alcalde, per encabir-hi vehicles nous que esperen ser embarcats per a l’exportació. Però ja hi ha diverses instal·lacions públiques en funcionament a les illes Canàries, i Motas en destaca altres virtuts, com per exemple que és “desmuntable, de manera que es podria canviar de lloc, o reciclar”, o afegir-hi cobertes de plaques fotovoltaiques. Aquestes característiques, tal com esperen al consistori, els podrien facilitar l’accés a ajuts dels nous fons europeus Next Generation, que estalviarien esforç pressupostari a les finances ganxones.

Respecte al projecte anterior –discutit en l’anterior mandat per CiU, MES i la CUP al ple i pels comerciants, que l’haurien preferit sota el passeig marítim–, el gran avantatge que hi veu l’alcalde és que no depenen de l’explotació d’una empresa privada: “Estàvem abocats a una concessió llarga, potser durant quaranta anys, lligada a una nova adjudicació de la zona blava durant els primers 25 anys”, explica, cosa que hauria deixat el consistori amb poc marge per controlar tarifes i ajustar el servei a una mobilitat que ha d’evolucionar molt a curt termini, amb l’expansió del vehicle elèctric.

Concessions socials

D’altra banda, Carles Motas avança que el govern ja està preparant les bases per renovar la concessió de la zona blava, que s’ha anat prorrogant des de fa més d’una dècada, i hi volen donar un caràcter social, per facilitar que hi puguin aspirar centres especials de treball que donen feina a persones amb diversitat funcional o en risc d’exclusió.

Respecte a l’actualització de tarifes, l’alcalde no vol entrar en el detall, però defensa que han de ser més toves per als vehicles censats al municipi, o l’opció que el comerç i l’hostaleria puguin repartir vals perquè els clients tinguin períodes de franc. El nou contracte de la zona blava, igualment, serà curt: quatre anys de durada.

Primeres converses

De moment, l’executiu guixolenc ja ha avançat els nous plans al col·lectiu d’hostalers, que el veuen bé si es compleixen els terminis de materialitzar-lo d’aquí a un any. Un dels aspectes que genera dubtes és la fesomia, però un cop estigui construït, sospesen embellir les façanes amb vegetació i la plantada d’arbrat.

Motas també ha exposat l’avantprojecte als grups d’ERC i JxCat, a l’oposició. I serà un dels punts destacats de l’acte que han convocat per al 3 de juny, al Teatre Municipal Narcís Masferrer, per retre comptes de l’acció de govern local en l’equador del mandat 2019-2023.

Anar a la font – El Punt Avui

Sant Feliu vol tenir l’estiu del 2022 pàrquing nou a la Corxera

La solució al dèficit de places de pàrquing de rotació al centre de Sant Feliu, després de tres dècades de debats, projectes frustrats i disputes entre grups polítics, es podria desencallar en poc més d’un any. El govern local (Tots per Sant Feliu i el PSC) té sobre la taula una nova proposta per crear 515 places repartides en un seguit d’aparcaments modulars a l’espai comprès entre les esplanades de la Corxera, la del darrere de l’estació de busos i la del primer revolt de la carretera de Tossa, habilitat en els darrers anys però ara només freqüentat en moments de màxima demanda.

L’executiu ganxó havia elaborat un projecte ambiciós, amb dues plantes subterrànies i dos nivells més en superfície, a tocar del teatre municipal. Hi preveien unes 600 places, però el projecte implicava una inversió d’uns 11 milions d’euros i fins a 18 mesos d’obres, abans que l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) el tombés. L’organisme de la Generalitat, arran d’un enduriment de la normativa preventiva, va fer un informe desfavorablement en considerar els terrenys inundables i, per tant, inviable la construcció de la infraestructura, situació que ha forçat l’equip de govern a cercar una alternativa.

Ara, però, l’alcalde, Carles Motas, avança que el projecte s’abaratirà fins a la meitat, fins a uns 5,9 milions d’euros, que d’entrada assumirien amb diners del consistori. La capacitat inicial que estudien és d’unes 515 places, algunes menys, però Motas destaca que hi aplicaran un “sistema modular, com un Meccano”, que a més d’abaratir costos permetria ampliar les instal·lacions en funció de la demanda i es podria començar a utilitzar, “amb sis mesos d’obres”, si la contractació avança ràpid, ja l’estiu del 2022.

L’alcalde admet que la data es podria endarrerir, ja que si l’inici d’obres es plantegés al febrer o al març, potser optarien per ajornar-lo fins a la tardor del 2022, per no hipotecar la temporada alta. Però, malgrat el temps perdut després que l’ACA hagi tombat l’anterior projecte i la pandèmia, el nou sistema podria pal·liar el retard en el calendari previst.

Més marge de maniobra

Els aparcaments prefabricats encara són poc freqüents en l’ús civil. S’apliquen més a l’àmbit logístic, com ara al port de Santander, explica l’alcalde, per encabir-hi vehicles nous que esperen ser embarcats per a l’exportació. Però ja hi ha diverses instal·lacions públiques en funcionament a les illes Canàries, i Motas en destaca altres virtuts, com per exemple que és “desmuntable, de manera que es podria canviar de lloc, o reciclar”, o afegir-hi cobertes de plaques fotovoltaiques. Aquestes característiques, tal com esperen al consistori, els podrien facilitar l’accés a ajuts dels nous fons europeus Next Generation, que estalviarien esforç pressupostari a les finances ganxones.

Respecte al projecte anterior –discutit en l’anterior mandat per CiU, MES i la CUP al ple i pels comerciants, que l’haurien preferit sota el passeig marítim–, el gran avantatge que hi veu l’alcalde és que no depenen de l’explotació d’una empresa privada: “Estàvem abocats a una concessió llarga, potser durant quaranta anys, lligada a una nova adjudicació de la zona blava durant els primers 25 anys”, explica, cosa que hauria deixat el consistori amb poc marge per controlar tarifes i ajustar el servei a una mobilitat que ha d’evolucionar molt a curt termini, amb l’expansió del vehicle elèctric.

Concessions socials

D’altra banda, Carles Motas avança que el govern ja està preparant les bases per renovar la concessió de la zona blava, que s’ha anat prorrogant des de fa més d’una dècada, i hi volen donar un caràcter social, per facilitar que hi puguin aspirar centres especials de treball que donen feina a persones amb diversitat funcional o en risc d’exclusió.

Respecte a l’actualització de tarifes, l’alcalde no vol entrar en el detall, però defensa que han de ser més toves per als vehicles censats al municipi, o l’opció que el comerç i l’hostaleria puguin repartir vals perquè els clients tinguin períodes de franc. El nou contracte de la zona blava, igualment, serà curt: quatre anys de durada.

Primeres converses

De moment, l’executiu guixolenc ja ha avançat els nous plans al col·lectiu d’hostalers, que el veuen bé si es compleixen els terminis de materialitzar-lo d’aquí a un any. Un dels aspectes que genera dubtes és la fesomia, però un cop estigui construït, sospesen embellir les façanes amb vegetació i la plantada d’arbrat.

Motas també ha exposat l’avantprojecte als grups d’ERC i JxCat, a l’oposició. I serà un dels punts destacats de l’acte que han convocat per al 3 de juny, al Teatre Municipal Narcís Masferrer, per retre comptes de l’acció de govern local en l’equador del mandat 2019-2023.

Anar a la font – El Punt Avui

El Consell del Baix Empordà centra el 2020 a frenar la crisi social per la pandèmia

L’impacte econòmic de la pandèmia al Baix Empordà, amb 2.102 expedients de regulació temporal d’ocupació i (ERTO) i 11.374 treballadors afectats en diferents graus, va centrar les prioritats d’actuació del Consell Comarcal el 2020, com ara en l’estrena de deu programes d’ocupació per a públics diferents o la nova taula de reactivació econòmica que aplegarà polítics, tècnics i sector privat. Són algunes de les mesures que el president de l’ens, Joan Loureiro, ha esmentat en la presentació de la darrera memòria anual, que també recull altres indicadors i l’increment d’ajuts en matèria social.

En aquest camp, per exemple, la consellera comarcal d’Educació, Roser Font, va esmentar que els efectes de la Covid-19 també s’han notat, “sobretot amb l’augment de beques”. “Hem donat 2.120 ajuts de menjador i 120 ajuts pel transport escolar.” I el vicepresident Xavier Dilmé va xifrar en 1.360 els llocs de treball gestionats i en 259 les persones inserides al mercat laboral. En paral·lel, també va recordar que volen posar en comú l’oferta de sòl i sostre industrial de la comarca, per atraure més empreses, i que han activat iniciatives com el pla d’accessibilitat turística i la marca Empordà, conjuntament amb l’Alt Empordà, per captar més visitants, ara mateix centrats en els de proximitat.Pel que fa l’Àrea Bàsica de Serveis Socials del Consell s’han destinat 29.255,93 euros a prestacions d’urgència social en tots els àmbits, per tal de garantir el benestar social i la salut de tots els ciutadans de la comarca. L’Oficina Comarcal del Consum i l’Oficina d’Habitatge del Baix Empordà també han atès prop de cinc mil consultes i el Servei d’Informació i Atenció a les Dones ha atès 182 persones per aconseguir una major igualtat de gènere a la comarca.

Aprofitar fons europeus

Aquest mes, el Consell ha emprès un cicle de formació, concentrat en quatre jornades, perquè els tècnics dels 36 municipis de la comarca aprenguin a dissenyar projectes i programes subvencionables amb fons europeus. Per Loureiro: “Amb el pla Next Generation s’ha duplicat el pressupost europeu i per tant es destinaran més diners a projectes que cal aprofitar com a oportunitat per invertir.”Finalment, Loureiro va repassar altres projectes ambientals, com ara l’expansió del sistema de recollida porta a porta, els convenis per gestionar les franges perimetrals i l’estudi del centre logístic pretractament per la planta de residus o l’activació de l’oficina de transició energètica, entre d’altres.

Anar a la font – El Punt Avui

Girona, capital de Catalunya

L’Ajuntament de Girona hauria de liderar les iniciatives per donar suport, ajuts directes i facilitats per guanyar empenta els pròxims mesos a la ciutat. A tot el teixit econòmic afectat per la crisi. La recuperació del comerç al centre de la ciutat adquireix una especial importància en aquest context, tant perquè s’ha vist afectat per la manca de turisme d’altres països com perquè té un paper tractor o motor que afecta el conjunt de Girona. La trista situació d’aquests carrers i places plens de persianes abaixades, tant per la crisi com per la pèrdua de fortaleses durant els últims 10 anys, pot convertir-se en un moment útil per canviar també un model excessivament dirigit només al turisme d’altres països (amb negocis que són molt semblants als que podem trobar a qualsevol ciutat europea) per un altre que enforteixi el paper de Girona com a capital de les Comarques Gironines.

Hi ha ciutats europees que fa molts anys que són centre gravitacional de visites periòdiques de la ciutadania que viu a municipis a curta i mitja distància d’aquestes urbs. Tenen una zona comercial unificada, amb botigues d’alta qualitat de productes locals i internacionals, amb activitats econòmiques ben integrades a la vida urbana com ara el mercat i amb espais amplis únicament adaptats a vianants (que a més allunyen els cotxes i les motos del centre de la ciutat). El resultat és que es converteixen en un centre d’atracció permanent de centenars de persones que viuen la ciutat i hi arriben per comprar, passejar, dinar o sopar. Aquest model preserva millor les iniciatives locals i, per tant, les dinàmiques pròpies de la nostra ciutat. A més, és més rendible a llarg termini, perquè està pensat des d’allò que som. Això permet oferir el millor de nosaltres a tothom i també al turisme que arriba d’altres països.

Girona, a més, ha crescut demogràficament de manera molt accentuada durant les últimes dècades. Aquesta circumstància fa cada vegada més evident que una ciutat més gran exigeix un centre més gran. Aquesta iniciativa aportaria aire allà on les activitats comercials o els esdeveniments s’han concentrat massa i, a la vegada, guanyaríem vida en d’altres espais que tenen encara capacitat i marge per créixer. A més, aquest procés de canvi permetria unificar zones comercials en una gran àrea tancada al trànsit rodat. Avançar-nos i treure els vehicles del centre de la ciutat podria ser el primer pas per tenir una ciutat més compromesa amb el medi ambient, d’altra banda. Fer més gran el centre per descongestionar-lo, regular per protegir un model gironí amb identitat pròpia i fer-ho d’acord amb els nous i moderns paràmetres de sostenibilitat mediambiental és un projecte engrescador per a tota la ciutat. I aportaria oportunitats al conjunt de la ciutadania. Girona és una de les capitals de Catalunya i pot exercir aquesta capitalitat com a node clau del seu territori.

Anar a la font – El Punt Avui

Girona, capital de Catalunya

L’Ajuntament de Girona hauria de liderar les iniciatives per donar suport, ajuts directes i facilitats per guanyar empenta els pròxims mesos a la ciutat. A tot el teixit econòmic afectat per la crisi. La recuperació del comerç al centre de la ciutat adquireix una especial importància en aquest context, tant perquè s’ha vist afectat per la manca de turisme d’altres països com perquè té un paper tractor o motor que afecta el conjunt de Girona. La trista situació d’aquests carrers i places plens de persianes abaixades, tant per la crisi com per la pèrdua de fortaleses durant els últims 10 anys, pot convertir-se en un moment útil per canviar també un model excessivament dirigit només al turisme d’altres països (amb negocis que són molt semblants als que podem trobar a qualsevol ciutat europea) per un altre que enforteixi el paper de Girona com a capital de les Comarques Gironines.

Hi ha ciutats europees que fa molts anys que són centre gravitacional de visites periòdiques de la ciutadania que viu a municipis a curta i mitja distància d’aquestes urbs. Tenen una zona comercial unificada, amb botigues d’alta qualitat de productes locals i internacionals, amb activitats econòmiques ben integrades a la vida urbana com ara el mercat i amb espais amplis únicament adaptats a vianants (que a més allunyen els cotxes i les motos del centre de la ciutat). El resultat és que es converteixen en un centre d’atracció permanent de centenars de persones que viuen la ciutat i hi arriben per comprar, passejar, dinar o sopar. Aquest model preserva millor les iniciatives locals i, per tant, les dinàmiques pròpies de la nostra ciutat. A més, és més rendible a llarg termini, perquè està pensat des d’allò que som. Això permet oferir el millor de nosaltres a tothom i també al turisme que arriba d’altres països.

Girona, a més, ha crescut demogràficament de manera molt accentuada durant les últimes dècades. Aquesta circumstància fa cada vegada més evident que una ciutat més gran exigeix un centre més gran. Aquesta iniciativa aportaria aire allà on les activitats comercials o els esdeveniments s’han concentrat massa i, a la vegada, guanyaríem vida en d’altres espais que tenen encara capacitat i marge per créixer. A més, aquest procés de canvi permetria unificar zones comercials en una gran àrea tancada al trànsit rodat. Avançar-nos i treure els vehicles del centre de la ciutat podria ser el primer pas per tenir una ciutat més compromesa amb el medi ambient, d’altra banda. Fer més gran el centre per descongestionar-lo, regular per protegir un model gironí amb identitat pròpia i fer-ho d’acord amb els nous i moderns paràmetres de sostenibilitat mediambiental és un projecte engrescador per a tota la ciutat. I aportaria oportunitats al conjunt de la ciutadania. Girona és una de les capitals de Catalunya i pot exercir aquesta capitalitat com a node clau del seu territori.

Anar a la font – El Punt Avui

Girona, capital de Catalunya

L’Ajuntament de Girona hauria de liderar les iniciatives per donar suport, ajuts directes i facilitats per guanyar empenta els pròxims mesos a la ciutat. A tot el teixit econòmic afectat per la crisi. La recuperació del comerç al centre de la ciutat adquireix una especial importància en aquest context, tant perquè s’ha vist afectat per la manca de turisme d’altres països com perquè té un paper tractor o motor que afecta el conjunt de Girona. La trista situació d’aquests carrers i places plens de persianes abaixades, tant per la crisi com per la pèrdua de fortaleses durant els últims 10 anys, pot convertir-se en un moment útil per canviar també un model excessivament dirigit només al turisme d’altres països (amb negocis que són molt semblants als que podem trobar a qualsevol ciutat europea) per un altre que enforteixi el paper de Girona com a capital de les Comarques Gironines.

Hi ha ciutats europees que fa molts anys que són centre gravitacional de visites periòdiques de la ciutadania que viu a municipis a curta i mitja distància d’aquestes urbs. Tenen una zona comercial unificada, amb botigues d’alta qualitat de productes locals i internacionals, amb activitats econòmiques ben integrades a la vida urbana com ara el mercat i amb espais amplis únicament adaptats a vianants (que a més allunyen els cotxes i les motos del centre de la ciutat). El resultat és que es converteixen en un centre d’atracció permanent de centenars de persones que viuen la ciutat i hi arriben per comprar, passejar, dinar o sopar. Aquest model preserva millor les iniciatives locals i, per tant, les dinàmiques pròpies de la nostra ciutat. A més, és més rendible a llarg termini, perquè està pensat des d’allò que som. Això permet oferir el millor de nosaltres a tothom i també al turisme que arriba d’altres països.

Girona, a més, ha crescut demogràficament de manera molt accentuada durant les últimes dècades. Aquesta circumstància fa cada vegada més evident que una ciutat més gran exigeix un centre més gran. Aquesta iniciativa aportaria aire allà on les activitats comercials o els esdeveniments s’han concentrat massa i, a la vegada, guanyaríem vida en d’altres espais que tenen encara capacitat i marge per créixer. A més, aquest procés de canvi permetria unificar zones comercials en una gran àrea tancada al trànsit rodat. Avançar-nos i treure els vehicles del centre de la ciutat podria ser el primer pas per tenir una ciutat més compromesa amb el medi ambient, d’altra banda. Fer més gran el centre per descongestionar-lo, regular per protegir un model gironí amb identitat pròpia i fer-ho d’acord amb els nous i moderns paràmetres de sostenibilitat mediambiental és un projecte engrescador per a tota la ciutat. I aportaria oportunitats al conjunt de la ciutadania. Girona és una de les capitals de Catalunya i pot exercir aquesta capitalitat com a node clau del seu territori.

Anar a la font – El Punt Avui

Nou portal a Castelló per veure on van els impostos

Introduint els imports dels impostos municipals que paga a Castelló d’Empúries (IBI i impost a vehicles motoritzats), qualsevol veí i veïna pot veure una simulació de la destinació que dona l’Ajuntament als seus impostos. És una de les funcions que es poden consultar des d’aquesta setmana al nou portal pressupostobert.castello.cat . El web adverteix que es tracta d’una distribució aproximada: no es tenen en compte, per exemple, taxes d’escombraries i aigua, serveis gestionats per empreses mixtes o privades, però és vol visualitzar per al ciutadà quina és la seva contribució a les polítiques municipals.

“Inicialment, l’aplicació utilitza un patró bàsic, però la intenció és anar introduint més paràmetres per fer-la més precisa”, explica Jaume Planella, regidor de Transparència i Govern Obert. Al mateix web, dos apartats més, Visió Global i Polítiques, permeten a l’usuari tenir una idea general dels ingressos i de les despeses del pressupost municipal des del 2020 (les dades del 2021 s’hi han d’afegir pròximament); s’hi poden consultar les quantitats ingressades per diferents conceptes (provinents d’altres administracions, impostos, taxes, vendes de terrenys, etc.) i les despeses efectuades, també classificades: personal, subministraments, reparacions i manteniments. Planella i l’alcalde, Salvi Güell, en la presentació d’aquesta nova eina, van definir-ho com “una aposta clara perquè la informació i la consulta de la gestió dels comptes sigui més comprensible per a la ciutadania”.

El nou portal completa el web ja en funcionament governobertcastello.cat , que introduïa apartats com ara Rendiment de comptes i Dades Obertes, que tenen com a objectiu, diuen els dos edils, “promoure la participació ciutadana i una comunicació bidireccional i transparent”. En el mateix acte, es va presentar el guardó Infoparticipa 2020/21, que ha recollit l’Ajuntament i segons el qual Castelló d’Empúries ha assolit 50 dels 52 indicadors (un 96,15%) que valoren els mecanismes de transparència i bona comunicació als ajuntaments.

Anar a la font – El Punt Avui

La Diputació crea un web per a emprenedors

La Diputació de Girona ha creat un web de suport a l’emprenedoria per ajudar tots els qui vulguin convertir una idea en empresa. Aquest nou observatori en línia culmina un projecte engegat ara fa dos anys i agrupa un ecosistema de fins a setanta entitats públiques i privades del territori, perquè els qui vulguin crear el seu propi negoci puguin assessorar-se i saber on trobar finançament. El vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas, va destacar ahir que l’observatori “arriba en un moment en què és més necessari que mai” a causa de la pandèmia.

Anar a la font – El Punt Avui

La Diputació crea un web per a emprenedors

La Diputació de Girona ha creat un web de suport a l’emprenedoria per ajudar tots els qui vulguin convertir una idea en empresa. Aquest nou observatori en línia culmina un projecte engegat ara fa dos anys i agrupa un ecosistema de fins a setanta entitats públiques i privades del territori, perquè els qui vulguin crear el seu propi negoci puguin assessorar-se i saber on trobar finançament. El vicepresident de la Diputació de Girona, Pau Presas, va destacar ahir que l’observatori “arriba en un moment en què és més necessari que mai” a causa de la pandèmia.

Anar a la font – El Punt Avui

Front a la Selva per millorar la telefonia

Els consistoris d’Arbúcies, Breda i Sant Hilari Sacalm han fet un front comú davant el que consideren “incidències constants” que pateixen amb el servei d’internet i telefonia”. Els tres consistoris critiquen que la falta d’inversió dels operadors fa que hi hagi punts de la xarxa “en un estat molt precari” i amb els pals plens de vegetació. Per això els tres ajuntaments estudien emprendre accions de manera conjunta per resoldre de manera “definitiva” aquests “greus problemes”, que suposen que periòdicament hi hagi talls en la connexió d’internet i en la telefonia fixa. L’Ajuntament d’Arbúcies, a més, subratlla que tot i notificar les incidències, l’operador no els informa ni “del temps de resolució” ni del moment en què la incidència es tanca.

En un comunicat, l’Ajuntament d’Arbúcies critica que el poble pateix “periòdicament” talls d’internet i de telefonia, “fet que comporta perjudicis importants a la ciutadania, empreses, autònoms” i al mateix personal del consistori. Tot i informar de les incidències (generalment, Movistar) a través d’un canal directe, l’operador no informa ni del temps de resolució previst ni del moment en què dona la incidència per resolta.

Anar a la font – El Punt Avui