Barcelona tindrà més de 4.000 noves places en residències d’estudiants

Milers i milers de metres quadrats en obres. Barcelona assisteix a la construcció de residències d’estudiants que sumaran entre 4.000 i 5.100 noves places en els propers anys, calculen fonts del sector immobiliari. Bona part d’elles es projecten i construeixen (alguna ja ha obert fa poc) en el 22@ La zona congrega la majoria de projectes, almenys sis, entre els quals n’hi ha un de 742 llits de la firma Aparto, que inquieta algunes plataformes veïnals, ja que veuen perill de gentrificació en la irrupció d’oferta. Però també hi ha projectes a Pedralbes (Vita Student) i Collblanc (Xior Student Housing).

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Barcelona tindrà més de 4.000 noves places en residències d’estudiants

Milers i milers de metres quadrats en obres. Barcelona assisteix a la construcció de residències d’estudiants que sumaran entre 4.000 i 5.100 noves places en els propers anys, calculen fonts del sector immobiliari. Bona part d’elles es projecten i construeixen (alguna ja ha obert fa poc) en el 22@ La zona congrega la majoria de projectes, almenys sis, entre els quals n’hi ha un de 742 llits de la firma Aparto, que inquieta algunes plataformes veïnals, ja que veuen perill de gentrificació en la irrupció d’oferta. Però també hi ha projectes a Pedralbes (Vita Student) i Collblanc (Xior Student Housing).

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Dos mons a les aules

Ja passa, ha passat sempre, que a la universitat els estudiants vagin per una banda i les estructures de poder per una altra, i recentment ens ho hem trobat amb sengles comunicats que, a tomb de la llengua a les aules, revelen l’existència de dues realitats paral·leles. Dèiem en un article de fa uns mesos (“S’ha acabat el ‘brécol’”) que si hi havia hagut una bona notícia amb relació al canvi de llengua a les aules (recordem-ho, allò d’anunciar una classe en català però passar-se al castellà a demanda d’un sol alumne), era la pèrdua d’acomplexament dels estudiants ensarronats i l’increment exponencial de les queixes per vulneració de drets lingüístics. Amb la intervenció del Síndic de Greuges i tot. Doncs bé, mesos després, sembla que alumnes i universitats visquin en mons diferents.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Dos mons a les aules

Ja passa, ha passat sempre, que a la universitat els estudiants vagin per una banda i les estructures de poder per una altra, i recentment ens ho hem trobat amb sengles comunicats que, a tomb de la llengua a les aules, revelen l’existència de dues realitats paral·leles. Dèiem en un article de fa uns mesos (“S’ha acabat el ‘brécol’”) que si hi havia hagut una bona notícia amb relació al canvi de llengua a les aules (recordem-ho, allò d’anunciar una classe en català però passar-se al castellà a demanda d’un sol alumne), era la pèrdua d’acomplexament dels estudiants ensarronats i l’increment exponencial de les queixes per vulneració de drets lingüístics. Amb la intervenció del Síndic de Greuges i tot. Doncs bé, mesos després, sembla que alumnes i universitats visquin en mons diferents.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Dos mons a les aules

Ja passa, ha passat sempre, que a la universitat els estudiants vagin per una banda i les estructures de poder per una altra, i recentment ens ho hem trobat amb sengles comunicats que, a tomb de la llengua a les aules, revelen l’existència de dues realitats paral·leles. Dèiem en un article de fa uns mesos (“S’ha acabat el ‘brécol’”) que si hi havia hagut una bona notícia amb relació al canvi de llengua a les aules (recordem-ho, allò d’anunciar una classe en català però passar-se al castellà a demanda d’un sol alumne), era la pèrdua d’acomplexament dels estudiants ensarronats i l’increment exponencial de les queixes per vulneració de drets lingüístics. Amb la intervenció del Síndic de Greuges i tot. Doncs bé, mesos després, sembla que alumnes i universitats visquin en mons diferents.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Oriol Amat és l’únic candidat a rector a les eleccions de la Pompeu Fabra

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) inicia aquest dilluns el procés virtual per triar el nou rector, que finalitzarà dimecres, dia 5 de maig. S’hi presenta un únic candidat, Oriol Amat (Barcelona, 1957), catedràtic d’Economia Financera i exdiputat de Junts pel Sí (JxSí) al Parlament. La junta electoral del centre va acordar el 16 d’abril proclamar oficialment la candidatura d’Oriol Amat –degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya des del febrer– com l’únic aspirant al càrrec de rector, ja que només ell va formalitzar la seva candidatura.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Oriol Amat és l’únic candidat a rector a les eleccions de la Pompeu Fabra

La Universitat Pompeu Fabra (UPF) inicia aquest dilluns el procés virtual per triar el nou rector, que finalitzarà dimecres, dia 5 de maig. S’hi presenta un únic candidat, Oriol Amat (Barcelona, 1957), catedràtic d’Economia Financera i exdiputat de Junts pel Sí (JxSí) al Parlament. La junta electoral del centre va acordar el 16 d’abril proclamar oficialment la candidatura d’Oriol Amat –degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya des del febrer– com l’únic aspirant al càrrec de rector, ja que només ell va formalitzar la seva candidatura.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Uns polissons als Premis Gaudí

Entre els quatre títols que diumenge es disputaran el Premi Gaudí a la millor pel·lícula en català a la gala que organitza l’Acadèmia del Cinema Català, La vampira de Barcelona (de Lluís Danés), L’ofrena (de Ventura Durall), La dona il·legal (de Ramon Térmens) i Les dues nits d’ahir (de Gerard Vidal i Pau Cruanyes), aquesta última podria ser una mena de polissó. O un envit. O una raresa. És diferent, trencadora, gairebé documental i descarada. Però el més sorprenent és que es tracta del projecte de final de grau de quatre companys de la Pompeu Fabra, Gerard Vidal i Pau Cruanyes, que la codirigeixen, i Ignasi Àvila i Eudald Valdi (que signen el guió amb els dos anteriors). “Hi ha aes casos semblants, com Júlia ist, Yo la busco o Ojos negros, que també van sortir de la UPF”, especifica Gerard Vidal. La pel·lícula, estrenada divendres passat, s’ha situat entre les 20 més vistes a Espanya, va obtenir la bisnaga de plata a la millor direcció i al millor actor al Festival de Màlaga i el premi del jurat al millor llargmetratge de ficció al Festival de Lleida.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat