La despesa pública en educació assoleix la xifra més alta dels darrers sis anys

La despesa pública en educació a Andorra inclou la que es fa des del Govern, comuns, la Universitat d’Andorra, l’Escola de Formació de Professions Esportives i de Muntanya (EFPEM) i l’Agència de Qualitat de l’Ensenyament Superior d’Andorra (AQUA), a més de les aportacions que fan Espanya i França per a la despesa educativa dels seus respectius sistemes educatius. Restant aquesta aportació, la despesa del 2023 fins als 85,6 milions d’euros. Si ho comparem amb els anys anteriors, fins al 2018, es tracta de la xifra més elevada. L’increment ha estat entre un i dos milions, tot i la caiguda que hi va haver el 2022 fins als 78,1 milions. Despesa pública en educació. Segons les dades fetes públiques pel departament d’Estadística, els 85,6 milions representen un 8% del liquidat total de les Administracions públiques, tres dècimes percentuals inferiors en relació amb l’exercici anterior. Així mateix, la despesa pública en educació (sense l’aportació d’Espanya i França) representa un 2,5% amb relació al producte interior brut (PIB), el mateix percentatge de l’any anterior. En termes de nivells educatius, la despesa total imputable juntament amb la qual fan Espanya i França és de 119 milions d’euros, un 7,2% més que el curs anterior. Principalment, s’observa en els nivells educatius d’escoles bressol (+9,2%), formació professional (+8,7%), batxillerat (+7,3%) i segona ensenyança (+6,4%).

Altaveu – Read More

Carburants i alimentació fan repuntar lleugerament la inflació fins a l’1,8%

Així ho ha informat aquest dilluns el departament d’Estadística, tot posant en relleu la dada avançada del mes. Aquesta, cal recordar, es calcula introduint la informació actualitzada de la majoria dels productes. En aquest cas, del 98% dels que componen la cistella de la compra. Per a la resta, es fa servir la xifra del mes anterior. El càlcul definitiu de l’IPC es donarà d’aquí a dues setmanes, el 14 de novembre. Serà llavors quan es confirmi si s’ha encertat aquesta dada avançada que, per ara, reflecteix un repunt del cost de la vida. A finals d’octubre, l’IPC se situava en un 1,8%, el que representa una dècima per sobre del mes anterior. Es trenca així la dinàmica dels darrers mesos, en els quals s’havia produït una disminució progressiva de la inflació. En aquest cas, dos són els motius principals d’aquest increment. Per un costat, el grup del transport, amb un increment del cost dels carburants que, justament, fins ara era un dels productes que arrossegava l’IPC a la baixa. L’altre grup que també ha fet créixer els preus és el de l’alimentació. En canvi, la roba i el calçat ha moderat aquesta pujada. En cas de confirmar-se la dada, l’IPC andorrà se situaria al mateix nivell que l’espanyol, amb una dada avançada també de l’1,8%. En canvi, quedaria per sobre del francès, que està fixat en l’1,2%.

Altaveu – Read More

Ruqueja amb una navalla en una gasolinera de l’avinguda de Salou i acaba detingut

Els fets van passar cap a les 8 de la tarda i diversos testimonis van presenciar, com a mínim, l’arribada de la policia i el control del jove, que encara no està clar quines pretensions tenia, perquè en un moment donat va semblar també que s’enduia sense abonar-lo un paquet de llaunes de cervesa però finalment el va tornar al lloc d’on l’havia inicialment agafat. El que sí que és clar és que estan a la zona de sortidors, va exhibir el ganivet a un dels empleats de la benzinera. Davant d’aquesta situació, i encara que aparentment el turista no va amenaçar ningú sinó que ruquejava amb la navalla i amb la idea de fer-se unes fotos, els dependents de l’estació de servei van alertar la policia. I quan els funcionaris van arribar a lloc van dictaminar que el ganivet era de port prohibit per les dimensions de la fulla i van detenir l’home acusat d’un delicte contra la seguretat col·lectiva.

Altaveu – Read More

Salut mental: trencant estigmes

El ritme de vida actual a les ciutats és frenètic. Un va d’un lloc a un altre com si li estiguessin perseguint i amb el mòbil enganxat a la mà. I pensant en allò que vindrà, sense gaudir del present. Aquesta constant sensació d’anar de bòlit, a la que se li suma moltes vegades treballar a feines que deixen poc espai a la conciliació familiar o el problema de l’habitatge, pot acabar derivant en una ansietat. La salut mental és invisible i això fa que, amb freqüència, s’ignori. Ningú diria que no cal anar al metge si tens un trau al crani, però “si és només ansietat”, la situació canvia. Llavors, és quan s’ignora el trastorn mental que pot agreujar-se i esdevenir crònic. Davant els primers senyals, s’ha de demanar hora amb el psicòleg que, segons el cas, derivarà el pacient a psiquiatria. I parlar obertament amb familiars i amics de les emocions, perquè ells també poden ajudar.

Altaveu – Read More

Caminar ràpid

S’està posant de moda el caminar ràpid. Si es tractés d’una iniciativa d’Andorra Turisme, hauríem de parlar de ‘power walking’ donada la tendència als anglicismes de la societat pública. Els mitjans de comunicació es refereixen molt sovint de les virtuts de caminar. Dissabte passat, ‘El Mundo’ explicava que hi caminades que cremen un 40% de calories mentre que el diari ‘Sport’ del mateix dia publicava un ampli article sobre el ‘Silent walking’ o caminar en silenci que sempre ha de ser més beneficiós que fer-ho cantant una cançó com ‘Sopa fría’ de M Clan i allò de “te fuiste a Moscú y me dejaste sin menú”. Hi ha el risc que qualsevol persona que es creuï en el teu camí t’exigeixi responsabilitats civils i penals. Així que cal posar-se a caminar ràpid, en silenci, si és possible. S’ha de sortir de casa. I passar a formar part d’aquells que passegen a bon ritme estirant la gossa, els mateixos que van creure en aquella promesa dels seus fills de “no et preocupis pare, que nosaltres el traurem”, i encara no ha arribat el dia en què un d’aquests tarambanes s’aixequi aviat per passejar la Perla. “No falten aquells que estan obsessionats amb les 10.000 passes diàries i interactuen amb el rellotge com uns Power Rangers” En el recorregut, et creues amb dones que tresquen en grup amb rebeques de punt, ronyoneres i ulleres de sol de l’estil papallona com les de Kate Perry; altres, per anar a peu de Sant Julià a la rotonda de la Margineda, es posen el mateix xandall dels diumenges per fer la carn a la brasa al berenador de la Font de Comabella. No falten aquells que estan obsessionats amb les 10.000 passes diàries i interactuen amb el rellotge com uns Power Rangers de la sèrie de televisió. Res els atura. Ho tenen tot controlat. Segur que Dante va limitar l’infern a nou cercles perquè no coneixia ningú que tingués un Apple Watch. Per altra banda, sempre hi ha algú que sembla que en comptes d’una ‘power walking’ sigui en una ‘walking dead’, com si fos un zombie. Però l’important és caminar. Continuar. Seguir. Malgrat el panorama. I si els que corren arriben abans, que vagin posant les cervesetes a la nevera, que després de la caminada ens les mereixem. A més de les cerveses, que també treguin les tiretes de l’armari dels medicaments perquè les vambes ens han fet mal en algun dit o al taló. Són aquestes tiretes que acosten tant l’aristocràcia al poble, prova que el calçat nou ens provoca ferides i ampolles a tots, nobles i plebeus. Això obliga a fer els darrers metres del recorregut arrossegant els peus com si, en comptes del divendres de Tots Sants, fóssim a la Setmana Santa i portéssim el ‘Cristo de la Buena Muerte’ mentre maleíem el company que ens va dir que “res, si d’aquí a allà són cinc minuts”. És l’etern optimista com el profeta Moisès que va encapçalar un grup caminant pel desert egipci durant 40 anys. Abans de començar el trajecte segur que els va dir: “La Terra Promesa és a cinc minuts a peu”.

Altaveu – Read More

El bus gratuït fins al 2034 costarà 116 milions a Govern

El que queda clar, almenys segons les dades que conté el pressupost per a l’any vinent, és que l’executiu té la clara intenció de mantenir l’impuls del servei de bus gratuït per als residents. De fet, la previsió és que destinarà més diners que els que havia previst per enguany. Si la partida consignada per aquest 2024 era de 8,3 milions, la de l’exercici vinent ascendirà a 9,2. Així s’apunta en l’article 10 de la part dispositiva del projecte de llei, que regula les “despeses plurianuals que s’estenen durant un període superior a cinc anys”. Entre aquestes, les concessions de les línies de bus nacionals. I aquí és on s’explica que, al llarg dels darrers temps, el nombre d’usuaris s’ha disparat. S’ha multiplicat per tres d’ençà que, ara fa uns anys, es va instaurar l’abonament a 30 euros mensuals i, posteriorment, des de la gratuïtat. També, s’apunta, ha crescut el servei amb més freqüències i noves línies, com la recuperada L3 o el bus nocturn. I això ha fet que un contracte que, en un principi, preveia un cost de 16,8 milions per a tot el període de la concessió, s’hagi multiplicat per set. Per a tot el període ara s’estima un cost de 116 milions. Així, es preveuen despeses anuals de 9,2 milions fins al 2033 i, pel 2034, 5,53, ja que el contracte actual no cobreix tot aquell exercici. Pel que fa a la distribució del cost per línies, la que més diners requerirà serà l’L4, entre la capital i el Pas. L’any vinent Govern preveu pagar 1,67 a la concessionària. En segon lloc, l’L2, fins a Encamp (1,5) i, en tercer, l’L6, fins a Ordino (1,46). Pel que fa als busos a Sant Julià, L1 suposa una despesa d’1,25 milions i l’Exprés, 1,24. La més barata per a l’executiu és l’LC, la circular entre Andorra la Vella i Escaldes, amb 178.000 euros de cost. El pressupost també preveu els plurianuals dels contractes de dos altres serveis de transport. Per un costat, 130.000 euros per a la bicicleta elèctrica compartida, el contracte de la qual s’acaba el 2027. Per l’altre, fins a 7,6 milions per a la concessió de l’heliport nacional, encara en construcció. Aquesta xifra seria la màxima que hauria de pagar Govern al final de la concessió, l’any 2052.

Altaveu – Read More

Malestar en el món diplomàtic andorrà per la justificació sobre el nomenament d’ambaixadors

I és que la resposta de la titular d’Exteriors, Imma Tor, a una pregunta parlamentària formulada pel conseller general socialdemòcrata Pere Baró que, entre altres coses, s’interessava per la carrera diplomàtica i per com es designen els ambaixadors no s’ha posat gens bé entre els funcionaris del ministeri, menys encara aquells que tenen funcions directament vinculades a la representació andorrana fora del país. En general, hi ha la sensació que des dels comandaments governamentals, polítics, és clar, es té un respecte més aviat baix cap a la diplomàcia professional. [related:articles:1] La pregunta de Baró s’emmarcava en la designació de l’exministra de Cultura i Esports i cosina política del cap de Govern, Xavier Espot, Olga Gelabert, com a ambaixadora no resident d’Andorra a Portugal. Certament, el màxim responsable de la legació andorrana a Lisboa en l’actualitat no hi resideix de forma permanent, però els vincles amb Portugal han de ser estrets. I més encara quan la diplomàcia lusitana ha decidit reobrir el consolat general a Andorra i enviar-hi en permanència un diplomàtic de notable trajectòria. En fi, que Tor va dir que per ser ambaixador o ministre conseller calen 22 anys d’experiència en diplomàcia o a l’administració. I que aquesta situació es dona molt poc entre aquelles persones que podrien representar Andorra a l’exterior. En canvi, els governs, ve a dir la titular d’Exterior, tenen cert marge de maniobra i poder discrecional per fer designacions polítiques. I és aquí on s’escau, per exemple, el nomenament de Gelabert però també d’altres. Però que l’ambaixador d’Andorra a Portugal no sia un diplomàtic de carrera cou. I les justificacions ministerials més encara.

Altaveu – Read More

elrow canvia Andorra per Suïssa i creu que no ha tingut prou suport al Principat

L’Snowrow va viure dues edicions a Grandvalira. Però si durant la primera ja hi va haver algun que altre incident relacionat amb la droga, en la segona edició, que es van enfilar fins a gairebé 70 les detencions relacionades amb la droga, es considera que la persecució de l’administració va ser excessiva. I encara que Grandvalira espera no tenir la porta d’elrow tancada del tot per poder tornar a acollir en el futur el festival de techno i house, ara mateix sembla molt complicat segons les fonts consultades. [related:articles:1] I és que l’organització del festival hauria fet una notable despesa en control i seguretat i va resultar que els seus filtres només van servir, segons les fonts, perquè li policia anés detenint assistents del festival, moltes vegades, segons els promotors de l’Snowrow, sense facilitar la informació escaient als implicats i causant-los, segons les fonts, indefensió. No és que pretenguessin rebre una subvenció econòmica, segons les fonts, però sí menys traves i menys actuacions que puguin danyar la imatge de la marca.

Altaveu – Read More

“És una zona de guerra”

Justament, el cap de l’equip coneix molt bé la regió. Hi havia treballat uns anys i, de fet, el pis que té a Burjassot és on tota l’expedició dormirà aquests dies. Aquest diumenge han arribat segurament més d’hora del previst. El motiu? El fet que s’ha decretat una nova alerta pel risc de fortíssimes pluges -novament la Dana, la maleïda Dana, ataca-. “Ens han dit que evacuéssim”, ha apuntat López. Dilluns, però, té clar que “a les vuit del matí tornarem a ser a Altaia i a veure com està tot”. Al llarg de la jornada, deixa clar, “hem tingut molta feina”. S’han coordinat amb gent de la zona, sigui metges o voluntaris, i “ens hem dedicat a fer trasllats als centres de salut o, també, a l’hospital de Manises”. Ha estat el cas d’una dona d’edat avançada. I és que, recorda, “no la podien moure perquè tots els cotxes privats estan destrossats i UME, bombers i policies estaven treballant”. “La gent és forta. Té assimilat el que ha passat, però quan parles amb ells, quan veuen que has vingut d’Andorra per ajudar-los t’abracen, es posen a plorar i et donen les gràcies”, comenten els tècnics sanitaris El coordinador de l’equip remarca que les tasques que estan fent allà estan vinculades a la seva professió. “Som sanitàries, tècnics d’emergència”, recorda. I, per tant, “no pas rescatadors ni bombers i no podem entrar en una situació de risc”. Ara bé, també deixa clar que, dins d’aquest àmbit, “necessitem també ajudar la gent”. I durant aquesta tasca han pogut fer-se una clara idea del que ha suposat la catàstrofe que ha patit la zona. “Allò és tot destrucció. És impactant. No es pot descriure. És com una zona de guerra”, ha explicat López a Altaveu. Relata que “l’aiguat ha passat i ha arrasat els pobles de totes les formes possibles; pels carrers gairebé no es pot passar i ls garatges estan plens d’aigua. No ha quedat res”. Evidentment, els ciutadans pateixen. Fa dies que viuen un autèntic infern. I tota ajuda és ben rebuda. “La gent és forta. Té assimilat el que ha passat, però quan parles amb ells, quan veuen que has vingut d’Andorra per ajudar-los t’abracen, es posen a plorar i et donen les gràcies”, comenta el tècnic sanitari. Al poble, per cert, la gran preocupació és ara el que pot trobar-se a l’aparcament del centre comercial Bonaire. La por davant la possibilitat que allà quedés atrapat un nombre important de persones és ben present, com relata López. “Parlàvem amb una assistència social i ens comentava entre plors que la informació que arribava era que havien trobat molts cadàvers”, explica. Un comentari que les autoritats no han confirmat, però que evidencia la sensació que té la població d’una localitat que fa dies que viu immensa en un malson, com moltes altres zones de l’entorn. L’equip té previst continuar a la zona fins al dimarts. “Si veiem que l’exercit i les forces de seguretat ens diuen que està controlat, potser tirem llavors cap a Andorra. Si veiem que està tot igual, ho parlarem amb el gerent de l’empresa, Oriol Tort, que està disposat a tot. Si cal, potser baixa un altre equip de tècnics que està preparat per fer-ho”, comenta el coordinador d’Ambulàncies Valira.

Altaveu – Read More