El grup parlamentari socialdemòcrata vol tenir accés al pla director del transport sanitari. Per això, ha sol·licitat a Govern que se li trameti una còpia. La formació vol tenir més informació sobre el programa, després d’haver copsat, ara fa unes setmanes, els neguits dels treballadors que formen part del servei.
Així, el conseller general del PS Jordi Font ha tramitat una demanda d’informació. Amb ella demana que se li faci arribar una còpia del document. El parlamentari ho justifica recordant la trobada que, juntament amb la seva companya de bancada Susanna Vela, va mantenir amb representants del col·lectiu d’empleats del servei. En ella, aquests els van fer arribar la seva situació actual així com les inquietuds.
Per una altra banda, el també conseller general del PS Carles Sánchez vol que el Govern aclareixi el canvi de nom del concurs d’Arts Plàstiques per a Joves. Tradicionalment, havia portat la denominació de l’artista Sergi Mas però, en aquesta edició, s’ha canviat.
Així, Sánchez vol saber per què s’ha decidit prescindir del nom de l’artista, vista la importància cabdal de Mas i la seva obra a Andorra, i per què no s’ha restituït. “És un dels principals referents des de fa temps en el desenvolupament de les arts al Principat d’Andorra”,
El serial en relació amb el programa d’atenció psicològica per combatre els efectes de la Covid continua. De fet, és el serial dels psicòlegs en general. En plena confecció del pla de salut mental i de negociació de la inclusió d’actes psicològics en la cartera de serveis pública, tot plegat s’ha enquistat, fins al punt que les organitzacions i col·lectius que més falta tenen del suport dels professionals consideren “una vergonya” el que està passant. La divisió entre els psicòlegs, i amb els psicòlegs i el ministeri és, sobretot, producte de les tarifes.
La sessió inclosa en el programa esmentat i finançada en part per l’administració ha estat anunciada pel Govern a raó de 36 euros. Així d’entrada, es donava per fet que seria una hora d’atenció. Però no està clar. Aquesta és una de les qüestions que s’estaria aparent negociant. El preu estàndard de la consulta psicològica no baixa actualment dels 50 euros l’hora. En alguns casos la tarifa ja s’enfila fins als 60 i els 70 euros. I aquí rau una part del debat. O gran part del debat.
De fet, en certa manera el titular de Salut, Joan Martínez Benazet, ho va deixar entreveure dilluns durant la tibada d’orelles en què va arribar a dir que el Col·legi de Psicòlegs ni tan sols havia fet arribar els convenis que cal signar de forma individual als seus col·legiats. El ministre va advertir que no són temps per a grans exigències monetàries i va recordar quines són les tarifes dels altres facultatius, que queden molt lluny no ja dels 50 euros sinó també dels 36. Cert és que l’atenció de metges de capçalera o fins i tot especialistes convencionats no sol arribar mai, ni de bon tros a l’hora.
Relacionat
En tot cas, les diverses fonts consultades han recordat que la vella guàrdia dels psicòlegs han advertit que segons què es pacti serà un mal precedent per, després, negociar la inclusió dels serveis a la cartera pública. I que cal no abaixar la guàrdia. Hi ha tot un seguit de professionals, però, que entenen la situació, que probablement no tenen una clientela ni tan feta ni tan extensa, que són més flexibles. I el col·legi es troba enmig de foc creuat.
Martínez Benazet ha mirat de rebaixar el to dels seus dards de dilluns aquest dimarts en comparèixer al Consell General. I tot i que ha evitat aprofundir en el tema, ha assegurat que després d’una nova trobada entre els professionals del sector i la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, les negociacions i el programa, aquest primer encarat als afectats per l’impacte de la Covid, “estan a punt de caramel”. Falta, però, que el caramel no acabi amarguejant. Per ara, els perjudicats els usuaris. Amb tot, els col·lectius que més necessiten el servei, per ara, prefereixen mantenir-se en silenci i veure com evolocionen els esdeveniments. No voldrien que la situació anés a pitjor i encara hi hagués una afectació major.
El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet ha anunciat durant a la seva compareixença a la comissió legislativa de Sanitat del Consell General que les 10.000 vacunes de Portugal arribaran aviat. Hi haurà també 18.000 dosis de Pfizer i 24.000 de Moderna. Això permetrà que un 70% de la població estigui vacunada el mes de juny. Amb el 60% de població immunitzada en els espais exteriors es podrà prescindir de la mascareta.
Ha indicat que hi ha només un pacient a planta i dos a l’UCI, un amb ventilació mecànica. El pacient a planta està a punt de rebre l’alta, són unes xifres que no hii havia des de principis del mes d’agost. S’han administrat 32.317 dosis de vacunes que han arribat a més del 40% de la població. El ministre ha dit que l’estratègia de vacunació ha funcionat bé com ara no vacunar les persones que havien passat la malaltia des de feia sis mesos.
Preguntat per la consellera no adscrita, Carine Montaner sobre el brot de coronavirus a l’espectacle ‘Cecília Valdés’, ha reiterat que hii ha hagut una infecció que afecta 23 persones, algunes d’elles ja vacunades però no inmunitzades perquè no feia tres setmanes des de l’administració. “Quan es canta sense mascareta, l’emissió d’aerosols és molt alta i calia de fer un test d’antígens tres hores. Hem d’aplicar els mateixos principis que en qualsevol altre entitat a l’hora de tramitar l’expedient”. Ha eximit de responsabilitat al comú de Sant Julià de Lòria.
La consellera socialdemòcrata, Susanna Vela, ha preguntat pel nou pla director del transport públic i Martínez Benazet ha anunciat que en una o dues setmanes sortirà el concurs per externalitzar el servei urgent no medicalitzat, que ja estat aprovat pel SAAS. El també socialdemòcrata, Roger Padreny s’ha interessat pel tema dels psicòlegs i el programa d’assistència per combatre els efectes de la Covid. Creu que molts psicòlegs ja s’estan apuntat al programa i que “només hi ha petits malentesos. És una petita polèmica”.
El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet ha anunciat durant a la seva compareixença a la comissió legislativa de Sanitat del Consell General que les 10.000 vacunes de Portugal arribaran aviat. Hi haurà també 18.000 dosis de Pfizer i 24.000 de Moderna. Això permetrà que un 70% de la població estigui vacunada el mes de juny. Amb el 60% de població immunitzada en els espais exteriors es podrà prescindir de la mascareta.
Ha indicat que hi ha només un pacient a planta i dos a l’UCI, un amb ventilació mecànica. El pacient a planta està a punt de rebre l’alta, són unes xifres que no hii havia des de principis del mes d’agost. S’han administrat 32.317 dosis de vacunes que han arribat a més del 40% de la població. El ministre ha dit que l’estratègia de vacunació ha funcionat bé com ara no vacunar les persones que havien passat la malaltia des de feia sis mesos.
Preguntat per la consellera no adscrita, Carine Montaner sobre el brot de coronavirus a l’espectacle ‘Cecília Valdés’, ha reiterat que hii ha hagut una infecció que afecta 23 persones, algunes d’elles ja vacunades però no inmunitzades perquè no feia tres setmanes des de l’administració. “Quan es canta sense mascareta, l’emissió d’aerosols és molt alta i calia de fer un test d’antígens tres hores. Hem d’aplicar els mateixos principis que en qualsevol altre entitat a l’hora de tramitar l’expedient”. Ha eximit de responsabilitat al comú de Sant Julià de Lòria.
La consellera socialdemòcrata, Susanna Vela, ha preguntat pel nou pla director del transport públic i Martínez Benazet ha anunciat que en una o dues setmanes sortirà el concurs per externalitzar el servei urgent no medicalitzat, que ja estat aprovat pel SAAS. El també socialdemòcrata, Roger Padreny s’ha interessat pel tema dels psicòlegs i el programa d’assistència per combatre els efectes de la Covid. Creu que molts psicòlegs ja s’estan apuntat al programa i que “només hi ha petits malentesos. És una petita polèmica”.
Que entre els psicòlegs, entès com el col·legi professional, i el ministeri de Salut hi ha diferències sembla evident. Que no està clara la situació és més evident encara. I que entre el col·lectiu professional, entre el conjunt de psicòlegs s’entén, hi ha pollastre també sembla clar. Sia com vulgui, la primera exposició pública oficial del Col·legi de Psicòlegs (COPSIA) s’ha donat a través d’un comunicat aquesta nit de dilluns per passar la pilota al ministeri.
La junta que presideix Òscar Feernàndez espera una resposta ministerial a les aportacions professionals fetes al programa d’ajut per combatre els efectes de la Covid. O més clar encara, el comunicat, que ve a ser una cronologia dels fets des del punt de vista dels psicòlegs -que difereix una mica bastant de l’exposat pel titular de Salut, Joan Martínez Benazet- manté en el darrer punt que “avui dia, el Col·legi queda a l’espera d’una resposta a aquestes aportacions professionals i resta a la disposició del Govern d’Andorra amb l’esperança de signar el conveni en els dies vinents i iniciar el programa amb les màximes garanties d’èxit”.
“Avui dia, el Col·legi queda a l’espera d’una resposta a aquestes aportacions professionals i resta a la disposició del Govern d’Andorra amb l’esperança de signar el conveni en els dies vinents i iniciar el programa amb les màximes garanties d’èxit”
El ministeri està convençut que s’arribarà a una entesa. I que els psicòlegs s’afegiran al carro del programa sense dubtes. Però no està gens clar. En tot cas, Salut sí que sap que hi ha professionals disposats a oferir el suport que s’ha dissenyat en el programa que ja s’ha publicat fins i tot al BOPA. I és de suposar que això dona certa tranquil·litat al departament que lidera Martínez Benazet i que té com a número dos una psicòloga.
En el seu comunicat, el COPSIA descriu que “el divendres 7 de maig, el col·legi celebra l’aposta del Govern per a la salut mental, es mostra disposat a col·laborar”. El dilluns següent, “el conveni d’atenció psicològica per la Covid-19 es fa extensiu a tots els col·legiats mitjançant un correu electrònic intern on també se’ls convoca a una reunió”. L’endemà mateix, “es du a terme una reunió informativa entre els col·legiats i la secretaria d’Estat de Salut, Helena Mas, en la qual es presenta el programa”.
Relacionat
En els dies vinents, i sempre segons el comunicat fet públic pel COPSIA aquest dilluns, “s’estudia la documentació i s’organitzen taules de treball entre els col·legiats que responen als criteris per adherir-se al programa per millorar els aspectes més tècnics del conveni amb la intenció de garantir una atenció basada en qualitat assistencial, el benestar de les persones i l’ètica professional”. Divendres passat, “el col·legi fa arribar al ministeri de Salut diferents propostes de caràcter estrictament tècnic amb la voluntat d’oferir un programa que s’ajusti als criteris professionals i doni una resposta efectiva als problemes psicològics derivats de la pandèmia. Avui dia, el col·legi queda a l’espera d’una resposta a aquestes aportacions professionals i resta a la disposició del Govern d’Andorra amb l’esperança de signar el conveni en els dies vinents i iniciar el programa amb les màximes garanties d’èxit”.
Aquest darrer punt, que seria el passi de pilota dels psicòlegs cap al terrat del ministeri, contradiria el que ha afirmat Martínez Benazet. Segons el ministre, mai no han tingut un retorn clar del col·legi. I és que la divisió interna, emmarcada per una negociació de la inclusió de les prestacions psicològiques en la cartera de serveis de salut, s’està enquistant. Les tarifes, els 36 euros per consulta, retronen en l’ambient. El serial continuarà, segur.
Durant el mes que ve haurien d’arribar al Principat les 18.000 dosis de la farmacèutica Pfizer que falten d’aquelles a les quals es va comprometre Espanya. Això permetria avançar moltíssim en la voluntat de tenir immunitzada la major part de la població abans de l’estiu. Mentre el calendari de les vacunes via Espanya sembla clar, hores d’ara no hi ha cap data per poder concretar quan poden ser al país els vials de Moderna que haurien d’arribar via França.
El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha explicat que, de llarg, se supera el 30% de les persones vacunables que ja han rebut almenys una primera dosi. De fet, hores d’ara hi ha més de 27.000 persones que han rebut almenys una injecció i s’han inoculat més de 31.000 dosis. Aquest dimecres, sense anar més lluny, encara estava previst punxar unes 600 persones i no es descarta que en els propers dies encara quedin algunes dosis puntuals per injectar.
El gran volum de dosis que han de tornar a arribar seran de Pfizer i via Espanya durant el mes de juny. L’Estat veí del sud s’hauria compromès a fer arribar, de cop, totes aquelles que li queden per subministrar de l’acord a què es va arribar, a tres bandes, amb el Principat i França. Mentrestant, la via francesa està trigant més, i encara pendents de serrells amb la farmacèutica Moderna, Martínez Benazet ha reconegut que no se sap quan arribaran les 24.000 dosis compromeses. Ni si arribaran en una sola remesa o més.
Les darreres hores s’han notificat 23 nous casos, però com que hi ha hagut 34 recuperacions, els malalts actius continuen baixant. Són ara 239, dels quals n’hi ha vuit a l’hospital
Les explicacions en relació amb la vacunació les ha ofert el titular de Salut en el marc de l’actualització de les dades sanitàries, que evidencien el descens de contactes actius. Les darreres hores s’han notificat 23 nous casos, però com que hi ha hagut 34 recuperacions, els malalts actius continuen baixant. Són ara 239, dels quals n’hi ha vuit a l’hospital. Quatre a planta i quatre més, un més que la jornada anterior, a l’UCI. I d’aquests quatre darrers, dos necessiten ventilació mecànica.
L’últim ingrés a la unitat d’intensius, ha remarcat el ministre, és el d’una persona de més de setanta anys que no s’havia vacunat. Ha remarcat així Martínez Benazet la importància de vacunar-se alhora que ha ressaltat, també, que la mitjana d’edat dels nous contagis les darreres setmanes ha anat baixant. Com s’explica aquest fet? Doncs a mida que les persones de més edat s’han anat vacunant, els infectats són persones més joves.
En total, des de l’inici de la pandèmia, hi ha hagut al país 13.470 infectats dels quals 13.104 ja s’han donat per recuperats. Malauradament, 127 persones han mort en relació amb el coronavirus. La Covid, alhora, manté en l’actualitat confinades de manera total deu aules, mentre que onze classes més dels diferents sistemes educatius del país presenten algun dels seus alumnes integrants aïllats.
La secretària d’Estat, Helena Mas ha detallat aquest dilluns les dades de la pandèmia que mostren clarament una tendència a la baixa. La xifra de casos d’actius se situa en 281, la xifra més baixa des del setembre. Hi ha 10 pacients ingressats a l’hospital, dels quals set són a planta i tres a l’UCI, amb dos d’ells sota ventilació mecànica. Mas ha confirmat que “la corba s’està aplanant”. Mas ha reconegut que “la corba s’està aplanant”.
A les darreres 24 hores s’han detectat etectat sis contagis nous i el nombre totals de casos s’eleva a 13.429 i es registren un total de 12.995 altes. El total de defuncions fins a la data és de 127. La taxa de reproducció se situa en 0,77,
En referència a les vacunes d’AstraZeneca i a la decisió de la Unió Europea de trencar el contracte amb la farmacèutica ha dit que “les segones dosis estan garantides i guardades per tots els ciutadans“. Ha afegit que Andorra està implicada en el projecte Covax amb diferents farmacèutiques i que “no cal preocupar-se per l’arribada de vacunes”. Fins aquest dilluns se n’han administrat 31.633: 26.931 en primera dosi i 4.702 en segona. També aquest dilluns s’administren vacunes als usuaris i professionals del Cedre i Salita que ja fa 180 dies que han passat la malaltia i, per tant, ja poden rebre el vaccí.
Pel que fa a les escoles, n’hi ha19, de les quals 10 estan aïllades totalment i nou de manera parcial. N’hi ha 16 en vigilància passiva. Segueix, doncs, la progressió a la baixa de classes afectades. Preguntada sobre les noves possibles mesures o l’aixecament de restriccions, davant el descens de la pandèmia, ha explicat que “s’estan avaluant els canvis que es van fer fa dues setmanes i en el proper consell de ministres d’aquest dimecres es revisarà si cal modificar-ne alguna”.
Els psicopedagogs del ministeri d’Educació estan tenint molta més feina de la que tenien. Una part “és volguda des de l’inici”, perquè arran de l’esclat de la pandèmia els professionals de la docència han estat més a sobre dels alumnes. Però amb tot, sí que s’ha notat un increment d’adolescents, “més que no pas infants”, amb alteracions derivades de l’anòmala situació. L’explicació l’ha fet la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, en el marc de la presentació del programa públic de suport psicològic per combatre els efectes de la Covid.
Si durant aquesta setmana es poden signar els convenis individualitzats amb cadascun dels psicòlegs que vulguin participar d’un programa “transversal”, com l’ha qualificat el titular d’Afers Socials, Joventut i Habitatge, Víctor Filloy, dilluns que ve es podria posar en marxa oficialment un programa al qual, inicialment, l’administració destina 225.000 euros, a raó de 36 euros cadascuna de les visites de les quals l’Estat es fa càrrec del 65%. Per tant, l’usuari haurà d’abonar 12,60 euros per sessió fins un màxim de vuit que preveu el programa, encara que no es descarta que en funció dels criteris clínics i terapèutics es pugui allargar una mica més l’atenció, tot i que la voluntat és arribar al màxim de persones possibles.
Aquells que es poden acollir al programa són les persones que han passat la malaltia, aquelles que han perdut un ésser estimat o aquelles altres que s’han vist afectades per qualsevol mesura derivada del coronavirus, i sempre derivats pel metge referent, un psiquiatra o un professional de la psicopedagogia degudament acreditat per Educació
Amb la dotació pressupostària de què es disposa, el ministeri de Salut preveu arribar a entre 800 i 1.000 persones. Els dos ministres i la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, han posat de relleu l’impacte en matèria de salut mental que està suposant la pandèmia i les mesures que s’han hagut d’adoptar per combatre-la: des de confinaments que mantenen aïllades les persones fins a dificultats econòmiques que creen angoixa, com ha afirmat Filloy durant la presentació. En tot cas, aquells que es poden acollir al programa són les persones que han passat la malaltia, aquelles que han perdut un ésser estimat o aquelles altres que s’han vist afectades per qualsevol mesura derivada del coronavirus.
Ja sia el metge referent o un psiquiatra pot derivar cap al programa, que és extraordinari en el sentit que l’atenció psicològica, ara per ara, no s’inclou de manera genèrica en la cartera de serveis públics. També es pot accedir al programa via els treballadors socials, que segons el titular d’Afers Socials han atès l’últim any unes 5.000 persones en els centres d’atenció primària. Els treballadors socials poden enviar un usuari al metge de capçalera perquè aquest, al seu torn, derivi el pacient cap al programa. Finalment, i en l’àmbit educatiu, els psicopedagogs podran derivar els adolescents directament cap al programa sense necessitat d’haver de passar per cap facultatiu.
“Els adolescents necessiten moltíssim” el suport i l’atenció psicològica, han remarcat els intervinents. Segons un estudi del Col·legi de Psicòlegs -amb el qual s’ha treballat el programa malgrat que el conveni no se signa amb aquest ens sinó de forma individual amb cada professional que vulgui prestar l’atenció- i el CRES, el 40% de la població va tenir “pensaments negatius” durant, especialment, l’epicentre de la pandèmia. Més enllà d’això, “els joves, des de l’àrea de protecció a la infància i adolescència, s’ha vist com patien situacions derivades del truncament d’algunes expectatives”, ha remarcat Filloy.
Relacionat
Malgrat que no hi ha dades quantitatives, l’increment de feina dels psicopedagogs educatius és evident, segons Vilarrubla. La titular d’Educació ha explicat que l’impacte de la pandèmia s’està notant molt en els adolescents. D’aquí que nois i noies que mai no havien hagut de ser atesos pel servei esmentat, ara hi hagin hagut d’acudir perquè “les emocions no estan ben gestionades” i això deriva en “situacions de més ràbia, més pors, més sensibilitat”. El programa de suport psicològic està destinat a persones a partir dels sis anys per poder-ne fer una correcta avaluació i seguiment.
Es parteix d’una concepció inicial de vuit sessions -una d’avaluació inicial i una altra de final més sis visites de fons pròpiament dites- encara que com ha reconegut Helena Mas, psicòloga de formació i professió, hi haurà casos que segurament no podran ser solventats amb aquestes vuit sessions. Però la voluntat és poder arribar a oferir un ajut bàsic a tantes persones com sigui possible. El ritme de les visites serà, òbviament, en funció del “criteri clínic i terapèutic” i cada professional marcarà la freqüència de les sessions en funció de la resposta i necessitats de l’usuari.
Els Estats Units han suspès la vacunació amb Janssen perquè s’han detectat sis casos de coàguls entre els set milions de persones que han rebut la dosi d’aquesta vacuna. Segons ha informat el The New York Times, les autoritats sanitàries han obert una investigació per determinar la causa d’aquests coàguls a la sang. Les sis persones afectades són dones d’entre 18 i 48 anys. Una d’elles ha mort i una altra està hospitalitzada en estat greu. Totes van patir coàguls al cap de dues setmanes de ser vacunades.
La vacuna es deixarà d’administrar en centres federals i l’Agència deL Medicament urgeix als estats que facin el mateix. Gairebé set milions de persones als Estats Units han rebut injeccions de Johnson & Johnson (també coneguda com Janssen) fins ara, i aproximadament nou milions més de dosis s’han enviat als estats, segons dades dels Centres per al Control i la Prevenció de Malalties.
L’Agència Federal del Medicament (FDA) i el Centre de Prevenció i Control de Malalties (CDC) han publicat un comunicat en què recomanen aturar la vacunació “per precaució”, i han convocat una roda de premsa en les properes hores.
Art i part. I sense cap mena de concurs. Aquest és el principi, la base de la queixa de diferents empreses del sector de les noves tecnologies, que no estan gens d’acord amb el procés d’adjudicació del desenvolupament de l’APP Salut Andorra, l’eina que ha de recollir l’historial de tots els pacients del Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) i que, d’entrada, servirà, o això es pretén, com a passaport Covid per moure’s lliurement, en principi, per tota la Unió Europea. L’adjudicatari és la mateixa empresa que en primer lloc havia estat designada assessora del SAAS.
Primer va ser el 23 de juliol que, per la via d’emergència, es va adjudicar a la firma Universal Projects and Tools, comercialment coneguda com a Universal Doctor, un contracte d’assessorament en matèria d’eines telemàtiques a raó de 2.000 euros el mes i fins a final d’any, comptant que el contracte, a l’adjudicació, tenia efectes retroactius a 6 de maig. El 17 de desembre es va contractar la mateixa firma per a una tasca d’assessoria “en matèria d’eines telemàtiques, tecnologia i solucions digitals”. En aquest cas, el muntant, impostos a banda, era de 54.000 euros i amb vigència per a tot el 2021.
“No és normal, o almenys no ho hauria de ser i, com a mínim, a priori és poc ètic”, que s’acabi adjudicant el desenvolupament d’un projecte “al consultor que suposadament t’assessora per trobar la millor solució”
El més sorprenent de tot plegat per part d’un seguit d’empreses dedicades al sector de les aplicacions telemàtiques i les solucions digitals és que fa poques setmanes es va acabar contractant des del SAAS i per la via directa la mateixa empresa, en aquest cas per 90.000 euros, per tal que en un termini de 14 mesos desenvolupés l’eina que, com s’ha dit, s’ha denominat APP Salut Andorra.
Les fonts consultades han destacat que, “més enllà de l’emergència, que pot ser discutible però que està sent un recurs altament usant amb l’excusa de la pandèmia”, el que “no és normal, o almenys no ho hauria de ser i, com a mínim, a priori és poc ètic”, que s’acabi adjudicant el desenvolupament d’un projecte “al consultor que suposadament t’assessora per trobar la millor solució” i que, a més a més, “tot plegat s’hagi fet sense cap concurs”.
