“Però cal recordar si es vol entendre (…) Només és no perdent mai de vista el dolor / ni el pas silenciós, indiferent, del temps, / que podem assolir una certa pau”. Joan Margarit sempre va ser molt conscient dels seus orígens en una infantesa de guerra col·lectiva i solitud intransferible, del paper de la […]
Etiqueta: Literatura catalana
Categories
Història de dues derrotes
La publicació en llengua catalana d’Aquesta puta tan distingida (Club Editor) i de L’Aleph (Flâneur) és una notícia de primera. Si alguna cosa ha fet aflorar el procés és que el bilingüisme fluid és un supòsit un xic adàmic, i que moltes persones prefereixen per motius pràctics, polítics o familiars llegir sempre que els és […]
Si hi ha en les lletres catalanes una autora associada al retrat d’una geografia, descrita amb una veu molt concreta, aquesta és, des de fa ja gairebé un quart de segle, Maria Barbal, quan el 1985 va publicar Pedra de tartera, novel·la crepuscular d’un món que s’extingia ambientat al seu Pallars natal. Aquesta capacitat d’haver […]
Si hi ha en les lletres catalanes una autora associada al retrat d’una geografia, descrita amb una veu molt concreta, aquesta és, des de fa ja gairebé un quart de segle, Maria Barbal, quan el 1985 va publicar Pedra de tartera, novel·la crepuscular d’un món que s’extingia ambientat al seu Pallars natal. Aquesta capacitat d’haver […]
No és mai tard per a la poesia. Es va comprovar, per exemple, el 1983, quan al premi Carles Riba s’hi va presentar Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils. Aquell any va guanyar un títol també llarg, La trista veu d’Orfeu i el Tornaveu de Tàntal, de Valerià Pujol, però aquell poemari […]
No és mai tard per a la poesia. Es va comprovar, per exemple, el 1983, quan al premi Carles Riba s’hi va presentar Una cançó per a ningú i trenta diàlegs inútils. Aquell any va guanyar un títol també llarg, La trista veu d’Orfeu i el Tornaveu de Tàntal, de Valerià Pujol, però aquell poemari […]