Identifiquen l’acord d’associació i l’accés a finançament com els grans reptes exteriors del país

La implementació de l’acord d’associació, el manteniment de la identitat andorrana en un món cada cop més globalitzat i accedir a fons de finançament internacional. Aquests són els principals reptes que ha d’afrontar Andorra en matèria de relacions internacionals i, també, pel que fa al seu desenclavament. Aquests tres, i altres, han estat identificats pels participants en la taula de la iniciativa ‘Reptes de futur’ que aborda aquest àmbit.

Dels cinc espais de reflexió plantejats en la iniciativa, el de les Relacions Internacionals i el desenclavament físic ha estat el primer a tancar la segona fase del procés: la que comporta identificar les problemàtiques que ha d’afrontar el país i valorar quin és el seu grau de prioritat. A partir d’aquesta tasca, s’ha d’afrontar les dues darreres parts del treball: l’exploració de solucions i apuntar quines són les conclusions de les taules.

Els integrants del grup de treball també consideren problemàtiques claus el mateniment de la identitat andorrana en un context global i la necessitat de posar en valor els aspectes més positius del model de país

Al llarg de les dues sessions, els participants, entre els quals destaquen l’exministra Eva Descarrega; la síndica general, Roger Suñé; el fins ara ministre d’Ordenament Territorial i ara de Turisme i Telecomunicacions, Jordi Torres; o el director del gabinet del Copríncep francès, Pascal Escade; han identificat fins a dinou problemàtiques, amb més o menys consens. Quatre d’elles, però, són compartides per tots els integrants de la taula de treball.

La primera, la implementació de l’acord d’associació i, en especial, si Andorra serà capaç d’adaptar-se als compromisos contrets, sobretot pel que fa a l’estructura administrativa necessària. En aquest sentit, aquest repte també es veu com el de més elevada prioritat.

També hi ha consens en un altre punt: com es podrà mantenir la identitat andorrana un context global. En aquest cas, el grua de prioritat -en una escala d’1 (baix) a 3 (alt)- és situat pels participants a la taula en un 2,5. Tots els integrants del grup de treball coincideixen, a més, a apuntat l’accés al finançament internacional, especialment pel que fa a l’hora d’afrontar projectes específics o situacions d’emergència, com una altra problemàtica prioritària (2,38) per afrontar, així com en la necessitat de “continuar posant en valor aspectes més positius del model andorrà” (2,25).

Altres reptes que aconsegueixen un important consens dels participants en la taula de treball és la necessitat de desenclavar Andorra “de manera sostenible i equilibrada” i reforçar la cooperació fiscal internacional. També es considera clau (3 de cada 4 dels integrants del grup així ho assenyalen) continuar trencant tòpics falsos sobre la imatge del país.

Els membres de la taula també han posat sobre la taula altres problemàtiques a abordar com ara la “poca proactivitat en la legislació per a aprofitar les oportunitats de les tendències internacionals”, la capacitat administrativa limitada” a l’hora de desplegar acords adoptats en el marc de les relacions exteriors o les mancances en les infraestructures aeroportuàries.  

altaveu.com

Europa collarà perquè Andorra deixi de fer ‘expulsions exprés’

Els denominats foragitaments que administrativament, tot sovint des de la policia, s’apliquen a persones que, pel que sia, es considera que potencialment poden representar un perill per al garantiment de la seguretat pública del Principat són un dels aspectes més difícils de mantenir en el marc de la negociació amb la Unió Europea (UE) per a l’acord d’associació en matèria de lliure circulació de persones. Aquesta és una de les línies vermelles que clarament traça Brussel·les a Andorra.

I els negociadors andorrans, tal i com han posat de relleu aquest dilluns en el marc d’una trobada amb agents socioeconòmics per avaluar el treball intern que s’ha estat fent abans d’obrir formalment el meló d’un dossier molt complexe d’encarar i acordar amb la UE, tenen clar que les expulsions i denegacions administratives d’accés al Principat no són l’única qüestió espinosa. N’hi ha almenys dues més, com s’ha identificat sense embuts en la reunió amb els actors econòmics i socials, que es té clar que seran un gran escull: lligar el permís de residència al fet de tenir una feina al país i sol·licitar de forma sistemàtica els antecedents penals abans de qualsevol procediment d’establiment al Principat.

“Durant la negociació intentarem que es tingui en compte el dimensionament” del país, ha reconegut el secretari d’Estat Landry Riba que compta que no serà fins la tardor quan comencin les converses d’estricte estira-i-arronsa

Les tres qüestions més candents les ha reconegut el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, després del primer seminari de treball organitzat amb els actors econòmics i socials s’ha centrat en el debat entorn d’alguns aspectes de la lliure circulació de persones. Aquesta reunió va ser acordada en el marc de la reunió ampliada de l’acord polític per a la negociació amb la UE i forma part d’una sèrie de seminaris temàtics que han de servir per debatre en detall els diferents aspectes de la negociació l’Acord d’associació amb els actors econòmics i socials i enfortir així la construcció de la posició d’Andorra en aquests temes. Fonts dels agents socio-econòmics han celebrat la trobada i que se’ls impliqui en l’anàlisi, alhora que han reconegut que les qüestions relatives a les polítiques immigratòries poden ser de les més complexes.

Landry Riba ha explicat que mentre qüestions com la de les quotes sembla que seran fàcilment acceptades per Europa, altres aspectes caldrà defensar-los molt bé. “Durant la negociació intentarem que es tingui en compte el dimensionament” del país, ha reconegut el secretari d’Estat, que compta que no serà fins la tardor quan comencin les converses d’estricte estira-i-arronsa. Fins ara s’han fet alguns intercanvis tècnics per conèixer més de prop la realitat dels uns i dels altres. La reunió d’aquest dimarts era per compartir amb els actors socials i econòmics l’anàlisi interna i posar “en una balança quin risc estem disposats a assumir”, en relació amb quines qüestions es pot transigir més i en quines no.

51169784196 e5689af48f o
Els secretari d’Estat Landry Riba i el conseller general liberal Marc Magallón a la sortida de la reunió.

La ‘policia administrativa’ des d’un vessant preventiu, que és el que s’aplica al Principat, no és el que es porta a la UE. Europa té un procediment administratiu “diferent al nostre”. Evidentment que denega entrades i expulsa persones dels seus territoris, però sempre després d’un procés en certa forma garantista. Res a veure amb “el concepte foragitament que coneixement nosaltres”.

¿La solució? El plantejament inicial dels negociadors andorrans serà buscar una sortida “raonada i raonable” i anar cap al model que al seu dia la UE va pactar amb Liechtenstein

Tot i això, s’haurà de fer veure que són molt pocs els ciutadans de la Unió que s’expulsen o als que s’impedeix entrar al país. I que xifres fredes damunt la taula, indica Riba, el filtre no és tampoc tan prim. Però sí que és essencial per garantir els nivells de seguretat dels quals fa bandera. Com ho és la comprovació dels antecedents penals. També fan aquest pas a d’altres països de la UE. Però no de manera sistemàtica. Aquesta és la diferència.

¿La solució? Fins que no s’entri en la negociació plena, a partir de la tardor, no es podrà veure del cert. Però el plantejament inicial del secretari d’Estat cap negociador és buscar una sortida “raonada i raonable” i anar cap al model que al seu dia la UE va pactar amb Liechtenstein. Una fórmula que es revisa periòdicament però que fa 25 anys que es va prorrogant. Una adaptació sectorial a la directiva marc tenint en compte la dimensió territorial. Cert, però, que fa 25 anys Brussel·les negociava d’una manera i ara ho fa d’una altra. I la realitat en un quart de segle ha canviat molt. Moltíssim.

altaveu.com

Europa collarà perquè Andorra deixi de fer ‘expulsions exprés’

Els denominats foragitaments que administrativament, tot sovint des de la policia, s’apliquen a persones que, pel que sia, es considera que potencialment poden representar un perill per al garantiment de la seguretat pública del Principat són un dels aspectes més difícils de mantenir en el marc de la negociació amb la Unió Europea (UE) per a l’acord d’associació en matèria de lliure circulació de persones. Aquesta és una de les línies vermelles que clarament traça Brussel·les a Andorra.

I els negociadors andorrans, tal i com han posat de relleu aquest dilluns en el marc d’una trobada amb agents socioeconòmics per avaluar el treball intern que s’ha estat fent abans d’obrir formalment el meló d’un dossier molt complexe d’encarar i acordar amb la UE, tenen clar que les expulsions i denegacions administratives d’accés al Principat no són l’única qüestió espinosa. N’hi ha almenys dues més, com s’ha identificat sense embuts en la reunió amb els actors econòmics i socials, que es té clar que seran un gran escull: lligar el permís de residència al fet de tenir una feina al país i sol·licitar de forma sistemàtica els antecedents penals abans de qualsevol procediment d’establiment al Principat.

“Durant la negociació intentarem que es tingui en compte el dimensionament” del país, ha reconegut el secretari d’Estat Landry Riba que compta que no serà fins la tardor quan comencin les converses d’estricte estira-i-arronsa

Les tres qüestions més candents les ha reconegut el secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, després del primer seminari de treball organitzat amb els actors econòmics i socials s’ha centrat en el debat entorn d’alguns aspectes de la lliure circulació de persones. Aquesta reunió va ser acordada en el marc de la reunió ampliada de l’acord polític per a la negociació amb la UE i forma part d’una sèrie de seminaris temàtics que han de servir per debatre en detall els diferents aspectes de la negociació l’Acord d’associació amb els actors econòmics i socials i enfortir així la construcció de la posició d’Andorra en aquests temes. Fonts dels agents socio-econòmics han celebrat la trobada i que se’ls impliqui en l’anàlisi, alhora que han reconegut que les qüestions relatives a les polítiques immigratòries poden ser de les més complexes.

Landry Riba ha explicat que mentre qüestions com la de les quotes sembla que seran fàcilment acceptades per Europa, altres aspectes caldrà defensar-los molt bé. “Durant la negociació intentarem que es tingui en compte el dimensionament” del país, ha reconegut el secretari d’Estat, que compta que no serà fins la tardor quan comencin les converses d’estricte estira-i-arronsa. Fins ara s’han fet alguns intercanvis tècnics per conèixer més de prop la realitat dels uns i dels altres. La reunió d’aquest dimarts era per compartir amb els actors socials i econòmics l’anàlisi interna i posar “en una balança quin risc estem disposats a assumir”, en relació amb quines qüestions es pot transigir més i en quines no.

51169784196 e5689af48f o
Els secretari d’Estat Landry Riba i el conseller general liberal Marc Magallón a la sortida de la reunió.

La ‘policia administrativa’ des d’un vessant preventiu, que és el que s’aplica al Principat, no és el que es porta a la UE. Europa té un procediment administratiu “diferent al nostre”. Evidentment que denega entrades i expulsa persones dels seus territoris, però sempre després d’un procés en certa forma garantista. Res a veure amb “el concepte foragitament que coneixement nosaltres”.

¿La solució? El plantejament inicial dels negociadors andorrans serà buscar una sortida “raonada i raonable” i anar cap al model que al seu dia la UE va pactar amb Liechtenstein

Tot i això, s’haurà de fer veure que són molt pocs els ciutadans de la Unió que s’expulsen o als que s’impedeix entrar al país. I que xifres fredes damunt la taula, indica Riba, el filtre no és tampoc tan prim. Però sí que és essencial per garantir els nivells de seguretat dels quals fa bandera. Com ho és la comprovació dels antecedents penals. També fan aquest pas a d’altres països de la UE. Però no de manera sistemàtica. Aquesta és la diferència.

¿La solució? Fins que no s’entri en la negociació plena, a partir de la tardor, no es podrà veure del cert. Però el plantejament inicial del secretari d’Estat cap negociador és buscar una sortida “raonada i raonable” i anar cap al model que al seu dia la UE va pactar amb Liechtenstein. Una fórmula que es revisa periòdicament però que fa 25 anys que es va prorrogant. Una adaptació sectorial a la directiva marc tenint en compte la dimensió territorial. Cert, però, que fa 25 anys Brussel·les negociava d’una manera i ara ho fa d’una altra. I la realitat en un quart de segle ha canviat molt. Moltíssim.

altaveu.com

Impotència dels colombians a Andorra

“Sentim molta impotència veient el que està passant al nostre país”, explica Cristian Blandon, resident a Andorra i organitzador de la concentració que va tenir lloc ahir diumenge a la plaça del Poble. Blandon assegura que, la comunitat colombiana està tremendament preocupada i acovardida per les imatges que hi arriben des de l’Estat llatinoamericà.

Les dades oficials parlen de quasi una trentena de morts i noranta desapareguts a mans de les forces armades de Colòmbia. Però Blandon assegura que les xifres són més elevades. El que es va començar com unes manifestacions pacífiques als carrers per protestar per la reforma tributària, sanitària i en altres aspectes del govern d’Iván Duque, ha acabat en “una de les majors massacres humanes del 2021”, segons Blandon.

“Volem que les entitats internacionals ens escoltin i actuen en Colòmbia per ajudar a la nostra gent”

Des d’Andorra, l’únic que poden fer aquestes persones pel seu país és alçar les seves veus. “Volem que les entitats internacionals ens escoltin i actuen en Colòmbia per ajudar a la nostra gent”. Per això, una cinquantena de persones es van reunir a la plaça del Poble, igual que està passant a moltes altres ciutats europees. Estan estudiant la possibilitat de fer alguna marxa pacífica i altres actes per poder tenir més repercussió.

Tot i que està en marxa la creació d’una associació de colombians al país, “ens hem organitzat per les xarxes socials, però a mi m’han bloquejat el compte per pronunciar-me sobre aquests temes”, ha explicat Blandon. D’aquesta manera és com la repressió i el control arriba fins a Andorra. Al país llatinoamericà, els controls per internet són molt més exhaustius. “Nosaltres ens hem assabentat del que està passant, principalment, pels en vius que la gent fa des de les ciutats. Així i tot, moltes persones han d’utilitzar VPN perquè si no els resulta impossible compartir res”.

Imatge de la ciutat de Cali, a Colòmbia, facilitada per Cristian Blandon.
Imatge de la ciutat de Cali, a Colòmbia, facilitada per Cristian Blandon.

altaveu.com

Andorra i la UE avancen en les converses sobre medi ambient, clima, i normativa tècnica

Andorra i la Unió Europea (UE) han mantingut una nova ronda de negociació, la segona d’aquest any en format virtual, que s’ha centrat en els annexos relatius a medi ambient, clima, normativa tècnica i responsabilitat del producte. Així, els tècnics andorrans en matèria de clima han segut per primer cop a la taula de negociació virtual per compartir amb la UE l’anàlisi dels actes inclosos en aquesta part de l’Annex XX. Andorra i la UE han convingut seguir avançant durant la propera ronda de negociació en aquest annex.

Per altra banda, i durant la segona part de la ronda de negociació, s’han tractat la meitat dels capítols contingut en l’Annex II, sobre normes tècniques, que inclou una part considerable dels actes normatius del cabal de la UE, la majoria dels quals podran ser represos sense necessitat d’adaptació. Altres segueixen en curs d’anàlisi o necessitaran una demanda d’adaptació per part d’Andorra. Finalment les delegacions han intercanviat per primer cop sobre l’Annex III en la seva totalitat, relatiu a la responsabilitat dels productors i que, a priori, podrà ser reprès per Andorra sense major dificultat.

Com en les anteriors rondes, a la trobada virtual amb la UE ha comptat amb la participació dels experts d’Andorra en cada matèria i tots els documents de posició han estat compartits de manera prèvia amb els grups parlamentaris signataris de l’acord polític per la negociació de l’Acord.

Les delegacions d’Andorra i de la Unió Europea, encapçalades d’una banda pel secretari d’Estat d’Afers Europeus, Landry Riba, i de l’altra per la cap negociadora adjunta, Clara Ganslandt, han valorat positivament l’avenç dels intercanvis i es trobaran de nou a finals de juny per la tercera ronda de l’any. Un cop tancat el calendari del primer semestre es valorarà la possibilitat de reprendre les negociacions presencials durant la segona part del 2021.

altaveu.com

Els residents madrilenys aporten 79 vots a les eleccions a la Comunitat de Madrid

Les eleccions a la Comunitat de Madrid han comptat amb el vot de 79 residents a Andorra. N’hi ha 605 d’inscrits al consulat espanyol. D’ells, 109 van demanar el vot però finalment només els 79 ja esmentats l’han exercit.  Es manté el sistema de vot pregat. És a dir, cal demanar prèviament que es vol participar en els comicis per rebre la documentació necessària, entre la qual les paperetes de les diferents formacions que hi concorren. 

En un principi, el dret a sufragi es podia fer entre el divendres i el diumenge de la setmana passada però finalment es va allargar a dilluns i dimarts. El dispositiu per a l’urna seguirà les mesures sanitàries necessàries per garantir que es minimitza el risc de contagi amb el coronavirus. 

El Partit Popular, amb l’actual presidenta Isabel Díaz Ayuso, encapçala totes les enquestes i podria absorbir Ciutadans i governar els quatre anys vinents amb el suport de Vox. Per una altra banda, el PSOE, Més Madrid i Unides Podem confien en la derrota de l’extrema dreta gràcies a una mobilització en massa dels barris del sud de Madrid, tradicionalment partidaris dels socialistes i dels partits d’esquerra.

altaveu.com

El 012 ja informa que és possible viatjar a Andorra tot i el confinament comarcal a Catalunya

Han trigat tres dies, però el telèfon d’informació de la Generalitat, el 012, ja informa correctament que els desplaçaments entre Catalunya i Andorra estan permesos malgrat el confinament comarcal adoptat la setmana passada. Els operadors del servei han rebut aquest dimarts les noves indicacions, que autoritzen els viatges cap al Principat. Això sí, sense fer cap aturada. Sobre si es pot anar amb persones d’altres bombolles de convivència, es demana que la consulta es faci a les autoritats andorranes.

Els darrers dies les trucades al 012 de persones que volien confirmar que la mobilitat amb Andorra estava normalitzada han estat nombroses. Fins al dilluns, però, la resposta que oferien els operadors era negativa. Es referien al que estava publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i això volia dir que només estaven permesos els desplaçaments entre el Principat i l’Alt Urgell.

Imatge de la centraleta del 012.

Relacionat

Això ha canviat aquest dimarts. Els treballadors del servei han rebut una actualització d’informació, a la qual ha tingut accés Altaveu. En ella, ara sí, la Generalitat claudica i accepta el que es va acabar tancant en les converses a tres bandes amb el Govern i l’executiu espanyol: preval la interpretació del ministeri de Sanitat que deixa clar que les fronteres no estan tancades i, per tant, es pot sortir a altres Estats -Principat inclòs- i des d’ells es pot arribar a Catalunya.

El govern català es renta les mans en la pregunta de si es pot viatjar amb gent de bombolles de convivència diferents i es limita a indicar que cal preguntar-ho a les autoritats andorranes

Sota els epígrafs “informació pels operadors” i “tema Andorra”, es donen les instruccions del que cal explicar en cas de rebre una trucada preguntant pels viatges entre tots dos territoris. Així, han de recordar que “el confinament a Catalunya és comarcal i, per tant, es recomana restringir al màxim la mobilitat”.

Tot i això, s’apunta que “si algú vol viatjar a Andorra, està permès sempre que es porti el certificat amb la creu d’activitat anàloga (última casella) i qualsevol documentació que acrediti el motiu del viatge”. A banda, “el trajecte haurà de ser en trànsit de la comarca d’origen a Andorra (sense aturades en altres comarques)”.

També s’indica que cal explicar als ciutadans que “sempre que disposi de la documentació que acrediti el viatge”, com ara una reserva d’hotel, “ho han d’aportar”. Immediatament, però, s’apunta que “evidentment, si no tenen res, igualment poden viatjar”. Això sí, “en tots els casos SEMPRE han de portar el certificat autoresponsable de desplaçament”.

Per últim, es comenta què cal dir en cas que la consulta sigui si poden moure’s amb persones que no formin part de la bombolla habitual de convivència. En aquest cas, “heu d’informar els ciutadans que cal aplicar la normativa vigent a Andorra”. Per tant, la pregunta l’han de fer al Govern. I s’aporta el telèfon de l’oficina de turisme del Principat.

altaveu.com

El 012 ja informa que és possible viatjar a Andorra tot i el confinament comarcal a Catalunya

Han trigat tres dies, però el telèfon d’informació de la Generalitat, el 012, ja informa correctament que els desplaçaments entre Catalunya i Andorra estan permesos malgrat el confinament comarcal adoptat la setmana passada. Els operadors del servei han rebut aquest dimarts les noves indicacions, que autoritzen els viatges cap al Principat. Això sí, sense fer cap aturada. Sobre si es pot anar amb persones d’altres bombolles de convivència, es demana que la consulta es faci a les autoritats andorranes.

Els darrers dies les trucades al 012 de persones que volien confirmar que la mobilitat amb Andorra estava normalitzada han estat nombroses. Fins al dilluns, però, la resposta que oferien els operadors era negativa. Es referien al que estava publicat al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i això volia dir que només estaven permesos els desplaçaments entre el Principat i l’Alt Urgell.

Imatge de la centraleta del 012.

Relacionat

Això ha canviat aquest dimarts. Els treballadors del servei han rebut una actualització d’informació, a la qual ha tingut accés Altaveu. En ella, ara sí, la Generalitat claudica i accepta el que es va acabar tancant en les converses a tres bandes amb el Govern i l’executiu espanyol: preval la interpretació del ministeri de Sanitat que deixa clar que les fronteres no estan tancades i, per tant, es pot sortir a altres Estats -Principat inclòs- i des d’ells es pot arribar a Catalunya.

El govern català es renta les mans en la pregunta de si es pot viatjar amb gent de bombolles de convivència diferents i es limita a indicar que cal preguntar-ho a les autoritats andorranes

Sota els epígrafs “informació pels operadors” i “tema Andorra”, es donen les instruccions del que cal explicar en cas de rebre una trucada preguntant pels viatges entre tots dos territoris. Així, han de recordar que “el confinament a Catalunya és comarcal i, per tant, es recomana restringir al màxim la mobilitat”.

Tot i això, s’apunta que “si algú vol viatjar a Andorra, està permès sempre que es porti el certificat amb la creu d’activitat anàloga (última casella) i qualsevol documentació que acrediti el motiu del viatge”. A banda, “el trajecte haurà de ser en trànsit de la comarca d’origen a Andorra (sense aturades en altres comarques)”.

També s’indica que cal explicar als ciutadans que “sempre que disposi de la documentació que acrediti el viatge”, com ara una reserva d’hotel, “ho han d’aportar”. Immediatament, però, s’apunta que “evidentment, si no tenen res, igualment poden viatjar”. Això sí, “en tots els casos SEMPRE han de portar el certificat autoresponsable de desplaçament”.

Per últim, es comenta què cal dir en cas que la consulta sigui si poden moure’s amb persones que no formin part de la bombolla habitual de convivència. En aquest cas, “heu d’informar els ciutadans que cal aplicar la normativa vigent a Andorra”. Per tant, la pregunta l’han de fer al Govern. I s’aporta el telèfon de l’oficina de turisme del Principat.

altaveu.com

Macron destaca el compromís d’Andorra a nivell internacional

El copríncep francès, Emmanuel Macron, va oficiar la cerimònia de presentació de cartes credencials per part d’ambaixadors de 14 països acreditats al principat. Macron va fer referència, en la seva intervenció, al compromís que té Andorra a nivell internacional, posant en relleu la negociació de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea.

Al seu discurs a la cerimònia d’entrega de les cartes credencials, el copríncep francès ha destacat la importància de la cooperació bilateral i va emplaçar als diplomàtics a impulsar i encoratjar aquests contactes. També ha posat en relleu el treball dut a terme per Andorra per acollir la Cimera Iberoamericana. Finalment, Macron ha evidenciat el suport d’ambdós coprínceps en projectes internacionals impulsats pel Govern.

A la cerimònia, celebrada al Palau d’Elisi, hi ha estat present la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, així com l’ambaixadora a França, Eva Descarrega, i la tècnica de Protocol al ministeri d’Afers Exteriors, Meritxell Font. Els ambaixadors que han presentat les seves credencials corresponen a Sudàfrica, Israel, Mongòlia, Eslovènia, Corea del Sud, Gabon, El Salvador, Hongria, Benín, Hondures, Xipre, Angola, Guatemala i Algèria.

altaveu.com

Macron destaca el compromís d’Andorra a nivell internacional

El copríncep francès, Emmanuel Macron, va oficiar la cerimònia de presentació de cartes credencials per part d’ambaixadors de 14 països acreditats al principat. Macron va fer referència, en la seva intervenció, al compromís que té Andorra a nivell internacional, posant en relleu la negociació de l’Acord d’Associació amb la Unió Europea.

Al seu discurs a la cerimònia d’entrega de les cartes credencials, el copríncep francès ha destacat la importància de la cooperació bilateral i va emplaçar als diplomàtics a impulsar i encoratjar aquests contactes. També ha posat en relleu el treball dut a terme per Andorra per acollir la Cimera Iberoamericana. Finalment, Macron ha evidenciat el suport d’ambdós coprínceps en projectes internacionals impulsats pel Govern.

A la cerimònia, celebrada al Palau d’Elisi, hi ha estat present la ministra d’Afers Exteriors, Maria Ubach, així com l’ambaixadora a França, Eva Descarrega, i la tècnica de Protocol al ministeri d’Afers Exteriors, Meritxell Font. Els ambaixadors que han presentat les seves credencials corresponen a Sudàfrica, Israel, Mongòlia, Eslovènia, Corea del Sud, Gabon, El Salvador, Hongria, Benín, Hondures, Xipre, Angola, Guatemala i Algèria.

altaveu.com