Grates sorpreses en la nova temporada del Palau. Les grans orquestres, amb una desfilada de directors i solistes de luxe, segueixen sent la marca del seu cicle estrella, Palau 100, però la gran oferta artística del temple modernista (ja hi ha 135 concerts programats) s’enriqueix amb la creació d’un cicle d’òperes amb cinc títols barrocs en concert o semiescenificats. Els directors John Eliot Gardiner, Daniel Harding, Riccardo Chailly i Antonio Pappano destaquen en un luxós planter amb veus i pianistes com Joyce DiDonato, Jonas Kaufmann, Philippe Jarousski, Grigori Sokolov i Lang Lang.
Etiqueta: Espectacles
Consciència i veritat de poeta
Recordar un poeta en un temple líric és recuperar-ne la musicalitat. I si havia estat el seu resident i va deixar suggerit que fos allà on es presentés el seu llibre, que intuïa pòstum, la cita reunia tots els ingredients per aplegar els tres principals recursos del que havia considerat el seu propi equilibri: música i poesia entre les persones que va estimar.
Consciència i veritat de poeta
Recordar un poeta en un temple líric és recuperar-ne la musicalitat. I si havia estat el seu resident i va deixar suggerit que fos allà on es presentés el seu llibre, que intuïa pòstum, la cita reunia tots els ingredients per aplegar els tres principals recursos del que havia considerat el seu propi equilibri: música i poesia entre les persones que va estimar.
La Cubana celebrarà els 40 anys “més 1” amb una gran exposició a Sitges
La Cubana, un dels grups teatrals més emblemàtics, estimats, imaginatius i gamberros del país, tirarà la casa per la finestra en l’exposició que prepara a Sitges, el seu bressol, per celebrar els 40 anys d’existència. De fet, com ha puntualitzat aquest dimecres el director i cofundador (amb Vicky Plana) de la companyia, Jordi Milán, “40 anys més 1”, ja que l’aniversari va ser el 2020, però no es va poder celebrar per la pandèmia.
La Cubana celebrarà els 40 anys “més 1” amb una gran exposició a Sitges
La Cubana, un dels grups teatrals més emblemàtics, estimats, imaginatius i gamberros del país, tirarà la casa per la finestra en l’exposició que prepara a Sitges, el seu bressol, per celebrar els 40 anys d’existència. De fet, com ha puntualitzat aquest dimecres el director i cofundador (amb Vicky Plana) de la companyia, Jordi Milán, “40 anys més 1”, ja que l’aniversari va ser el 2020, però no es va poder celebrar per la pandèmia.
La Cubana celebrarà els 40 anys “més 1” amb una gran exposició a Sitges
La Cubana, un dels grups teatrals més emblemàtics, estimats, imaginatius i gamberros del país, tirarà la casa per la finestra en l’exposició que prepara a Sitges, el seu bressol, per celebrar els 40 anys d’existència. De fet, com ha puntualitzat aquest dimecres el director i cofundador (amb Vicky Plana) de la companyia, Jordi Milán, “40 anys més 1”, ja que l’aniversari va ser el 2020, però no es va poder celebrar per la pandèmia.
El Liceu es converteix en el bosc poètic de Joan Margarit
“Però cal recordar si es vol entendre (…) Només és no perdent mai de vista el dolor / ni el pas silenciós, indiferent, del temps, / que podem assolir una certa pau”. Joan Margarit sempre va ser molt conscient dels seus orígens en una infantesa de guerra col·lectiva i solitud intransferible, del paper de la memòria, de la serenitat necessària per assumir els cops, de l’imperatiu de viure sense trampes. I ho va ser més que mai, potser, en les darreres setmanes de la seva vida, mentre polia les 77 composicions d’Animal de bosc (Proa; en edició bilingüe en castellà a Visor), poemari inèdit i pòstum que destil·la, com pocs dels seus llibres, tot això. Un volum que va vertebrar bona part del sentit homenatge que el Liceu de Barcelona, on aquesta temporada Margarit havia d’exercir de primer poeta resident, li va retre dimarts a la tarda reunint familiars i amics, de Joan Manuel Serrat a Paco Ibáñez, de Pere Rovira a Luis García Montero, convocant la seva paraula i la seva persona, només aquesta última desapareguda el passat 16 de febrer.
Poètic viatge de Mal Pelo cap al desconegut
Elegància, veritat, bellesa, austeritat, fertilitat coreogràfica, intel·lectualitat i sofisticació, a més d’un gust pel tel·lúric són qualitats que es trenen en harmonia en l’hipnòtic ball de Mal Pelo, grup de dansa contemporània liderat per Pep Ramis i María Muñoz i que s’ha convertit en un dels més prestigiosos i amb més trajectòria internacional de la recent història de la dansa del nostre país. Qualitats que, davant de la seva última estrena, Highlands, es converteixen en adjectius superlatius.
Poètic viatge de Mal Pelo cap al desconegut
Elegància, veritat, bellesa, austeritat, fertilitat coreogràfica, intel·lectualitat i sofisticació, a més d’un gust pel tel·lúric són qualitats que es trenen en harmonia en l’hipnòtic ball de Mal Pelo, grup de dansa contemporània liderat per Pep Ramis i María Muñoz i que s’ha convertit en un dels més prestigiosos i amb més trajectòria internacional de la recent història de la dansa del nostre país. Qualitats que, davant de la seva última estrena, Highlands, es converteixen en adjectius superlatius.
Poètic viatge de Mal Pelo cap al desconegut
Elegància, veritat, bellesa, austeritat, fertilitat coreogràfica, intel·lectualitat i sofisticació, a més d’un gust pel tel·lúric són qualitats que es trenen en harmonia en l’hipnòtic ball de Mal Pelo, grup de dansa contemporània liderat per Pep Ramis i María Muñoz i que s’ha convertit en un dels més prestigiosos i amb més trajectòria internacional de la recent història de la dansa del nostre país. Qualitats que, davant de la seva última estrena, Highlands, es converteixen en adjectius superlatius.