Per què la Copa d’Àfrica no és un torneig qualsevol: crònica d’un país enlluernat

El silenci i els nervis abans que Franck Kessié xuti el penal de la victòria es contraposen amb l’eufòria posterior. És 30 de gener i Els Elefants —tal com s’anomena la selecció de la Costa d’Ivori— acaben de guanyar el Senegal i es classifiquen per a quarts de final de la Copa d’Àfrica de Nacions. La Costa d’Ivori encara no sap que dues setmanes més tard serà campiona d’Àfrica en guanyar Nigèria per 2 a 1 a l’estadi Alassane Ouattara d’Ebimpé. Igual que tampoc es pot imaginar que els carrers es vestiran d’un sol color, el taronja, tretze anys més tard de la fi de la guerra civil (2002-2011). Ens mereixem una alegria després de plorar tant”, diu la Sabrina, una veïna de Yopougon, un barri popular d’Abidjan, mentre celebra la victòria contra el Senegal. Just al davant de la Sabrina, centenars de joves amb banderes i vuvuzeles corren amunt i avall i entonen: “No valíem res, però ens hem classificat!”. És nit tòrrida a Abidjan, una ciutat que no dorm i on viuen 4,395 milions de persones.
Continua llegint

Font: Nationalia – Read More

El BNG i la Galícia del mentrestant

Una victòria del Partit Popular, per majoria absoluta, és l’escenari més probable dels que es poden esdevenir en qualsevol elecció autonòmica a Galícia. 1989, 1993, 1997, 2001, 2009, 2012, 2016, 2020 i 2023. El Partit Popular té allà un feu electoral; una hegemonia construïda municipi a municipi, comarca a comarca. Dit en llenguatge futbolístic, els conservadors gallecs són a les eleccions autonòmiques com el Reial Madrid a una eliminatòria de Champions: un rival difícil de batre. Ara bé, és cert, però, que les enquestes obrien la porta per primera vegada en molts anys a un gir progressista (aquest cop encapçalat per Ana Pontón i el BNG). I és sobre aquest vèrtex que ha pivotat tota la campanya electoral.
Continua llegint

Font: Nationalia – Read More

Awal, el projecte popular que vol fer que internet parli amazic

Catalunya concentra diverses llengües minoritzades al seu territori. Com és sabut, compta amb dos idiomes no hegemònics parlats tradicionalment al país: el català i l’occità. Les migracions recents hi han aportat grups de parlants d’altres llengües minoritzades. El més nombrós és el que parla amazic, llengua pròpia del nord d’Àfrica, on té 20 milions de parlants pel cap baix, malgrat que és un idioma en retrocés. A Catalunya, actualment es calculen en més de 100.000 els parlants d’amazic. La seva perseverança està generant materials per a l’aprenentatge i ús de la llengua. L’exemple més recent, el projecte Awal.
Continua llegint

Font: Nationalia – Read More

O’Neill albira un referèndum de reunificació d’Irlanda en el termini d’una dècada

Michelle O’Neill ha fet història en convertir-se en la primera líder del nacionalisme irlandès a encapçalar un govern a Irlanda del Nord. En la primera entrevista concedida després de ser elegida, la dirigent del Sinn Féin ha respost afirmativament a la pregunta sobre si veu possible un referèndum de reunificació “durant els deu anys vinents”.
Continua llegint

Font: Nationalia – Read More

Els aromanesos de Macedònia del Nord guaiten a bona finestra

Els aromanesos representen part del llegat dels imperis multiètnics als Balcans. Coneguts popularment també amb el nom de valacs, els més optimistes estimen que en són vora mig milió, repartits per tots els racons del sud de la península Balcànica. L’any 2018 es compatibilitzà sobre uns 210.000 el total de parlants d’aquesta llengua romànica: 50.000 a Grècia, uns altres 50.000 a Albània, 32.000 a Sèrbia, 19.000 a Macedònia del Nord i vora 10.000 a Romania. Fortament fraccionats, l’origen d’aquest poble és una tema altament polititzat. Cada estat s’apropia d’una teoria segons els seus interessos particulars, instrumentalitzant-los, i alçant barreres entre veïns i germans. La divisió identitària no ajuda a una situació lingüística ja per se molt complicada. Tot i això, d’uns anys ençà, els valacs han estat reconeguts com a minoria lingüística en països com ara Albània, on van fent-se passos pel reconeixement plurilingüe del país. A Macedònia del Nord, però és on tenen més drets reconeguts i també la capacitat d’exercir-los, encara que això no siga garantia de res.
Continua llegint

Font: Nationalia – Read More

Informe del comitè d’experts sobre el futur constitucional de Gal·les: tres opcions, moltes lectures

Els experts que han elaborat l’informe sobre el futur constitucional de Gal·les veuen en l’autonomia, el federalisme i la independència tres opcions “viables”, cadascuna de les quals amb “fortaleses i debilitats” i amb “oportunitats i riscos”. Les conclusions del text han estat ben rebudes pel primer ministre laborista i pels independentistes; no pas així pels conservadors.
Continua llegint

Font: Nationalia – Read More

Somalilàndia veu més a prop el primer reconeixement de la seva independència

Etiòpia avaluarà “en profunditat” un possible reconeixement de la independència de Somalilàndia. L’anunci arriba dos dies després que els dos governs hagin signat un memoràndum d’entesa per a l’accés al mar d’Etiòpia a través de territori somalilandès. Etiòpia, així, podria convertir-se en el primer estat del món a reconèixer la independència de Somalilàndia. L’acord no té validesa, diu Somàlia.
Continua llegint

Font: Nationalia – Read More

Els atacs de Turquia a Rojava deixen més de 140 morts aquest 2023

Les diverses onades d’atacs de l’exèrcit turc contra l’Administració Autònoma del Nord i l’Est de Síria (AANES) durant aquest 2023 han fet 146 morts i han destruït infraestructures civils i militars a la regió, segons el recompte més recent de l’Observatori Sirià de Drets Humans (SOHR). D’aquestes morts, nou es compten la darrera setmana de l’any, en què Turquia ha llançat una nova ofensiva contra l’autonomia encapçalada pel moviment kurd d’esquerres a Rojava.
Continua llegint

Font: Nationalia – Read More

“Cada assassinat d’un o una líder indígena és una amenaça a tot el procés de pau”

Entrevistem Dora Muñoz (Corint, Colòmbia, 1977), comunicadora indígena del poble nasa de la regió del Cauca, a Colòmbia. Des de 2022 viu a Barcelona, acollida pel Programa Català de Protecció de Defensors i Defensores dels Drets Humans, arran del fet que el seu marit, dirigent indígena, fos assassinat. Ha participat aquest mes de novembre a les XIX Jornades organitzades per la Taula Catalana per la Pau i els Drets Humans a Colòmbia. Continua llegint

Font: Nationalia – Read More

La fi de l’Alt Karabakh i el futur dels conflictes no resolts sorgits de la desaparició de l’URSS

Centenars de militars azerbaidjanesos desfilen pel centre d’una Stepanakert (ara Khankendi) buida d’habitants, sota la mirada orgullosa del seu president Ilham Alíev. Marxen a pas ferm per l’avinguda principal de la fins fa poc capital de l’extinta República de l’Alt Karabakh, davant d’un parlament desert i de l’antic palau presidencial, coronat ara amb l’escut oficial azerbaidjanès. Banderes de diferents dimensions amb les franges horitzontals blaves, vermelles i verdes, la mitja lluna i l’estel de vuit puntes, guarneixen l’indret, substituint les de la república desapareguda. Aquesta escena va tenir lloc el 8 de novembre passat, com a colofó de la victòria militar i de l’ocupació azerbaidjanesa de tot el Karabakh arran de la seva ofensiva llampec del 19 i 20 de setembre, que va provocar l’èxode de gairebé tota la població armènia ètnica que hi residia. Una imatge que feia realitat el pitjor dels malsons de la població armènia, posava punt final definitiu a tres dècades i mitja de conflicte i enterrava per sempre el somni de l’Artsakh.
Continua llegint

Font: Nationalia – Read More