Si hi ha en les lletres catalanes una autora associada al retrat d’una geografia, descrita amb una veu molt concreta, aquesta és, des de fa ja gairebé un quart de segle, Maria Barbal, quan el 1985 va publicar Pedra de tartera, novel·la crepuscular d’un món que s’extingia ambientat al seu Pallars natal. Aquesta capacitat d’haver sabut crear “un espai literari i una veu pròpia”, de “gran to poètic” i “sempre al servei de la versemblança” és el que li ha fet obtenir avui dimecres a Barcelona el 53è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes, dotat amb 20.000 euros, que convoca Òmnium Cultural. És el segon gran reconeixement de l’escriptora de Tremp, que, amb 71 anys, fa dos mesos obtenia el premi Pla de narrativa catalana que concedeix el Grup Planeta, amb Tàndem.