De la sarsuela cubana al ‘teatre social’

És cap de setmana de fires -de l’automòbil, del bestiar- però també d’escena. Sant Julià i Andorra la Vella, el Centre Cultural i de Congressos Lauredià i el Teatre Comunal són l’escenari de sengles muntatges amb prou requesta. L’Òpera d’Andorra fa el ple amb la sarsuela d’arrel cubana ‘Cecília Valdés’ mentre que l’Associació de Trasplantats i Donants d’Òrgans (ATIDA) i la companyia Making Off remouen consciències amb ‘A cor obert’.

En els dos casos, després d’unes primeres funcions aquest dissabte, aquest diumenge hi tornen. En el cas de la representació teatral del Comunal, per partida doble. Al punt del migdia i a les sis de la tarda. Mentre que la funció ‘operística’ serà només de tarda en aquest cas després de la sessió vespertina inaugural. Encara hi ha tiquets, però no s’hi val a badar si es vol gaudir de l’espectacle.

Pràcticament el màxim d’aforament permès pels temps que corren -unes 130 persones, poc o molt- van poder veure l’estrena del muntatge que tanca la present temporada operística d’Andorra Lírica al Principat. ‘Cecília Valdés’ és la sarsuela més destacada del repertori cubà -de fet, el muntatge s’ha volgut emmarcar en la Cimera Iberoamericana- i per aquest motiu s’ha comptat amb la col·laboració del Teatro Lírico Nacional de Cuba (TLNC) i la presència de Yhovani Duarte, director artístic del TLNC i director de l’orquestra del Teatro Lírico.

sarsuela2
‘Cecília Valdés’ tanca la temporada de l’Andorra Lírica.

El tenor Andrés Sánchez Joglar interpreta el personatge de Leonardo, fent parella amb la soprano andorrana i directora musical del certamen Jonaina Salvador, que fa de Cecília. El baríton Néstor Pindado i la soprano Laia Mata completen el quartet protagonista en els papers de José Dolores Pimienta i Isabel Ilincheta respectivament. També participen de manera molt activa en els muntatges d’Andorra Lírica alumnes del Col·legi Sant Ermengol.

I si la sarsuela d’aires caribenys decorava el centre cultural lauredià, el teatre per obrir consciències s’ha apoderat del Comunal de la capital. Les entrades es van esgotar aquest dissabte al vespre per a l’estrena d’‘A cor obert’, una obra de teatre escrita pel dramaturg José Pascual Abellán, adaptada i dirigida per Mercè Canals i posada en escena per l’Associació de Trasplantats i Donants d’Òrgans d’Andorra. En l’estrena al Teatre Comunal d’Andorra la Vella hi van assistir diferents autoritats, entre elles el ministre d’Ordenament Territorial i Habitatge, Víctor Filloy, la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, la secretària d’Estat d’Afers Socials, Teresa Milà, el secretari d’Estat de Turisme i Esports, Justo Ruiz, els consellers generals Ferran Costa i Pere López i el cònsol menor d’Andorra la Vella, David Astrié.

Atida Estrena ACorObert 9
Un moment de la representació d”A cor obert’.

L’entitat que promou l’obra juntament amb Canals i la companyia Making Off ha rebut amb entusiasme l’acollida d’una obra que busca sensibilitzar sobre la donació d’òrgans: “Des d’ATIDA sempre hem confiat en el teatre com a mitjà per conscienciar sobre la nostra causa i seguirem reivindicant a través de la cultura i l’esport fins que la donació d’òrgans sigui una realitat a Andorra”, ha declarat la presidenta de l’associació, Núria Gras. Gras també ha volgut agrair els espectadors presents a la sala amb un discurs de clausura carregat d’emoció i reivindicació: “M’agradaria que ‘A cor obert’ servís per sacsejar les nostres emocions i ens fes reflexionar sobre la meravella de poder donar vida quan ja no la tenim”.

altaveu.com

De la sarsuela cubana al ‘teatre social’

És cap de setmana de fires -de l’automòbil, del bestiar- però també d’escena. Sant Julià i Andorra la Vella, el Centre Cultural i de Congressos Lauredià i el Teatre Comunal són l’escenari de sengles muntatges amb prou requesta. L’Òpera d’Andorra fa el ple amb la sarsuela d’arrel cubana ‘Cecília Valdés’ mentre que l’Associació de Trasplantats i Donants d’Òrgans (ATIDA) i la companyia Making Off remouen consciències amb ‘A cor obert’.

En els dos casos, després d’unes primeres funcions aquest dissabte, aquest diumenge hi tornen. En el cas de la representació teatral del Comunal, per partida doble. Al punt del migdia i a les sis de la tarda. Mentre que la funció ‘operística’ serà només de tarda en aquest cas després de la sessió vespertina inaugural. Encara hi ha tiquets, però no s’hi val a badar si es vol gaudir de l’espectacle.

Pràcticament el màxim d’aforament permès pels temps que corren -unes 130 persones, poc o molt- van poder veure l’estrena del muntatge que tanca la present temporada operística d’Andorra Lírica al Principat. ‘Cecília Valdés’ és la sarsuela més destacada del repertori cubà -de fet, el muntatge s’ha volgut emmarcar en la Cimera Iberoamericana- i per aquest motiu s’ha comptat amb la col·laboració del Teatro Lírico Nacional de Cuba (TLNC) i la presència de Yhovani Duarte, director artístic del TLNC i director de l’orquestra del Teatro Lírico.

sarsuela2
‘Cecília Valdés’ tanca la temporada de l’Andorra Lírica.

El tenor Andrés Sánchez Joglar interpreta el personatge de Leonardo, fent parella amb la soprano andorrana i directora musical del certamen Jonaina Salvador, que fa de Cecília. El baríton Néstor Pindado i la soprano Laia Mata completen el quartet protagonista en els papers de José Dolores Pimienta i Isabel Ilincheta respectivament. També participen de manera molt activa en els muntatges d’Andorra Lírica alumnes del Col·legi Sant Ermengol.

I si la sarsuela d’aires caribenys decorava el centre cultural lauredià, el teatre per obrir consciències s’ha apoderat del Comunal de la capital. Les entrades es van esgotar aquest dissabte al vespre per a l’estrena d’‘A cor obert’, una obra de teatre escrita pel dramaturg José Pascual Abellán, adaptada i dirigida per Mercè Canals i posada en escena per l’Associació de Trasplantats i Donants d’Òrgans d’Andorra. En l’estrena al Teatre Comunal d’Andorra la Vella hi van assistir diferents autoritats, entre elles el ministre d’Ordenament Territorial i Habitatge, Víctor Filloy, la secretària d’Estat de Salut, Helena Mas, la secretària d’Estat d’Afers Socials, Teresa Milà, el secretari d’Estat de Turisme i Esports, Justo Ruiz, els consellers generals Ferran Costa i Pere López i el cònsol menor d’Andorra la Vella, David Astrié.

Atida Estrena ACorObert 9
Un moment de la representació d”A cor obert’.

L’entitat que promou l’obra juntament amb Canals i la companyia Making Off ha rebut amb entusiasme l’acollida d’una obra que busca sensibilitzar sobre la donació d’òrgans: “Des d’ATIDA sempre hem confiat en el teatre com a mitjà per conscienciar sobre la nostra causa i seguirem reivindicant a través de la cultura i l’esport fins que la donació d’òrgans sigui una realitat a Andorra”, ha declarat la presidenta de l’associació, Núria Gras. Gras també ha volgut agrair els espectadors presents a la sala amb un discurs de clausura carregat d’emoció i reivindicació: “M’agradaria que ‘A cor obert’ servís per sacsejar les nostres emocions i ens fes reflexionar sobre la meravella de poder donar vida quan ja no la tenim”.

altaveu.com

Bioètica en temps de pandèmia

L’arribada de la Covid-19 va fer preveure situacions problemàtiques des d’una perspectiva ètica, especialment pel que fa a la limitació de recursos sanitaris i les restriccions de llibertats individuals. ¿Què passaria si no hi havia prou respiradors i calia discriminar entre pacients? La resposta l’ha de donar el Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra (CNBA). Cap fred i independència política i emocional per emetre opinions és el que necessiten els seus membres.

Des del seu inici, la COVID-19 ha suposat, a molts llocs arreu del món, situacions problemàtiques des d’una perspectiva ètica. En el context sanitari i assistencial, ha sigut especialment rellevant el paper dels comitès de bioètica, òrgans que ofereixen assistència en el tractament de qüestions ètiques relacionades amb les ciències de la vida i les seves aplicacions pràctiques. Des del 2013, Andorra compta amb el Comitè Nacional de Bioètica d’Andorra (CNBA), que s’encarrega d’assessorar el govern i els professionals del país, així com estendre a tota la societat la reflexió i el diàleg sobre les controvèrsies en aquesta matèria.

El CNBA està format per un grup de deu persones de perfils molt diversos, amb expertesa en camps com la medicina, la infermeria, la biologia, la psicologia i la filosofia. Segons preveu el seu reglament, el CNBA pot donar resposta a consultes que institucions o ciutadans li facin arribar i també pot operar d’ofici, tractant per iniciativa pròpia les qüestions que consideri oportunes. Arran de la pandèmia, es van donar els dos casos.

david perez
El científic David Pérez presideix el comitè.

El 18 de març de l’any passat, el Servei Andorrà d’Atenció Sanitària (SAAS) va fer arribar al CNBA una consulta sobre els principis ètics que haurien de guiar la presa de decisions en dues situacions. En primer lloc, el SAAS va consultar quin hauria de ser el criteri de priorització en el cas d’una limitació extrema de recursos. En altres paraules, donada la limitació de recursos, com s’hauria de decidir a quin pacient es destina un recurs, com pot ser la intubació i la ventilació mecànica, i a quin no.

El CNBA està format per un grup de deu persones de perfils molt diversos, amb expertesa en camps com la medicina, la infermeria, la biologia, la psicologia i la filosofia

El CNBA va dictaminar que cal reservar els tractaments de cures intensives a aquells pacients que tinguin més garanties d’èxit terapèutic. El seu president, David Pérez, explica que per l’aplicació d’aquest criteri no s’ha de tenir només en compte l’edat de la persona, sinó el seu estat de salut. Pérez també explica que “en igualtat de condicions, en canvi, té prioritat la persona que ha passat menys etapes vitals. Una persona jove, que encara no ha viscut l’etapa de la maduresa o de la vellesa, en una situació d’igualtat de condicions de supervivència amb una persona més gran, s’hauria de prioritzar”. Aquest criteri d’assignació de recursos limitats està en línia amb les recomanacions d’altres comitès de bioètica. A Andorra, però, no s’ha hagut d’utilitzar perquè les circumstàncies no ho han requerit, a diferència d’altres països.

El SAAS també va preguntar quina seria la pauta a seguir per als familiars en el cas d’un pacient infectat que afronta un procés immediat de final de vida en una situació de confinament sanitari per evitar el contagi a altres malalts. En aquest cas, la recomanació del CNBA va anar dirigida a la protecció de la salut pública, seguint el principi de solidaritat i els deures dels usuaris i els professionals del sistema sanitari. Reconeixent, però, la dificultat i l’afectació d’aquestes mesures en el procés del dol, es va recomanar l’adaptació adient de recursos per reduir-ne l’impacte.

perepuigdomenech web
Pere Puigdomènech també és integrant del comitè.

El mes de maig del 2020, el CNBA va actuar d’ofici emetent un document amb les seves consideracions al voltant dels conflictes bioètics en situació de pandèmia. Aquest document es va emetre davant la possibilitat de decretar-se l’estat d’alarma, amb reflexions sobre les restriccions que això podria tenir en les llibertats individuals. Altres qüestions rellevants que s’hi tracten inclouen els efectes psicològics, socials i econòmics del confinament, les incerteses del passaport immunològic i els principis d’una gestió sanitària i d’una comunicació ètiques.

“Al final, la labor de la bioètica és que, treballant en terrenys molt diferents, podem arribar a una visió molt col·legiada, integrada i ponderada”, conclou Pérez

Pere Puigdomènech, un dels experts internacionals que conformen el CNBA, considera aquest tipus de reflexions “imprescindibles en qualsevol país modern”, ja que els ciutadans es pregunten “amb tota la raó del món” com es gestionen aquestes situacions excepcionals. “Aquest comitè és part de l’estructura sanitària i de govern i, per tant, és lògic que existeixi”, comenta, i recorda que és un ens obert, a la disposició de ciutadans, associacions i institucions que vulguin fer les seves consultes.

El president del CNBA, David Pérez, també recorda que és una institució que, tot i estar adscrita al ministeri de salut, és autònoma i independent. De la seva tasca, declara que “treballem no deixant influir-nos pels moments polítics, perquè entenem que és important exercir aquesta independència de forma correcta. Procurem emetre les nostres opinions en fred, per tenir temps a la deliberació, a convertir diferents opinions, angles molt diferents, en una resposta integral”. “Al final, la labor de la bioètica és que, treballant en terrenys molt diferents, podem arribar a una visió molt col·legiada, integrada i ponderada”, conclou Pérez.

altaveu.com

Carlos Martínez, centenari

Una vegada més, Carlos Martínez va ser decisiu en un partit de l’FC Andorra. Diumenge passat, va donar l’assistència de l’1-0 davant el Vila-real B i, posteriorment, va marcar dos gols més. El primer d’aquests, de penals, és el número 100 que anota a Segona B. Una xifra que, com ell mateix remarca, “és molt complicada d’assolir”.

El davanter ha repassat aquests cent gols en una entrevista als mitjans oficials del club tricolor. Deixa clar que està “molt feliç” pel que considera “un premi a tants anys de treball”. Al llarg de la seva carrera a la categoria, ha perforat xarxes amb les samarretes de la Gramenet (4), l’Olot (27), el Vila-real B (35) i l’Hércules (19). Amb l’Andorra ja n’acumula quinze, els dos darrers el passat diumenge.

“És una bona xifra”, assegura. I és que, recorda, cal tenir present que hi ha “la pandèmia pel mig” i que, a més, els primers mesos als clubs “van ser complicats amb la lesió que vaig patir”. Aquesta temporada, però, tot està oblidat. Ha anat sumant gols fins a la quinzena, que confia poder fer créixer encara diumenge al Collao i, qui sap, en una possible promoció d’ascens. El que té clar és que arribar a ser un golejador centenari al club tricolor és especial. “Estic content de fer-ho aquí, amb els companys que tant m’han ajudat i dels quals he après molt”, ha comentat.

Entre els quinze gols anotats a l’Andorra, es queda amb un: l’aconseguit aquesta temporada contra el Lleida a Prada de Moles. “Ens va donar tres punts al minut noranta i recordo sobretot la gran alegria dels companys”, indica.

[embedded content]

altaveu.com

Començar un arrendament per la teulada

L’acusat tenia les claus del pis i coneixia la propietària, però no li va dir que havia llogat el seu pis a un inquilí. El principal motiu d’haver actuat així podria haver resultat la gran confiança entre ambdós. Però, a més, va facilitar l’electricitat al pis fent un empalmament al comptador de la seva pròpia casa. Assegura que sí que va avisar a la titular de l’immoble i que, fins i tot, li portava els pagaments mensuals. Ara, li reclamen que aboni les despeses de calefacció dels mesos corresponents a l’any que va estar al pis.

Segons explica l’acusat, la propietària, ja difunta, sí que n’estava assabentada des del primer moment. Fins i tot, apunta que es va enfadar una mica, però que anaren de vins junts. Però, la filla d’aquesta dona ha exposat que d’això res, que la seva mare va saber que hi havia gent a l’immoble perquè ella va acudir per arreglar-lo i llogar-lo. L’inquilí poc té a dir-ne, ell sabia que l’acusat no era el propietari, però no en quines condicions li havia sigut arrendat el pis.

Durant quasi dotze mesos, aquest resident de procedència portuguesa va estar vivint al pis. Assegura que, mensualment, li demanava a l’acusat per les despeses de la calefacció i l’electricitat, però la resposta sempre era “no és res”. Ara, s’ha vist que sí que eren quasi 400 euros en dos mesos, més el que restaria. Aquesta quantitat està sumada a les mensualitats que se li demanen al “fals” arrendador, en total 4000 euros que ja hauria abonat i 1000 més que li queden pendents.

En aquesta història hi ha tres versions, i cap de totes coincideix. El que sí que està clar és que el lloguer es va començar del revés. Primer es van donar les claus i després es va avisar la propietària. Per saber-ne la resolució final caldrà esperar fins al 10 de juny, quan es farà pública la decisió del tribunal.

altaveu.com

Cirurgia a la carta Pobla

Oliver Vergés ha volgut mantenir l’ambient de misteri en la presentació del seu llibre, “hi ha molt per descobrir a aquest text, més enllà de la llegenda que ja coneguem”. ‘Carlemany i Andorra. Història de la carta Pobla, el document que va originar una llegenda’ fa una anàlisi en profunditat d’aquest document, aprofundint en la veracitat en la història darrere de la mentida. “Oliver ha fet un treball de cirurgià, ha obert el text amb bisturí i ho ha extret tot”, ha puntualitzat Jordi Guillamet, autor del pròleg.

En aquesta operació a cor obert del document, Vergés no ha posat cap anestèsia a les seves conclusions. La primera d’elles és que el document està realment mal fet, hi ha múltiples errades i elements que poden portar a pensar, fins i tot, que es tracta d’un esborrany. Un dels principals dubtes que ha plantejat Guillamet al diàleg ha sigut com el bisbe, acostumat a veure cartes oficials i ben fetes, va acceptar la carta Pobla com a vàlida. L’escriptor ha tingut clara la resposta, “els andorrans estaven disposats a tot i el bisbe ho sabia”. Aquest és un dels punts més interessants, com els habitants de l’època el van fer valdre per poder dur endavant les seves reivindicacions.

Alguns exemplars de ‘Carlemany Andorra. Història de la carta Pobla, el document que va originar una llegenda’
Alguns exemplars de ‘Carlemany Andorra. Història de la carta Pobla, el document que va originar una llegenda’ Pilar Candel

Una vegada obert el cos d’aquest document i tenint a simple vista les seves entranyes, Vergés ha posat en relleu algun dels principals indicis de la seva falsedat. “La signatura de Carlemany no es correspon amb les que es coneixen, i tampoc la de Lluís el Piadós. Hi ha un seguit de coses que fan que la carta no s’aguanti per enlloc”, ha apuntat l’escriptor. L’intent d’imitar una escriptura gòtica, el poc coneixement del llatí, els elements visuals… Tots aquests punts els analitza i els interpreta l’historiador a les pàgines del llibre.

“Si no coneixem la història, difícilment podrem avançar cap a un futur que sigui coherent amb les nostres arrels”

L’objectiu d’aquesta cirugia, de ‘destrossar’ un document que ja estava ben clar que era fals no és altre que saber qui hi ha darrere d’aquest falsejament. Tot i que sembla que Vergés té clar que a qui beneficiava principalment era als habitants de les valls. A més, l’escriptor ha puntualitzat que una de les seves principals conclusions és que “els andorrans han tingut una mica més de paper en la història del país de què es pensava”. En aquest aspecte, la síndica general, Roser Suñé, ha fet especial èmfasi explicant que “si no coneixem la història, difícilment podrem avançar cap a un futur que sigui coherent amb les nostres arrels”.

 “El que hem evitat és que ningú en el futur pugui utilitzar-lo per crear una relació entre Andorra i Carlemany”, ha indicat l’escriptor. El que sí ha aconseguit Vergés en una anàlisi de 200 pàgines, amb una operació minuciosa i amb tot detall, ha sigut fer més pròpia la llegenda i contar gran part de la veritat darrere la mentida.

La síndica general, Rosa Suñé, ha realitzat l'intervenció d'obertura de la presentació.
La síndica general, Rosa Suñé, ha realitzat l’intervenció d’obertura de la presentació. Pilar Candel

altaveu.com

Una Rotonda de cap per avall

El canvi d’imatge de la plaça de la Rotonda ja és un fet. Enretirada del tot la nòria que durant mesos ha ocupat l’espai i n’ha estat el centre d’atenció -per bé o per mal-, després que aquest dilluns es posessin a posar les tanques i les proteccions corresponents i arribessin les piconadores que han de fer la primera part de la feina, justament aquesta part s’ha posat en marxa aquest dimarts.

En efecte, les piconadores ja han aixecat una part notable del sòl de la plaça. L’actual llosat va fora. També s’haurà de retirar de forma momentània l’escultura de Dalí que presideix o, almenys, és un dels grans atractius de la plaça. ‘Noblesse du temps’, que és així com s’anomena l’obra de l’artista empordanès es posarà a resguard mentre durin els treballs però, després, hauria d’ocupar un espai encara més central en el conjunt de l’indret. De fet, l’escultura és un més que notable reclam turístic.

Una màquina piconadora preparant-se per iniciar els treballs a la Rotonda; al fons la grua que acaba de desmuntar la nòria.

Relacionat

La reordenació de la plaça, amb un pressupost inicial que supera de llarg els 600.000 euros, ha de suposar un canvi d’imatge important malgrat que conservi una part notable del caràcter actual. En tot cas, les obres haurien d’estar enllestides durant la primera setmana de juliol, quan es preveu que si la mobilitat amb els territoris veïns és més o menys normal i la intensitat dels contagis, de la pandèmia, baixa, hi hauria d’haver un nombre de visitants important al país.

altaveu.com

Una Rotonda de cap per avall

El canvi d’imatge de la plaça de la Rotonda ja és un fet. Enretirada del tot la nòria que durant mesos ha ocupat l’espai i n’ha estat el centre d’atenció -per bé o per mal-, després que aquest dilluns es posessin a posar les tanques i les proteccions corresponents i arribessin les piconadores que han de fer la primera part de la feina, justament aquesta part s’ha posat en marxa aquest dimarts.

En efecte, les piconadores ja han aixecat una part notable del sòl de la plaça. L’actual llosat va fora. També s’haurà de retirar de forma momentània l’escultura de Dalí que presideix o, almenys, és un dels grans atractius de la plaça. ‘Noblesse du temps’, que és així com s’anomena l’obra de l’artista empordanès es posarà a resguard mentre durin els treballs però, després, hauria d’ocupar un espai encara més central en el conjunt de l’indret. De fet, l’escultura és un més que notable reclam turístic.

Una màquina piconadora preparant-se per iniciar els treballs a la Rotonda; al fons la grua que acaba de desmuntar la nòria.

Relacionat

La reordenació de la plaça, amb un pressupost inicial que supera de llarg els 600.000 euros, ha de suposar un canvi d’imatge important malgrat que conservi una part notable del caràcter actual. En tot cas, les obres haurien d’estar enllestides durant la primera setmana de juliol, quan es preveu que si la mobilitat amb els territoris veïns és més o menys normal i la intensitat dels contagis, de la pandèmia, baixa, hi hauria d’haver un nombre de visitants important al país.

altaveu.com

Una Rotonda de cap per avall

El canvi d’imatge de la plaça de la Rotonda ja és un fet. Enretirada del tot la nòria que durant mesos ha ocupat l’espai i n’ha estat el centre d’atenció -per bé o per mal-, després que aquest dilluns es posessin a posar les tanques i les proteccions corresponents i arribessin les piconadores que han de fer la primera part de la feina, justament aquesta part s’ha posat en marxa aquest dimarts.

En efecte, les piconadores ja han aixecat una part notable del sòl de la plaça. L’actual llosat va fora. També s’haurà de retirar de forma momentània l’escultura de Dalí que presideix o, almenys, és un dels grans atractius de la plaça. ‘Noblesse du temps’, que és així com s’anomena l’obra de l’artista empordanès es posarà a resguard mentre durin els treballs però, després, hauria d’ocupar un espai encara més central en el conjunt de l’indret. De fet, l’escultura és un més que notable reclam turístic.

Una màquina piconadora preparant-se per iniciar els treballs a la Rotonda; al fons la grua que acaba de desmuntar la nòria.

Relacionat

La reordenació de la plaça, amb un pressupost inicial que supera de llarg els 600.000 euros, ha de suposar un canvi d’imatge important malgrat que conservi una part notable del caràcter actual. En tot cas, les obres haurien d’estar enllestides durant la primera setmana de juliol, quan es preveu que si la mobilitat amb els territoris veïns és més o menys normal i la intensitat dels contagis, de la pandèmia, baixa, hi hauria d’haver un nombre de visitants important al país.

altaveu.com

D’antic bingo a futur saló de jocs electrònics

Encara que es porta amb màxima discreció i, fins i tot, es nega si es demana obertament per la qüestió, els propietaris de l’edifici de plana baixa que històricament havia acollit el bingo al centre del carrer Prat de la Creu d’Andorra la Vella, gairebé davant per davant de l’actual Bingo Star’s, estan adequant el local, que durant molts anys ha estat tancat amb la intenció que s’hi ubiqui una mena de saló d’‘e-games’, de jocs electrònics de darrera generació, s’entén.

Fa ja un temps es va desbrossar el local amb la intenció que es pogués veure tota la profunditat del local. Aquells veterans del lloc, si mai van acudir a fer alguna partida al bingo, recordaran una sala grandiosa. Tot en una planta. Però d’allò més gran. Calia recuperar l’espai en la seva dimensió per si algú hi mostrava interès. Per un acord signat i rubricat, damunt d’aquell local no s’hi pot construir. En una primera fase, doncs, es va netejar l’interior i es va impermeabilitzar la teulada.

-

Relacionat

Ara, segons algunes fonts, s’està condicionant a nivell d’interiors i de façana per posar-ho a llogar. Inicialment per a locals comercials. Per ubicar-hi “quelcom d’innovador”, segons les fonts consultades, que han reconegut que l’opció dels e-games és la que està ara sobre la taula. Hi ha dos factors que podrien ser un bon reclam: d’una banda, l’atracció dels ‘youtubers’. De l’altra, la proximitat del futur casino.

El projecte s’està treballant, segons les fonts, amb molta cura i discreció. No es vol aixecar la llebre ni cap moviment contrari que pugui servir per posar pals a les rodes al desenvolupament del ‘negoci’. El que no hi hauria en el futur ‘complex’ de joc electrònic seria cap punt de restauració. Es considera que a la zona hi ha complements prou idonis. De fet, a la zona, en part, hi ha locals que són de la mateixa propietat i que ja ofereixen una notable oferta gastronòmica que s’ampliarà amb un Burger King. A més, no es descarta que si algun dels espais queda buit es potenciï amb altres propostes de restauració. En fi, que l’antic bingo va camí de recuperar la vida. Adequada als nous temps. Innovadors, electrònics. Però joc al cap i a la fi.

altaveu.com