Vacunació interruptus

Si vostè ha rebut un missatge on se’l convoca per vacunar-se i no entra dins dels grups inclosos a la fase 2, no es preocupi. Tot és fruit d’un petit error del sistema informàtic que ha provocat enviament de missatges donant cita per innocular-se el vacci a la plaça de braus que no són correctes. La incidència ja s’ha resolt i pel mateix sistema s’està avisant amb un altre SMS on es desconvoca la cita mal donada. Això sí, la situació ha generat cert astorament en les persones que han rebut l’avís erroni.

La campanya de vacunació s’ha tornat a posar en marxa gràcies a l’arribada la setmana passada de 3.000 dosis de la d’AstraZeneca i, aquesta, de 5.600 de Pfizer. Això ha permès entrar de ple en la segona fase del procés, principalment amb persones de gran vulnerabilitat davant la Covid-19 sigui per la seva edat sigui perquè pateixen alguna malaltia específica que els situa en un col·lectiu de gran risc. Són aquestes persones a les que s’anirà posant el vaccí els pròxims dies.

Totes elles s’han hagut d’inscriure prèviament a la web específicament creada i, posteriorment, són avisades via SMS. El problema s’ha produït en les darreres hores, ja que molts inscrits que, en teòrica, no entren encara en aquesta franja, han començat a rebre missatges al seu telèfon mòbil. En ells, suposadament, se’ls donava cita per anar a la plaça de braus a vacunar-se. En alguns casos, de fet, era cita doble; per tant, els tocarien dues dosis de Pfizer.

Gairebé al mateix temps, però, han rebut un altre SMS. En ell es demana que “s’ignori l’anterior” i s’avisa que “sereu convocats més endavant”. Tot i això, i davant els dubtes generats, hi ha persones que han trucat per demanar aclariments. L’explicació oficial és que tot es deu a un “error informàtic”. Des de Salut també s’admet que s’han enviat missatges “a molta gent”, al mateix temps que es remarca que s’ha de fer cas “al segon missatge”. És a dir, al que desconvoca la cita per a la vacunació.

altaveu.com

El dia que sense saber-ho va resultar que el coronavirus ja era aquí

Just fa un any, un grup de sanitaris van haver d’acudir a atendre, a pistes i després al centre hospitalari, un turista que es va desplomar mentre esquiava. Dies més tard moria a Barcelona i es coneixia que estava contagiat de Covid. Aquella intervenció acabaria sent l’origen d’algunes de les primeres infeccions de professionals de la salut. La doctora que el va intubar va contraure la malaltia. Un dels infermers que va atendre aquell pacient rememora amb la perspectiva del pas de dotze mesos aquella actuació.

En principi, no hi havia res de diferent que en altres ocasions. Un turista madrileny d’una seixantena d’anys havia caigut esquiant al Pas de la Casa. No semblava que fos per la imperícia tècnica. Havia patit una indisposició. Els sanitaris de l’estació, alguns dels quals també resultarien contagiats, van ser els primers en atendre’l. Un equip del SUM s’hi va desplaçar mentre altres companys preparaven el terreny a l’hospital per quan arribés el pacient. Aturada cardiorespiratòria a causa d’un infart.

Almenys sobre el paper, el Carles, infermer d’Urgències que va participar en l’atenció d’aquell pacient que va resultar estar infectat amb el virus, ho té clar: amb els canvis, millores i inversió en infraestructura, material i desenvolupament professional, “sens dubte millorarà la qualitat assistencial”

A priori, la Covid quedava lluny. A priori, la Covid quedava lluny. Feia una setmana llarga s’havia diagnosticat el primer positiu en una persona resident. Però s’havia contagiat a Itàlia. Per tant, tant sobre la neu com a l’hospital es van adoptar les mesures prescrites de forma general en aquell moment. Res especial. Dies després, quan el pacient va morir a Barcelona tot va canviar. L’home patia coronavirus. “Aquella intervenció va suposar un canvi radical de visió respecte a que ja teníem la Covid19 aquí”, explica el Carles, un dels infermers d’Urgències que va atendre el pacient. També va comportar “un canvi radical en l’autoprotecció i en els protocols d’actuació…” I és que “els procediments amb el equips d’autoprotecció com intubar son molt complexos que requereixen una alta capacitació i experiència”.

Mentre l’atenien i els dies posteriors, res no sabien de la Covid. “Quan ens vam assabentar que era positiu vam entendre que qualsevol persona que anéssim a buscar podia ser-ho.” Fins aquell moment, però. La malaltia quedava a certa distància. “Sols veiem que era quelcom que estava aprop i tampoc sabíem exactament les conseqüències, ja que hi havia diferent documentació que parlaven de forma contrària les afectacions de la malaltia.” La doctora que es va enfilar a l’helicòpter (Anna Hernàndez, facultativa que va intubar al pacient) es va contagiar. No va tenir una “afectació respiratòria greu però si por i alteracions lleus que van requerir revaloració mèdica en una ocasió”, recorda el seu company.

El Carles explica que arran d’aquell cas i tots els que han vingut posteriorment “han canviat tots els protocols d’actuació. Ara en totes les sortides anem amb l’EPI (equip de protecció individual) posat i el personal ha tingut adequar-se i adquirir nous coneixements sobre el desenvolupament d’aquesta malaltia, que és nova per tots”. Aquest infermer té clar que hi haurà alguns dels canvis que el virus ha obligat a introduir que quedaran per sempre. “Personalment crec que hi ha coses respecte a l’autoprotecció que es mantindran.” I malgrat tot el dany que està causant la malaltia, també hi circumstàncies positives. “Si alguna cosa bona ha tingut la Covid19 és que tots els països s’han vist obligats a reforçar i invertir en els sistemes sanitaris.”

Almenys sobre el paper, el Carles ho té clar. Amb els canvis, millores i inversió en infraestructura, material i desenvolupament professional, “sens dubte millorarà la qualitat assistencial”.

altaveu.com

El dia que sense saber-ho va resultar que el coronavirus ja era aquí

Just fa un any, un grup de sanitaris van haver d’acudir a atendre, a pistes i després al centre hospitalari, un turista que es va desplomar mentre esquiava. Dies més tard moria a Barcelona i es coneixia que estava contagiat de Covid. Aquella intervenció acabaria sent l’origen d’algunes de les primeres infeccions de professionals de la salut. La doctora que el va intubar va contraure la malaltia. Un dels infermers que va atendre aquell pacient rememora amb la perspectiva del pas de dotze mesos aquella actuació.

En principi, no hi havia res de diferent que en altres ocasions. Un turista madrileny d’una seixantena d’anys havia caigut esquiant al Pas de la Casa. No semblava que fos per la imperícia tècnica. Havia patit una indisposició. Els sanitaris de l’estació, alguns dels quals també resultarien contagiats, van ser els primers en atendre’l. Un equip del SUM s’hi va desplaçar mentre altres companys preparaven el terreny a l’hospital per quan arribés el pacient. Aturada cardiorespiratòria a causa d’un infart.

Almenys sobre el paper, el Carles, infermer d’Urgències que va participar en l’atenció d’aquell pacient que va resultar estar infectat amb el virus, ho té clar: amb els canvis, millores i inversió en infraestructura, material i desenvolupament professional, “sens dubte millorarà la qualitat assistencial”

A priori, la Covid quedava lluny. A priori, la Covid quedava lluny. Feia una setmana llarga s’havia diagnosticat el primer positiu en una persona resident. Però s’havia contagiat a Itàlia. Per tant, tant sobre la neu com a l’hospital es van adoptar les mesures prescrites de forma general en aquell moment. Res especial. Dies després, quan el pacient va morir a Barcelona tot va canviar. L’home patia coronavirus. “Aquella intervenció va suposar un canvi radical de visió respecte a que ja teníem la Covid19 aquí”, explica el Carles, un dels infermers d’Urgències que va atendre el pacient. També va comportar “un canvi radical en l’autoprotecció i en els protocols d’actuació…” I és que “els procediments amb el equips d’autoprotecció com intubar son molt complexos que requereixen una alta capacitació i experiència”.

Mentre l’atenien i els dies posteriors, res no sabien de la Covid. “Quan ens vam assabentar que era positiu vam entendre que qualsevol persona que anéssim a buscar podia ser-ho.” Fins aquell moment, però. La malaltia quedava a certa distància. “Sols veiem que era quelcom que estava aprop i tampoc sabíem exactament les conseqüències, ja que hi havia diferent documentació que parlaven de forma contrària les afectacions de la malaltia.” La doctora que es va enfilar a l’helicòpter (Anna Hernàndez, facultativa que va intubar al pacient) es va contagiar. No va tenir una “afectació respiratòria greu però si por i alteracions lleus que van requerir revaloració mèdica en una ocasió”, recorda el seu company.

El Carles explica que arran d’aquell cas i tots els que han vingut posteriorment “han canviat tots els protocols d’actuació. Ara en totes les sortides anem amb l’EPI (equip de protecció individual) posat i el personal ha tingut adequar-se i adquirir nous coneixements sobre el desenvolupament d’aquesta malaltia, que és nova per tots”. Aquest infermer té clar que hi haurà alguns dels canvis que el virus ha obligat a introduir que quedaran per sempre. “Personalment crec que hi ha coses respecte a l’autoprotecció que es mantindran.” I malgrat tot el dany que està causant la malaltia, també hi circumstàncies positives. “Si alguna cosa bona ha tingut la Covid19 és que tots els països s’han vist obligats a reforçar i invertir en els sistemes sanitaris.”

Almenys sobre el paper, el Carles ho té clar. Amb els canvis, millores i inversió en infraestructura, material i desenvolupament professional, “sens dubte millorarà la qualitat assistencial”.

altaveu.com

El dia que sense saber-ho va resultar que el coronavirus ja era aquí

Just fa un any, un grup de sanitaris van haver d’acudir a atendre, a pistes i després al centre hospitalari, un turista que es va desplomar mentre esquiava. Dies més tard moria a Barcelona i es coneixia que estava contagiat de Covid. Aquella intervenció acabaria sent l’origen d’algunes de les primeres infeccions de professionals de la salut. La doctora que el va intubar va contraure la malaltia. Un dels infermers que va atendre aquell pacient rememora amb la perspectiva del pas de dotze mesos aquella actuació.

En principi, no hi havia res de diferent que en altres ocasions. Un turista madrileny d’una seixantena d’anys havia caigut esquiant al Pas de la Casa. No semblava que fos per la imperícia tècnica. Havia patit una indisposició. Els sanitaris de l’estació, alguns dels quals també resultarien contagiats, van ser els primers en atendre’l. Un equip del SUM s’hi va desplaçar mentre altres companys preparaven el terreny a l’hospital per quan arribés el pacient. Aturada cardiorespiratòria a causa d’un infart.

Almenys sobre el paper, el Carles, infermer d’Urgències que va participar en l’atenció d’aquell pacient que va resultar estar infectat amb el virus, ho té clar: amb els canvis, millores i inversió en infraestructura, material i desenvolupament professional, “sens dubte millorarà la qualitat assistencial”

A priori, la Covid quedava lluny. A priori, la Covid quedava lluny. Feia una setmana llarga s’havia diagnosticat el primer positiu en una persona resident. Però s’havia contagiat a Itàlia. Per tant, tant sobre la neu com a l’hospital es van adoptar les mesures prescrites de forma general en aquell moment. Res especial. Dies després, quan el pacient va morir a Barcelona tot va canviar. L’home patia coronavirus. “Aquella intervenció va suposar un canvi radical de visió respecte a que ja teníem la Covid19 aquí”, explica el Carles, un dels infermers d’Urgències que va atendre el pacient. També va comportar “un canvi radical en l’autoprotecció i en els protocols d’actuació…” I és que “els procediments amb el equips d’autoprotecció com intubar son molt complexos que requereixen una alta capacitació i experiència”.

Mentre l’atenien i els dies posteriors, res no sabien de la Covid. “Quan ens vam assabentar que era positiu vam entendre que qualsevol persona que anéssim a buscar podia ser-ho.” Fins aquell moment, però. La malaltia quedava a certa distància. “Sols veiem que era quelcom que estava aprop i tampoc sabíem exactament les conseqüències, ja que hi havia diferent documentació que parlaven de forma contrària les afectacions de la malaltia.” La doctora que es va enfilar a l’helicòpter (Anna Hernàndez, facultativa que va intubar al pacient) es va contagiar. No va tenir una “afectació respiratòria greu però si por i alteracions lleus que van requerir revaloració mèdica en una ocasió”, recorda el seu company.

El Carles explica que arran d’aquell cas i tots els que han vingut posteriorment “han canviat tots els protocols d’actuació. Ara en totes les sortides anem amb l’EPI (equip de protecció individual) posat i el personal ha tingut adequar-se i adquirir nous coneixements sobre el desenvolupament d’aquesta malaltia, que és nova per tots”. Aquest infermer té clar que hi haurà alguns dels canvis que el virus ha obligat a introduir que quedaran per sempre. “Personalment crec que hi ha coses respecte a l’autoprotecció que es mantindran.” I malgrat tot el dany que està causant la malaltia, també hi circumstàncies positives. “Si alguna cosa bona ha tingut la Covid19 és que tots els països s’han vist obligats a reforçar i invertir en els sistemes sanitaris.”

Almenys sobre el paper, el Carles ho té clar. Amb els canvis, millores i inversió en infraestructura, material i desenvolupament professional, “sens dubte millorarà la qualitat assistencial”.

altaveu.com

Carine I d’Andorra

Protagonisme. Però amb data de caducitat. Aquesta és la sensació que impera al Consell General sobre la sortida de Terceravia de la nova consellera general no adscrita Carine Montaner. La parlamentària assegura que vol treballar pel país. Que es deu als ciutadans i que no recorda si va signar cap pacte polític per tornar l’escó el en cas de deixar el grup. L’amnèsia difícilment li portarà cap conseqüència. Josep Pintat i companyia respiren. Feia massa que el protagonisme de la seva companya els superava.

A la cambra parlamentària, la decisió de Carine Montaner -la reedició del cas Sílvia Bonet amb SDP- no ha agafat ningú amb els pixats al ventre. Tothom ho donava per fet. Faltava la consumació de la marxa. La data de sortida. Plega de Terceravia i es queda al Consell. Montaner ha formalitzat avui el pas d’esdevenir no adscrita davant la síndica general, Roser Suñé. “Se la veu molt tranquil·la”, afirmen fonts parlamentàries. Els propers dies s’haurà de reorganitzar el funcionament de la cambra.

Com a no adscrita, la consellera laurediana que va fer els primers passos en política com a integrant del comitè parroquial liberal de la Massana, té dret de formar part d’un mínim d’una comissió legislativa i un màxim de tres. Tot indica, i així ho hauria deixat entreveure Montaner, que només formarà part d’una comissió: Sanitat. De fet, i tot i que ja la legislatura passada va tenir una rellevància important en aquest àmbit parlamentari, la pandèmia l’ha catapultat. Per bé i per mal.

Carine Montaner al seu escó de l'hemicicle parlamentari.

Relacionat

“Jo em dec els ciutadans, sóc els ciutadans els que em van escollir”, recordava aquest dimarts una vegada ja havia formalitzat la baixa del grup parlamentari de Terceravia. Al Consell General veuen a Carine Montaner com un esperit lliure, sense cap interès en seguir instruccions. Sense ganes d’haver d’estar en una formació on el ‘sentit d’Estat’ és tot sovint el silenci i la discreció de la qual hores d’ara sembla haver-ne oblidat les lliçons la parlamentària.

Montaner té el suport d’un grup ciutadà. Fins on arriba aquest suport? Caldrà veure-ho. Però al Consell General estan convençuts que potser sí que la parlamentària tindrà dos anys de visibilitat. Però que políticament possiblement aquest 8-M haurà posat en marxa el cronòmetre que descomptarà els dies que li queden en política activa. I això que Montaner té ganes, ho ha dit, ho ha escrit, de muntar una nova formació política d’àmbit nacional. Fa temps que d’una manera o altra hi treballa. També és cert que molts dels qui s’hi van acostar, ja se n’han allunyat.

Alís, Pintat i Camp, els tres consellers de Terceravia aquest dimarts en roda de premsa.

Relacionat

Potser dóna joc, la parlamentària. Més encara des que usa les xarxes com a plataforma llançadora. Responent a tots els embats. Des de les xarxes ha desitjat molts encerts a Terceravia. Això sí, després d’assegurar, que certament, potser al maig del 2019 Pintat va fer firmar un acord, enmig d’un seguit d’actes, on hi havia el compromís de tornar l’escó en cas de deixar la formació. “Ni me’n recordo, per confiança vaig firmar”, assegura. I recorda que el reglament de funcionament del grup parlamentari no establia cap clàusula. Hauria estat contrària a llei, per dir-ho així.

Per tant, Montaner es queda la cadira. L’escó. La consellera ho té clar i no es talla: “A la territorial vam fer 340 vots més que el Josep Pintat a la nacional.” Queda algun dubte? Carine I d’Andorra. La reina del poble. Almenys que per intentar-ho no quedi. O això sembla.

altaveu.com

Sant Silvestre i Sant Gregori en mode ‘street art’

L’intent de decorar el mur que hi ha al tomb de l’Espai Columba va quedar estroncat la primera vegada. Per la manca de participats i per la pandèmia. Ara, el ministeri de Cultura hi torna. La idea és trobar vuit joves -d’entre 22 i 35 anys- amb formació artística (disseny o belles arts) que siguin capaços de reinterpretar les figures de Sant Silvestre i Sant Gregori i plasmar-los en qualsevol tècnica mural, pictòrica, actual amb prou capacitat perquè aguanti a la intempèrie.

Sant Silvestre i Sant Gregori són els dos personatges que apareixen en el conjunt pictòric romànic de Santa Coloma que no es conserven en els frescos que es van poder recuperar i que s’exposen al Columba. A manca de tenir-ne els originals, es busca trobar-los en mode ‘street art’. El 22 de maig haurien de ser una realitat en els tòtems de formigó que separen la plaça i l’aparcament. Cada artista disposarà de dos peces a banda i banda per plasmar els sants. Es reprèn el projecte del 2019, com ha recordat la cap d’àrea de museus, Marta Planas, que ha remarcat que es vol una “mirada novedosa i avantguardista” dels dos sants, que difícilment mai no es podran recuperar per a Andorra.

els dos
Els dos sants que s’han de reinterpretar.

Un d’ells no se sap on para; la taula amb l’altre sant, el de Sant Silvestre exactament, s’exposa en un museu de Massachusetts. La innovació, la capacitat de reinterpretació i la capacitat tècnica seran els tres grans ítems que valorarà el jurat per escollir els artistes. Les propostes s’han de presentar fins al 14 d’abril com a molt tard -mosaic, mural, grafit, collage… tot hi és benvingut- i es preveu, si el temps no fa la guitza, que la plasmació dels projectes es dugui a terme entre el 7 i el 22 de maig. Ep, els artistes podran ser observats per curiosos i no tan curiosos. Això sí, extremant les mesures de seguretat per evitar contagis. Cadascun dels vuit artistes seleccionats rebran mil euros, que han de servir per remunerar el material, la idea i la feina que es faci sobre el formigó.

altaveu.com

Sant Silvestre i Sant Gregori en mode ‘street art’

L’intent de decorar el mur que hi ha al tomb de l’Espai Columba va quedar estroncat la primera vegada. Per la manca de participats i per la pandèmia. Ara, el ministeri de Cultura hi torna. La idea és trobar vuit joves -d’entre 22 i 35 anys- amb formació artística (disseny o belles arts) que siguin capaços de reinterpretar les figures de Sant Silvestre i Sant Gregori i plasmar-los en qualsevol tècnica mural, pictòrica, actual amb prou capacitat perquè aguanti a la intempèrie.

Sant Silvestre i Sant Gregori són els dos personatges que apareixen en el conjunt pictòric romànic de Santa Coloma que no es conserven en els frescos que es van poder recuperar i que s’exposen al Columba. A manca de tenir-ne els originals, es busca trobar-los en mode ‘street art’. El 22 de maig haurien de ser una realitat en els tòtems de formigó que separen la plaça i l’aparcament. Cada artista disposarà de dos peces a banda i banda per plasmar els sants. Es reprèn el projecte del 2019, com ha recordat la cap d’àrea de museus, Marta Planas, que ha remarcat que es vol una “mirada novedosa i avantguardista” dels dos sants, que difícilment mai no es podran recuperar per a Andorra.

els dos
Els dos sants que s’han de reinterpretar.

Un d’ells no se sap on para; la taula amb l’altre sant, el de Sant Silvestre exactament, s’exposa en un museu de Massachusetts. La innovació, la capacitat de reinterpretació i la capacitat tècnica seran els tres grans ítems que valorarà el jurat per escollir els artistes. Les propostes s’han de presentar fins al 14 d’abril com a molt tard -mosaic, mural, grafit, collage… tot hi és benvingut- i es preveu, si el temps no fa la guitza, que la plasmació dels projectes es dugui a terme entre el 7 i el 22 de maig. Ep, els artistes podran ser observats per curiosos i no tan curiosos. Això sí, extremant les mesures de seguretat per evitar contagis. Cadascun dels vuit artistes seleccionats rebran mil euros, que han de servir per remunerar el material, la idea i la feina que es faci sobre el formigó.

altaveu.com

Sant Silvestre i Sant Gregori en mode ‘street art’

L’intent de decorar el mur que hi ha al tomb de l’Espai Columba va quedar estroncat la primera vegada. Per la manca de participats i per la pandèmia. Ara, el ministeri de Cultura hi torna. La idea és trobar vuit joves -d’entre 22 i 35 anys- amb formació artística (disseny o belles arts) que siguin capaços de reinterpretar les figures de Sant Silvestre i Sant Gregori i plasmar-los en qualsevol tècnica mural, pictòrica, actual amb prou capacitat perquè aguanti a la intempèrie.

Sant Silvestre i Sant Gregori són els dos personatges que apareixen en el conjunt pictòric romànic de Santa Coloma que no es conserven en els frescos que es van poder recuperar i que s’exposen al Columba. A manca de tenir-ne els originals, es busca trobar-los en mode ‘street art’. El 22 de maig haurien de ser una realitat en els tòtems de formigó que separen la plaça i l’aparcament. Cada artista disposarà de dos peces a banda i banda per plasmar els sants. Es reprèn el projecte del 2019, com ha recordat la cap d’àrea de museus, Marta Planas, que ha remarcat que es vol una “mirada novedosa i avantguardista” dels dos sants, que difícilment mai no es podran recuperar per a Andorra.

els dos
Els dos sants que s’han de reinterpretar.

Un d’ells no se sap on para; la taula amb l’altre sant, el de Sant Silvestre exactament, s’exposa en un museu de Massachusetts. La innovació, la capacitat de reinterpretació i la capacitat tècnica seran els tres grans ítems que valorarà el jurat per escollir els artistes. Les propostes s’han de presentar fins al 14 d’abril com a molt tard -mosaic, mural, grafit, collage… tot hi és benvingut- i es preveu, si el temps no fa la guitza, que la plasmació dels projectes es dugui a terme entre el 7 i el 22 de maig. Ep, els artistes podran ser observats per curiosos i no tan curiosos. Això sí, extremant les mesures de seguretat per evitar contagis. Cadascun dels vuit artistes seleccionats rebran mil euros, que han de servir per remunerar el material, la idea i la feina que es faci sobre el formigó.

altaveu.com

Sant Silvestre i Sant Gregori en mode ‘street art’

L’intent de decorar el mur que hi ha al tomb de l’Espai Columba va quedar estroncat la primera vegada. Per la manca de participats i per la pandèmia. Ara, el ministeri de Cultura hi torna. La idea és trobar vuit joves -d’entre 22 i 35 anys- amb formació artística (disseny o belles arts) que siguin capaços de reinterpretar les figures de Sant Silvestre i Sant Gregori i plasmar-los en qualsevol tècnica mural, pictòrica, actual amb prou capacitat perquè aguanti a la intempèrie.

Sant Silvestre i Sant Gregori són els dos personatges que apareixen en el conjunt pictòric romànic de Santa Coloma que no es conserven en els frescos que es van poder recuperar i que s’exposen al Columba. A manca de tenir-ne els originals, es busca trobar-los en mode ‘street art’. El 22 de maig haurien de ser una realitat en els tòtems de formigó que separen la plaça i l’aparcament. Cada artista disposarà de dos peces a banda i banda per plasmar els sants. Es reprèn el projecte del 2019, com ha recordat la cap d’àrea de museus, Marta Planas, que ha remarcat que es vol una “mirada novedosa i avantguardista” dels dos sants, que difícilment mai no es podran recuperar per a Andorra.

els dos
Els dos sants que s’han de reinterpretar.

Un d’ells no se sap on para; la taula amb l’altre sant, el de Sant Silvestre exactament, s’exposa en un museu de Massachusetts. La innovació, la capacitat de reinterpretació i la capacitat tècnica seran els tres grans ítems que valorarà el jurat per escollir els artistes. Les propostes s’han de presentar fins al 14 d’abril com a molt tard -mosaic, mural, grafit, collage… tot hi és benvingut- i es preveu, si el temps no fa la guitza, que la plasmació dels projectes es dugui a terme entre el 7 i el 22 de maig. Ep, els artistes podran ser observats per curiosos i no tan curiosos. Això sí, extremant les mesures de seguretat per evitar contagis. Cadascun dels vuit artistes seleccionats rebran mil euros, que han de servir per remunerar el material, la idea i la feina que es faci sobre el formigó.

altaveu.com

Dormir a les cel·les policials com a pena exemplificant

Els dos joves detinguts com a autors de les pintades en diversos espais, especialment públics, de la parròquia d’Encamp han dormit per segona nit consecutiva en dependències policials. Malgrat que formalment la policia va passar aquest dilluns a la tarda els dos homes, de 18 i 19 anys i procedents de Madrid, a disposició judicial, la Batllia no els havia reclamat encara aquest matí. Té 24 hores per fer-ho. No hi ha dubte, indiquen les fonts, que es vol evidenciar una conducta exemplificant, dins del que estableix la norma, amb aquells que es passen de frenada.

També és cert, asseguren els consultats, que s’estarien fent els passos pertinents, des del punt fàctic i legal, per assegurar que els joves es fan càrrec del cost dels danys causats. El comú d’Encamp, que va anunciar aquest dilluns que es presentació com a acusació particular -per fer-ho, calia que presentés una querella criminal, amb la qual cosa no és sobrer el fet que volgués guanyar temps-, pretenia exigir una fiança d’uns 20.000 euros amb la qual poguessin respondre al perjudici generat amb les pintades al mobiliari urbà i la via pública.

Un operari comunal neteja les pintades en un dels elements del mobiliari urbà de la plaça dels Arínsols.

Relacionat

S’estarien fent diverses gestions (com per exemple valorar el cotxe Audi A4 amb el que van arribar de Madrid, que ni de bon tros arribaria als 18.000 euros amb què es calculen els danys públics) per assegurar que efectivament es fan càrrec del cost dels desperfectes, alhora que diumenge mateix, quan van transcendir els fets, el comú encampadà va demanar a qualsevol privat que també hagués sofert l’acte vandàlic que formalitzés també una denúncia per tal que la conducta com a mínim incívica dels joves no quedés impune. Els dos nois i almenys un tercer feia uns dies que eren a la parròquia, allotjats en un hotel, procedents de Madrid.

Avorrits, suposadament, però plenament conscients, haurien sortit la nit de dissabte de l’hotel amb la intenció de donar un vol per la parròquia ja equipats amb sengles esprais que haurien assegurat que ja portaven de casa. I aixi hauria estat com haurien puntat diversos espais del centre de la parròquia. De forma indiscriminada. Algunes càmeres de seguretat van gravar la gesta dels nois i gràcies a això, diumenge per la tarda van ser reconeguts en un establiment de la parròquia, el que va valdre perquè fos alertada la policia i acabessin detinguts. Un dels nois es va desmarcar de les pintades i sols va ser controlat i identificar. Els altres dos han dormit ja gairebé tant a les cel·les policials com a l’habitació de l’hotel que havien contractat.

altaveu.com