Categories
ALTAVEU.COM - Andorra

El record andorrà de la tragèdia del Balandrau

Un dels programes que més èxit va tenir la setmana passada a Catalunya va ser el documental ‘Balandrau, infern glaçat’. El film, que també va servir per inaugurar el DocsBarcelona, recordava la tragèdia que es va viure al Pirineu a finals del 2000, quan un inesperat canvi de temps va provocar un fort episodi de torb que va provocar la vida de fins a deu persones. La recerca de les víctimes va comportar el desplegament d’un enorme dispositiu en el qual també van participar efectius dels bombers i de la policia andorrana.

Com bé queda reflectit en el documental, que va superar el 21% d’audiència en la seva emissió, l’episodi de torb afectà bona part del Pirineu al llarg del 30 de desembre del 2000. Ja llavors es van confirmar les primeres víctimes mortals. Quedaven, però, persones perdudes a la muntanya -després es va comprovar que la majoria d’elles ja havien perdut la vida el mateix dia 30- sense que els equips de rescat en tinguessin constància fins al vespre del 31, quan les famílies que els esperaven per celebrar el Cap d’Any van donar l’alarma. Llavors, es va engegar un dels dispositius de recerca a la muntanya més importants de la història.

Bombers i policia, que en aquella època també efectuava rescats de muntanya, van respondre la crida de Catalunya quan es va constatar que fins a vuit persones estaven desaparegudes a la muntanya gironina

I en ell no només hi van participar efectius dels cossos de seguretat catalans. Es va demanar ajuda i, entre altres, Andorra va enviar efectius. “Vam anar-hi tretze bombers del grup de muntanya i de rescat amb gossos i vam estar dos o tres dies amb el cor a l’aire”, recorda l’actual màxim responsable del cos, Joan Carles Recasens.

Allà, “vam donar suport a les ordres dels bombers catalans, que eren els que tenien la responsabilitat de l’organització”. Els efectius andorrans es van dividir en grups. “Tot el dia vam estar sondejant, seguint les estratègies que ens marcaven des del comandament”, relata Recasens.

També hi van anar agents de policia. Com argumenta Manel Peregrina, un dels presents a la zona del Balandrau, llavors el cos també feia rescat de muntanya. No va ser fins a l’any 2003 quan aquesta tasca va quedar en exclusiva pels bombers. “Ens van demanar la col·laboració i, com no pot ser d’una altra manera, vam anar-hi. Vam fer equips conjunts amb bombers i hi vam estar fins que es van trobar”, recorda.

Allà es van trobar “amb un ambient trist”. Especialment, pel fet que “no acabàvem d’entendre com un torb podria provocar una tragèdia tan gran”. En el cas de Peregrina, amb molts anys “voltant per la muntanya” mai “hauria pogut imaginar que una desgràcia com aquesta pogués passar”. Però va succeir. A més, en una època on els mitjans eren molt diferents dels actuals. “El vent triplica a la baixa la temperatura i no veus res, no pots obrir els ulls, no tens cap mena de visibilitat. Ara tens els mòbils, però l’any 2000 no hi havia aquesta tecnologia ni les aplicacions d’avui dia”, remarca.

El torb també va causar, indirectament, una víctima a Andorra: un jove de 23 anys que feia surf de neu fora pistes a Soldeu malgrat que el domini esquiable havia tancat, justament, per les plaques de gel i l’acumulació de neu provocades pel temporal

L’escenari era realment complicat. Peregrina apunta que “vam estar molt temps buscant per la zona més lògica on pensàvem que podien estar i, en canvi, els van trobar en indrets ben diferents”. Se’ls va localitzar, sí, però en la majoria de casos, ja morts. De fet, havien perdut la vida el mateix dia 30. Només hi va haver una excepció: el protagonista del documental.

“Érem una gran quantitat de gent motivada per trobar-los, persones de muntanya, però és molt gran i es pot anar en 360 graus. Dins la desgràcia els van trobar a tots”, apunta l’agent, que recorda que el dispositiu estava format per molta gent: “Hi havia agents rurals, bombers, voluntaris, policia; també efectius provinents de Madrid”. Amb el pas del temps, es queda amb “la cohesió que hi va haver entre tots els grups tot i que molts no ens coneixíem de res”. També que “es va treballar amb molta intensitat”.

Aquell final del 2000 va ser tràgic als Pirineus. També amb afectacions a Andorra, tot i que no directament pel torb. El dia 31, un cop passada la tempesta, un jove de 23 anys va perdre la vida practicant surf de neu a Soldeu-El Tarter. Segons explicava la premsa catalana, el noi, d’Esplugues de Llobregat, va patir una caiguda en una zona fora de pistes a la qual hi havia accedit tot i que l’estació havia tancat l’accés pel fort fred i vent del dia anterior, que havien provocat importants plaques de gel i grans acumulacions de neu. En certa forma, va ser, també, una víctima, indirecta, del torb més mortal viscut a la serralada.

altaveu.com

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

%d bloggers like this: