Portal digital de noticies i actualitat en català. Actualitat, notícies, última hora a Catalunya, Espanya i el món.
L’actual director artístic de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, Valentín Roma, continuarà al capdavant de la direcció de l’equipament els propers quatre anys ―amb possibilitat d’un any més de pròrroga― després de guanyar el concurs convocat, segons ha informat aquest divendres l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) en un comunicat.
L’actual director artístic de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, Valentín Roma, continuarà al capdavant de la direcció de l’equipament els propers quatre anys ―amb possibilitat d’un any més de pròrroga― després de guanyar el concurs convocat, segons ha informat aquest divendres l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) en un comunicat.
Pablo Picasso només va pintar retrats de les persones del seu entorn: la seva família, els seus amics i, sobretot, les seves esposes i amants, que van compartir part de la vida amb ell. Va pintar uns quants centenars de retrats, però cap per encàrrec, per la qual cosa aquestes obres tenen una llibertat excepcional. Tanta com les joies que va crear amb petxines, fang i còdols, però també amb metalls preciosos; petites escultures carregades d’una història personal: la de la relació entre Picasso i les persones a qui van destinades. 85 d’aquests petits picassos tridimensionals es poden veure a l’exposició Picasso i les joies d’artista, la primera mostra dedicada a aquestes produccions del prolífic creador, que es podrà veure fins al 26 de setembre al museu de Barcelona dedicat al pintor, un any després del previst a causa de la pandèmia.
Enric Garcia Domingo ha estat nomenat director general del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona (MMB). Fins ara director de l’Àrea de Col·leccions i Recerca del museu, Garcia Domingo (Barcelona, 1962), substitueix Elvira Mata, que tanca amb la seva jubilació 34 anys treballant al centre gestionat per un consorci format per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Autoritat Portuària.
En unes setmanes es decidirà si s’autoritza la construcció del museu de l’Hermitage al port de Barcelona. No és una decisió qualsevol. S’hi dirimeix alguna cosa més que la ubicació d’un museu: es decideix el model de ciutat i fins i tot quin punt la iniciativa privada moguda per un interessos particular ha de condicionar el seu desenvolupament urbanístic i cultural. Fins ara la discussió se centrava en els avantatges i inconvenients d’ubicar al port una franquícia internacional que tindria com a reclam un edifici emblemàtic de l’arquitecte japonès Toyo Ito i atrauria centenars de milers de turistes a una part de la ciutat ja molt congestionada i amb greus problemes de mobilitat. L’Ajuntament va encarregar quatre informes externs sobre l’impacte urbanístic, l’afectació sobre la mobilitat, la viabilitat econòmica i la idoneïtat de la proposta cultural i tots van ser negatius. Però no era fàcil negar l’autorització a un projecte avalat per l’Autoritat Portuària de Barcelona i que suposava una inversió de 52 milions d’euros. La negativa seria munició fàcil per als que aprofiten qualsevol ocasió per acusar Ada Colau de ser una rèmora per al desenvolupament econòmic de la ciutat.
Aquesta és la crònica d’un descobriment ni previst ni buscat, com ha de ser. És un matí plujós i anem a la Tàpies. Obres i records del pintor als 30 anys, és l’exposició en marxa. A la recepció ens indiquen que el millor és començar per dalt de tot, on podrem veure una pel·lícula. Hi pugem. És cert, és un bon film. Data del 1969 i hi veiem com treballa. No és un documental informatiu, és més que això. Les imatges de la seva pintura, molt ben filmades per Clovis Prévost, es fonen amb els arbres de fora de l’estudi, a Campins, mutant davant dels nostres ulls amb els acords de la música de Carles Santos i amb algun rampell visual de Joan Brossa. En sortir, advertim al fons d’aquesta mateixa planta dues parets amb papers enganxats, una davant de l’altra. Una instal·lació? No.
L’any 2020 va ser terrible per als museus a causa del tancament arran de la pandèmia. Sobretot, pels que han basat el seu model econòmic en els ingressos que generaven els turistes i que rebien poca o cap aportació de les administracions. Com la Fundació Joan Miró, el Museu Picasso i, sobretot, la Fundació Gala-Salvador Dalí, que gestiona el Teatre-Museu de Figueres, la casa de Portlligat i el castell de Púbol dedicats a Salvador Dalí i a Gala, la seva dona. Si el 2019 els visitants d’aquests tres centres (1.060.213 persones) van ingressar 16 milions d’euros (i un superàvit de quatre); l’any passat, els 190.213 visitants van ingressar un 82% menys. I és que després de decretar-se el confinament es van anul·lar el 93,7% de les reserves previstes.
L’any 2020 va ser terrible per als museus a causa del tancament arran de la pandèmia. Sobretot, pels que han basat el seu model econòmic en els ingressos que generaven els turistes i que rebien poca o cap aportació de les administracions. Com la Fundació Joan Miró, el Museu Picasso i, sobretot, la Fundació Gala-Salvador Dalí, que gestiona el Teatre-Museu de Figueres, la casa de Portlligat i el castell de Púbol dedicats a Salvador Dalí i a Gala, la seva dona. Si el 2019 els visitants d’aquests tres centres (1.060.213 persones) van ingressar 16 milions d’euros (i un superàvit de quatre); l’any passat, els 190.213 visitants van ingressar un 82% menys. I és que després de decretar-se el confinament es van anul·lar el 93,7% de les reserves previstes.
L’any 2020 va ser terrible per als museus a causa del tancament arran de la pandèmia. Sobretot, pels que han basat el seu model econòmic en els ingressos que generaven els turistes i que rebien poca o cap aportació de les administracions. Com la Fundació Joan Miró, el Museu Picasso i, sobretot, la Fundació Gala-Salvador Dalí, que gestiona el Teatre-Museu de Figueres, la casa de Portlligat i el castell de Púbol dedicats a Salvador Dalí i a Gala, la seva dona. Si el 2019 els visitants d’aquests tres centres (1.060.213 persones) van ingressar 16 milions d’euros (i un superàvit de quatre); l’any passat, els 190.213 visitants van ingressar un 82% menys. I és que després de decretar-se el confinament es van anul·lar el 93,7% de les reserves previstes.
La possible implantació d’una franquícia del museu Hermitage a Barcelona es resoldrà en un mes. És el temps que s’han donat l’Autoritat Portuària (APB) i l’Ajuntament de Barcelona després de més d’un any de bloqueig. El Port defensa el projecte com un dels seus emblemes de futur, mentre que el govern municipal s’hi oposa davant del temor d’augmentar la pressió turística sobre la Barceloneta, a més a més de desconfiar de sobre la qualitat cultural del museu. Per superar les reticències, l’APB va proposar blindar la zona al transport privat, finançar el reforç de la línia d’autobús existent, crear llançadores per mar i terra i apropar el museu al barri: amb convenis de col·laboració amb les associacions veïnals i amb contractació prioritària a la zona.
