El museu de l’Hermitage de Barcelona: més transport públic per convèncer Colau

La possible implantació d’una franquícia del museu Hermitage a Barcelona es resoldrà en un mes. És el temps que s’han donat l’Autoritat Portuària (APB) i l’Ajuntament de Barcelona després de més d’un any de bloqueig. El Port defensa el projecte com un dels seus emblemes de futur, mentre que el govern municipal s’hi oposa davant del temor d’augmentar la pressió turística sobre la Barceloneta, a més a més de desconfiar de sobre la qualitat cultural del museu. Per superar les reticències, l’APB va proposar blindar la zona al transport privat, finançar el reforç de la línia d’autobús existent, crear llançadores per mar i terra i apropar el museu al barri: amb convenis de col·laboració amb les associacions veïnals i amb contractació prioritària a la zona.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La Nova York dels setanta conquereix Girona

El 1971 l’ajuntament de Nova York va decidir recuperar un barri industrial degradat i els seus esforços casualment van coincidir amb els d’una comunitat d’artistes arribats de diversos països, carregats d’idees i energia creativa. Així va néixer el Soho i allà al 112 de Greene Street, tres joves destinats a entrar en la història de l’art: Gordon Matta-Clark, Tina Girouard i Carol Goodden, fotògrafa i ballarina de la Trisha Brown Dance Company, van obrir el restaurant Food. El lloc, lluny de ser un negoci, va ser una experiència comunitària sobre menjar i art en la qual van confluir també alguns dels més rellevants artistes catalans, encara que en aquell temps encara no eren tan coneguts.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La Nova York dels setanta conquereix Girona

El 1971 l’ajuntament de Nova York va decidir recuperar un barri industrial degradat i els seus esforços casualment van coincidir amb els d’una comunitat d’artistes arribats de diversos països, carregats d’idees i energia creativa. Així va néixer el Soho i allà al 112 de Greene Street, tres joves destinats a entrar en la història de l’art: Gordon Matta-Clark, Tina Girouard i Carol Goodden, fotògrafa i ballarina de la Trisha Brown Dance Company, van obrir el restaurant Food. El lloc, lluny de ser un negoci, va ser una experiència comunitària sobre menjar i art en la qual van confluir també alguns dels més rellevants artistes catalans, encara que en aquell temps encara no eren tan coneguts.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El Mabca convoca concurs internacional per substituir Ferran Barenblit en la direcció

A mitjan juliol, pocs dies després de reobrir el Macba, després de diversos mesos tancat per la pandèmia, es va saber que la Comissió Delegada del Macba havia renovat Ferran Barenblit (Buenos Aires, 1968), en la direcció del museu, un càrrec que exercia des del juliol del 2015, en què va guanyar el concurs per substituir Bartomeu Marí. Però no va renovar, com era d’esperar, per quatre anys més, sinó només per un més, fins al pròxim 31 d’agost, i s’anunciava que a la primavera es convocaria un concurs per substituir-lo. Aquest dilluns la mateixa Comissió ha anunciat que convoca un concurs internacional per escollir el nou director. Els interessats tenen de termini per presentar la seva candidatura fins al 7 de maig.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum

A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum

A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum

A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

El fotògraf que va retratar la Guerra Civil i va amagar les imatges perquè no veiessin la llum

A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat