En unes setmanes es decidirà si s’autoritza la construcció del museu de l’Hermitage al port de Barcelona. No és una decisió qualsevol. S’hi dirimeix alguna cosa més que la ubicació d’un museu: es decideix el model de ciutat i fins i tot quin punt la iniciativa privada moguda per un interessos particular ha de condicionar el seu desenvolupament urbanístic i cultural. Fins ara la discussió se centrava en els avantatges i inconvenients d’ubicar al port una franquícia internacional que tindria com a reclam un edifici emblemàtic de l’arquitecte japonès Toyo Ito i atrauria centenars de milers de turistes a una part de la ciutat ja molt congestionada i amb greus problemes de mobilitat. L’Ajuntament va encarregar quatre informes externs sobre l’impacte urbanístic, l’afectació sobre la mobilitat, la viabilitat econòmica i la idoneïtat de la proposta cultural i tots van ser negatius. Però no era fàcil negar l’autorització a un projecte avalat per l’Autoritat Portuària de Barcelona i que suposava una inversió de 52 milions d’euros. La negativa seria munició fàcil per als que aprofiten qualsevol ocasió per acusar Ada Colau de ser una rèmora per al desenvolupament econòmic de la ciutat.
