Valentín Roma continuarà al capdavant de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona quatre anys més

L’actual director artístic de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, Valentín Roma, continuarà al capdavant de la direcció de l’equipament els propers quatre anys ―amb possibilitat d’un any més de pròrroga― després de guanyar el concurs convocat, segons ha informat aquest divendres l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) en un comunicat.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Valentín Roma continuarà al capdavant de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona quatre anys més

L’actual director artístic de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, Valentín Roma, continuarà al capdavant de la direcció de l’equipament els propers quatre anys ―amb possibilitat d’un any més de pròrroga― després de guanyar el concurs convocat, segons ha informat aquest divendres l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) en un comunicat.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La passió de Picasso pels còdols

Pablo Picasso només va pintar retrats de les persones del seu entorn: la seva família, els seus amics i, sobretot, les seves esposes i amants, que van compartir part de la vida amb ell. Va pintar uns quants centenars de retrats, però cap per encàrrec, per la qual cosa aquestes obres tenen una llibertat excepcional. Tanta com les joies que va crear amb petxines, fang i còdols, però també amb metalls preciosos; petites escultures carregades d’una història personal: la de la relació entre Picasso i les persones a qui van destinades. 85 d’aquests petits picassos tridimensionals es poden veure a l’exposició Picasso i les joies d’artista, la primera mostra dedicada a aquestes produccions del prolífic creador, que es podrà veure fins al 26 de setembre al museu de Barcelona dedicat al pintor, un any després del previst a causa de la pandèmia.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Enric Garcia Domingo assumeix la direcció del Museu Marítim

Enric Garcia Domingo ha estat nomenat director general del Consorci de les Drassanes Reials i Museu Marítim de Barcelona (MMB). Fins ara director de l’Àrea de Col·leccions i Recerca del museu, Garcia Domingo (Barcelona, 1962), substitueix Elvira Mata, que tanca amb la seva jubilació 34 anys treballant al centre gestionat per un consorci format per la Diputació de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i l’Autoritat Portuària.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

ADLAN i l’elit catalana

“ADLAN us interessa”, es llegeix al programa manifest dels Amics de l’Art Nou, “si manteniu l’esperit lliure damunt els dogmes i valors entesos (…) si voleu salvar el que hi ha de vivent dintre el nou i el que hi ha de sincer dintre l’extravagant”. Aquesta associació cultural, que va existir a Barcelona entre el 1932 i el 1936, impulsada per Joan Prats, Joaquim Gomis, Josep Lluís Sert i Carles Sindreu, va aglutinar un nombrós grup d’intel·lectuals i de persones de la mitjana i sobretot alta burgesia catalanes. No de la petita burgesia, com diu la cartel·la de l’exposició de la Fundació Miró i es repeteix al catàleg. Ni José María Roviralta, ni les germanes Godó, ni Isabel Llorach, ni Rosalía Rivière, ni Joaquim Gomis eren precisament de la petita burgesia. El que sí que és interessant és veure la llista completa de membres que es publica, en què juntament amb el poeta J.V. Foix, els crítics Sebastià Gasch i Magí Cassanyes, Lluís Montanyà o el músic Robert Gerhard, veiem aparèixer molts arquitectes del GATCPAC (Rodríguez Arias, Antoni Bonet) i metges, advocats, empresaris, fotògrafs, la cantant Conchita Badía, el ballarí Magriñá, el jove arquitecte Pepe Pratmarsó i les esposes de Ventura Gassol i del químic Fernando Rubió i Tudurí, entre d’altres.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

ADLAN i l’elit catalana

“ADLAN us interessa”, es llegeix al programa manifest dels Amics de l’Art Nou, “si manteniu l’esperit lliure damunt els dogmes i valors entesos (…) si voleu salvar el que hi ha de vivent dintre el nou i el que hi ha de sincer dintre l’extravagant”. Aquesta associació cultural, que va existir a Barcelona entre el 1932 i el 1936, impulsada per Joan Prats, Joaquim Gomis, Josep Lluís Sert i Carles Sindreu, va aglutinar un nombrós grup d’intel·lectuals i de persones de la mitjana i sobretot alta burgesia catalanes. No de la petita burgesia, com diu la cartel·la de l’exposició de la Fundació Miró i es repeteix al catàleg. Ni José María Roviralta, ni les germanes Godó, ni Isabel Llorach, ni Rosalía Rivière, ni Joaquim Gomis eren precisament de la petita burgesia. El que sí que és interessant és veure la llista completa de membres que es publica, en què juntament amb el poeta J.V. Foix, els crítics Sebastià Gasch i Magí Cassanyes, Lluís Montanyà o el músic Robert Gerhard, veiem aparèixer molts arquitectes del GATCPAC (Rodríguez Arias, Antoni Bonet) i metges, advocats, empresaris, fotògrafs, la cantant Conchita Badía, el ballarí Magriñá, el jove arquitecte Pepe Pratmarsó i les esposes de Ventura Gassol i del químic Fernando Rubió i Tudurí, entre d’altres.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

ADLAN i l’elit catalana

“ADLAN us interessa”, es llegeix al programa manifest dels Amics de l’Art Nou, “si manteniu l’esperit lliure damunt els dogmes i valors entesos (…) si voleu salvar el que hi ha de vivent dintre el nou i el que hi ha de sincer dintre l’extravagant”. Aquesta associació cultural, que va existir a Barcelona entre el 1932 i el 1936, impulsada per Joan Prats, Joaquim Gomis, Josep Lluís Sert i Carles Sindreu, va aglutinar un nombrós grup d’intel·lectuals i de persones de la mitjana i sobretot alta burgesia catalanes. No de la petita burgesia, com diu la cartel·la de l’exposició de la Fundació Miró i es repeteix al catàleg. Ni José María Roviralta, ni les germanes Godó, ni Isabel Llorach, ni Rosalía Rivière, ni Joaquim Gomis eren precisament de la petita burgesia. El que sí que és interessant és veure la llista completa de membres que es publica, en què juntament amb el poeta J.V. Foix, els crítics Sebastià Gasch i Magí Cassanyes, Lluís Montanyà o el músic Robert Gerhard, veiem aparèixer molts arquitectes del GATCPAC (Rodríguez Arias, Antoni Bonet) i metges, advocats, empresaris, fotògrafs, la cantant Conchita Badía, el ballarí Magriñá, el jove arquitecte Pepe Pratmarsó i les esposes de Ventura Gassol i del químic Fernando Rubió i Tudurí, entre d’altres.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

ADLAN i l’elit catalana

“ADLAN us interessa”, es llegeix al programa manifest dels Amics de l’Art Nou, “si manteniu l’esperit lliure damunt els dogmes i valors entesos (…) si voleu salvar el que hi ha de vivent dintre el nou i el que hi ha de sincer dintre l’extravagant”. Aquesta associació cultural, que va existir a Barcelona entre el 1932 i el 1936, impulsada per Joan Prats, Joaquim Gomis, Josep Lluís Sert i Carles Sindreu, va aglutinar un nombrós grup d’intel·lectuals i de persones de la mitjana i sobretot alta burgesia catalanes. No de la petita burgesia, com diu la cartel·la de l’exposició de la Fundació Miró i es repeteix al catàleg. Ni José María Roviralta, ni les germanes Godó, ni Isabel Llorach, ni Rosalía Rivière, ni Joaquim Gomis eren precisament de la petita burgesia. El que sí que és interessant és veure la llista completa de membres que es publica, en què juntament amb el poeta J.V. Foix, els crítics Sebastià Gasch i Magí Cassanyes, Lluís Montanyà o el músic Robert Gerhard, veiem aparèixer molts arquitectes del GATCPAC (Rodríguez Arias, Antoni Bonet) i metges, advocats, empresaris, fotògrafs, la cantant Conchita Badía, el ballarí Magriñá, el jove arquitecte Pepe Pratmarsó i les esposes de Ventura Gassol i del químic Fernando Rubió i Tudurí, entre d’altres.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Identitat i memòria retornen els versos internacionals a Barcelona

Els creuaments generats entre identitat i memòria podrien ser l’única figura comuna del caleidoscopi de mitja dotzena de veus i estils que aquest dimarts (20.00) conformaran el retorn, després de la seva suspensió el 2020 per la pandèmia, del Festival Internacional de Poesia, XXXVI edició, amb la qual es tancarà la 24a cita del Barcelona Poesia, que des del 7 de maig ha congregat, malgrat les limitacions sanitàries, la notable xifra de gairebé 5.000 espectadors, segons el balanç provisional dels seus directors, Mireia Calafell i Josep Pedrals.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Com Déu al CaixaForum

Les instal·lacions immersives, un fenomen imparable del qual ningú es vol mantenir al marge, estan creades a partir d’un bombardeig d’escenes, com més millor, que passen a un ritme frenètic, acompanyades d’una música eixordadora, que ara es diu envolupant. I en els pocs minuts que tot això passa, l’espectador només ha de romandre atent per poder adonar-se de tot. Però res de tot això passa en les instal·lacions immersives que proposa el col·lectiu japonès teamLab, dominades per música relaxant i imatges que es mouen a un ritme pausat i tranquil, sempre condicionat per com hi interactuïn les persones que són en aquell moment a la sala. Almenys en les dues que es poden veure des d’aquest dilluns fins al 9 de gener al CaixaForum de Barcelona, en les quals el visitant es converteix en una mena de Déu creador d’espècies animals i vegetals que conviuen en un colorit ecosistema ple de flors, papallones, granotes, llangardaixos, serps, cocodrils i balenes, o capaços de provocar violentes tempestes que agiten arbres i ocells. Tot gràcies a la tecnologia que és capaç de crear possibilitats infinites i que l’obra no sigui mai idèntica.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat