Portal digital de noticies i actualitat en català. Actualitat, notícies, última hora a Catalunya, Espanya i el món.
L’actual director artístic de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, Valentín Roma, continuarà al capdavant de la direcció de l’equipament els propers quatre anys ―amb possibilitat d’un any més de pròrroga― després de guanyar el concurs convocat, segons ha informat aquest divendres l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) en un comunicat.
L’actual director artístic de La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona, Valentín Roma, continuarà al capdavant de la direcció de l’equipament els propers quatre anys ―amb possibilitat d’un any més de pròrroga― després de guanyar el concurs convocat, segons ha informat aquest divendres l’Institut de Cultura de Barcelona (Icub) en un comunicat.
Unes xancletes de piscina, les clàssiques de ratlles blau marí i blanques, amb mitjons. Les porta a tot arreu perquè són còmodes i perquè tant li fa el que diguin. A l’escola li van cridar l’atenció als 12 anys perquè què era allò de portar xancletes en ple hivern? Li va ser igual. Li continua sent igual. Roc Jou —Rojuu és el seu nom artístic— va deixar el batxillerat el gener de l’any passat i als 18 ja guanya prou per viure de la música si decidís independitzar-se. Té “una superdotació artística” que no encaixa en els cànons de l’escola. Això li va explicar el psicòleg a la seva mare, que estava preocupada perquè el seu fill deixés els estudis.
El monument a mossèn Jacint Verdaguer situat a l’encreuament entre el passeig Sant Joan i la Diagonal de Barcelona ja fa mesos que llueix un sorprenent embolcall. La lona, col·locada per protegir-lo dels treballs per instal·lar un col·lector a escassos metres, recorda a les intervencions efímeres que van fer famós a l’artista búlgar Christo Javacheff, que embolicava amb milers de metres de tela i corda monuments i edificis com el dedicat a Vittorio Emanuele a Milà (1970), la muralla Aureliana de Roma (1974), el Pont Neuf de París (1985) i el Reichstag de Berlín (1995), entre altres molts. Christo va morir el maig de 2020 sense aconseguir fer realitat un d’aquests projectes: empaquetar el monument de Colom de Barcelona. I no va ser perquè no ho hagués intentat en dues ocasions: en 1976 i 1984. Ara l’embolcall de Jacint Verdaguer ressuscita la peculiar manera de crear d’aquest artista.
El monument a mossèn Jacint Verdaguer situat a l’encreuament entre el passeig Sant Joan i la Diagonal de Barcelona ja fa mesos que llueix un sorprenent embolcall. La lona, col·locada per protegir-lo dels treballs per instal·lar un col·lector a escassos metres, recorda a les intervencions efímeres que van fer famós a l’artista búlgar Christo Javacheff, que embolicava amb milers de metres de tela i corda monuments i edificis com el dedicat a Vittorio Emanuele a Milà (1970), la muralla Aureliana de Roma (1974), el Pont Neuf de París (1985) i el Reichstag de Berlín (1995), entre altres molts. Christo va morir el maig de 2020 sense aconseguir fer realitat un d’aquests projectes: empaquetar el monument de Colom de Barcelona. I no va ser perquè no ho hagués intentat en dues ocasions: en 1976 i 1984. Ara l’embolcall de Jacint Verdaguer ressuscita la peculiar manera de crear d’aquest artista.
El monument a mossèn Jacint Verdaguer situat a l’encreuament entre el passeig Sant Joan i la Diagonal de Barcelona ja fa mesos que llueix un sorprenent embolcall. La lona, col·locada per protegir-lo dels treballs per instal·lar un col·lector a escassos metres, recorda a les intervencions efímeres que van fer famós a l’artista búlgar Christo Javacheff, que embolicava amb milers de metres de tela i corda monuments i edificis com el dedicat a Vittorio Emanuele a Milà (1970), la muralla Aureliana de Roma (1974), el Pont Neuf de París (1985) i el Reichstag de Berlín (1995), entre altres molts. Christo va morir el maig de 2020 sense aconseguir fer realitat un d’aquests projectes: empaquetar el monument de Colom de Barcelona. I no va ser perquè no ho hagués intentat en dues ocasions: en 1976 i 1984. Ara l’embolcall de Jacint Verdaguer ressuscita la peculiar manera de crear d’aquest artista.
El monòlit metàl·lic de més de dos metres que va aparèixer dimarts passat a la platja de Sa Conca, una cala que pertany al municipi de Castell-Platja d’Aro (Girona), de complicat accés en vehicle si no es viu a la zona privada de Sa Gavina, a S’agaró, serà traslladat a un espai escultòric després que dijous fos vandalitzat. El monòlit va aparèixer dimarts en aquesta platja de la Costa Brava, i recorda al que es va trobar al desert d’Utah, als Estats Units, el 2020.
A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.
A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.
A les grans imatges d’Agustí Centelles i Robert Capa sobre la Guerra Civil s’hi sumen, des de fa tot just tres anys, una tercera C: la d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), autor de milers de fotografies del conflicte. Lluny de l’èpica d’aquells, les imatges de Campañà se centren en la vida a la rereguarda i suposen una nova aportació al patrimoni fotogràfic espanyol.
