Un cromo de vida

Soc al davant de la mort d’un noble prussià: la mà dreta ja ha deixat anar el sabre, cos arquejat cap enrere, i l’ensurt del seu corser blanc sembla intuir el desenllaç en ple fragor de la batalla. Una mica més a l’esquerra, un zepelí bombardeja Anvers. Al costat, alemanys i anglesos s’enfronten cos a cos en un bosc africà; mentrestant, soldats francesos es tapen el rostre amb les mans per eludir la boirina que visibilitza els gasos asfixiants dels alemanys a la batalla d’Ypres… Una de les imatges està girada: un generós text explicatiu al dors. Deformació professional: columna ampla (12 piques?) i lletra petita (cos 8?), sense punt i a part. Uns 1.400 caràcters amb espais? Doncs serien sis piulades carregades fins al límit. Avui no s’ho llegiria ningú: massa llarg.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Cadires íntimes per a Tàpies

Aquesta és la crònica d’un descobriment ni previst ni buscat, com ha de ser. És un matí plujós i anem a la Tàpies. Obres i records del pintor als 30 anys, és l’exposició en marxa. A la recepció ens indiquen que el millor és començar per dalt de tot, on podrem veure una pel·lícula. Hi pugem. És cert, és un bon film. Data del 1969 i hi veiem com treballa. No és un documental informatiu, és més que això. Les imatges de la seva pintura, molt ben filmades per Clovis Prévost, es fonen amb els arbres de fora de l’estudi, a Campins, mutant davant dels nostres ulls amb els acords de la música de Carles Santos i amb algun rampell visual de Joan Brossa. En sortir, advertim al fons d’aquesta mateixa planta dues parets amb papers enganxats, una davant de l’altra. Una instal·lació? No.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat