Vall Banc ha nomenat a José Ignacio González Freixa com a nou conseller de l’entitat. Serà el nou president de la comissió delegada de Riscos i Compliment Normatiu. “Amb aquesta incorporació Vall Banc continua promovent la seva aposta per formar un equip de professionals experts i de primer nivell, en aquest cas donant un plus en l’àmbit regulador de Compliance”, ha remarcat Richard Carrión, president del consell d’administració.
González Freixa és expert en qüestions de compliment normatiu, ètica-integritat, auditoria interna, qualitat i control de risc i té una àmplia trajectòria assessorant a empreses en aquesta matèria. Soci durant més de 20 anys de PwC Tax & Legal Services i actualment de Buigas, a on és responsable de l’àrea de bona governança i compliment, ha format part de comitès assessors de consells d’administració d’empreses com Cottet, S.A., Indo Internacional, S.A, o Frigicoll S.A., entre d’altres.
Durant la seva carrera professional ha centrat la seva experiència en la Llei de Comerç o Governança, M&A., Dret immobiliari, en particular les inversions estrangeres a Espanya d’inversors privats i institucionals. Professionalment ha estat i continua sent PMO per a la implementació del programa de Compliment i Integritat assolit entre Volkswagen AG, AUDI AG, entre d’altres i el departament de justícia dels Estats Units.
Amb una contrastada experiència en la relació amb reguladors i supervisors europeus i americans, González Freixa coneix de primera mà els estàndards internacionals en matèria reglamentària de compliment i conducta en els mercats i té una àmplia experiència en la creació i implantació de plans de control i programes de compliment normatiu.
Vall Banc ha nomenat a José Ignacio González Freixa com a nou conseller de l’entitat. Serà el nou president de la comissió delegada de Riscos i Compliment Normatiu. “Amb aquesta incorporació Vall Banc continua promovent la seva aposta per formar un equip de professionals experts i de primer nivell, en aquest cas donant un plus en l’àmbit regulador de Compliance”, ha remarcat Richard Carrión, president del consell d’administració.
González Freixa és expert en qüestions de compliment normatiu, ètica-integritat, auditoria interna, qualitat i control de risc i té una àmplia trajectòria assessorant a empreses en aquesta matèria. Soci durant més de 20 anys de PwC Tax & Legal Services i actualment de Buigas, a on és responsable de l’àrea de bona governança i compliment, ha format part de comitès assessors de consells d’administració d’empreses com Cottet, S.A., Indo Internacional, S.A, o Frigicoll S.A., entre d’altres.
Durant la seva carrera professional ha centrat la seva experiència en la Llei de Comerç o Governança, M&A., Dret immobiliari, en particular les inversions estrangeres a Espanya d’inversors privats i institucionals. Professionalment ha estat i continua sent PMO per a la implementació del programa de Compliment i Integritat assolit entre Volkswagen AG, AUDI AG, entre d’altres i el departament de justícia dels Estats Units.
Amb una contrastada experiència en la relació amb reguladors i supervisors europeus i americans, González Freixa coneix de primera mà els estàndards internacionals en matèria reglamentària de compliment i conducta en els mercats i té una àmplia experiència en la creació i implantació de plans de control i programes de compliment normatiu.
Més de 900 persones van participar durant l’any passat en els 85 cursos de formació oferts pel Servei d’Ocupació d’Andorra (SOA) per millorar la qualificació professional de les persones que busquen feina, ja sia perquè no entenen o perquè volen millorar el seu lloc de treball. Els cursos oferts durant el 2020 van suposar una inversió de més de 150.000 euros, triplicant el que s’hi havia destinat un any abans.
El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ha presidit aquest dijous una nova reunió telemàtica del Consell Econòmic i Social (CES) amb l’objectiu de fer un balanç del 2020 de les accions realitzades pel Servei d’Ocupacióen matèria de formació i qualificació professional. També s’han compartit dos reglaments que el Govern està treballant relatius al registre d’organitzacions empresarials i als tràmits i desenvolupament del procés d’elecció de delegats dels assalariats i comitès d’empresa.
S’han compartit dos reglaments que el Govern està treballant relatius al registre d’organitzacions empresarials i als tràmits i desenvolupament del procés d’elecció de delegats dels assalariats i comitès d’empresa
Així doncs, amb la voluntat de compartir els principals eixos d’actuació del Govern durant la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2, Gallardo ha explicat que el Servei d’Ocupació ha organitzat 85 formacions durant l’any 2020, de les quals s’han beneficiat un total de 926 persones. Quant al perfil dels beneficiaris es destaca que un 66% estava en recerca d’un lloc de treball i un 29% en millora de situació laboral. Gran part dels inscrits als cursos de formació tenen entre 26 i 44 anys (47%). Un 13% dels inscrits són joves de 16 a 25 anys i un 40% dels inscrits tenen 45 anys o més. El percentatge de certificació general és de 72%, una xifra que representa un augment del 3% en comparació amb l’any 2019.
Jordi Gallardo ha posat en relleu que els 85 cursos –repartits en els blocs temàtics administració, comerç, competencial, logística, idiomes, hoteleria i ofimàtica– suposen un increment notable en comparació amb l’oferta del 2019, quan se’n van fer 41 cursos de formació ocupacional per a usuaris del SOA. En aquest sentit, es destaca que el Servei d’Ocupació ha invertit un total de 156.302,50 euros en accions de formació ocupacional durant l’any 2020, amb una variació anual respecte l’any anterior de +223%.
Pel que fa a les línies de treball del 2021, el ministre s’ha referit a l’ampliació de l’oferta formativa actual, seguint els criteris d’eficàcia i d’eficiència, amb el desenvolupament de formacions i/o capacitacions en matèria de competència digital per acompanyar als treballadors i les empreses al canvi a la societat digital. A més, es treballa en el desenvolupament d’un nou sistema d’informació al SOA que ha de servir per extreure indicadors per avaluar el resultat i l’impacte de les accions formatives. Finalment, es treballa amb la previsió d’incloure les formacions ocupacionals en els nivells del Marc Andorrà de Qualificacions (MAQ) per incrementar el seu reconeixement en el teixit empresarial.
Més de 900 persones van participar durant l’any passat en els 85 cursos de formació oferts pel Servei d’Ocupació d’Andorra (SOA) per millorar la qualificació professional de les persones que busquen feina, ja sia perquè no entenen o perquè volen millorar el seu lloc de treball. Els cursos oferts durant el 2020 van suposar una inversió de més de 150.000 euros, triplicant el que s’hi havia destinat un any abans.
El ministre de Presidència, Economia i Empresa, Jordi Gallardo, ha presidit aquest dijous una nova reunió telemàtica del Consell Econòmic i Social (CES) amb l’objectiu de fer un balanç del 2020 de les accions realitzades pel Servei d’Ocupacióen matèria de formació i qualificació professional. També s’han compartit dos reglaments que el Govern està treballant relatius al registre d’organitzacions empresarials i als tràmits i desenvolupament del procés d’elecció de delegats dels assalariats i comitès d’empresa.
S’han compartit dos reglaments que el Govern està treballant relatius al registre d’organitzacions empresarials i als tràmits i desenvolupament del procés d’elecció de delegats dels assalariats i comitès d’empresa
Així doncs, amb la voluntat de compartir els principals eixos d’actuació del Govern durant la pandèmia del coronavirus SARS-CoV-2, Gallardo ha explicat que el Servei d’Ocupació ha organitzat 85 formacions durant l’any 2020, de les quals s’han beneficiat un total de 926 persones. Quant al perfil dels beneficiaris es destaca que un 66% estava en recerca d’un lloc de treball i un 29% en millora de situació laboral. Gran part dels inscrits als cursos de formació tenen entre 26 i 44 anys (47%). Un 13% dels inscrits són joves de 16 a 25 anys i un 40% dels inscrits tenen 45 anys o més. El percentatge de certificació general és de 72%, una xifra que representa un augment del 3% en comparació amb l’any 2019.
Jordi Gallardo ha posat en relleu que els 85 cursos –repartits en els blocs temàtics administració, comerç, competencial, logística, idiomes, hoteleria i ofimàtica– suposen un increment notable en comparació amb l’oferta del 2019, quan se’n van fer 41 cursos de formació ocupacional per a usuaris del SOA. En aquest sentit, es destaca que el Servei d’Ocupació ha invertit un total de 156.302,50 euros en accions de formació ocupacional durant l’any 2020, amb una variació anual respecte l’any anterior de +223%.
Pel que fa a les línies de treball del 2021, el ministre s’ha referit a l’ampliació de l’oferta formativa actual, seguint els criteris d’eficàcia i d’eficiència, amb el desenvolupament de formacions i/o capacitacions en matèria de competència digital per acompanyar als treballadors i les empreses al canvi a la societat digital. A més, es treballa en el desenvolupament d’un nou sistema d’informació al SOA que ha de servir per extreure indicadors per avaluar el resultat i l’impacte de les accions formatives. Finalment, es treballa amb la previsió d’incloure les formacions ocupacionals en els nivells del Marc Andorrà de Qualificacions (MAQ) per incrementar el seu reconeixement en el teixit empresarial.
Canvi de direcció a l’Autoritat Financera Andorrana (AFA) i tots els bancs del Principat -excepte Vall Banc, és clar, que va tancar el 2020 amb pèrdues- repartiran dividends. Crèdit Andorrà i Andbank, que per imperatiu legal del regulador tenien prohibit els darrers exercicis distribuir ni un cèntim d’euro dels seus beneficis, es tornen a enfilar al carro de la paga als accionistes. Repartiran concretament 5 i 4 milions d’euros en un dels anys en què, globalment, els beneficis de la banca andorrana han estat dels més baixos de la història contemporània.
Més encara, a ningú no se li escapa que la crisi econòmica derivada de la pandèmia també fa estralls malgrat que els bancs pròpiament dits no són els qui més la viuen directament. Però sí els seus accionistes, immersos en altres sectors de l’activitat econòmica que sí que estan més greument perjudicats per la crisi. De fet, i per exemple en el cas de Crèdit Andorrà és una obvietat que les memòries de la pròpia entitat van reflectint any rere any, alguns dels principals accionistes bancaris passen per serioses dificultats. I la distribució de dividends era un dels cavalls de batalla amb el regulador. I la decisió sepulcral de l’AFA d’impedir que es repartissin ni que fos una part dels beneficis obtinguts pels bancs va ser, al capdavall, una de les raons, segurament la principal, de la destitució de Ramón López com a director del supervisor bancari més enllà del seu tarannà personal.
Relacionat
Sia com vulgui, amb el canvi a l’AFA s’ha aixecat el vet que hi havia des del 2017. Des de llavors, només MoraBanc i BancSabadell d’Andorra, i encara de forma puntual algun exercici, havien distribuït dividends. Aquest 2021, en relació amb els guanys del 2020, totes les entitats pagaran poc o molt als seus accionistes. L’Altaveu ja va avançar que MoraBanc distribuiria 8,3 milions en dividends i BancSabadell, 3 milions. En el cas de la primera entitat correspon al 15% dels beneficis obtinguts conjuntament els anys 2019 i 2020 i quant a la segona, s’ajusta al 30% de l’obtingut al 2020.
Beneficis
MoraBanc va fer un salt notable quant als beneficis situant-se en 30,3 milions. BancSabadell es va quedar en 10 milions de guanys l’exercici passat, clavant a la baixa el resultat obtingut un any abans. Sense els ingressos no recurrents de la venda d’una part del grup assegurador, el grup Crèdit Andorrà va situar els guanys el 2020 en 31,8 milions mentre que Andbank, millorant el comportament tingut l’exercici precedent, va tancar l’any passat amb uns guanys de 29,5 milions.
L’AFA hauria autoritzat els quatre bancs a repartir dividends. Crèdit Andorrà distribuirà en referència als resultats obtinguts l’exercici passat 5 milions d’euros, mentre que traspassa 10,2 milions (pels 14 de l’any abans) a reserves voluntàries. En el cas de l’entitat verda, el regulador va donar el vist-i-plau el 29 de març a la proposta de distribució dels 5 milions d’euros que s’inclouen com a part de la proposta de distribució del resultat individual.
Segons indica l’entitat bancària en la seva memòria, en la decisió de proposar distribuir 5 milions d’euros es van tenir en compte dues variables. “L’anàlisi realitzada pel consell d’administració en l’exercici de les seves funcions conclou que dita distribució no excedirà el 15% del benefici consolidat acumulat esperat dels exercicis 2019 i 2020 ni els 20 punts bàsics de la ràtio de capital de nivell 1 ordinari a tancament de l’exercici 2020”. I, també, “la immaterialitat en termes absoluts i relatius que la proposta del dividend suposa en el conjunt dels resultats generats pel Grup Crèdit Andorrà durant els últims exercicis, ja que un dividend de 5 milions d’euros representaria una distribució del 3,15% del benefici consolidat acumulat dels exercicis 2017 a 2020, període durant el qual Crèdit Andorrà no ha repartit cap dividend en aplicació del criteri de prudència” exposat al seu dia per l’AFA.
Relacionat
El regulador va emetre al seu dia una recomanació que acabaria esdevenint imperativa en què establia que “fins al 30 de setembre de 2021, les entitats bancàries siguin molt prudents a l’hora de decidir remunerar els accionistes i que continuïn amb polítiques de retribució variable conservadores. L’AFA considera, en línia amb la recomanació del Banc Central Europeu (BCE), que no seria prudent que les entitats efectuïn repartiment de dividends i recompres d’accions per import superior al menor de: (i) 15% del benefici acumulat en els exercicis 2019 i 2020; (ii) 20 punts bàsics de la ràtio de capital de nivell 1 ordinari”.
Crèdit Andorrà manté que compleix amb els requeriments de l’AFA. Com ho fa Andbank quan disposa distribuir 4 milions d’euros en dividends dels beneficis obtinguts el 2020. A més, l’entitat del Centre de Negoci envia a reserva voluntària poc més d’11 milions d’euros. En referència a l’exercici del 2019, el muntant que Andbank va traspassar a reserva voluntària va ser de 30,7 milions.
Antonio Miró ha presentat concurs de creditors al jutjat mercantil de Barcelona, segons ha confirmat Andrea Arquero, directora general de l’empresa, de la qual té un 70% de participació, mentre que el dissenyador Antonio Miró en conserva un 30%. “Vam heredar un deute molt elevat d’Antonio Miró retail i la covid ens ha acabat de matar”, explica Arquero. Malgrat la situació, la directora defensa que “el projecte és sa i funciona” i es mostra confiada en poder aconseguir “el suport dels bancs per renegociar el deute”, que ara ascendeix a gairebé 900.000 euros. “Si trobem el suport la marca viurà 40 anys més”, diu convençuda del model de llicències actual.
Amb la pandèmia de la covid-19 va sorgir una crisi econòmica que s’allargarà encara més que la sanitària. El confinament i les restriccions han deixat un gran forat en el mercat laboral. Sectors com el turisme, la restauració, el comerç i la cultura van passar de ser font d’ocupació a quedar-se buits. En espera que es reprengui l’activitat, molts treballadors s’han vist forçats a reorientar completament la seva vida professional. Sindicats i entitats que ajuden en la reinserció laboral han notat un repunt de demanda en plans de formació i d’assessorament.
Les Pelotas, aquest híbrid entre sabata i calçat esportiu amb la sola coberta per mitges esferes, forma part de l’imaginari —i de l’armari— de diverses generacions; és història del disseny nostrat i una icona de Camper, la marca familiar i internacional —el 80% de la seva facturació ho és— que ara celebra els 45 anys amb 400 botigues a més de 50 països. Les Pelotas van arribar al mercat fa 25 anys i fins i tot aquesta primera col·lecció podria tenir avui una nova vida gràcies a Recrafted, un projecte a través del qual s’actualitzen sabates usades, retornades o amb tares mitjançant altres components sobrants. Aquesta iniciativa exemplifica el compromís amb la sostenibilitat que defineix el futur de la firma mallorquina; i confirma aquest esperit inconformista que els ha portat sempre a fer les coses a la seva manera. A l’estil Camper, com resumeix Miguel Fluxà, director general des del 2012, fill del fundador, Lorenzo Miquel Fluxà Rosselló, i l’home que, des d’Inca, intenta abordar els reptes d’un sector, el del calçat, especialment afectat per la pandèmia —les vendes de la marca han caigut un 25%— i immers en el desafiament mediambiental.
Les Pelotas, aquest híbrid entre sabata i calçat esportiu amb la sola coberta per mitges esferes, forma part de l’imaginari —i de l’armari— de diverses generacions; és història del disseny nostrat i una icona de Camper, la marca familiar i internacional —el 80% de la seva facturació ho és— que ara celebra els 45 anys amb 400 botigues a més de 50 països. Les Pelotas van arribar al mercat fa 25 anys i fins i tot aquesta primera col·lecció podria tenir avui una nova vida gràcies a Recrafted, un projecte a través del qual s’actualitzen sabates usades, retornades o amb tares mitjançant altres components sobrants. Aquesta iniciativa exemplifica el compromís amb la sostenibilitat que defineix el futur de la firma mallorquina; i confirma aquest esperit inconformista que els ha portat sempre a fer les coses a la seva manera. A l’estil Camper, com resumeix Miguel Fluxà, director general des del 2012, fill del fundador, Lorenzo Miquel Fluxà Rosselló, i l’home que, des d’Inca, intenta abordar els reptes d’un sector, el del calçat, especialment afectat per la pandèmia —les vendes de la marca han caigut un 25%— i immers en el desafiament mediambiental.
Les Pelotas, aquest híbrid entre sabata i calçat esportiu amb la sola coberta per mitges esferes, forma part de l’imaginari —i de l’armari— de diverses generacions; és història del disseny nostrat i una icona de Camper, la marca familiar i internacional —el 80% de la seva facturació ho és— que ara celebra els 45 anys amb 400 botigues a més de 50 països. Les Pelotas van arribar al mercat fa 25 anys i fins i tot aquesta primera col·lecció podria tenir avui una nova vida gràcies a Recrafted, un projecte a través del qual s’actualitzen sabates usades, retornades o amb tares mitjançant altres components sobrants. Aquesta iniciativa exemplifica el compromís amb la sostenibilitat que defineix el futur de la firma mallorquina; i confirma aquest esperit inconformista que els ha portat sempre a fer les coses a la seva manera. A l’estil Camper, com resumeix Miguel Fluxà, director general des del 2012, fill del fundador, Lorenzo Miquel Fluxà Rosselló, i l’home que, des d’Inca, intenta abordar els reptes d’un sector, el del calçat, especialment afectat per la pandèmia —les vendes de la marca han caigut un 25%— i immers en el desafiament mediambiental.
