Portal digital de noticies i actualitat en català. Actualitat, notícies, última hora a Catalunya, Espanya i el món.
Molts d’esclafits grocs aeris de petits fruits sobre fons verd fosc: això són els nespres madurs, un detall de l’esplendor gratuït de la primavera, punts del territori domesticat, entre murs, aïllats, paisatges que van ser habitats però gairebé tots ja no són primordials, ni els fruits.
Molts d’esclafits grocs aeris de petits fruits sobre fons verd fosc: això són els nespres madurs, un detall de l’esplendor gratuït de la primavera, punts del territori domesticat, entre murs, aïllats, paisatges que van ser habitats però gairebé tots ja no són primordials, ni els fruits.
Sempre m’ha impressionat molt la manera com futurs pares s’adrecen a fills seus a les xarxes socials abans, fins i tot, que existeixin. De vegades utilitzen una arriscada primera persona (la del bebè no nascut), de vegades els progenitors parlen amb ells mateixos en una fórmula dialèctica encara més inquietant, una mena d’autoafirmació, una projecció del que hauria de ser si tot anés segons el previst. Els posts d’Instagram que parlen de fills com si fossin els fills (“mama, ja he après a menjar soleta”) és com si despleguessin davant nostre els fonaments de la llar de classe mitjana: impertorbable. Si t’hi fixes, tot sovint aquests diàlegs fan referència sobretot a qüestions emocionals o d’aspiracionalitat: gràcies per tot el que em doneu, o m’ensenyeu, tinc els millors pares del món. Com si el bebè d’alguna manera ja t’estigués agraint el dia que, futuriblement, podria anar a la universitat.
Sempre m’ha impressionat molt la manera com futurs pares s’adrecen a fills seus a les xarxes socials abans, fins i tot, que existeixin. De vegades utilitzen una arriscada primera persona (la del bebè no nascut), de vegades els progenitors parlen amb ells mateixos en una fórmula dialèctica encara més inquietant, una mena d’autoafirmació, una projecció del que hauria de ser si tot anés segons el previst. Els posts d’Instagram que parlen de fills com si fossin els fills (“mama, ja he après a menjar soleta”) és com si despleguessin davant nostre els fonaments de la llar de classe mitjana: impertorbable. Si t’hi fixes, tot sovint aquests diàlegs fan referència sobretot a qüestions emocionals o d’aspiracionalitat: gràcies per tot el que em doneu, o m’ensenyeu, tinc els millors pares del món. Com si el bebè d’alguna manera ja t’estigués agraint el dia que, futuriblement, podria anar a la universitat.
Després de gairebé set mesos tancada, la Casa Batlló d’Antoni Gaudí torna a obrir les portes aquest divendres plena de novetats. El tancament definitiu el 29 d’octubre, per la pandèmia i pel conflicte amb els treballadors de l’empresa temporal subcontractada encarregats de les visites i el control d’accés, li ha servit a la família Bernat, propietària d’aquest edifici des de la dècada del 1990, per incloure un bon nombre de novetats en la seva visita. La primera és que hi ha 2.000 metres quadrats més d’espai, després d’incloure-hi l’antiga carbonera i la cotxera, que fins ara s’oferien per llogar per a esdeveniments privats. La segona, la incorporació, després de l’aposta decidida per la tecnologia, de dos muntatges immersius en els quals es poden veure les fonts d’inspiració de l’arquitecte i un “viatge a l’interior del seu cervell”, tal com va explicar dijous Gary Gautier Bernat, director general de la Casa Batlló, a la planta noble de l’habitatge.
Antonio Miró ha presentat concurs de creditors al jutjat mercantil de Barcelona, segons ha confirmat Andrea Arquero, directora general de l’empresa, de la qual té un 70% de participació, mentre que el dissenyador Antonio Miró en conserva un 30%. “Vam heredar un deute molt elevat d’Antonio Miró retail i la covid ens ha acabat de matar”, explica Arquero. Malgrat la situació, la directora defensa que “el projecte és sa i funciona” i es mostra confiada en poder aconseguir “el suport dels bancs per renegociar el deute”, que ara ascendeix a gairebé 900.000 euros. “Si trobem el suport la marca viurà 40 anys més”, diu convençuda del model de llicències actual.
Les Pelotas, aquest híbrid entre sabata i calçat esportiu amb la sola coberta per mitges esferes, forma part de l’imaginari —i de l’armari— de diverses generacions; és història del disseny nostrat i una icona de Camper, la marca familiar i internacional —el 80% de la seva facturació ho és— que ara celebra els 45 anys amb 400 botigues a més de 50 països. Les Pelotas van arribar al mercat fa 25 anys i fins i tot aquesta primera col·lecció podria tenir avui una nova vida gràcies a Recrafted, un projecte a través del qual s’actualitzen sabates usades, retornades o amb tares mitjançant altres components sobrants. Aquesta iniciativa exemplifica el compromís amb la sostenibilitat que defineix el futur de la firma mallorquina; i confirma aquest esperit inconformista que els ha portat sempre a fer les coses a la seva manera. A l’estil Camper, com resumeix Miguel Fluxà, director general des del 2012, fill del fundador, Lorenzo Miquel Fluxà Rosselló, i l’home que, des d’Inca, intenta abordar els reptes d’un sector, el del calçat, especialment afectat per la pandèmia —les vendes de la marca han caigut un 25%— i immers en el desafiament mediambiental.
Les Pelotas, aquest híbrid entre sabata i calçat esportiu amb la sola coberta per mitges esferes, forma part de l’imaginari —i de l’armari— de diverses generacions; és història del disseny nostrat i una icona de Camper, la marca familiar i internacional —el 80% de la seva facturació ho és— que ara celebra els 45 anys amb 400 botigues a més de 50 països. Les Pelotas van arribar al mercat fa 25 anys i fins i tot aquesta primera col·lecció podria tenir avui una nova vida gràcies a Recrafted, un projecte a través del qual s’actualitzen sabates usades, retornades o amb tares mitjançant altres components sobrants. Aquesta iniciativa exemplifica el compromís amb la sostenibilitat que defineix el futur de la firma mallorquina; i confirma aquest esperit inconformista que els ha portat sempre a fer les coses a la seva manera. A l’estil Camper, com resumeix Miguel Fluxà, director general des del 2012, fill del fundador, Lorenzo Miquel Fluxà Rosselló, i l’home que, des d’Inca, intenta abordar els reptes d’un sector, el del calçat, especialment afectat per la pandèmia —les vendes de la marca han caigut un 25%— i immers en el desafiament mediambiental.
Les Pelotas, aquest híbrid entre sabata i calçat esportiu amb la sola coberta per mitges esferes, forma part de l’imaginari —i de l’armari— de diverses generacions; és història del disseny nostrat i una icona de Camper, la marca familiar i internacional —el 80% de la seva facturació ho és— que ara celebra els 45 anys amb 400 botigues a més de 50 països. Les Pelotas van arribar al mercat fa 25 anys i fins i tot aquesta primera col·lecció podria tenir avui una nova vida gràcies a Recrafted, un projecte a través del qual s’actualitzen sabates usades, retornades o amb tares mitjançant altres components sobrants. Aquesta iniciativa exemplifica el compromís amb la sostenibilitat que defineix el futur de la firma mallorquina; i confirma aquest esperit inconformista que els ha portat sempre a fer les coses a la seva manera. A l’estil Camper, com resumeix Miguel Fluxà, director general des del 2012, fill del fundador, Lorenzo Miquel Fluxà Rosselló, i l’home que, des d’Inca, intenta abordar els reptes d’un sector, el del calçat, especialment afectat per la pandèmia —les vendes de la marca han caigut un 25%— i immers en el desafiament mediambiental.
Rafael Antonín (Barcelona, 65 anys) és un rara avis en el món d’Instagram i de la gastronomia. Ha aconseguit sumar més de 552.000 seguidors en aquesta xarxa social amb les seves receptes de 30 segons; està considerat un dels 10 influencers gastronòmics més destacats d’Espanya, però no és cuiner professional, no té restaurant i la seva edat està lluny de la que, normalment, es relaciona amb les noves tecnologies. El 7 d’abril publica el seu primer llibre de cuina, Mis mejores recetas(Planeta), amb una selecció dels seus populars plats.
