A cada retrobament, Jordi Galcerán em deixa una frase memorable. O una que encapsula una situació. L’any passat, per exemple: “La nova obra? Li estic donant els últims retocs. És la història de quatre noies que se la juguen pujant una muntanya. Encara que no ho sembli, és una comèdia amable. En la xerrada següent hi va haver un esbós de presentació: “Suposa que l’Anna i la Cati tenen uns 40 anys. La Julia, uns 35. I la Laura, la menor, 25”. Una pausa per fixar el concepte, encara que Galcerán mai no utilitzaria paraules com aquesta.