Literal converteix altre cop la Fabra i Coats en la ciutat dels llibres radicals

La revitalització del món rural com a dic al canvi climàtic, el perquè de l’auge de l’extrema dreta i com combatre’l i la feminització de la societat com a mirada transversal reformadora és el trípode ideològic sobre el qual se sustenta avui bona part dels discursos dels moviments progressistes. Per això són també els eixos de la setena edició de Literal, la fira d’idees i llibres radicals que aquest cap de setmana dotarà de contingut intel·lectual i, després del parèntesi pandèmic, físic (prop d’un centenar de parades de segells editorials independents) el recinte de l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Pol Guasch: “Als joves se’ls condemna a la indiferència o a la criminalització”

No li agraden les fotos. Tampoc les entrevistes. Malgrat tot, Pol Guasch (Tarragona, 23 anys) posa com un camaleó davant la càmera de Carles Ribas. I quan acabem, diu: “Ja està?”. Després de cada pregunta, l’autor de Napalm al cor (premi Anagrama 2020) genera llargs silencis. “Les millors coses passen quan no les estàs programant de manera calculada”, assegura.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Pol Guasch: “Als joves se’ls condemna a la indiferència o a la criminalització”

No li agraden les fotos. Tampoc les entrevistes. Malgrat tot, Pol Guasch (Tarragona, 23 anys) posa com un camaleó davant la càmera de Carles Ribas. I quan acabem, diu: “Ja està?”. Després de cada pregunta, l’autor de Napalm al cor (premi Anagrama 2020) genera llargs silencis. “Les millors coses passen quan no les estàs programant de manera calculada”, assegura.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Pol Guasch: “Als joves se’ls condemna a la indiferència o a la criminalització”

No li agraden les fotos. Tampoc les entrevistes. Malgrat tot, Pol Guasch (Tarragona, 23 anys) posa com un camaleó davant la càmera de Carles Ribas. I quan acabem, diu: “Ja està?”. Després de cada pregunta, l’autor de Napalm al cor (premi Anagrama 2020) genera llargs silencis. “Les millors coses passen quan no les estàs programant de manera calculada”, assegura.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Tessa Hadley: “M’interessen les dones fortes que es construeixen a través d’un home”

No es va rendir, i l’èxit li va arribar. Als 46 anys va aconseguir publicar la seva primera novel·la , però feia més de deu anys que ho intentava i que fallava. La fama de la britànica Tessa Hadley (Bristol, 63 anys) ha estat tardana, però els últims anys la crítica i els lectors han celebrat els seus llibres, que també han rebut elogis entusiastes de col·legues escriptors com Colm Toibín o Zadie Smith. “Si hagués estat a la inversa i hagués triomfat de jove m’hagués pujat al cap i hauria tingut una vida boja. En lloc d’això, a mesura que em faig gran em va arribant aquesta satisfacció meravellosa”, comenta amb un somriure franc des del seu cottage de Summerset per videoconferència. “M’encanta haver passat per aquest camí llarg i dolorós d’aprenentatge i fracàs quan estava en plena criança dels meus fills i després haver Trobat els meus lectors. És una benedicció”.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Xavier Güell: “Barcelona era el far del sud d’Europa i s’ha fet més petita”

Aquest home és un volcà ple d’històries. Abans d’aquesta entrevista, en un restaurant de Madrid, en va explicar algunes, sobre la seva família, sobre l’amor, sobre ell mateix i sobre la vida al voltant. Després ja va ser menys privat. És Xavier Güell (Barcelona, 65 anys), que als 17 ja era director d’orquestra i productor musical i que ara escriu novel·les a partir de la vida de grans músics. La seva tetralogia Cuarteto de guerra (Galàxia Gutenberg) comença ara amb Si no puedes, yo respiraré por ti, la seva versió de la peripècia íntima de Béla Bartók, i prosseguirà amb les aventures de Strauss, Xostakóvitx i Schönberg.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

Xavier Güell: “Barcelona era el far del sud d’Europa i s’ha fet més petita”

Aquest home és un volcà ple d’històries. Abans d’aquesta entrevista, en un restaurant de Madrid, en va explicar algunes, sobre la seva família, sobre l’amor, sobre ell mateix i sobre la vida al voltant. Després ja va ser menys privat. És Xavier Güell (Barcelona, 65 anys), que als 17 ja era director d’orquestra i productor musical i que ara escriu novel·les a partir de la vida de grans músics. La seva tetralogia Cuarteto de guerra (Galàxia Gutenberg) comença ara amb Si no puedes, yo respiraré por ti, la seva versió de la peripècia íntima de Béla Bartók, i prosseguirà amb les aventures de Strauss, Xostakóvitx i Schönberg.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

L’escriptor és sempre un moribund

Molt assenyadament, l’escriptora, crítica literària i professora Annie Dillard (Pittsburgh, 1945) es pregunta a Viure escrivint: “En realitat, per què no engegar-se un tret, en comptes d’acabar un altre manuscrit excel·lent amb què ennuegar el món?”. El mateix podria dir-se dels suposats manuals d’escriptura: per què no engegar-se un tret, en comptes d’acabar un altre recull de receptes amb què orientar cap a una tasca que defuig regles i solucions.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

L’escriptor és sempre un moribund

Molt assenyadament, l’escriptora, crítica literària i professora Annie Dillard (Pittsburgh, 1945) es pregunta a Viure escrivint: “En realitat, per què no engegar-se un tret, en comptes d’acabar un altre manuscrit excel·lent amb què ennuegar el món?”. El mateix podria dir-se dels suposats manuals d’escriptura: per què no engegar-se un tret, en comptes d’acabar un altre recull de receptes amb què orientar cap a una tasca que defuig regles i solucions.

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat

La fira Liberisliber plega, cansada de la manca de suport institucional

Ni per l’impacte de la covid-19. Ni per descens de vendes o participants, ni, encara menys, per falta d’idees. Liberisliber, la fira del llibre de les editorials independents més important de Catalunya i de les més atractives d’Espanya, ha decidit interrompre la seva tasca després d’11 anys d’èxit per l’orfandat i l’abandonament institucional que senten els organitzadors d’un esdeveniment que “no para de créixer acceleradament mentre no hi ha manera d’aconseguir de les administracions una fórmula que ens permeti treballar bé amb estabilitat i temps suficient; tan senzill com això”, assegura a aquest diari Miquel-Àngel Codes, director i fundador de la fira que se celebra a Besalú (la Garrotxa).

Seguir leyendo.

Anar a la font – Elpais.cat