Hores frenètiques amb llum al final del túnel. Almenys aquesta seria la conclusió després de les informacions que aquest dimarts ha pogut confirmar RAC1 i que apunten que el president electe del Barça, Joan Laporta, està molt a prop de signar l’aval… Anar a la font – RAC1.CAT
Etiqueta: Esports
Es completa la llista olímpica.
Les seleccions de França, Portugal, Noruega, el Brasil, Suècia i Alemanya van segellar diumenge els sis últims bitllets per als Jocs de Tòquio, després dels tornejos preolímpics disputats a Montpeller, Podgorica i Berlín. El fet més destacable va ser la classificació del combinat lusità, que amb la victòria contra França, amb un gol de Rui Silva als últims segons (29-28), va deixar fora de combat Croàcia, doble campiona olímpica el 1996 i el 2004. També ha quedat fora dels Jocs la selecció d’Eslovènia, eliminada per Suècia (32-25). Anteriorment, ja tenien la plaça olímpica assegurada el Japó, com a país amfitrió, Dinamarca (campiona mundial), Espanya (campiona europea), l’Argentina (campió panamericà), Egipte (Àfrica) i Bahrain (Àsia). Anar a la font – El Punt Avui – Esports
“Ja no es veuen intocables”
Mar Rovira (Barcelona, 1975) és una de les bases de referència del bàsquet estatal, amb 12 temporades en la Lliga Femenina que van acabar en l’Avenida el 2009 –havia començat el curs en el Sedis– i en l’Uni pels quatre primers partits del club en la màxima categoria per la lesió de Kiesha Brown. L’ara comentarista de les transmissions de Teledeporte, que també havia jugat a Inca, l’Hospitalet, Barcelona, Vilagarcía de Arousa, les Canàries, Lleó i Saragossa, analitza els seus dos últims equips abans d’acabar en el Navarra de la LF2.
Exjugadora i psicòloga esportiva. Com veu l’eliminatòria?
Hi arriben des de dos llocs i moments diferents. L’Avenida venia de fer un bàsquet espectacular, es mostrava intractable fins a les dues derrotes i aniran com lleons ferits: creuen, i s’ho han guanyat, que el lloc és seu i els pertany. Anar a vida o mort els dona un cert avantatge en l’àmbit psicològic. I l’Uni ve d’un equip en construcció: l’Alfred està fent una gran feina, increïble, l’esforç és molt gran i han tingut aquest premi, meravellós. És propi de l’ésser humà, després d’un gran esforç i una gran victòria, inconscientment relaxar-se una mica. Si no es fa l’esforç de recordar d’on venim i què ens ha fet tenir aquest èxit i tornar a acceptar que hem de patir i esforçar-nos 10 vegades més, si no hi ha aquest esforç, patiran i els passaran per sobre.
I dos partits en tres dies?
Segur que l’Alfred, que és molt estrateg, vaig estar tres anys amb ell en el Barça i va ser una gran experiència i el conec molt, ja haurà establert que aquesta bombolla era un dels seus grans objectius. Ha treballat la base i ara mirarà de sorprendre-les dimecres. I si no pot, divendres.
L’Uni acumulava tres derrotes seguides amb l’Avenida fins a la copa i, l’any de la lliga, en feia gairebé tres que no les guanyaven. Allibera haver-les superat ara?
És clar, per això ens apassiona tant l’esport. Hem de veure de quin caràcter estan fetes: haver guanyat la copa i com ho van fer si tenen un caràcter guanyador i ambiciós pot ser un amplificador. Es veuen capaces, ho han fet i ho poden tornar a fer. Intueixo que un bon pla per a dimecres seria anar molt quart a quart. L’Avenida voldrà sortir molt fort per reclamar el seu terreny, que és el que pensen. I si aguantes el primer i els dius: “No podeu.” El segon i dir: “Que aquest és el nostre missatge: no podeu. No vau poder fa una setmana i no podeu ara.” Arribem a la mitja part i especialment en el tercer: “Que no ho veieu, que no podeu?” I si arribem aquí l’últim. I en el tercer i quart l’Avenida podria veure que té dubtes. Serà un partit molt psicològic i hem de veure de quin caràcter estan fets els dos equips. Són molt ambiciosos i espero molt nivell mental.
Hi influirà molt, també, la segona derrota de dissabte a València.
Hi va haver moments de dubtes i això interessa a l’Uni. Ja no es veuen intocables, però segueixen tenint aquesta capacitat de reacció perquè podrien haver guanyat perfectament. Són dues vegades en poc temps, que veuen que poden perdre, i a més van jugar 5 minuts més.
També els pot afectar, en la preparació de l’eliminatòria?
És clar, i hi va haver un temps mort a l’inici del partit amb Roberto Íñiguez exigint molt, per a mi massa. Veig una mica de nervis i tot afecta. Ara la sensació que tenen és que ja no són tan intocables i això en certs moments pot generar dubtes i es va veure: pensàvem que el 0-11 inicial anava endavant. I no.
I que hi hagi públic? Les jugadores s’hauran acostumat a jugar sense. I les tres derrotes de l’Uni en la lliga són amb afició.
Salamanca, el pavelló Würzburg encara que sigui amb un terç, 800, és un punt afegit més a l’avantatge psicològic que dono a l’Avenida. Hi farà molt i per a elles serà el sisè home; bé, la sisena dona, encara que només sigui una cosa que no se sabia quan es va assignar la bombolla. Ara que es pot fer és un plus per a elles però ja et dic que hem de veure de quin caràcter estan fetes i si en algun moment l’Uni aconsegueix ser-hi, ser-hi i ser-hi, i els dona aquest missatge, apareixeran dubtes.
En la semifinal de copa tothom sap que el tercer quart de l’Spar Girona no serà bo i malgrat això el capgiren. Per què?
El que vaig veure, i per això és tan apassionant i meravellós el bàsquet, és un component sorpresa. Res feia preveure aquells 5 minuts magnífics en atac, pràcticament imparables, davant una defensa excepcional. Aquí hi pot haver el factor sort o talent individual perquè no hi havia res que fes preveure la reacció. A mi em va sorprendre. I no crec que l’Avenida, que seguia el seu pla, preveiés aquest pic de talent i creativitat en el moment que més ho necessitaven. Són 5 minuts que marquen la resta i formen part del joc que no sé si es podran replicar.
Des que Chelsea Gray fa el 60-51 de tres fins al seu 66-70 amb assistències d’ella entremig?
El moment Chelsea Gray… Dono molt mèrit i felicito el cos tècnic i el mèdic per gestionar tan bé la seva lesió. Hi ha la sort que pugui desenvolupar tot el seu talent però, que fos llavors, per a mi va ser un factor imprevisible que es va ajuntar, tot molt ben treballat, en aquell moment. I l’Uni també va fer coses molt ben fetes com ara el balanç defensiu, exquisit també amb València, i la defensa sobre Samuelson. M’encanta l’Avenida, m’encanta l’Uni i podia guanyar qualsevol. Són detalls. I sense aquesta espurna, fent-ho tot bé, no ho haurien pogut fer.
Què li sembla el paper d’Alfred Julbe a la banqueta de l’Uni?
Som amics i tenim una gran relació. I jo li insistia sempre que les noies també juguem a això i que se sorprendria amb la gent amb tant talent que hi ha.
Quan arriba al novembre es diu que per al vestidor va ser un trasbals. Verbalitzar-ho, i cap a fora, ajuda a la transició?
Si hi va ser mai és bona notícia: s’ha de gestionar i s’ha de recompondre i això vol dir encara més feina. Si va ser així hi han arribat a temps, a mi em feia patir que no hi arribessin.
L’arribada de Laura Antoja s’interpreta pel seu coneixement i experiència del joc. I també per fer de pont entre l’entrenador i les jugadores. Vostè la coneix.
És una peça fonamental, pel coneixement que té del bàsquet femení, i també és molt important perquè a més a l’Alfred l’ajudarà molt a fer d’enllaç entre les seves idees, que és un geni, per transmetre-les a les jugadores amb un llenguatge que s’entengui més. Ella ho ha estat, és fonamental perquè hi hagi aquesta connexió. Després de tres anys amb ell sé que els seus mètodes necessiten ser explicats i jo ho he parlat amb ell. Si la Laura fa aquest paper, és més que necessari.
.@puppysta1975, exbase del @CBAvenida i l’@unigirona, analitza com arriben els dos equips als quarts de l’@EuroLeagueWomen
El CN Sabadell i el CN Mataró fan front comú per portar la final a quatre de la copa LEN a Barcelona
Eliminats en els quarts de final de l’Eurolliga, a l’Astralpool CN Sabadell i al CN Mataró Goufone els quedarà el consol de jugar la final a quatre de la copa LEN. Els presidents del club sabadellenc Claudi Martí i del centre mataroní Joan Gros ja han tingut una primera conversa informal per fer front comú i explorar la possibilitat que la seu de la fase final d’aquesta segona competició europea, el 16 i 17 d’abril, es pugui fer en una piscina neutral a Barcelona. Els altres dos equips que han quedat eliminats de l’Eurolliga i, per tant, jugaran la copa LEN són el Kinef Kirixi rus, que també es podria postular com a seu, i el SIS Roma. La LEN no pot tardar a prendre una decisió i a fer el sorteig de les semifinals, tenint en compte que amb prou feines queda un mes per a la cita. Els equips que pugnaran pel màxim ceptre continental són Olympiacòs i l’UVSE Budapest, els botxins dels dos equips catalans, a més de l’Uralotxka rus i el Dunaujvàros hongarès.
Amb la crisi provocada per la Covid-19, ni el CN Sabadell ni el CN Mataró haurien pugnat en solitari per l’organització de qualsevol de les dues finals a quatre europees, però el fet que hi hagin anat a parar tots dos els ha obert la possibilitat de fer-ho conjuntament i reduir costos. La idea és buscar una piscina neutral a Barcelona i lògicament aconseguir el suport i la implicació d’altres administracions. En aquest sentit, un dels escenaris més factibles seria la piscina Sant Jordi, que gestiona la pròpia Federació Catalana de Natació (FCN). Immersa en l’any del Centenari de la seva fundació, la FCN segur que també veuria de bon grat exercir d’amfitrió d’una gran final europea. La piscina Sant Jordi ja va ser al novembre del 2014 el marc de la final de la supercopa d’Europa que va coronar l’Atlètic Barceloneta en la competició masculina i el CN Sabadell en la femenina en una doble final històrica. En tot cas, les converses entre els dos clubs catalans tot just s’acaben d’iniciar i serà la LEN qui finalment haurà de prendre una decisió.
Senabre i el surrealisme del Barça-Osca: un penal inexistent
El Barça ha complert i no ha fallat contra l’Osca. Tres punts de la Lliga Santander que es queden al Camp Nou gràcies a les genialitats de Leo Messi. I ho ha fet amb solvència i en un dia estrany, tal com Dani Senabre explica, en el “Monday Night”.
I el periodista és sincer amb tothom: “El partit d’avui no passarà a la història“. I això ha passat perquè “el Barça no ha jugat bé però ha tingut moltes ocasions”. Senabre diu que cal “aplaudir el resultat, els bons gols i la situació de calma”.
A destacar un “penal surrealista”, però que finalment no ha provocat cap daltabaix. I Senabre recorda que el Barça ja fa sentir “l’alè al coll de l’Atlètic de Madrid”.
La primera part acaba amb polèmica després dels golassos de Messi i Griezmann
45+4’ Gol de Rafa Mir de penal. La primera part acaba amb una jugada molt polèmica. No sembla penal de cap manera, però és que a més la jugada passa amb el temps complert i no s’havia afegit ni un minut. 45+1’ Contraatac… Anar a la font – RAC1.CAT
Xavi: “Hi ha molts problemes al Barça, però Laporta pot amb tot”
Xavi Hernández ha trencat el seu silenci. Una setmana després de conèixer els resultats de les eleccions a can Barça, Joan Laporta presentarà en breus el seu aval i serà proclamat nou president el pròxim dimecres. Una llegenda del barcelonisme com és Xavi encara no s’havia pronunciat públicament fins que ho ha fet aquest dilluns.
“Laporta és un bon amic i farà el millor per al Barça”
“Laporta és un bon amic. El conec molt bé. Farà el millor per al Barça. És molt bon home. És el millor president que he tingut al Barcelona. El Barça tornarà, estic segur, tant a nivell de resultats esportius com econòmicament parlant. Hi ha molts problemes a resoldre’s, però Laporta pot amb tot”, ha expressat en declaracions a beIN Sports.
Barcelona’s first La Liga game under returning president Joan Laporta is tonight against Huesca.
Former Barca midfielder Xavi is backing Laporta to return the Blaugrana to glory & convince Lionel Messi to stay at the Camp Nou! #BarcaHuesca
Watch Now – https://t.co/RRmQgcc3v9 pic.twitter.com/Is4DtaIIgu
— beIN SPORTS (@beINSPORTS_EN) March 15, 2021
I ha afegit: “Estic en contacte amb Laporta i estic molt content per ell. Li desitjo el millor”. Recordem que Víctor Font, el segon candidat a les urnes, va presentar Xavi com la pedra angular del seu projecte, però el de Terrassa no es va voler pronunciar durant la campanya i es va voler mantenir al marge de qualsevol vinculació.
Els tres candidats van estar d’acord que Xavi és un actiu del Barça i que en el futur segur que torna a l’entitat com a possible entrenador. És el que ja està fent a l’Al-Sadd, equip amb el qual ja ha guanyat sis títols. L’últim d’ells, la Lliga de Qatar, després de proclamar-se campió matemàticament.
Xavi, amb el títol de Lliga / @AlSadd
Esportivament, el conjunt culer juga aquest dilluns contra l’Osca (21.00h) i té la gran oportunitat de retallar diferències amb el líder, l’Atlètic de Madrid, i situar-se a només quatre punts de distància. Una de les grans notícies del duel és que Leo Messi pot igualar Xavi Hernández com el blaugrana amb més partit amb el Barça (767).
De ben segur que Messi es convertirà en el culer amb més partits, però cal tenir present que el 30 de juny acaba contracte. “Tant de bo es quedi Messi. El Barcelona necessita Messi i Messi necessita el Barcelona. És qüestió de temps. Veurem i tant de bo continuï al Barça”, ha manifestat Xavi.
Imatge principal: Xavi Hernández en una imatge d’arxiu / Europa Press
Qui són els enemics de Laporta?
El caràcter menestral del català modèlic mostra un orgull absurd pel que ha aconseguit gràcies a una mescla de talent, voluntat, i un cert esperit comercial de botiguer de poble. Així doncs, el verb tenir és molt més utilitzat que el ser fins el punt que centrem el nostre discurs de jactància nacional al voltant d’una llista de mèrits materials, culturals i paisatgístics, més que no pas al voltant d’una personalitat tirant a apocada: som fills de Jacint Verdaguer encara que les seves poesies ens semblin adequades per adormir tot un poble.
Per això, a un bon grapat de culers benestants els molesta la figura de Laporta quan sense complexos afirma que ja s’esperava una victòria tant contundent i mira el periodista amb l’esguard superb del que ha abandonat la falsa humilitat a la paperera de la història. Laporta no demana permís, no entra als despatxos amb el cap baix suplicant les engrunes del pastís, és presidencialista quan cal ser-ho perquè reconeix la responsabilitat com a pròpia, gaudeix de la vida a la vista de tothom fent front la hipocresia moral dels escandalitzats i, quan ataquen els seus, vincla el cap cap a un costat fent el gest de no m’estàs dient el que m’estàs dient: ell parteix del ser i a partir d’aquí, intenta arribar al tenir.
Així doncs, no és estrany que fracassés en política perquè els paràmetres d’aquests món són necessàriament uns altres, però ara estem parlant de futbol, on el políticament correcte sol ser una estratègia de poder per camuflar mediocritats. A partir d’aquí no ens ha d’estranyar que molts li tinguin ganes i vagin per ell, perquè Laporta no deixa de posar-los un mirall trencat davant la seva feblesa personal recordant-los que poden haver aixecat empreses, ser catalans de l’any, pares modèlics i marits admirables, però que el carisma encara no es pot comprar a botigues de luxe i davant d’una discussió, mentre els seus enemics parlen de tenir, tenir, i tenir, ell només ha de fer servir el ser per deixar-los amb els pantalons abaixats a la cua d’un aeroport.
L’Olot continua deprimit i perd contra el Lleida (2-1)
Nova decepció per a l’Olot, que ha tornat a perdre, aquesta vegada al Camp d’Esports de Lleida (2-1). Els olotins, enfonsats al pou de la classificació, han encaixat una primera diana en el segon 26 deixant palès el moment delicat que travessen. Els de Gabri Garcia han reaccionat prou bé i Juan Delgado ha establert l’empat en el 13 després de regirar-se bé a dins de l’àrea, però els de la Terra Ferma han fet el 2-1 que seria definitiu en el 23, en una jugada plena de rebots i refusos que havia acabat amb Ballesté al terra però amb Raúl González aprofitant per marcar.
El partit ha començat de la pitjor manera per l’Olot. I és que, quan els jugadors no havien ni començat a suar la samarreta o a augmentar les pulsacions després del primer canvi de ritme, el Lleida Esportiu ha fet el primer gol. Tot just en el segon 26, els de Gabri Garcia ja han rebut la primera bufetada del matx, en una sortida al camp pèssima. Els olotins han hagut de remar amb el marcador en contra de seguida però la reacció dels futbolistes ha estat prou bona. El Lleida, molt inestable en defensa, ha permès a l’Olot menjar terreny i en el 13, Kilian ha combinat amb Salinas, que ha fet la passada a Juan Delgado. El d’Elda s’ha regirat molt bé i després que un defensa desviés la seva rematada ha supera Pau Torres per establir l’1-1 momentani.
Les imprecisions defensives dels dos equips ha convertit el partit en una caixa de sorpreses i amb els dos conjunts generant sensació de perill. En el 23, després de diversos rebots a la sortida d’un corner, Pol Ballesté ha quedat estirat a terra per una suposada falta però el col·legiat no ha xiulat res i Raúl González ha fet el seu segon gol i el del Lleida Esportiu.
De nou amb el marcador en contra, l’Olot ha gaudit d’ocasions per tornar a empatar a través de Salinas, Eloi, que ha creuat massa la rematada davant Pau Torres, o Pol Prats, amb un xut carregat d’intencions.
En la segona part, el ritme i la intensitat han baixat pel bé de les defenses dels dos equips, enfeinades i nervioses. Pol Prats, però, ha tingut una bona ocasió tot i que la seva rematada ha acabat centrada a les mans de Pau Torres (47’). El Lleida ha aconseguit que es jugués al seu joc, més lent i sense córrer riscos innecessaris. A l’Olot li ha costat generar joc ofensiu –Kilian ha xutat massa creuat en el 73’– i els canvis no han revolucionat res per intentar, com a mínim, esgarrapar un punt.
El Zamarat – Spar Girona, el diumenge 21 al migdia (12 h)
El penúltim partit de lliga regular per a l’Spar Girona, l’últim fora de casa, s’endarrereix un dia per l’eliminatòria de quarts de final de l’Eurolliga que l’Uni juga a Salamanca la setmana que ve, dimecres i divendres.
El partit de la primera volta va ser el 7 de desembre, també després de la competició europea aleshores amb l’equip gironí després d’haver jugat la primera bombolla a Fontajau (78-56).
El Zamarat és cuer amb 3-24, du 8 derrotes seguides i ja ha perdut la categoria de manera matemàtica fa setmanes, després de deu temporades a la Lliga Femenina.