La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana arxivar la causa del Tsunami en aplicació de la llei d’amnistia

La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha reclamat aquest dijous al jutge instructor de la causa del Tsunami Democràtic, Manuel García Castellón, que arxivi les seves investigacions definitivament en aplicació de la llei d’amnistia. En un escrit de set pàgines, el fiscal Miguel Ángel Carballo sosté que els fets investigats encaixen en l’àmbit que marca la llei, i que –malgrat els intents del jutge- ni es poden considerar terrorisme ni es pot aplicar “ni tan sols hipotèticament” cap de les excepcions que estableix la norma.

En aquest sentit, recorda que a la interlocutòria d’imputació que va redactar el mateix jutge “no consta la comissió d’actes dolosos que hagin causat mort” ni els altres supòsits que estableix la llei d’amnistia.

Tampoc pel que fa a la mort del turista francès, que segons el Fiscal “no té relació de causalitat amb la concentració convocada pel Tsunami, i menys encara pot ser imputada a títol de dol a cap dels investigats”.

Carballo també creu que les lesions dels policies i dels presents a l’Aeroport del Prat tampoc es poden atribuir al Tsunami Democràtic, perquè “no consta cap missatge ni incitació, inducció i provocació a causar lesions a cap persona”.

En tot cas, recorda que tampoc està acreditat que es produís cap lesió greu com les que la llei exclou de l’amnistia.

A més, es mostra molt crític amb la decisió del jutge d’investigar els fets com a terrorisme per provar d’esquivar la llei d’amnistia.

Segons el fiscal, els fets no són terrorisme, i no es pot considerar “ni hipotèticament” que van produir les lesions dels drets humans que la llei exclou de l’aplicació de l’amnistia.

Per tot plegat, i d’acord a l’article 3 de la llei d’amnistia, demana al jutge que declari l’extinció de la responsabilitat penal d’aquest procediment, i que declari també l’arxiu lliure de la causa.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

El Port Vell invertirà 250 M € i guanyarà 15 hectàrees per obrir-se més a usos ciutadans

El Port de Barcelona ha presentat el nou Pla estratègic del Port Vell (2025-2030). El pla preveu la inversió de 250 milions d’euros publicoprivats amb els quals el Port Vell guanyarà 15 hectàrees cap al sud als molls de Barcelona, Sant Bertran i Pescadors. Una superfície que s’afegirà a les 70 que té actualment.

David Pino, director del Port Vell, ha destacat que alguns dels projectes que s’estan treballant són “la reforma del moll Barcelona i la connexió amb el moll Drassanes, que suposarà l’obertura del World Trace Center al mar, o la transformació dels ‘tinglados’ del moll Oriental”.

Unió dels molls d’Espanya i de Pescadors

El pla també preveu enfortir la mobilitat interna de ciutadans i turistes en mitjans aquàtics “amb un transbordador entre els molls d’Espanya i el de Pescadors”. Fonts properes a l’entitat han explicat a betevé que aquesta connexió encara està per definir “són dos molls que estan molt a prop entre si i encara no està decidida la forma amb què es connectaran”.

El pla també preveu incrementar el caràcter marítim del Port Vell amb més treballadors i empreses vinculades al sector. L’objectiu és sobrepassar els 10.000 treballadors abans del 2030 i que un mínim del 30 % es dediqui al sector nàutic.

Un altre dels grans projectes que ja estan en marxa és el Blue Tech Port, l’espai d’innovació del Port de Barcelona per a empreses relacionades amb l’economia blava. Aquest espai entrarà en una nova fase amb la creació de nous espais als anomenats “tinglados” del moll de Sant Bertran. Al setembre s’inaugurarà el primer de sis.

Font: betevé – Read More

Encamp cedeix al Govern la gestió dels pisos socials del Pas

D’aquesta forma, els quinze pisos s’incorporen al parc públic de l’executiu, conjuntament amb els seus pàrquings i traster. El conveni marca que se cedeixen a Govern amb una condició: tots aquells que, a data 1 de novembre, no s’hagin adjudicat a cap família, es retornaran de forma temporal al comú perquè els pugui posar durant l’hivern, via subhasta, a disposició de treballadors de temporada. Ja a l’abril, tornarien a estar disponibles per a l’executiu. “Sempre hem manifestat la voluntat de contribuir amb accions per resoldre la problemàtica de l’habitatge”, ha volgut destacar la cònsol major, Laura Mas. El conveni ha estat validat també amb els vots de la minoria d’Avancem. “Qualsevol cosa que impliqui pisos a preu assequible també és prioritat del nostre programa”·, ha apuntat la consellera Marta Pujol. -seguirà ampliació-

Altaveu – Read More

El nombre d’incendis forestals es redueix un 28% el 2023 i se’n registren 38

Farré, acompanyat del director de Protecció Civil, Cristian Pons, han comparegut aquest dijous per presentar la campanya de prevenció dels incendis forestals que s’engega aquest cap de setmana, coincidint amb Sant Joan. Un període complicat i que cada any demana més atenció tenint en compte “el context de canvi climàtic amb fenòmens cada cop més extrems”, ha exposat Pons. Fins ara, la situació no és extremadament perillosa perquè les pluges han han fet baixar el grau de sequera, però Farré ha deixat clar que “igual que ara estem relaxats o relativament tranquils, si tenim 7 o 15 dies de sequera i temperatures altes, podem recuperar un grau de perill important”. “Igual que ara estem relaxats o relativament tranquils, si tenim 7 o 15 dies de sequera i temperatures altes, podem recuperar un grau de perill important”, ha dit Farré Per aquest motiu, a l’hora de preveure com anirà aquest estiu, es posen en el pitjor escenari. “L’estiu serà dur segur, tenim temperatures cada cop més altes, el canvi climàtic és un realitat i l’estat dels boscos és el que és”, ha afirmat. De fet, citant dades del Servei Meteorològic nacional han explicat que els anys 2021 i 2022 es van assolir les pitjors anomalies de temperatura dels últims 60 anys, amb 2,5 graus per sobre de la mitjana, i amb un 2022 en què es van superar el 90 dies amb temperatures superiors als 25 graus. Un escenari d’allò més propici pel foc. Amb tot, l’any passat es van reduir el nombre d’incendis forestals registrats. Van ser 38, quan un any abans en van ser 53 i el 2021, 47. Farré, però, ha assenyalat que dels 38, 18 es van produir en èpoques de prohibició de foc (2 al gener, 14 entre els mesos de juny, juliol i agost i 2 al desembre), que és “quan no se n’hauria de produir cap perquè és quan el territori està més disponible, fa més calor i és més dificultós extingir-lo”. El director de bombers ha reconegut que no podia atribuir a un element en concret la reducció dels focs. “Segurament va ser un cúmul de factors i no una única motivació”, ha exposat, si bé també ha apuntat a una reducció de l’ús de pirotècnia, amb menys llançaments de coets que altres anys, per exemple. EFECTIUS I CONVENI Pel que fa al nombre d’efectius disponibles, no hi ha canvis respecte a la resta de l’any, però Jordi Farré ha remarcat que en cas de necessitat es podrien activar aquells membres del cos que no estan de guàrdia arribant a mobilitzar “el 100% del personal disponible” si fos necessari. De fet, si les dimensions del foc fossin tant importants que el cos andorrà no donés abast, també hi hauria l’opció de mobilitzar bombers de la Generalitat de Catalunya. Justament, el director de bombers ha ressaltat la importància del conveni de cooperació que es va anunciar ahir entre Andorra i Catalunya perquè si bé “històricament hem tingut bon veïnatge i col·laboració i no ha calgut cap marc normatiu, tots ens sentim més còmodes tenint-ho regularitzat”. Farré ha destacat que el conveni “ens obliga a desenvolupar una sèrie de procediments més explícits” en zones com Os de Civís, l’aeroport o les zones frontereres, però ha insistit que ja actualment hi ha comunicació i col·laboració, si bé el conveni “garanteix que perduri en el temps”.

Altaveu – Read More

L’aliança entre Andorra i National Geographic vol consolidar el patrimoni de la humanitat del país

“Una vegada més, hem sabut trobar un fil conductor molt interessant per explicar la història del nostre país i destacar els nostres actius culturals i naturals que ens converteixen en un país eminentment turístic, ja que atraiem milions de visitants”, ha iniciat el ministre de Turisme i Comerç, Jordi Torres, destacant, sobretot, “la història d’on venim” que es podria explicar perfectament amb el mateix escenari de Casa Rull, una antiga casa pairal del segle XVII, i fent èmfasi en el fet que “hem de cuidar el nostre entorn perquè més de 90% del territori és natura”. El Museu Casa Rull ha estat l’escenari de presentació amb National Geographic. Aquest any, la col·laboració entre Andorra Turisme i National Geographic, que és propietat de Disney, es traduirà en un seguit de reportatges i documentals que explicaran tres històries úniques amb un fil conductor que les enllaçarà i on s’involucrarà a diversos personatges del país. El fotògraf i productor de continguts, Javier Corso, ha explicat que el primer relat tindrà en compte la Vall de Madriu, que “s’ha preservat pràcticament verge en molts sentits”. Allà es vol destacar el paper de la transhumància, amb un pastor com a protagonista, a qui s’acompanyarà a través de les diferents estacions de l’any per retratar aquesta relació entre l’ésser humà i la natura. La segona història tractarà sobre els fallaires i els canvis que ha experimentat aquesta tradició amb el pas dels anys, amb les famílies com a principal font d’informació. A la peça audiovisual s’hi tractarà el context històric en el qual s’han enquadrat els fallaires, el moment en què es perd la tradició, la posterior recuperació… Però sobretot el sentiment de comunitat i unió amb les altres parròquies, simbolitzant-ho amb “una flama que passa a les noves generacions”, ha detallat Corso, que aquests dies es troba per Andorra recollint tota mena de material. Per acabar, l’audiovisual relacionarà també la vall d’Ordino, que segons Corso “és molt especial, ja que és reserva de la biosfera”. Un compromís que és totalment voluntari -la gent signa per continuar-hi formant part- i que ha cridat l’atenció del productor. “No és que la gent visqui de forma diferent ser reserva de la biosfera, és que la gent ja vivia així”, ha remarcat Corso, destacant que “això ens demostra que les coses es poden fer de forma diferent”. D’aquestes històries, es farà primer una peça audiovisual en format ‘teaser’ de les que anirà adreçat a la campanya a l’estat espanyol. Seran tres curtmetratges de 10 minuts amb fotografies que acompanyaran el relat, i finalment la idea de National Geographic és generar un migmetratge que pugui ser projectat a les sales de cinema. Es preveu que el projecte acabi de documentar-se durant aquest 2024 perquè es pugui estrenar oficialment al Principat a principis de l’any vinent.

Altaveu – Read More