Un himne a l’amor passat per aigua

A la gent de París no els fa falta que ningú els digui que són el centre del món. Ells s’ho creuen i amb això ja en tenen prou. I per uns dies ho seran, amb uns Jocs Olímpics que van posar-se en marxar amb una cerimònia inaugural ben diferent de les altres, amb una eterna desfilada de vaixells pel riu Sena sota la pluja. A vegades, no es tracta només de ser admirat, es tracta que parlin de tu. Ara, potser van xiular algunes orelles, ja que l’invent no va acabar de rutllar. La gala va acabar gairebé de matinada amb una constel·lació d’estrelles formada per Rafa Nadal, Carl Lewis, Nadia Comăneci i Serena Williams passejant la flama dalt d’una barca amb una ganyota incòmoda per culpa de la pluja i entregant-la a un munt de medallistes francesos. La flama la van encendre, en els jocs de la paritat, un home i una dona: El judoka Teddy Riner i l’atleta Marie-José Pérec. La flama, per cert, il·luminarà tot el cel de París, ja que el peveter olímpic és un globus gairebé igual que aquell que va elevar-se al mateix lloc, a les Tulleries, el 1783. Va pujar al cel mentre cantava Céline Dion, en el retorn de la canadenca, qui va emocionar amb una preciosa versió d’una de les cançons més boniques mai escrites, l’himne a l’amor d’Édith Piaf. Un final bonic a una gala desafinada.

Ara.cat – Portada – Read More

Sorpresa a París: Rafa Nadal rep la torxa olímpica de la mà de Zinedine Zidane

Sorpresa a París. Rafa Nadal ha rebut la torxa olímpica de mans de Zinedine Zidane en el tram final de la cerimònia d’inauguració dels Jocs Olímpics del 2024. La llegenda del futbol francès li ha passat el relleu al manacorí, llegenda també, en el seu cas, de Roland Garros. 

Seguir llegint…

]]>

Font: Portada – Read More

Les estrenes més destacades de la setmana (del 29 de juliol al 4 d’agost)

01/08: ASESINATO PARA PRINCIPIANTES (Netflix)

De què va: Fa cinc anys, Andie Bell, de 17 anys, va ser assassinada i el seu amant, Sal Singh, va ser detingut pels fets. Però l’estudiant Pippa troba una pista que apuntaria a que se’l va acusar d’un crim que no havia comès. Disposada a resoldre el cas, la protagonista s’adona que hi ha molta gent interessada a torpedinar la seva investigació.

Valoració: Basada en una novel·la juvenil, aquesta sèrie britànica és prou intel·ligent com per defugir etiquetes i plantejar un misteri amb cara i ulls. Si està per damunt de la mitjana és pel seu retrat d’una petita comunitat anglesa i pel carisma de la seva protagonista, Emma Myers.

02/08: LONGLEGS (Cinemes)

De què va: Lee Harker és una jove agent del FBI que rep l’encàrrec d’investigar un misteriós assassí en sèrie. Com més indaga, més s’adona que aquest no és un cas qualsevol. Però quan troba proves que l’assassí està relacionat amb el seu propi passat, la investigació es torna encara més sinistra i perillosa.

Valoració: És la gran sensació actual del cinema de terror i no és gens exagerat: el nou treball d’Oz Perkins és una brillant immersió als inferns dels traumes, la memòria i la violència. L’atmosfera és absolutament terrorífica i compta amb uns excel·lents Maika Monroe i Nicolas Cage. No us la perdeu.

02/08: DOGMAN (Cinemes)

De què va: Douglas és un jove que viu a Nova Jersey i que des de sempre ha viscut marcat per la influència d’un pare molt violent. Només troba un bàlsam el seu amor pels gossos, els mateixos que el van salvar dels abusos paterns. Quan li intenten treure el poc que té, Douglas es converteix en una persona molt diferent.

Valoració: El retorn de Luc Besson al cinema d’autor és irregular en alguns moments (aquesta obsessió tan seva pels subratllats i per voler explicar massa coses) però també resulta fascinant pel personatge principal i la dificultat d’adscriure-la a un gènere. Al capdavant hi té un magnífic Caleb Landry Jones.

02/08: CARMEN (Cinemes)

De què va: Obligada a marxar de casa seva i travessar la frontera, Carmen veu com la seva vida fa un tomb quan coneix Aiden, un soldat de la marina. Entre els dos neix una passió incontrolable. Quan es veuen implicats en un violent enfrontament, Carmen i Aiden han de fugir plegats cap a un destí incert.

Valoració: Adaptació de la novel·la de que va donar peu a l’òpera de Bizet que busca ser original i trencadora (barreja estils narratius amb insistència), tot i que es queda en una extravagància atractiva però mal executada. El pitjor és que no sàpiga aprofitar el talent de Melissa Barrera i Paul Mescal. També hi surt Rossy de Palma.

L’entrada Les estrenes més destacades de la setmana (del 29 de juliol al 4 d’agost) ha aparegut primer a El Món de la Tele.

#PER NACIÓ, PRINCIPAL, RECOMANADES, SÈRIES SETMANA

El Món de la Tele – Read More

El Llop de la Senyoreta ‘treu foc pels queixals’ per la festa major de Sant Julià de Lòria

El foc ha estat el protagonista de les primeres hores de la festa major laurediana, una de les més concorregudes del Principat. I és que la parròquia té diversos motius de celebració. S’ha pogut completar la llegenda de la Dama Blanca amb l’estrena del Llop de la Senyoreta que complementa la parella de gegants. “Es culmina un procés de pare a fill perquè Sergi Mas va proposar construir el llop i en Roger ho ha fet a partir d’un dibuix, precisament del seu pare”, comentava la consellera de Cultura, Teresa Areny. “Es culmina un procés de pare a fill perquè Sergi Mas va proposar construir el llop i en Roger ho ha fet a partir d’un dibuix, precisament del seu pare”, comentava la consellera de Cultura, Teresa Areny Mas recordava el dia que truca al cap de la Colla Gegantera, Jordi Díaz per fer-li entrega del primer esbós. “Es tracta d’un procés llarg, però ho he fet amb molta il·lusió”, remarcava l’artista que ha demanat que cuidin la bèstia i els ha entregat unes tisores “per si li creixen les grenyes”. Poc després de les vuit del vespre el Llop de la senyoreta ha sortit de Casa Comuna. Després de la benedicció de mossèn Pepe Chisvert, ha fet el primer ball traient foc pels queixals davant de l’admiració del nombrós públic que s’ha costat. Jordi Díaz ha explicat que el nou element festiu pesa uns 53 quilos i el porten dues persones. En aquest sentit, s’ha mostrat molt satisfet “per la bona acollida que ha tingut”. Destaca la participació popular que hi ha hagut a l’hora de fer la roba i cosir-la. Aprofitant el bateig, també s’ha inaugurat a la Sala Sergi Mas una exposició per commemorar els 40 anys de la Colla Gegantera. A través de 34 fotografies es pot fer un recorregut al llarg de la història de l’entitat que, en paraules del seu cap de colla, “continua activa” Per la seva part, el cònsol major, Cerni Cairat, ha destacat “les ganes que té la gent de passar-ho bé en una de les dates més esperades de l’any” i ha apel·lat al “seny i la rauixa”. Ha destacat que han intentat oferir una programació per a tots els públics. Ha recordat l’aposta per la sostenibilitat amb la campanya de gots reutilitzables i ‘Oh my Got’ o el fet que les activitats aquàtiques s’han traslladat al centre esportiu. https://youtu.be/x_Snn-luuEA Els actes, però, han començat amb la Ràdio de Festa Major en què els membres de la Colla Laurediana han entrevistat a les autoritats comunals. Passaven pocs minuts de les sis de la tarda quan a la plaça Major s’ha encès la primera traca que ha donat pas al qüestionari que se li ha fet a cada conseller comunal. Entre altres aspectes els hi ha preguntat per les aspiracions abans i després del mandat, el patrimoni, la darrera vegada que havien mantingut relacions sexuals o la bogeria més gran que havien fet en una celebració com aquesta. Durant l’entrevista no s’ha perdut l’oportunitat per preguntar per qüestions com l’abocador, els pisos tutelats o l’hotel Pol. FESTA INCLUSIVA Mentrestant, al Prat Gran les atraccions ja s’havien posat en funcionament per als més petits, però també per algun adult que volia recordar la seva infància. Qui no té una mica el ‘cuquet’ de tornar a pujar als cotxes de xoc o d’intentar a veure si li toca algun premi a les firetes? Passejant per aquest tram, l’olor a menjar era evident. Des d’una botifarra a la brasa o a uns xurros, que de ben segur tindrà força sortida quan el sol estigui a punt de sortir. Com a novetat, aquest any s’ha previst que cada dia hi hagi l’hora silenciosa, durant la qual no hi haurà música ni petards per tal que les persones amb trastorn de l’espectre autista puguin gaudir també de la festa major. Aquest divendres ha estat de 19 a 20 hores i s’ha pogut apreciar que el soroll havia pràcticament desaparegut en aquest espai. https://youtu.be/k9pMYhw9hUQ La música no pararà de sonar fins dimarts a la plaça de la Germandat. Avui hi haurà Ball Nocturn amb el grup ‘Odisea’ i els DJ de l’emissora de ràdio els 40. Dilluns serà el plat fort amb Els Amics de les Arts i Figa Flawas, mentre que dimarts serà el torn d’Hotel Cochambre. Diversió assegurada durant quatre dies que per a alguns se’ls hi faran curts. [related:galleries:1:{orientation:vertical}]

Altaveu – Read More

Cairat confia tancar amb Govern l’aportació per als pisos tutelats en el pròxim mes

El cost total dels tres blocs s’ha fixat en setze milions d’euros, dels quals sis ja s’han aconseguit, la corporació n’aportaria tres i es demana que Govern en posi sis milions més. Segons ha explicat Cairat, s’han mantingut diverses converses entre les dues parts, però “encara no hem pogut tancar l’aportació”. [related:articles:1] El cònsol major s’ha mostrat optimista i confia que “en el pròxim mes tanquem la xifra per fer viable el projecte i donar resposta a una necessitat com és l’habitatge en un moment on hi ha molta manca d’oferta”. En aquest sentit, ha posat en relleu que “les converses avancen en un bon sentit perquè Govern ha vist el projecte i hi ha una bona predisposició”. Tot i això des de l’executiu ja s’ha dit en alguna ocasió que “l’aportació ha de ser equilibrada”. [related:articles:2] Els plans de la corporació passen per redactar el plec de bases l’any vinent amb l’objectiu d’iniciar les obres que es preveu que estiguin enllestides l’any 2027. En total hi haurà 54 pisos de cinquanta metres quadrats i estaran monitoritzats per donar la sensació de seguretat i d’un acompanyament digne. Així mateix, comptarà amb un centre de dia amb una capacitat per a 30 persones amb espais verds i de restauració. PRAT GRAN D’altra banda, durant l’entrevista a la Ràdio de Festa Major, Cerni Cairat ha explicat que el projecte del Prat Gran per construir un aparcament soterrani “no avança”. Per aquest motiu, ha explicat que “estem treballant amb els privats per dotar de pàrquings la parròquia”. Ha reconegut que “si no ho podem aconseguir tornarem a mirar al projecte inicial”. Finalment, pel que fa als estudis de capacitat de càrrega, el cònsol major ha dit que els estan analitzant i demanaran una sèrie d’aclariments a l’empresa que l’ha realitzat per poder-lo aprovar i trametre’l a Govern.

Altaveu – Read More

L’arquebisbe Copríncep s’accidenta tornant a la Seu des de Llavorsí i passarà la nit en observació

El vehicle en què viatjava el màxim responsable de la diòcesi d’Urgell i cap d’Estat d’Andorra ha estat l’únic implicat en l’accident, que ha tingut lloc en la carretera que va de Sort cap a la Seu. Segons fonts del bisbat, Vives es troba “en bon estat de salut” i se’l manté en observació “per seguir el protocol establert”. S’espera que en pocs dies pugui reprendre l’activitat ordinària.

Altaveu – Read More

Pactar o no pactar amb el PSC

Pactar o no pactar amb el PSC. Aquest dilema hamletià ha dividit i tensionat l’independentisme des de l’inici del Procés, i ara és la militància d’Esquerra, pendent de les negociacions per la investidura de Salvador Illa, qui la viu en carn pròpia. En realitat, l’independentisme mai va acabar de trencar del tot amb els socialistes, ni tan sols durant els dies més convulsos de l’octubre del 2017. Però sí que és cert que hi va haver un allunyament que va tenir el seu punt àlgid en l’aprovació del 155 i la participació dels dirigents del PSC en les grans manifestacions unionistes com la del 29 d’octubre del 2017 al costat de Cs i PP.

Ara.cat – Portada – Read More

L’Audiència considera comprovat l’intercanvi de diamants per armes amb Orfund pel mig

L’empresonament preventiu de l’exdirigent d’Orfund, el 5 de juliol, va ser recorregut tant per la fiscalia, que considera prescrit el cas, com per Terrén, que demanava que s’anul·lés la resolució del jutge d’instrucció per considerar-lo, entre altres coses, mancat de motivació. De fet, segons que exposa la sala penal de l’Audiència nacional en l’aute pel qual deixa sense efecte la presó preventiva, en el seu recurs l’antic directiu d’Orfund lamenta el fet que en l’aute de presó provisional “no es té en compte els arguments en contra de la presó provisional de la dita defensa i del ministeri fiscal, especialment el seu acreditat arrelament a Espanya, d’on és nacional, té família, segona residència i està rebent tractament de les seves afeccions pulmonars, cosa que implica una evident manca de motivació de la resolució recorreguda”. [related:articles:1] La defensa de Terrén posa en relleu la part ara apel·lant que el seu patrocinat, una vegada que va tenir coneixement de l’existència del procediment penal, “ha intentat personar-se, cosa que li ha estat denegat en diverses resolucions, no havent estat des de llavors detingut ni citat en cap ocasió”. Destaca així mateix aquesta part recurrent la “manca d’indicis de criminalitat contra el seu defensat i l’existència de procediments anteriors per iguals fets, que han estat arxivats l’any 2017, tant a Prat de Llobregat com a Andorra”. ARGUMENTS DE TERRÉN Tracta a continuació la part apel·lant “la manca de indicis de criminalitat contra el seu defensat pels delictes que se li imputen, bé per la inexistència d’aquests indicis racionals de criminalitat, bé perquè estarien prescrits (com va expressar el ministeri fiscal), o bé per no ser subsumibles en un precepte penal vigent a l’època dels fets (és el cas del delicte de lesa humanitat de l’article 607 bis del Codi Penal, tipificat per la Llei Orgànica 15/2003, de 25-11-2003, que va entrar en vigor l’octubre del 2004, quan ja els suposats fets havien deixat de perpetrar-se)”. La defensa manté que “tampoc és certa la inferència que en algun punt els diamants fossin intercanviats per armes, ni que tals diamants van sortir de les mines controlades pel Front Revolucionari Unit (FRU), ni que l’investigat tingués coneixement del seu origen il·lícit” La defensa de Terrén destaca que en les actuacions “no apareix descrita l’activitat presumptament criminal del querellat, a tot i que les seves empreses Orfund i Blue Stone estaven establertes a Libèria i encara que no haguessin estat extrets els diamants objectes del bescanvi per armes a Libèria, això no implicaria que aquells provinguessin de Serra Leone. Diu que tampoc és certa la inferència que en algun punt els diamants fossin intercanviats per armes, ni que tals diamants van sortir de les mines controlades pel Front Revolucionari Unit (FRU), ni que l’investigat tingués coneixement del seu origen il·lícit”. Els representants legals de Terrén indiquen que hi ha mesures alternatives menys lesives que la presó i assegura que l’exdirigent d’Orfund en cap cas es vol sostreure a l’acció de la Justícia “com ho demostra que per tres vegades ha estat querellat, sempre ha comparegut i mai no ha estat il·localitzable, com tampoc no hi ha cap risc d’ocultació, alteració o destrucció de fonts de prova ni capacitat d’influir en un testimoni o pèrit”. I acaba concloent que “la presó preventiva incondicional és una mesura innecessària, desproporcionada i il·legítima”. ARGUMENTS DE LA SALA La sala penal denega o no considera correctes alguns dels al·legats de la defensa de Terrén per atorga l’alliberament del reu perquè han passat molts anys des de la comissió dels fets i perquè hi ha elements racionals per pensar que tot plegat ha prescrit. “En relació amb els arguments emprats per la defensa de l’apel·lant Terrén Parcerisas, no podem acollir les seves consideracions anul·latòries, ja que la resolució recorreguda no pateix immotivació sinó que compleix sobradament el requisit” d’estar degudament motivat doncs “el magistrat instructor ha complert escrupolosament amb el seu deure de motivació, oferint de manera raonada i raonable la seva versió sobre la concurrència del perill de fugida que persisteix en el investigat esmentat, davant la gravetat de les conductes amb aspectes de delictives que se li atribueixen i la gravetat de les penes que poguessin imposar-se, els dubtes sobre possible prescripció dels fets també hi són presents”. “En relació amb els arguments emprats per la defensa de l’apel·lant Terrén Parcerisas, no podem acollir les seves consideracions anul·latòries, ja que la resolució recorreguda no pateix immotivació sinó que compleix sobradament”, recull la sala penal Així ho indica la sala penal de l’Audiència en el considerant cinquè de l’aute en què s’atorga la llibertat provisional de Terrén. I això és així perquè “no obstant les conclusions del magistrat instructor sobre la permanència del perill de fugida del recurrent, no podem compartir, en el moment processal actual, la tesi denegatòria de la llibertat, especialment pel transcurs de més de 15 anys des que van esdevenir els fets subjectes a comprovació”. El tribunal arriba a la conclusió que exposa davant la concurrència, “no només de la dada objectiva consistent en la nacionalitat espanyola que ostenta l’investigat privat preventivament de llibertat, sinó també pels seus freqüents viatges a Espanya, on té família i una segona residència, i on està sotmès a un règim de tractaments mèdics” arran de les seves dolences pulmonars. “A això s’hi ha d’unir que no consta que s’hagi desvinculat del procediment sinó que al contrari, ja que ha intentat personar-s’hi, sense haver-ho aconseguit fins ara”. [related:articles:2] La sala deixa clar que “els fets que es comproven consisteixen en l’intercanvi de diamants per armes realitzat des de 1997 fins 2002, durant la guerra civil a Serra Leone, entre els membres del bàndol rebel, el Front Revolucionari Unit (FRU) i l’investigat Manuel Terrén Parcerisas”. S’explica en la fonamentació jurídica que “els diamants procedien de les mines del districte de Kono i eren extrets per persones civils o per presoners, que eren obligats a treballar en règim d’esclavitud”. A partir d’aquí en l’aute s’hi diu que “com sigui que els fets daten de tant de temps, no resultaria estrany que estiguessin prescrits”. Fer aquesta afirmació, diuen els magistrats, “resulta prematur en aquest moment de tramitació processal, encara que és una inferència vàlida als efectes del manteniment o la modificació d’una mesura cautelar tan dràstica com l’aquí controvertida”. L’aute deixa clar que “els fets que es comproven consisteixen en l’intercanvi de diamants per armes realitzat des de 1997 fins 2002, durant la guerra civil a Serra Leone, entre els membres del bàndol rebel, el Front Revolucionari Unit (FRU) i l’investigat Manuel Terrén Parcerisas” I aquest és un dels motius que porten a alliberar Terrén. I la sala hi aprofundeix, ja que “no podem obviar el que és evident, atenent a una instrucció avançada, en què s’imputa al recurrent Terrén Parcerisas fets constitutius del delicte contra les persones i béns protegits en cas de conflicte armat dels articles 608.3r i 611.1r, 3r i 4t del Codi Penal, castigat amb pena de 10 a 15 anys de privació de llibertat. Però tampoc no podem menysprear el llarg temps transcorregut des de que els actes de cooperació necessària atribuïts al referit investigat, que van passar fa almenys 17 anys, de manera que podrien estar prescrits (article 131.1 del Codi Penal)”. Finalment s’acaba esmentat que “tot això ho hem d’harmonitzar amb l’arrelament de l’al·ludit apel·lant a Espanya, la manca d’antecedents penals i la seva malaltia, cosa que disminueix el risc de fugida. En aquest sentit, convé recordar que a la ponderació del perill de fugida s’ha de conjugar, a més de les característiques i la gravetat dels delictes imputats i de les penes amb què són castigats, les circumstàncies concretes del cas i les personals de l’imputat”. I això porta a l’alliberament provisional de l’exdirigent d’Orfund.

Altaveu – Read More

Doria i Carabaña desfilen amb la bandera d’Andorra pel riu Sena en la inauguració dels Jocs Olímpics

En un acte multitudinari -es parla de prop de 300.000 persones presenciant-lo ‘in situ’- ple d’esportistes de diferents nacionalitats i amb aspiracions molt diverses, Mònica Doria i Nahuel Carabaña han posat el Principat d’Andorra en el mapa. Tots dos han desfilat aquest vespre pel riu Sena de París onejant la bandera tricolor, juntament amb més de cent embarcacions d’altres països, i han pogut gaudir d’un espectacle dirigit per l’actor i director teatral Thomas Jolly que ha barrejat música, dansa, trets de la cultura francesa i focs d’artifici. La majoria d’elements habituals en una inauguració plena d’esperit olímpic que ha servit per donar el tret de sortida als Jocs del 2024, l’esdeveniment més important del món de l’esport. Mònica Doria i Nahuel Carabaña, en els moments previs a la cerimònia inaugural. La majoria dels participants -alguns han preferit resguardar-se a la Vila Olímpica- han recorregut sis quilòmetres al llarg del Sena, començant pel pont d’Austerlitz, prop dels Jardins des Plantes, i ni la pluja ha aconseguit deslluir la cita. Les embarcacions segueixen navegant, aquesta hora, i passant per diversos llocs emblemàtics com la catedral de Notre-Dame i el museu de Louvre, així com algunes seus on es disputaran els Jocs, com són l’Esplanada dels Invàlids o el Grand Palais. I mentre els esportistes navegaven, els espectadors han pogut seguir a través de les càmeres el recorregut que també ha realitzat l’encarregat d’encendre el peveter. En tot moment amagat sota una acurada disfressa que permet mantenir la sorpresa del seu nom fins al final. EL CALENDARI DELS ANDORRANS Doria completarà la totalitat de l’acte inaugural, ja que demà dissabte entra en competició a les sèries de caiac, que se celebraran en dues baixades a les 16 hores i a les 18 hores (ATV, RTVE, Eurosport) al canal olímpic de Vaires-sur-Marne. La palista andorrana ha participat aquest divendres al matí en el reconeixement del circuit, juntament amb les altres 25 piragüistes, i començarà la lluita per les medalles diumenge amb la disputa de les semifinals (15:30 hores) i la final (17:45 hores). A partir d’aquí, Doria competirà en canoa els pròxims 30 i 31 de juliol, mentre que el caiac cros es disputarà els dies 2, 4 i 5 d’agost. L’últim dia de piragüisme coincidirà amb l’estrena de Carabaña al tartan de l’Stade de France. L’atleta del Playas de Castellón entrarà en competició el dilluns 5 d’agost a les sèries dels 3.000 obstacles (19 hores) i, en cas que superi aquestes i les semifinals, el “somni” de la final olímpica serà dimecres 7 d’agost a les 21:40 hores, quatre dies abans de la finalització dels Jocs amb la cerimònia de clausura.

Altaveu – Read More