Fa uns dies, vaig intentar sentir l’episodi de ‘Mapamundi’ de Catalunya Ràdio titulat “La solució no és venir a Europa, sinó treballar per una vida millor a l’Àfrica”. Malauradament, vaig topar amb un problema que m’ha fet reflexionar profundament sobre la inclusió lingüística en els mitjans de comunicació catalans.
A l’episodi, hi ha un moment en què una dona i el periodista parlen castellà sense cap interpretació en català. Això em va desconcertar. No parlo castellà. No perquè no vulgui, sinó perquè simplement no el conec. Em pregunto si això és normal. Quan la congolesa parlava francès, hi havia una interpretació en català. Aquesta incoherència m’ha fet sentir exclòs. No tenir una interpretació o doblatge en català no és inclusiu, oi?
M’agradaria saber què en pensen altres entitats i mitjans com Plataforma per la Llengua, Mantinc el Català, Treu la Llengua, ‘VilaWeb’, l”Ara’, etc. És inclusiu donar per fet que les persones que parlen català entenen el castellà? Aquesta situació em fa pensar molt en com es percep la inclusió lingüística.
He notat aquesta manca d’inclusió en diversos espais informatius. Les notícies del 3Cat, per exemple, tenen doblatges en català per a cada llengua excepte el castellà. Això es repeteix amb els subtítols: sempre hi ha una traducció al català, llevat quan es tracta de castellà. Com a persona que consulta els mitjans en català, perquè aquesta és la llengua que jo parlo, que jo entenc i que jo llegeixo, em sento exclòs quan no es tradueix o interpreta el castellà al català.
Hi ha sense dubte altres persones com jo a Catalunya que parlen català però no castellà. Un mitjà de comunicació català té el deure d’assegurar que tothom pugui consumir els seus continguts en la llengua del mitjà, és a dir, el català. Això és una mostra de respecte i inclusió cap a tota la comunitat catalanoparlant que sigui la primera, la segona, la tercera, etc. llengua d’algú.
Aquest sentiment d’exclusió no és únic a Catalunya. Al Quebec, per exemple, quan un mitjà de comunicació francòfon fa una entrevista en anglès, sempre hi ha una traducció o subtítols en francès. No es dona per fet que tothom al Quebec i al Canadà francòfon parli anglès, perquè això no seria inclusiu.
Prenguem un moment per reflexionar. Creieu que és just demanar als nous parlants del català que abans aprenguin castellà? Perquè segons el 3Cat i Catalunya Ràdio, per poder-ho entendre tot, cal conèixer també el castellà.
En resum, demano als mitjans de comunicació catalans una major atenció a la inclusió lingüística. Si volem una societat veritablement inclusiva, hem de començar per respectar la llengua pròpia en tots els àmbits. I sobretot, no donar per fet que tothom que parla català parla castellà. Continuar afirmant això em sembla molt perillós per a la promoció i la supervivència del català.
També és important destacar i sobretot no oblidar que en la missió de TV3 i d’acord amb l’article 2 de la Llei 11/2007, d’11 d’octubre, de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, TV3 té el mandat de ferro de “la promoció de la cultura i de la llengua catalana”.
Finalment, vull expressar el meu agraïment sincer al grup de voluntaris de Treu la Llengua de l’Armari. Gràcies a aquest grup he pogut gaudir d’espais d’oci musical en bars on parlar en català i escoltar música en català, cosa que sempre ajuda a acostar la cultura popular als nous parlants. Aquestes iniciatives són fonamentals per a la integració lingüística i cultural. És important que els mitjans de comunicació catalans s’hi interessin més. Perquè seran els petits gestos quotidians de ciutadania els que faran que la llengua catalana sigui coneguda, compartida i valorada.
#Mantenidors #SempreEnCatalà #EnCatalàSisplau #Català #Diglòssia #EsticAprenentCatalà #InclusióLingüística.
Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina –
