Lluc Salellas reivindica el municipalisme “per a reforçar la lluita per l’autodeterminació i la independència del poble català”

L’alcalde de Girona, Lluc Salellas, defensa l’estabilitat del pacte de govern i subratlla que “en cap moment” ha tingut la sensació que estigués en risc. En una entrevista a l’ACN, defensa que la pluralitat “és positiva” i que allò que compta és “la capacitat” de Guanyem, Junts i ERC per arribar a acords. També avança que es deixarà “la pell” perquè el pacte arribi al maig del 2027; més encara quan “el context local i català” hi obliga. Aquí l’alcalde admet que veu “amb preocupació” els resultats de les eleccions al Parlament, “que han beneficiat les forces més reaccionàries”, creu que Salvador Illa “no és el millor president que pot tenir el país” i reivindica impulsar el rol del municipalisme per “reforçar la lluita” per la independència.

Dilluns vinent farà un any que Lluc Salellas va agafar la vara d’alcaldia de Girona, gràcies al pacte independentista forjat entre Guanyem, Junts i ERC. Ara, dotze mesos després d’aquell ple de constitució, Salellas subratlla que el nou govern “ha fet un pas endavant respecte al passat”. No tan sols en el dia a dia de la ciutat -posa com a exemple que s’és més present als barris- sinó també demostrant que, “en un moment de complexitat política on als partits els costa arribar a acords programàtics”, el govern que encapçala ha viscut aquest any “amb calma, tranquil·litat, fent feina i sense estirabots”.

Tirant la vista enrere, Lluc Salellas posa com a aval d’aquesta entesa l’aposta que l’Ajuntament de Girona està fent en habitatge, la regulació dels pisos turístics, haver arribat a acords amb la Policia i el personal municipal o, aquesta mateixa setmana, tirar endavant la modificació urbanística que perfila el nou Campus de Salut. Subratlla que el nou “tarannà” del govern es veu també a través “del diàleg i el contacte amb la ciutadania” i que, sobretot, aquests primers dotze mesos han permès “posar les bases tant de funcionament com programàtiques perquè en aquests tres anys que venen es pugui veure un gran canvi a la ciutat”.

Per això, l’alcalde de Girona també es posa deures des d’ara i fins arribar a l’equador del mandat. Explica que la mobilitat, la dinamització econòmica o “la cultura 365 dies” seran alguns dels eixos que marcaran les prioritats d’aquest segon any de mandat. I aterrant a projectes concrets, ja avança que s’engegarà tant la pacificació de plaça Catalunya com la reforma del carrer de la Creu.

“El compromís d’intervenir i modificar aquests dos espais hi és, i per tant el farem efectiu”, afirma Salellas. Precisant, això sí, que les obres no es podran fer d’una tacada sinó que potser caldrà dividir-les en dues fases. Però que, sigui com sigui, la primera ja s’executarà al llarg d’aquest proper any.

En paral·lel, l’alcalde també confia que durant el 2025 es puguin engegar les obres de plaça Espanya (una de les ferides urbanístiques que encara arrosseguen les obres de l’AVE). “Estem treballant amb Adif i el govern de l’Estat perquè sigui així, i confio que el projecte estigui fet durant aquest mandat”, afirma Salellas.

L’alcalde, però, també és conscient que més enllà de l’urbanisme, un altre dels reptes que s’ha d’afrontar és l’encaix entre el turisme i la ciutadania que viu al Barri Vell. I aquí, recordant que també s’està fent “un treball conjunt” amb les àrees que tutela la vicealcaldessa Gemma Geis, Salellas avança que “les primeres mesures es coneixeran abans que arribin les vacances”; és a dir, abans de l’agost.

 

“Ens ha limitat molt”

Durant l’entrevista a l’ACN, Lluc Salellas tampoc amaga que, durant aquest primer any de mandat, la manca de pressupostos tant a la Generalitat com a l’Estat, i “l’infrafinançament” que pateixen els municipis per part del govern espanyol ha “limitat molt l’acció de govern”. L’alcalde posa com a exemple que, de bracet amb la Generalitat, s’havien estat treballant projectes en l’àmbit social que ara mateix s’han frenat perquè els comptes van decaure.

“I quan l’Estat va tancar la porta al pressupost, això també va tenir conseqüències evidents”, admet Salellas. La crítica més àcida que fa l’alcalde, però, és precisament cap al “finançament paupèrrim” que els consistoris reben per part del govern espanyol, cosa que fa que per a un ajuntament com el de Girona “sigui molt difícil poder créixer en serveis com ens agradaria”.

 

“És un govern que consensua”

Valorant aquest primer any de govern a tres, l’alcalde de Girona posa en relleu “tota la feina que s’ha estat fent parents endins per trobar els punts de treball i consens”. Subratlla que, tot i la divisió per àrees, el de Guanyem, Junts i ERC és un govern que “es troba setmanalment per consensuar les propostes clau” i que, més enllà d’això, també s’han dotat “d’un comitè estratègic” que es reuneix mensualment per avaluar el compliment dels 64 punts sobre els quals es va construir el pacte.

“Precisament, això és el que ens van reclamar tant els gironins i les gironines a les eleccions municipals, quan van deixar molt lluny qualsevol dels grups de la majoria absoluta”, afirma Salellas. L’alcalde, que agraeix “la feina” dels socis de govern, la vicealcaldessa Gemma Geis i el tinent d’alcaldia Quim Ayats, insisteix que el treball “colze a colze” és, precisament, allò que permet l’entesa.

“És evident que hi ha una pluralitat en aquest govern, i això també és positiu; som tres grups municipals diferents i no pensem exactament el mateix en tots els temes, però sí que tenim la capacitat d’arribar a acords”, afirma. “I quan veus que això passa, no pateixes perquè hi pugui haver cap trencament”, hi afegeix l’alcalde.

De fet, Lluc Salellas assegura que, al llarg d’aquests primers dotze mesos, “en cap moment” ha tingut “la sensació” que el pacte estigués “en risc”. Sí que admet, però, que amb l’institut Ermessenda hi va haver “un moment de discordança” quan les postures de Junts i ERC van allunyar-se de la de Guanyem.

Salellas afirma, però, que la decisió de mantenir el lloguer o unificar les dues seus va ser “un afer complex de gestionar” -també, perquè els informes d’uns i altres a nivell intern diferien- però posa en relleu que, al capdavall, hi va haver “voluntat de buscar solucions”. “Al cap de poc, tots junts tornàvem a estar treballant perquè el futur institut sigui una realitat al més aviat possible, i que mentrestant es mantingui la situació actual”, destaca.

A més, Salellas també defensa que aquells qui “confonguin un govern plural amb l’homogeneïtzació de les valoracions polítiques”, s’equivocaran. “Cal viure amb naturalitat que, en determinats moments, els perfils de cada grup també hi siguin; això sí, prioritzant una feina col·lectiva i de consens que crec que és el que s’està fent”, insisteix.

 

Fins al 2027

L’alcalde de Girona sosté que el pacte de govern és prou sòlid i que, a hores d’ara, res el porta a pensar “que s’hagi de trencar”. Més encara, tenint en compte que “el context que hi ha tant a nivell local com català ens obliga a continuar-nos entenent, i a demostrar que allò que no ha estat possible en d’altres moments o llocs, nosaltres podem fer que així sigui”, destaca a l’ACN. I aquí, Salellas referma quin és el seu compromís amb la ciutadania: “Com a alcalde de la ciutat, m’hi deixaré la pell perquè aquest pacte arribi fins al maig del 2027”.

Referint-se a l’oposició, i més en concret al PSC, Lluc Salellas també rebutja les tesis dels socialistes, que critiquen que durant aquest temps l’equip de govern no ha sumat i que Girona va a la deriva. “Allò que no pots fer és creure’t les teves mateixes ganes que les coses no vagin bé, i això és una mica el que li passa al partit dels socialistes”, afirma. “Però la realitat és que portem un any on s’ha fet feina, s’ha treballat i no hi ha hagut cridòries, sinó consens”, subratlla.

I aquí, l’alcalde de Girona no s’està de llançar un dard enverinat a la portaveu del PSC, Sílvia Paneque, retraient-li que optés a la presidència del Parlament. “Alguns diuen que estan centrats en Girona, quan amb els fets allò que es veu és que intenten ser presidenta del Parlament; que ho trobo molt legítim, però sí que, en tot cas, demostra que la seva prioritat no és la ciutat”, diu Salellas.

 

“Amb preocupació”

Sobre la situació política a Catalunya, i l’aritmètica parlamentària que ha deixat el 12-M, l’alcalde de Girona admet que viu la situació “amb preocupació”. Perquè les eleccions “no han estat positives ni a nivell de drets nacionals, lingüístics, ni tampoc en l’àmbit social per reduir les desigualtats o per mitigar els efectes del canvi climàtic”.

Salellas lamenta que els comicis hagin arribat en un moment “que ha beneficiat les forces més reaccionàries del nostre país”, però també sosté que “l’única lluita que es perd és aquella que s’abandona”. Per això, l’alcalde reivindica recuperar el paper del municipalisme “per ajudar a reforçar la lluita per l’autodeterminació i la independència del poble català”.

Salellas demana recuperar l’esperit que va fer possible les consultes sobiranistes del 2014 i subratlla que, ara, “allò que toca és que hi hagi un lideratge des dels municipis, perquè tots aquells governs i electes que vulguin facin un pas endavant tant a nivell de discurs com de polítiques públiques”. I aquí, aposta per impulsar “projectes nous” vinculats “a temes lingüístics” o bé “al treball que es pot fer entre els municipis per fer polítiques a favor de la sobirania nacional”. “Crec que els ajuntaments hem de tenir un paper de responsabilitat i de lideratge, i jo mateix estic iniciant un pla de treballa ara que ja han acabat totes les eleccions i, per tant, l’escenari queda més clar”, concreta l’alcalde de Girona.

 

Salvador Illa “no és el millor president”

Lluc Salellas no entra a valorar si s’haurien de repetir o no les eleccions al Parlament. Perquè de fet, diu que a ell això no li pertoca, i que dependrà “de la capacitat de teixir aliances perquè algú sigui president de la Generalitat de Catalunya”.

Ara bé, l’alcalde de Girona sí que pensa que Salvador Illa “no és el millor president que pot tenir el país”. “Però ho dic des del punt de vista que el candidat del PSC no és aquell que jo votaria perquè encapçalés la Generalitat”, diu Salellas.

“A partir d’aquí, si acaba essent-ho, evidentment com a alcalde em pertocarà tenir-hi una relació, trobar-nos, col·laborar i veure de quina manera la Generalitat pot ajudar els projectes que tenim com a ciutat”, concreta l’alcalde. Sense amagar, però, que “paral·lelament” seguirà “fent feina perquè el proper president de la Generalitat tingui un altre caire”.

 

Sense personalismes

Per últim, més a nivell personal, Lluc Salellas també defensa que la política s’ha de fer sense personalismes. I de fet, ell mateix s’aplica aquesta màxima. “Un alcalde ha d’estar al cas de tot, ha de dirigir, liderar i coordinar; però no vol dir que tot hagi de recaure en aquesta figura, perquè em sembla que això és una manera d’entendre la política des del passat”, destaca.

Per això, Salellas posa en valor el treball “de tot l’equip i la gent que participa al projecte” per Girona. I de fet, durant la setmana ell mateix es reserva moments per estar amb la família i les seves dues filles. També, per trencar inèrcies adquirides en política, defensar “la corresponsabilitat” amb les tasques de la llar i posar en relleu que s’ha de tenir “la capacitat de posar límits” -sense deixar de ser exigent- a l’hora de “fer compatible la feina amb la vida personal”.

“El que no pot ser és que ens autoesclavitzem, entre d’altres coses perquè jo també he vist gent abandonant la política per problemes de salut mental”, reflexiona l’alcalde de Girona. “I això és perquè no hem proveït espais de calma que són necessaris a tot arreu, perquè sinó allò que passa és que cremem gent molt vàlida”, conclou Lluc Salellas.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

‘Contes portàtils’, de Pere Calders i ‘Les dues cares de la Nina’, de Mario C. Salvador

En aquests Plenilunis intangibles, la literatura torna amb força.

Generar emocions, despertar imaginació i creativitat, també contemplar amb fascinació la perversió de la naturalesa humana, la seva fragilitat, l’inexplicable i alhora el quotidià. Tot és un relat, tot és quimera i fantasia.

‘Les Paraules del pleniluni’ s’endinsen en un gènere immortal, una evocació a l’altra mirada, la irrealitat de qualsevol instant transformat en historieta, en una faula de vida, de sentiments, de contes que realitzem sense adonar-nos.

El conte junt amb la poesia és el gènere més antic que existeix i va néixer com a necessitat ancestral de l’home per donar sentit a aquest univers misteriós envoltat de contrasentits mitjançant rondalles i relats.

Aquest contista prodigiós anomenat Pere Calders (Barcelona, 1912-1994) ens recorda la importància de la tendresa i ironia, de la màgia erràtica de les paraules, de les peripècies de la vida única i insòlita.

Contes per riure i reflexionar, instants d’absurditat i sovint profunditat filosòfica que ens tergiversen la realitat amb ironia i mordacitat, tan necessària en els nostres dies.

Tots els contes breus de Calders, que ell anomenava “portàtils” recollits en aquesta recopilació amb fotografies inèdites de l’autor.

La seva imaginació prodigiosa  ens aboca a un univers singular i incoherent i fins i tot podem trobar microcontes punyents i simbòlica amb finals molt sobtats.

Atemporalitat en el retrat dels personatges i del seu món particular amb un realisme fantàstic, un prodigiós talent per captar l’instant fugaç i transformar-lo en artística aventura.

Sebastià Alzamora escriu l’epíleg del llibre en què destaca “el domini perfecte del tempo narratiu, la precisió, l’elegància en la manera de narrar, trenca expectatives i fa pensar…”

L’Editorial Comanegra recopila aquest llibre imprescindible per gaudir del sentit de l’humor de Calders, un retrobament imprescindible amb el mestre del relat curt, de la narració incoherent i brillant, la saviesa costumista que s’amaga darrere de l’objecte i el pensament.

Amb pròleg de Borja Bagunyà, qui admira la capacitat incisiva i aguda de l’escriptor en observar la realitat aconseguint desdoblar aquesta aparença fútil en un trencadís de perspectives.

El conte com a reivindicació de la senzillesa i dramatisme, les misèries i grandeses humanes en qualsevol racó conciliant el que és real i irreal, subtil i brillant.

‘Contes portàtils’, un clàssic imprescindible.

 

En aquest joc d’aparences infinites, ens trobem aquest interessant relat de la Nina, el seu dia a dia cap a la Universitat, els amics i els pares.

Tot sembla normal, però desconnectada en el seu propi món, Nina té la sensació que viu desbordada pels dies dolents, per una immensa tristor desconeguda.

‘Les dues cares de la Nina’ (Comanegra, 2024) ens apropa al creixement personal i sanador amb aquesta història íntima i tendra de Mario C. Salvador.

Salvador és psicòleg clínic i psicoterapeuta, autor de dos llibres anteriors i formador. Amb aquest relat Mario C. Salvador reflexiona a través de la ficció de com canalitzar els pensaments negatius en una visió renovada i enriquidora d’un mateix.

Relat d’una infantesa difícil, traumes del passat que han de passar pàgina.

Dues propostes molt humanes, intel·ligents i amb una dimensió provocadora del present, la realitat que sovint amaga altres confins. 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

LLIBRE – Un bosc infinit

Què sent un nen de deu anys que creix en un ambient hostil? En Martí, fill d’una família de pagesos d’un poble de l’Empordà d’abans de l’eclosió turística, aprèn a viure sota l’autoritat d’un pare caçador i violent, amb la companyia del germà gran i d’una mare que és víctima del primitivisme del marit. Els seus únics refugis són un món imaginat i la natura personificada que l’arrecera i el protegeix. Acompanyat per la veu de l’infant, el lector descobreix les circumstàncies que empenyen la família a fugir del poble i a ocultar-se en una ciutat petita, on el nen coneix una veïna amb qui estableix una relació de confiança que desembocarà en un fet inesperat.

‘Un bosc infinit’ és una novel·la breu esplèndida, de gran força emotiva, que es desplega en un clima tràgic i alhora ple de màgia.

 

Biografia de l’autor

Rosa Font Massot (Sant Pere Pescador, 1957) és coneguda per l’obra poètica. Ha publicat, entre altres, els llibres de poemes ‘La llum primera’, ‘Aigua llunyana’, ‘Des de l’arrel’, ‘Un lloc a l’ombra’, ‘Em dic la veu’, ‘Celobert’, ‘Esquerda’ i ‘Temps el·líptic’, i ha obtingut el màxim reconeixement amb premis com el Carles Riba, el Senyoriu d’Ausiàs March, el Rosa Leveroni i el Cavall Verd. És autora, també, de les novel·les ‘Envia’ns un àngel’, ‘L’ànima del freixe’ i ‘La dona sense ulls’, que va rebre el premi Ciutat de Palma i va ser traduïda al castellà (‘La mujer sin mirada’). Alguns dels seus poemes han estat traduïts a l’anglès, al francès i a l’italià.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

RACó MUSICAL: Dagoll Dagom torna al Grec per celebrar els seus 50 anys amb un concert

Dagoll Dagom torna al Teatre Grec aquest 11, 12 i 13 de juliol per celebrar els seus 50 anys d’història. Ho fa amb un concert multitudinari plantejat com un viatge per les músiques dels grans muntatges estrenats, que l’han consolidat com el gran referent en el teatre musical en català. L’espectacle serà també el tret de sortida als actes que commemoraran el mig segle de vida i el comiat de la companyia. D’altra banda, La Brutal porta a l’actualitat ‘El misantrop’, una de les obres més conegudes de Molière amb dramatúrgia de Sergi Pompermayer i David Selvas que es podrà veure el 2 i 3 de juliol. El 18 de juliol serà el torn de Guillem Albà, que estrena el seu novè espectacle ‘Tota aquesta por que ara tinc’.

Durant tres nits l’escenari barceloní s’omplirà amb una quarantena de músics de l’orquestra Original SoundTrack Orchestra. Un total de 26 cantants que han passat per Dagoll Dagom des de l’’estrena del primer espectacle l’any 1974, a més d’un cor de 20 cantaires. Tots plegats, sota la direcció escènica de Daniel Anglès, la direcció musical de Joan Vives i coreografia d’Ariadna Peya, faran viatjar al públic a través de la història de la companyia i d’espectacles emblemàtics com ‘Antaviana’, ‘Nit de Sant Joan’, ‘Glups!’, ‘El Mikado’, ‘Flor de nit’, ‘Els pirates’ o ‘Mar i cel’, entre d’altres.

Entre els cantants que conduiran la gala hi ha artistes representatius de les diferents generacions com Víctor Arbelo, Roger Berruezo, Anna Castells, Mariona Castillo, Haley Diallo, Xavi Fernández, Guillem Fole, Helena Gispert, Eloi Gómez o Carlos Gramaje. A més, també hi col·laboraran actors i músics com Pep Cruz, Elena Gadel, Àngels Gonyalons, Albert Guinovart, Ivan Labanda, Ferran Rañé i Nina. La cita servirà també per presentar els intèrprets que donaran vida a Blanca i Saïd, els protagonistes del nou muntatge de ‘Mar i Cel’ que la companyia estrenarà al mes de setembre.

La productora executiva de Dagoll Dagom, Anna Rosa Cisquella, ha explicat que Dagoll Dagom ja ha actuat en tres ocasions al Grec, però que aquesta vegada ‘La gran nit de Dagoll Dagom. 50 anys d’emocions, 50 anys de cançons’ serà un esdeveniment únic que servirà, a la vegada, per donar el tret de sortida a altres actes que s’han preparat per commemorar els 50 anys de la companyia i el seu comiat dels escenaris. “La idea és fer un homenatge al públic que ens ha seguit sempre, però també als que han participat històricament”, ha subratllat.

En la mateixa línia s’ha expressat Joan Vives, que ha afirmat que la tria ha estat molt complicada, perquè comptaven amb un arxiu “molt ric”. Finalment, el format serà una suite que combinarà diferents fragments d’espectacles, que no seguiran un ordre cronològic. També ha posat en valor que hi haurà una escenografia “increïble” que esdevindrà un regal per totes aquelles persones que segueixin el concert. Tot plegat a poques setmanes de l’estrena de ‘Mar i Cel’, el 19 de setembre al Teatre Victòria.

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

La secció local d’ERC a Lleida rebutja qualsevol pacte amb el PSC al Parlament

La secció local d’ERC a Lleida s’ha posicionat en contra de qualsevol pacte amb el PSC al Parlament de Catalunya, després d’haver-ho parlat en un ampli debat intern i consultat amb els militants. Si primer ha estat el Jovent Republicà qui ha fet públic el seu posicionament de no facilitar la investidura de Salvador Illa, ara des de Lleida, els republicans recorden que al Parlament tenen la “missió” de defensar els drets i les llibertats dels ciutadans i treballar per la independència del país alhora que promoure polítiques progressistes. Un pacte amb el PSC diuen ho faria incompatible. També remarquen que no els fan por les urnes i criden a mantenir la “coherència” i la “integritat” dels principis del partit.

En un comunicat emès aquest dimecres, ERC considera que les eleccions són una “oportunitat” per a la ciutadania de decidir el seu futur, i asseguren que estan preparats per afrontar qualsevol convocatòria electoral amb la “convicció” que els seus principis seran recolzats pels ciutadans. En aquest sentit, insisteixen que no tenen por a sotmetre’s al “veredicte” de les urnes perquè saben que la seva “lluita per una Catalunya lliure, justa i republicana”, és la que compta amb el suport majoritari.

Per tot plegat, des de la secció local de Lleida fan una crida a mantenir la “coherència” i la “integritat” dels principis del partit i rebutgen qualsevol aliança amb aquells que han “actuat en contra de la voluntat democràtica de poble català”. Així, insten a la direcció nacional a seguir treballant per una Catalunya independent i republicana, mantenint-se fidel als valors que defineixen el partit.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

(VÍDEO) RAC1 li parla en castellà a un jugador del Barça que ha après el català

El futbolista andalús del FC Barcelona, Fermín López, ha estat una de les grans revelacions de la temporada a la Lliga, però també ha demostrat ser un exemple d’integració a Catalunya. Va arribar l’any 2016 a l’equip infantil de Barça i va aprendre a parlar en català, idioma que utilitza en les seves compareixences de premsa davant de mitjans catalans.

Per aquest motiu sobta molt que el periodista d’Esports a RAC1, Damià López, abans de començar una entrevista amb el jugador li parli en castellà per dir-li que ell li farà les preguntes en català per després preguntar-li en quin idioma li respondrà. Fermín, actualment convocat amb Espanya per a l’Eurocopa de França, li diu “en català, en català”.

El compte d’Esports a RAC1 ha penjat aquest vídeo on no surt gens ben parat el seu periodista per parlar-li en castellà a un jugador que els que segueixen el futbol saben que domina el català i per plantejar-li la possibilitat d’intervenir al programa ‘Tu  diràs’ en castellà.

 

👀 En quina llengua vol fer Fermín l’entrevista amb @DamiaLopez

Escolta-la íntegrament a partir de les 22:30h al #TuDiràs de @rac1, amb @aleixparise pic.twitter.com/eMQybFFvZc

— Esports RAC1 (@EsportsRAC1) June 11, 2024

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Demanen l’amnistia per un independentista processat per pintades a l’Ajuntament de Felanitx

Alerta Solidària ha demanat l’amnistia per a un militant de la CUP de Mallorca que aquest dimecres havia de ser jutjat per fer una pintada contra Espanya a l’Ajuntament de Felanitx. Segons l’entitat, els fets se circumscriuen als que la llei d’amnistia perdona i es van produir dos dies abans del termini que abasta la llei, que és el 13 de novembre del 2023. No obstant, el judici s’ha suspès perquè el consistori ha valorat els desperfectes molt per sobre del que ho havia fet el pèrit judicial. Ara les parts s’hauran de pronunciar sobre la possible amnistia del militant independentista.

Aquests dimecres havia de tenir lloc a Manacor un judici per unes pintades aparegudes a Felanitx la nit de l’11 de novembre passat. La premsa se’n va fer força ressò i van destacar en les fotografies de portada el grafit principal, a la portalada de l’edifici històric de l’ajuntament, on s’hi llegia ‘puta Espanya’ i una estelada. La llei d’amnistia, publicada al BOE d’aquest dimarts fixa un lapse temporal que va des de l’1 de novembre de 2011 fins al 13 de novembre de 2023. És a dir, es tanca el període d’aplicació dos dies després de l’aparició de les pintades independentistes. A més, la llei no fixa una territorialitat d’aplicació limitada a Catalunya sinó que s’ha d’entendre aplicable a totes comunitats autònomes per igual, fet que la fa aplicable també a les Balears, segons Alerta Solidària.

L’entitat afegeix que l’amnistia abasta “els actes comesos amb la intenció de reivindicar, promoure o procurar la secessió o independència de Catalunya, així com els que hagueren contribuït a la consecució dels esmentats propòsits”. Per això, consideren que la bandera estelada, símbol inequívoc de l’independentisme català, juntament amb la “declaració pública dels sentiments profunds que desperta en l’autor de les pintades el concepte ‘Espanya’, són els elements determinants per considerar que el cas ha de quedar amnistiat.

Aquest dimecres al matí, però, el judici que s’havia de celebrar ha estat ajornat per una discussió tècnica respecte al valor dels desperfectes. Al valor fixat pel pèrit, de 140 euros, l’ajuntament encapçalat pel PP multiplica per més de 10 l’import, fins als 1.500 euros. Davant d’aquest significatiu desajust, la vista ha quedat ajornada i, la instància d’amnistia s’ha hagut de presentar mitjançant un escrit i no pas de paraula com tenia a punt l’advocat defensor.

En els propers dies, les parts personades hauran de posicionar-se respecte l’aplicació de la llei d’amnistia. Per la seva part, l’encausat, militant de la CUP Mallorca, ha qüestionat sempre el seu processament, considerant que se l’investiga per la seva activitat política, i denuncia que va assistir voluntàriament a una citació a la caserna de la Guàrdia Civil de Felanitx on va ser detingut per sorpresa de tothom. Allà va ser sotmès a un interrogatori i a una sessió de fotografies i de recollida de trets corporals identificatius.

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

Post Title

El fotoperiodista Tino Soriano serà distingit amb el Premi Miravisions d’Honor 2024, un dels reconeixements atorgats per la publicació ‘La Mira’ en el marc de les jornades Miravisions de fotoperiodisme. El guardonat, que compta amb una llarga trajectòria en fotografia de viatges tant en mitjans nacionals com internacionals, rebrà el reconeixement el dia 29 de setembre al vespre en l’acte d’entrega de la IV edició d’aquests premis i podrà exposar la seva obra al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent. El lliurament dels premis posarà punt final a unes jornades de debat de tres dies en què s’abordaran temes com l’impacte de la IA sobre els drets d’autor, l’ús de drons o els límits entre el fotoperiodisme i la fotografia documental.

El tret de sortida a les jornades el donarà la inauguració de tres exposicions al Centre de les Arts i la Memòria de Ponent de Juneda. Una mostra estarà dedicada a Tino Soriano, guanyador del premi d’homenatge, una altra comptarà amb els treballs del fotoperiodista Jordi Borràs, la darrera exposarà les fotografies dels guanyadors del IV Premi Miravisions, tant en la categoria professional com en la d’estudiants.

Pel que fa a les ponències, les jornades s’inauguraran amb una conversa entre Soriano i la periodista Rosa Maria Calaf, seguida d’una xerrada sobre els límits entre el fotoperiodisme i la fotografia documental que comptarà amb els fotògrafs Oriol Clavera, Ana Sánchez, Maria Jou i Jaume Perelló Alorda.

També es tractaran temes d’estricta actualitat com l’impacte de la IA sobre els drets d’autor o l’ús de drons en el sector. Es farà a través d’unes taules rodones on hi participaran experts com l’advocat Pep Cruanyes, l’especialista en IA Josep Maria Ganyet o la coordinadora del Grup de Suport Aeri dels Agents Rurals Dèlia Serra. Completaran aquestes converses fotògrafs com Ariadna Arnés, Maricel Blanch, David Aparicio o Jordi Ribot.

Com a novetat respecte a les darreres edicions, ‘La Mira’ ha organitzat una revisió de portafolis personalitzada de la mà fotoperiodisme reconeguts, com Emilio Morenatti o Ricardo Garcia Vilanova. Per a participar-hi caldrà inscripció prèvia.

 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

LLIBRE – Vint-i-quatre hores a la vida d’una dona

A començament de segle, en un hotel de la costa francesa, una distingida dama anglesa se sincera amb un altre hoste de l’hotel i li confessa que, durant vint-i-quatre hores, quan ella ja era una vídua d’una certa edat amb fills grans, es va sentir empesa per una passió irresistible per un home que no coneixia de res, un jove polonès molt atractiu. Un jugador.

 

Biografia de l’autor

Stefan Zweig (Viena, 1881 – Petròpolis, Brasil, 1942). És un dels autors més estimats de la literatura centreeuropea. Va néixer en el si d’una família jueva. Va accedir a la universitat i va fer una gran carrera com a escriptor i periodista. Moltes de les seves obres —entre les quals destaca especialment ‘Carta d’una desconeguda’ (1922)— van assolir un gran èxit. Amb la irrupció del nazisme, es va exiliar primer a Londres i després a Brasil, on, davant la possibilitat d’un futur dominat pel Tercer Reich, va decidir suïcidar-se. 

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More

A Forcadell no l’han deixada parlar en català a un hotel de l’Empordà: “en castellano por favor”

L’expresidenta del Parlament i l’ANC, Carme Forcadell, ha explicat a X que parlant telefònicament amb la recepció d’un hotel de Figueres, la persona que l’atesa li ha demanat que no li parlés més en català. El “en castellano por favor” ha arribat després que Forcadell saludés a l’empleat amb un “bona tarda”. Una manera de tallar-la en sec, sense ni deixar-la parlar ni donar marge a veure si la podia entendre.

L’ex-presa política afirma que es va quedar “de pedra” davant d’aquesta situació malauradament cada cop més habitual a Catalunya (“A Figueres, és desesperant”) i que va optar per no reservar cap habitació a l’hotel.

 

Acabo de trucar a un hotel de Figueres per reservar una habitació i m’he quedat de pedra, després de dir bona tarda m’han dit:”En castellano por favor”. A Figueres, és desesperant. Evidentment no he reservat habitació.

— Carme Forcadell Lluís (@ForcadellCarme) June 11, 2024

Font: Racó Català: Llegeix, pensa i opina – Read More