Zaragoza, la lògica fatxa

Ho diré de manera senzilla. No ens poden ni veure. Per al fiscal del Tribunal Suprem Javier Zaragoza, l’intent d’independència dels presos polítics fou un delicte més greu que l’intent de cop d’estat del 23 de febrer de 1981. En unes recents declaracions per a la publicació marroquina L’Observateur du Maroc et d’Afrique diu que ha estat molt pitjor per a la democràcia espanyola el que va passar a Catalunya el 2017 que l’aixecament armat d’Armada, Milans del Bosch i Tejero. I és que l’ús de la violència en el cas dels fets de Madrid i la no violència en el cas dels fets de Barcelona no té importància per al senyor fiscal, que continua dient que durant el primer d’octubre hi va haver violència, la violència de les mirades, la violència de la policia sobre les persones que van anar a votar. Una violència compulsiva o intimidatòria. L’argumentació, contra el sentit comú, continua essent la mateixa que es va poder sentir al Tribunal Suprem, no ha canviat gens, no ha modificat cap de les seves opinions. El que és significatiu és que Zaragoza pensi que Puigdemont i Junqueras són pitjors que Tejero i companyia, i que confongui Espanya amb la democràcia espanyola que no són la mateixa cosa. Que pensi que la independència de Catalunya és pitjor que l’intent de tornar al franquisme, a un règim sense llibertats. Perquè per a un nacionalista espanyol mantenir la integritat del territori imperial passa per davant de tot. Un bon patriota, al cap i a la fi, pensa que els franquistes són bons patriotes espanyols que no volen trencar Espanya sinó canviar de reglament, canviar les regles del joc social, un canvi petit davant de l’enormitat que suposaria que Catalunya fotés el camp.

“El separatisme no és condemnable pel fet de ser-ho, diu Zaragoza a l’entrevista, ja que les idees separatistes o independentistes són principi legítimes; el que no és tolerable en democràcia és la imposició d’un projecte polític al marge de les lleis i dels procediments constitucionals.” Dit d’una altra manera, la finestreta de la burocràcia no és la correcta per demanar la independència. S’hauria d’haver fet amb les pòlisses i els impresos adients, i presentant la documentació en horari de funcionari, per triplicat, on es gestionen les independències. Ah, que no hi ha cap finestreta on presentar l’anhel democràtic del poble català? Mireu, això és un detall sense importància per al fiscal Zaragoza. Que no existeixi cap mecanisme per anar-se’n d’Espanya no és motiu suficient per organitzar un referèndum sense el permís del Govern de Madrid. La veritat és que he sentit excuses, pretextos i falses raons al llarg de la vida, però aquesta és realment sensacional.

L’independentisme és legal mentre no es dugui a la pràctica perquè Espanya està per davant de la noció mateixa de la justícia. No ho volen admetre però aquesta és la raó. ¿És just que et pugui jutjar un enemic declarat, algú que pensa que un feixista com Tejero és preferible a Puigdemont? Ens adonem en quines mans som i que el judici contra els presos polítics fou un judici polític o encara no?

Anar a la font – ElNacional.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: