Yasmina, l’estudiant que es consumeix en una presó, símbol de la revolta a Algèria

“El cos xuclat, un humor taciturn, l’aire distret, els ulls tristos… Gairebé no aixeca la mirada del terra i només respon amb un sí o un no”. Així descriu l’advocat Tamert Abdelhafid en una carta oberta com va trobar la seva clienta, una estudiant de dret de 22 anys, a la presó d’El Harrach a Alger. Yasmina Dahmani va ser detinguda a la capital algeriana el 17 de setembre, durant la manifestació que cada dimarts fan els universitaris. Es manifesten dins el massiu moviment popular que sacseja el país des de fa vuit mesos per reivindicar llibertats democràtiques i justícia social. El seu crim: portar una pancarta que denunciava la corrupció de l’ issaba, la “banda”, com es coneix a Algèria l’entorn del poder.

L’enorme mobilització popular (uns vint milions de persones surten cada divendres als carrers en un país de 40 milions d’habitants) va aconseguir a l’abril la renúncia de l’octogenari president fantasma, Abdelaziz Bouteflika, que s’havia presentat a un cinquè mandat tot i que els últims anys era incapaç de parlar després d’haver patit un ictus. Les manifestacions van malbaratar els plans de la cúpula del poder de tancar en fals una transició més aparent que real amb unes eleccions presidencials al juliol. Però ara el cap de l’estat major i home fort del país, el general Ahmed Gaïd Salah, ha decidit imposar costi el que costi eleccions el 12 de desembre.

Ahir va ser el 37è divendres consecutiu en què els algerians i les algerianes van sortir massivament als carrers contra l’intent del poder de tancar el procés amb una votació sense cap garantia.

“Allibereu la Yasmina”

A les manifestacions d’estudiants se sent el crit “Allibereu, allibereu la Yasmina Dahmani”, i molts surten a les protestes amb la fotografia de la jove, somrient i d’aire fràgil. S’ha convertit en un símbol de l’abús de poder a Algèria. “És una noia dolça, generosa, tranquil·la i sensible, i intentem transmetre-li, quan la visitem a la presó, tots els missatges de suport que ens arriben, sobretot els dels seus companys estudiants. Hi ha hagut una onada de solidaritat sense precedents amb la Yasmina, però el seu estat psicològic encara és complex. Espero que recuperi el somriure, mentre es fixa la data del judici”, explica a l’ARA l’advocat, en una conversa telefònica des d’Alger. La jove està acusada d’atemptar contra la unitat i l’interès nacional (articles 79 i 96 del Codi Penal algerià) per portar una pancarta on es llegia “Jutgeu els corruptes”.

Al juliol es va formar el Comitè Nacional per l’Alliberament dels Detinguts, després de les primeres detencions de 41 manifestants per portar banderes amazigues a les protestes, cosa que el règim va considerar un atemptat a la unitat nacional. Des d’aleshores han comptabilitzat un centenar de presos d’opinió. “Hi ha estudiants, militants de partits d’esquerra, activistes, periodistes, exmilitars… La revolució algeriana sempre ha estat pacífica, però els acusen d’atemptar contra la seguretat de l’estat”, explica Kaci Tansaout, portaveu del comitè.

Amnistia Internacional (AI) i Human Rights Watch (HRW) han denunciat una onada de detencions arbitràries a Algèria per atemorir els manifestants. Els presos polítics es barregen amb els antics alts càrrecs empresonats en les pugnes entre diversos clans de la cúpula del règim.

Presos polítics

Al costat de persones desconegudes com l’estudiant de dret també hi ha empresonats dirigents de llarga trajectòria, com la trotskista Louisa Hanoune, líder del Partit dels Treballadors; Karim Tabbou, portaveu del partit Unió Democràtica i Social, que va ser detingut per “atemptar contra la moral de l’exèrcit”, o Lakhdar Bouregaa, veterà de la guerra d’alliberament d’Algèria. El 10 d’octubre va ser el torn d’Abdelwahab Fersaoui, president de l’associació de joves RAJ, que havia de pronunciar una conferència a Barcelona a finals d’aquest mes.

La situació dels presos polítics ha quedat als llimbs amb la vaga indefinida que els magistrats han començat aquesta setmana. Protesten contra una reforma impulsada pel ministeri de Justícia que pretén instrumentalitzar el poder judicial a mans de l’exèrcit. Ara molts presos no poden rebre visites dels familiars ni dels seus advocats perquè no tenen l’autorització del jutges. La vaga dels magistrats tampoc ha fet desistir el general Gaïd Salah d’imposar unes eleccions sota tutela dels vells poders el 12 de desembre.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: