Voleu cultura? És el mercat, amics!

Rate this post

La setmana passada ens lamentàvem del desmantellament de la redacció de Fotogramas, revista de cinema de referència fundada el 1946 a Barcelona, i de com el món de la cultura -i també el dels mitjans de comunicació tradicionals- està patint dins un ecosistema cada vegada més utilitarista en què sembla que tot allò que no es pot traduir en beneficis econòmics no té raó d’existir. Si continuem amb aquesta lògica purament economicista, assistirem a una desertització cultural, humanística i informativa cada vegada més gran i, potser, quan ens n’adonem ja serà massa tard. A l’hora de pensar solucions -ja n’hi ha molts que ho fan- potser caldrà superar el marc mental actual. ¿Si la cultura deixa de ser rendible, deixarem que caigui i ja està? El marc actual ens obliga a pensar en termes estrictament econòmics, però potser l’art, la literatura, el cinema i, en definitiva, les humanitats s’han de començar a valorar d’una altra manera. Passa el mateix amb el periodisme lliure i independent: ¿si no és rendible econòmicament, hi renunciarem com a societat? Cal que ens comencem a fer aquestes preguntes abans no sigui massa tard, perquè un món sense cultura i sense informació és un món inculte i desinformat, una eina perfecta per a la manipulació. I un món sense humanitats és un món deshumanitzat. El marc econòmic, heus aquí la trampa.

El trist episodi de Fotogramas l’ha protagonitzat el grup nord-americà Hearst, fundat l’any 1887 per William Randolph Hearst -sí, el mateix que va inspirar el Ciutadà Kane d’Orson Welles– i amo de la capçalera barcelonina des del 2011. El capital estatunidenc, per tant, al final ha servit per fer fora de la feina un equip que feia dècades que hi posava l’ànima. Però el dòlar no en sap res d’ànimes. Com deia Rato: és el mercat, amics.

És per tot això, també, que rebem amb un gran escepticisme l’entrada de capital de fons d’inversió nord-americans als dos festivals més grans de música de Catalunya -i del sud d’Europa-, el Sónar i el Primavera Sound. A partir d’ara, una part del capital d’aquests dos grans esdeveniments musicals, amb un importantíssim impacte a la ciutat de Barcelona, serà propietat de Providence Equity Partners i de The Yucaipa Companies, respectivament. I, probablement, fins que no es posin en marxa les noves edicions tant de l’un com de l’altre, no sabrem ben bé com afectarà aquesta nova situació dues empreses nascudes a la capital catalana i amb un ADN molt clar. El que no podem evitar, però, és sentir que alguna cosa se’ns escapa. Un fons d’inversió té una voluntat molt clara: generar beneficis. Si no, per què hauria d’invertir? Segurament, ara serà una mica més difícil posar la part artística per damunt del negoci.

Podria semblar que no hi ha alternativa, que s’han de fer les coses així per nassos, però això no és veritat: en l’últim número de la revista MondoSonoro llegim que el festival danès Roskilde, un dels més grans d’Europa, s’enorgulleix de no tenir ànim de lucre i que des del 1971 ha destinat uns 43 milions d’euros a projectes humanitaris i culturals arreu del món. És a dir, que hi ha altres maneres, només cal pensar-hi.

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »