“Viva España, viva el Rey, viva el orden y la ley”

Rate this post

¡Viva España!​

Esclar que sí, sempre que ens estiguem referint als milions d’habitants que la componen. Visca la seva gent lliure, que tingui feina, habitatge, llibertat. Que tinguin somnis pels quals lluitar i ganes de fer-ho. Que defensin amb força el que consideren just. Que convisquin en pau sense que la crispació programada cali als seus ossos.

Que visquin els nostres fills, que creixin feliços i sans. Que no n’hi hagi ni un de sol que passi fam. Que visquin tots i juguin. Que somiïn que algun dia podran ser tot allò que avui desitgen. I que ho aconsegueixin.

Que visquin els nostres pensionistes, que no els robin més.

Que visquin les nostres dones, lliures i sense por. Que estiguin totes tranquil·les perquè no hi haurà ningú que torni a violar-les, pegar-les, silenciar-les o amenaçar-les.

¡Viva el rey! 

Però que visqui a casa seva. No volem hereus que diuen representar-nos sense consultar. No volem més baules d’una cadena absurda i gens democràtica. Volem ser tots iguals: amb les mateixes oportunitats, amb els mateixos drets i amb les mateixes obligacions.

Jo no vull més nenes condemnades a ser reines.

Vull que aquí es pugui jutjar a tothom. Amb plenes garanties. I no vull mantenir la família de ningú pel fet de la seva consanguinitat.

¡Viva el orden!

El que es descobreix en el caos. Perquè no hi ha res més enriquidor que els mil colors, sabors i olors. No és bona la uniformitat si per ella s’entén que alguna cosa es veu ordenada. Visca la paella i visca el cocido, perquè amb una mica d’aquí i una mica d’allà els nostres guisats són més nutritius.

Visca l’ordre que permet conviure i saber-se respectar en el valor de les diferències. I sobre tot un ordre construït entre tots on acceptem les necessitats de cadascú.

¡Y la ley! 

La llei que ens iguala en drets, la que ens blinda davant els abusos. La que materialitza els drets fonamentals. La que no atén a qui ets sinó el que has fet (i el que no). Visca els jutges independents, els que posen el dolent entre reixes, li fan tornar el que han robat i reconeixen a l’innocent la seva condició.

Visca la presumpció d’innocència. I visca els processos ràpids i eficaços.

Visca la justícia amb prou recursos perquè res no quedi en el somni dels justos.

Visca la llibertat per a qui no mereix condemna perquè no va fer res. I visca les reixes per als que abusen creient que no els afecta a ells el que a tothom hauria d’afectar.

Que visqui Espanya, però sobretot, que deixi viure. Perquè últimament això se’ns fa irrespirable. Que deixi viure als justos, als que s’expressen, a les dones, als pensionistes, als que volen governar-se millor d’una altra manera, als que tenen dret a un judici just i una condemna ponderada. Que visqui aquesta Espanya, la de les persones treballadores, de pau i honrades, les que són capaces d’entendre-ho gairebé tot si se’ls explica i és just. Les mateixes que ja no entenen res perquè aquesta Espanya no és la que hauria de ser.

Anar a la font
Bea Talegón

Powered by WPeMatico

Translate »