Visca la Constitució!

Rate this post

Quaranta anys té la Constitució. Aquesta norma superior que sembla que estigui escrita a foc, inesborrable, immutable i que alguns fan servir com si fos un escut. Estan de moda els “constitucionalistes”, com si això volgués dir res.

És curiós que la Constitució sigui un text pràcticament desconegut per la majoria de la societat espanyola. És poc freqüent que un ciutadà mitjà sàpiga què diu aquest text, i si en algun cas n’ha hagut de llegir algun article ha estat per poder constatar que no la respecta ningú.

La Constitució parla de drets fonamentals, d’organització de l’Estat, del que se suposa que és la sobirania a Espanya i de com haurien de funcionar les coses. I el cert és que, en general, quan una se la llegeix (i si escau, se l’estudia), s’adona que com a ideals queden bé, però que hi ha molta distància entre la realitat i el que hi diu.

Provar d’entendre la raó d’aquest disbarat us farà descobrir la quantitat de complicacions, totes legals (i d’altres no tant), que s’han articulat perquè, per més bonic que sigui el que diu la Constitució, la major part d’allò que estableix no es pugui complir en molts casos. I és que, quant a interpretacions, les que en facin als diversos estaments. Sobretot, al Constitucional. Que, per cert, necessita alguna revisió i sembla que ningú no vol posar fil a l’agulla.

Tornant als nostres estimats constitucionalistes, sapigueu que no són els que van demanar que s’apliqués la sacrosanta norma quan es tractava de protegir el dret a l’habitatge de la ciutadania espanyola. Ni quan s’ha posat en perill la llibertat d’expressió. Ni la de pensament. De constitucionalistes, allà no n’hi havia. Allà, de fet, els que ara s’autoanomenen així més aviat estaven a favor de la banca i de la repressió. Deu ser que allà no calia posar-se el vestit de “constitucionalista”, esclar.

La Constitució arriba amb una sorpresa: Villarejo va amenaçar a l’estiu i justament ara veiem que té força possibilitats de guanyar la partida

Com li passa al Rei, que, en els seus discursos últimament tan escoltats, s’omple la Corona parlant de legalitat i d’igualtat i en canvi no se’n recordava pas quan a casa seva mateix, presumptament, alguns estaven saltant-se la legalitat i després han rebut un tracte especial per part de la justícia.

La Constitució arriba amb una sorpresa: Villarejo va amenaçar a l’estiu i justament ara veiem que té força possibilitats de guanyar la partida. Va dir fa mesos que, si no passava el Nadal fora de la presó, descobriria el pastís. I des d’aleshores ha anat deixant anar les seves “bombes” informatives, amb l’avís que l’última estava prevista per abans de Nadal. Segons diuen, l’últim lliurament afectava directament la Casa Reial. I havia de ser prou gros perquè el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, hagi trucat als principals mitjans de comunicació —segons va dir Jon Iñarritu— per demanar-los “responsabilitat d’Estat” i no comentar res si esclatava la “bomba”.

Doncs bé, la “bomba” podria ser una qüestió d’infidelitat per part de l’actual reina cap al rei Felip, suposadament amb el compiyogui, a més d’un compte bancari en el qual Letícia hi tindria vuit milions d’euros. Però, com veieu, als mitjans espanyols ningú no n’ha comentat res, i, pel que diuen, el jutge està considerant deixar Villarejo en llibertat, amb l’ús d’un braçalet de vigilància telemàtica.

Ja ho veieu. Tenim desnonaments, censura, presos polítics, exiliats, repressió i violència policial contra ciutadans pacífics que es manifesten. I una monarquia presumptament corrupta, que assumeix el càrrec per qüestió d’herència i que en lloc de defensar la llibertat d’expressió s’ha posat al costat de la repressió més retrògrada i limitant.

Doncs amb tot això encara hi ha qui celebra els 40 anys d’una norma que només s’ha modificat per posar l’aigua al coll a la ciutadania.

Visca!

Anar a la font
Bea Talegón

Powered by WPeMatico

Translate »