Vila: “He rebut pals a Catalunya per oposar-me a qualsevol decisió unilateral”

L’exconseller d’Empresa i Coneixement, Santi Vila, va dimitir del càrrec abans que el Parlament declarés la independència, el 27 d’octubre. Aquesta decisió va comportar-li crítiques i retrets, i en el seu minut final ha volgut fer-hi referència: “L’acord no va arribar perquè no es van donar les condicions. No perquè demanéssim l’impossible, sinó perquè vam trencar la confiança”. No obstant això, ha admès: “Crec que no va ser una ingenuïtat pensar que el diàleg entre Catalunya i el govern d’Espanya podia ser possible”. 

En aquest sentit, Vila ha defensat que va dimitir “frustrat” en veure que l’expresident Carles Puigdemont “no estava en condicions o no volia convocar eleccions”, tot i que s’ha refermat en la idea que tant ell com els seus companys de govern van “intentar arribar a l’acord” per no arribar a l’1-O i les posteriors declaracions d’independència. Episodis que ha titllat de “col·lapse”. “Com hem pogut arribar a aquest punt? És un despropòsit”, ha asseverat.

▶Santi Vila: “He rebut pals a Catalunya per oposar-me a qualsevol decisió unilateral. Sempre va ser compatible amb la convicció que Catalunya és una nació” #JudiciProcés https://t.co/FWVqAE2qIN pic.twitter.com/MWoC9W2f26

— ARA Política (@ARApolitica) 12 de juny de 2019

L’extitular d’Empresa ha fet al·lusió a les crítiques que va suscitar la seva renúncia al càrrec i ha recordat davant del tribunal que ha “rebut pals” a Catalunya pel fet d’oposar-se a “qualsevol decisió unilateral”. Un rebuig que, no obstant això, “sempre va ser compatible amb una convicció íntima que Catalunya és una nació”. 

Vila, a més, ha volgut defensar la innocència dels seus excompanys de govern i ha assegurat que van actuar “de bona fe”. “No conec els antecedents penals dels meus excompanys”, ha indicat, però “crec que no m’equivoco si dic que, en el pitjor dels casos, han pogut tenir una multa per excés de velocitat”. En aquesta línia, ha exposat que el 26 d’octubre les “persones il·lustres, dialogants i pactistes” que hi havia, ha assegurat, tan a Madrid com a Barcelona, “van volar donar l’enèsima oportunitat al diàleg”. “Aleshores cap bona persona podia creure que això acabaria en aquest despropòsit”, ha reblat. I ha afegit: “Enlloc estava escrit que les coses acabarien com van acabar el 27 d’octubre”.

Borràs: “Cap dels meus companys va pensar en la violència per assolir els seus objectius” 


“Escolta Espanya la veu d’un fill que et parla en llengua no catalana”. Meritxell Borràs, exconsellera de Governació ha citat l’Oda a Espanya’ de Joan Maragall en l’inici del seu al·legat final. Visiblement emocionada en al·ludir el seu pare, traspassat poc abans de la celebració del referèndum, l’exconsellera ha recordat que el poema acaba amb “un desacord: adéu, Espanya”. 

“Sempre s’han buscat fórmules per donar resposta a la realitat catalana, però totes han estat ofegades”, ha reiterat l’exconsellera, que ha defensat l’1-O com una “voluntat més de millorar l’autogovern de Catalunya” i que, com va passar amb l’Estatut del 2003, “tampoc no va poder ser”. “Aquest és un capítol més de supervivència del nostre país”, ha manifestat. 

Com també Vila i Mundó, l’extitular de Governació ha reiterat el pacifisme dels seus excompanys de govern i ha afirmat que el mes d’octubre del 2017 “no hi va haver clima de violència ni d’insurrecció”, sinó que el que hi ha és un “conflicte polític, que no és poc”. “He tingut una gran relació amb els meus companys de govern i a cap d’ells se’ls va passar pel cap recórrer a la violència per assolir el seu objectiu”, ha insistit Borràs, que ha estès aquesta reflexió als casos de l’expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, i els president de l’ANC i Òmnium, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. 

“Algú hauria de tenir en compte”, ha considerat Borràs, “que vindran nous polítics i que l’anhel de bona part de Catalunya de decidir el seu encaix en una Europa moderna, continuarà”. “Sóc positiva”, ha conclòs.

Mundó: “Aquest judici és un fracàs de la política”

“La meva intervenció serà curta”, ha anunciat l’exconseller de Justícia a l’inici del seu al·legat final. Una intervenció que ha dedicat pràcticament en exclusiva a sol·licitar l’alliberament dels excompanys de govern i a denunciar el “fracàs” del judici. “Aquest judici és un fracàs de la política”, ha apuntat Mundó, que ha valorat que “si qüestió d’origen polític, acaba en mans de la justícia, és un fracàs col·lectiu”. “Crec en la política i crec en la justícia”, ha indicat, dos elements que ha dit “són essencials per enfortir una societat democràtica”. 

“Estem a temps de trobar camins que ens portin a solucions. Enrocar-nos en unes mateixes posicions sense sortida és una equivocació”, ha sentencia. En aquest sentit, l’exconseller ha reivindicat “estar a l’altura de les circumstàncies” davant d’un conflicte que “reclama respostes dialogades i pactades”. 

Les últimes paraules de Mundó han anat dirigides per “expressar el desig de milers de persones: sol·licitar al tribunal que els nou companys presos puguin sortir de presó i abraçar la seva família”. “Això és el que més importa ara mateix”, ha conclòs. 

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: