Victòria històrica de Narendra Modi, el líder més divisiu de l’Índia

Narendra Modi, el primer ministre més poderós i més divisiu que ha tingut mai l’Índia, es va catapultar dijous cap a la victòria més aclaparadora d’un líder a l’Índia en les últimes dècades. El segell d’ultranacionalisme hindú i polítiques favorables a les empreses sembla haver jugat impressionantment bé per a Modi, i ha aconseguit contrarestar el malestar entre la població per no haver complert la seva promesa de reduir l’atur al país.

Amb la majoria dels vots comptats, Modi s’erigia ahir en el primer cap de govern indi que porta el seu partit a guanyar per àmplia majoria en dues eleccions consecutives, amb força més dels 272 escons que necessita en un Parlament de 543 seients. El seu partit, el Partit Bharatiya Janata (BJP), eleva la majoria que tenia fins ara i els partits que li acostumen a donar suport a la cambra també han pujat.

Una victòria més important del que s’esperava que s’explica possiblement per una participació electoral digna dels llibres d’història. En set fases, durant 39 dies (del 12 d’abril al 19 de maig), més de 600 milions d’indis van emetre el seu vot. Els experts diuen que ha sigut la personalitat de Modi, que enfronta intensament els indis, el que ha conduït a una participació del 67%, la més alta mai registrada a l’Índia.

Fins i tot alguns votants preocupats per l’alt índex d’atur o als quals no els agrada la manera com Modi ha esperonat la divisió religiosa, diuen que encara el veuen com el millor líder per a l’Índia. “Els agricultors tenim molts problemes”, deia Vinay Tyagi, agricultor de blat i canya de sucre a l’estat Uttar Pradesh. “Però tot i així hem votat el BJP, perquè no hi havia cap alternativa per a nosaltres. Els altres candidats no eren bons”.

Icona nacionalista

Molts indis veuen Modi, de 68 anys, com una icona nacionalista. S’ha enfrontat a la Xina, està gairebé en guerra amb el Pakistan i ha acostat l’Índia als Estats Units. S’anomena a si mateix el chowkidar (vigilant) de l’Índia i el seu èxit té a veure també amb l’auge actual dels líders populistes arreu del món.

Tot i que ha construït la seva reputació com un activista que parla el llenguatge de la gent comú, els seus detractors diuen que les seves polítiques estan dividint el delicat teixit social de l’Índia. El seu compromís amb la majoria hindú, a la qual dona cada cop més poder, fa por a la minoria musulmana i està deixant el país cada cop més polaritzat.

Sota el seu mandat, s’han disparat els linxaments populars -sobretot a musulmans-, la representació musulmana al Parlament ha caigut fins al seu nivell més baix en dècades i els hindús de dretes s’han sentit encoratjats per empènyer una agenda ultra que fins i tot inclou la idolatria de l’home que va disparar mortalment a l’heroi de la independència índia, Mahatma Gandhi.

Però en la política índia actual no hi ha cap altra figura que pugui acostar-se a l’aura que ostenta Modi. El seu partit, de lluny el més ric i agressiu de l’Índia, ha construït el que la crítica denomina un culte a la personalitat, fins al punt que Modi parla d’ell mateix en tercera persona als seus discursos. “¿Esteu contents que Modi entri a matar a les cases?”, va sorprendre en un míting recent, en al·lusió a l’atac que va ordenar al febrer contra el Pakistan. “¿El vostre pit no s’omple d’orgull?”

Els analistes polítics el denominen com “el més gran que la vida”, “un personatge cinematogràfic” i algú que té un sisè sentit innat per saber “el que vol la gent”. “Modi s’ha encastat en la consciència de tots els indis”, deia Arati Jerath, destacat columnista de diaris. Per contra, Rahul Gandhi, el líder del partit de l’oposició (Congrés Nacional Indi) i l’escissió d’una llarga dinastia política, és àmpliament percebut, fins i tot per alguns dels seus partidaris, com un líder massa tou. I, encara que el seu partit es presentava com l’unificador del país, els resultats electorals mostren que el Congrés, que abans era el partit dominant, ha patit una segona derrota desastrosa consecutiva.

Copyright The New York Times

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: