Víctimes del 155: refugiats, gent gran, joves investigadors…

Rate this post

Hi ha la cara més visible de l’aplicació de l’article 155, amb més de 250 persones cessades i una quarentena d’organismes suprimits o intervinguts. Però hi ha un rostre menys visible, que és el del dia a dia de l’administració de la Generalitat, que també s’ha vist greument afectat. Així queda constatat en el tercer informe de Servidors.cat. La plataforma de treballadors públics ha fet públic aquest dijous el seu inventari de danys, que ha entregat al president del Parlament, Roger Torrent.

Algunes xifres que aporten des d’aquesta plataforma, nascuda arran de la repressió i la intervenció de l’Estat, posen llum a la realitat del 155. A banda dels exiliats, presos i detinguts, i dels organismes suprimits o tutelats des de Madrid, ha tingut altres afectacions. Un total de 108 iniciatives de llei estan decaigudes. El Govern espanyol ha nomenat dotze càrrecs a dit. S’han detectat fins a 92 afectacions en la contractació. Hi ha 21 línies de subvencions aturades. I s’han perdut almenys vuit oportunitats econòmiques.

“L’Administració de la Generalitat no funciona amb normalitat, com afirmen propagandísticament les autoritats espanyoles mentre la mantenen escapçada, vigilada, al ralentí i amb un nivell d’activitat molt inferior a l’habitual”, denuncien des de Servidors.cat. “Mai no havia funcionat tan malament i aquest Inventari de danys així ho confirmarà”, afegeixen.

 

Refugiats i persones amb discapacitat

Hi ha una vintena de línies de subvencions bloquejades. Una d’elles és el programa temporal per a l’atenció de menors no acompanyats. “Aquest bloqueig perjudica no solament als menors no acompanyats que no reben l’atenció que els correspon sinó també als professionals (235) que resten pendents que es faci efectiva la seva contractació”, denuncien. També hi ha bloqueig en la contractació de personal investigador juvenil o en la creació de places amb finançament públic per a gent gran, persones amb discapacitat i persones amb malaltia mental.

Entre la trentena de programes afectats, segons Servidors.cat, hi ha el de millora de l’ocupabilitat de les persones immigrades, refugiades i retornades, el de suport als catalans en procés d’emigració i emigrats, o de ciutadania activa contra les discriminacions, el racisme i les ideologies de l’odi. També les prestacions d’ajuda al pagament de lloguers. No coneixen l’execució d’aquestes actuacions com a conseqüències de la intervenció econòmica de la Generalitat. El conveni de col·laboració en violència de gènere està paralitzat.

Lleis i projectes

Com a conseqüència de la dissolució del Parlament per part de Rajoy, amb una facultat que no tenia atribuïda, han decaigut fins a 71 iniciatives legislatives en tràmit al Parlament. Entre aquestes hi ha els projectes de llei de mesures urgents en matèria de contractació pública; per a la igualtat de tracte i la no-discriminació, o de votació electrònica per als catalans a l’estranger. També la proposició de llei contra l’abús bancari o de reconeixement del dret d’acompanyament de gossos escorta i terapèutics a les dones víctimes de la violència de gènere, o la ILP de mesures urgents per a l’habitatge.

També han decaigut fins a 16 iniciatives legislatives en tràmit a Govern, com l’Avantprojecte de llei de fórmules de gestió de l’assistència sanitària amb càrrec a fons públics o l’Avantprojecte de llei de l’impost sobre les emissions portuàries de grans vaixells.

Oportunitats econòmiques perdudes

La plataforma de treballadors públics també lamenta que s’han perdut oportunitats econòmiques com a conseqüència de la intervenció de les institucions d’autogovern. Posen alguns exemples, com la no realització d’actuacions de les oficines d’ACCIÓ a l’exterior, el veto de l’Estat al Port de Barcelona per fer missions comercials a l’estranger, el cost econòmic de la celebració d’eleccions en dia laborable o el problema de finançament de TV3, que suposa un risc per a les productores audiovisuals catalanes.

Indefensió jurídica

L’aplicació del 155 també ha generat una situació d’indefensió jurídica, després que la Generalitat hagi passat a estar tutelada per l’Estat. Això va veure’s, per exemple, en el cas de les obres de Sixena, quan el ministre Méndez de Vigo va obligar la Generalitat a retirar un recurs per l’ús de la força en el traslladat ni va permetre la presentació d’accions de defensa del patrimoni. També quan la Generalitat no es persona en la causa contra la violència policial de l’1 d’octubre o quan Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel govern espanyol contra la llei catalana del comerç, serveis i fires, i en conseqüència es suspèn la normativa

Anar a la font
Nicolas Tomás

Powered by WPeMatico

Translate »