Valverde troba la fórmula: Arthur

Rate this post

Ernesto Valverde va veure la llum a Londres. L’entrenador va trobar la fórmula perquè l’equip recuperés el control a partir de la pilota. El Barça va retrobar-se amb la seva millor versió a Wembley, un estadi que ja és una segona casa per als culers. I tot això, gràcies a un canvi: Arthur Melo per Ousmane Dembélé. Enviar Philippe Coutinho a la banda i entregar-li el mig del camp a Arthur va canviar-li la cara al Barça, molt més còmode amb el futbol de toc que amb el de contracop.

Més enllà de l’exhibició de Leo Messi, que va tornar a demostrar que juga un graó per sobre de qualsevol rival, el nom propi de la victòria del Barça contra el Tottenham va ser Arthur. El migcampista brasiler tenia la gran oportunitat per justificar el moviment del club, que va avançar la seva incorporació quan va saber que Andrés Iniesta feia les maletes per jugar al Japó. I no la va desaprofitar. 

El Barça, amb les línies molt més juntes, va fer un esforç per recordar què l’havia fet gran i oblidar així una ratxa de tres partits sense guanyar. La pressió alta i engegada gairebé sempre per Luis Suárez empenyia la defensa i arrossegava el mig del camp. L’equip intentava moure’s en 50 metres. Menys esforços i més intensos. El Tottenham corria molt més. El Barça recuperava la pilota i no la perdia perquè, entre altres coses, passava per les botes d’Arthur, que juga amb el ‘8’ d’Iniesta però té més coses en comú amb el ‘6’ de Xavi Hernádez.

Gol Barça Tottenham Champions Coutinho Messi EFE

Arthur va acceptar la pressió dels anglesos i la va superar a base de controls orientats, retalls amb el maluc i passades al primer toc. No és ràpid i només fa uns mesos que s’entrena amb els seus companys, però parla l’idioma Barça, incomprensible per a molts futbolistes. El seu talent natural també l’expliquen els números: 70 passades. Tres menys que Ivan Rakitic i tres més que Sergio Busquets, els seus companys al mig del camp. 

La seva entrada va provocar que el Barça abandonés les anades i vingudes. L’equip sempre atacava amb criteri i no es partia quan havia de córrer cap enrere. El seu futbol barreja bé amb el de Messi i això és un argument de pes que pot condemnar Dembélé i Arturo Vidal, que no va dubtar a exterioritzar el seu malestar quan els seus companys encara celebraven la victòria al vestidor de Wembley

Valverde ja sap què hi ha. Amb Arthur fent d’interior i Coutinho d’extrem el Barça va quallar el millor partit des que va arribar a la banqueta del Camp Nou fa poc més d’un any. A València té una altra oportunitat per consolidar una alineació que pot deixar en anècdota la derrota contra el Leganés i els empats contra el Girona i l’Athletic Club.

Anar a la font
Aleix Torres

Powered by WPeMatico

Translate »