Una versió desdramatitzada de ‘Mrs. Dalloway’ al TNC

‘Mrs Dalloway’

TNC. 12 de desembre

Mrs. Dalloway és una de les novel·les mes conegudes de Virginia Woolf. Un relat ambientat entre guerres i protagonitzat per una dona de l’alta societat anglesa que prepara una festa. L’anirem coneixent en un joc temporal de flash-backs –atrevit i en el seu moment moderníssim– sobre les seves relacions sentimentals i els seus anhels des que era jove. Llegint alguns dels soliloquis de Clarissa Dalloway, colpeix la profunditat en la descripció dels estats d’ànim, de les il·lusions perdudes, de la buidor de la vida i d’aquells moments de felicitat prohibida.

Una profunditat que gairebé s’esfuma en la versió teatral escrita a sis mans per Michael De Cock, Anna Maria Ricart i Carme Portaceli, tant per una actualització temporal que descontextualitza el discurs feminista de la autora com pel to merament expositiu de la narració, que neutralitza la força dramàtica d’una dona víctima de la seva fragilitat emocional i d’un model social.

Blanca Portillo entra en la vida de ‘Mrs. Dalloway’

Aquest marc temporal contemporani condiciona el desenvolupament del relat i també afecta l’interès de la trama tot reduint el protagonisme de la senyora Dalloway a uns monòlegs i un diàleg, segurament excessiu, amb qui va ser el seu primer amor (Peter), que agafa almenys tant protagonisme com ella. Trobem a faltar veure allò que no es veu, que no s’ensenya però que viu dintre d’ella.

I no és un problema de la interpretació de Blanca Portillo, que domina l’escenari amb autoritat i que es posa el públic a la butxaca quan baixa entre els espectadors i els converteix, així, en convidats de la festa. I tampoc ho es de la resta d’un equilibrat repartiment, ni d’una posada en escena luxosa, molt ben il·luminada, no menys ben vestida i que es deixa veure amablement. No. La qüestió és la manca d’emoció d’un relat que es queda a la superfície. Això ens passa fins i tot en un canvi important com la substitució del deprimit exsoldat Septimus de l’original per un alter ego de la mateixa Woolf, una escriptora pertorbada (Angelica), que, com aquell, acabarà suïcidant-se i provocarà la reflexió final de la protagonista sobre l’alliberament absolut per la mort.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: