Una qüestió d’injustícia

Rate this post

En complir-se una setmana de la vaga de fam indefinida que ha encetat Jordi Sànchez com a protesta per les dilacions del Tribunal Constitucional sobre els recursos dels presos polítics independentistes catalans, membres del Cercle Catalanista de l’Ateneu Barcelonès han emès un comunicat en què denuncien la situació que pateix.

El Cercle Catalanista és una tertúlia política de composició transversal, formada per intel·lectuals i periodistes de la qual també forma part Sànchez, l’expresident de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC). 

La vaga de fam l’estan seguint també els consellers destituïts pel 155 Jordi Turull, també des de fa 8 dies; Quim Forn i Josep Rull, des de dimarts passat. A continuació reproduïm íntegre el comunicat.

Una qüestió d’injustícia

“Des del moment en què es va constituir, el Cercle Catalanista de l’Ateneu Barcelonès ha estat un espai de trobada i debat transversals. Un àmbit on el catalanisme de diferents tendències ha pogut contrastar opinions i debatre qüestions que afectaven tots els àmbits de la nostra convivència. Un lloc de diàleg que ha encarat amb pluralitat els temps convulsos que ha travessat el nostre país. De fa uns mesos, però, aquest espai que es vol de civilització ha quedat profundament alterat incivilitzadament. Assistim desolats a l’absència obligada d’un dels nostres membres, Jordi Sànchez, en presó preventiva des de fa més d’un any. Aquests dies, com la resta de l’opinió pública, hem sabut que ell i els dirigents independentistes també reclosos a Lledoners, Jordi Turull, Quim Forn i Josep Rull, han començat una vaga de fam en protesta per la tardança i l’actitud amb què els membres del Tribunal Constitucional responen als seus recursos. Aquesta darrera i injustificable anomalia ens porta a fer públiques una sèrie de reflexions:

La tardança amb què el Tribunal Constitucional ha reaccionat davant els recursos dels presos i dirigents independentistes catalans, que s’acumulen en aquesta instància de fa mesos, no és cap excepció. És una peça més dins un immens trencaclosques d’arbitrarietats i excessos policials i judicials.

La resposta de les institucions de l’Estat espanyol davant el que elles mateixes han titllat de “desafiament separatista” les distancia greument dels models homologables amb què han d’actuar la policia i la justícia en un Estat de dret.

Les actuacions policials i judicials a Espanya contra aquest “desafiament” evidencien irregularitats gravíssimes que les contaminen i les haurien d’invalidar. En tot aquest temps ha quedat ben clar que cadascuna d’aquestes instàncies ha actuat més amb ànim d’escarment i revenja que no d’aclarir els fets que pretenen jutjar.

Una de les evidències que més comprometen l’actuació judicial espanyola en aquest sentit han estat les decisions encadenades d’altres instàncies de la justícia dins la Unió Europea. Unes instàncies que han desautoritzat les peticions dirigides des d’Espanya de repatriació de líders independentistes. Cap d’aquests tribunals ha avalat la tipologia dels delictes que la fiscalia espanyola atribueix als polítics catalans.

Les peticions dels líders independentistes catalans han fet reaccionar també organitzacions humanitàries internacionals. Ha estat el cas, per exemple, d’Amnistia Internacional, que ha reclamat la llibertat de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart perquè considera que no “hi ha cap justificació per a mantenir-los en presó preventiva” i proclama que aquesta decisió del Tribunal Suprem d’Espanya constitueix “una restricció desproporcionada dels seus drets a la llibertat d’expressió i la reunió pacífica”.

La resposta de les instàncies judicials espanyoles a les decisions dels seus homòlegs europeus i a les denúncies de les organitzacions que vetllen pels drets humans constata que en tot aquest procés no tenen cap intenció de garantir els principis bàsics que han de guiar l’acció de la justícia.

Cal, doncs, que s’organitzi una mobilització social més intensa i que augmentin les denúncies públiques, a Catalunya, a Espanya i al món, que deixin en evidència tanta arbitrarietat i tant d’excés. La justícia espanyola és incapaç de garantir un procés just als dirigents independentistes catalans. Som davant, doncs, d’un cas clar d’injustícia, que només es podrà reconduir quan els recursos d’aquests presos polítics arribin a instàncies internacionals. Aquestes decisions, però, faran tard i no hauran pogut evitar un càstig immerescut i repugnant. Mentrestant, cal multiplicar, en quantitat i en intensitat, totes les accions públiques que qüestionin tanta injustícia.

Barcelona, 10 de desembre de 2018

Signen aquest comunicat els següents membres del Cercle Catalanista de l’Ateneu Barcelonès:

Francesc-Marc Álvaro, Jaume Badia, Francesc Cabana, Salvador Cardús, Jordi Casassas, Agustí Colomines, Juste de Nin, Ricard Domingo, David González, Marina Llansana, Ferran Mascarell, Ventura Pons, Mònica Sabata, Vicent Sanchis, Marçal Sintes, Joan Pere Viladecans i Vicenç Villatoro.”

 

 

 

Anar a la font
Cercle Catalanista de l’Ateneu Barcelonès

Powered by WPeMatico

Translate »