Una nit de luxe i refilades disco amb Mariah Carey

Aromes de luxe ahir als Jardins de Pedralbes abans del concert de Mariah Carey, amb entrades que anaven dels 118 als 258 euros. L’espectacle tenia un preu, i no era barat. D’acord amb aquestes coordenades, la cantant de Nova York es va presentar amb una posada en escena generosa davant un auditori de 3.000 persones: varietat en el vestuari, simpatia en els parlaments i una banda llarga amb coristes i ballarins acrobàtics. També va tenir espai per reivindicar, a través de cançons de la banda sonora, la pel·lícula Glitter (2001), una de les aventures més catastròfiques de Carey. D’altra banda, es tracta d’una artista que en gairebé trenta anys de carrera ha ofert grans moments com a baladista i com a cantant de R&B amb coses que ha influït en dives posteriors com Ariana Grande. Com a exemple de la primera, els superèxits Hero i Without you, i de la segona, bona part de l’últim disc, Caution, pretext de la gira que ahir va desembarcar al Festival Jardins de Pedralbes.

Tot i la vàlua musical, un dels grans misteris de la indústria musical és com s’ho fa Carey per sobreviure a paròdies i autoparòdies sense perdre el somriure. Tant és que justifiqui un concert a l’Aràbia Saudita perquè així contribueix, va dir en el seu moment, a “la dissolució de la segregació de gènere” com que converteixi casa seva en un plató nadalenc més enllà del somni més xaró de Walt Disney. Sempre tira endavant, també malgrat estranys cops de timó artístics i revelacions domèstiques si més no sorprenents, com la que es desprenia d’aquella demanda per assetjament sexual presentada per una exrepresentant, Stella Stolper, que acusava l’estrella de “fer coses sexuals” davant d’ella. La demanda, però, no va prosperar perquè les parts van arribar a un acord. I fa uns dies, amb el tram europeu de la gira Caution en marxa, donava titulars perquè, segons un sobreescandalitzat Daily Mail, Carey feia servir les targetes de crèdit del personal al seu servei per amagar visites a clíniques de cirurgia estètica i compres en botigues de luxe… i fins i tot a un supermercat ecològic on es va gastar uns 175 euros. En qualsevol cas, allò que no té ni cap ni peus en un món convencional és possible en l’univers de Mariah Carey, i ella és capaç de transmetre que res no l’afecta, tal com va passar ahir a Pedralbes durant una hora i quart amb una vintena de cançons comprimides.

La versió nadalenca del món de Mariah Carey va passar per Madrid l’any passat, i ahir va fer escala a Barcelona la versió estiuenca, que s’assembla molt a l’univers de Las Vegas però a l’aire lliure en comptes d’aixoplugat en un casino. Com és habitual en estrelles pendents de la imatge fins al paroxisme, Carey va restringir l’accés de periodistes gràfics al concert: la foto la tria ella i la distribueix el festival; cosa ben curiosa quan una allau de telèfons va immortalitzar-la tan bon punt va sortir a l’escenari mentre sonava A no no, una de les peces de Caution. El concert va ser un no parar de grans èxits, sobretot del anys 90, amarats d’una sonoritat de club de disco-house per a nostàlgics sense complexos que va catapultar l’impacte d’ Always be my baby i del mix de Fantasy i Can’t take that away.

El concert, que va començar amb gairebé mitja hora de retard, va tenir un to de celebració des del principi, amb l’entrada triomfal de la diva, que va ocupar el centre de l’escenari, des d’on va presidir el xou optant pel minimalisme gestual (en contrast amb els ballarins) i apostant per la veu. Les refilades a Dreamlover van ser èpiques i el R&B amable va fer que el públic comencés a gronxar-se en un estat d’ànim d’alegria preeufòrica. L’exhibició vocal va seguir amb You don’t know what to do i Emotions. Tret d’algun moment com la balada My all, que Carey va fer senyal de cantar en castellà (va avortar l’operació amb una rialla), Pedralbes era una festa, també en els interludis, que ella aprofitava per canviar de vestit. Clarament sobraven les cadires, i encara més quan va atacar la versió de Last night a DJ saved my life. La música, al cap i a la fi, sembla que està salvant Mariah Carey, inimitable en el seu univers i pletòrica en el previsible grand finale en que va cantar We belong together, Hero i Without you. Dit i fet, una hora i quart amb una diva.

Anar a la font – Ara.cat

Deixa un comentari

%d bloggers like this: