Una nit a l’òpera

Rate this post

Per un atzar del destí, vaig anar a veure ‘I puritani’ mentre la Caballé agonitzava. Ho vaig saber lendemà, és clar. Com que no soc un espectador habitual del Liceu i com magrada anar als espectacles amb una mica de documentació a la motxilla, havia escoltat, uns dies abans, alguna gravació de la soprano. Les àries ‘Ah, vieni ai tempio’, per exemple, o ‘Vien diletto’ o el duo ‘Vieni fra queste braccia’, amb Alfredo Kraus, que és el que em va agradar més, perquè per a un indocumentat de lòpera com jo, és la més fàcil, és a dir, la que té més possibilitats de quedar-se en la memòria musical. Lendemà, quan vaig saber que la Caballé havia mort, encara lentonava, matussera, a la dutxa, perquè és una peça damor que se tacaba enganxant.

Seguir leyendo….

Anar a la font

Powered by WPeMatico

Translate »