Una gran sequera a dalt

“No importa el sistema, la idea continuarà sent la mateixa.” Francisco insisteix sempre que l’esquema tàctic no és cap prioritat, perquè al final els jugadors es comporten seguint un patró de joc, “la idea” a la qual es refereix, sigui quina sigui la disposició per la qual opti. Tot i això, també és cert que el dibuix utilitzat potencia les característiques de certs jugadors i en limita d’altres. No és el mateix el Monchu que juga d’interior més alliberat en el 4-3-3, que el que ho fa en un doble pivot en el 4-4-2 o el 4-2-3-1; com tampoc és el mateix el Sylla que juga acompanyat a la punta de llança en el 4-4-2, dibuix amb el qual ha marcat 4 dels 5 gols que ha fet, que el que ho ha de fer sol en el 4-3-3 o el 4-2-3-1. Amb aquests equilibris ha de jugar Francisco, que també s’ha vist condicionat a l’hora de fer les alineacions per les baixes que han colpejat el grup amb assiduïtat. “Hem anat canviant el sistema depenent dels jugadors disponibles i del rival, que influeix. Els sistemes ens donen variants”, explica el tècnic, que darrerament pot comptar amb gairebé tothom. “Tenim possibilitats i estem intentant treure el millor de cada jugador”, diu.

Són, majoritàriament, dos els dibuixos que ha fet servir Francisco: el 4-4-2 (10 jornades) i el 4-3-3 (8 jornades). I els resultats amb tots dos són semblants. Amb el primer, l’equip ha guanyat el 40% dels partits que ha jugat, mentre que amb el segon, el 37,5%. I pel que fa als gols, també xifres similars; amb el 4-4-2 encaixa 0,7 gols per partit i en fa 0,9, mentre que amb el 4-3-3 en rep 0,75 i en marca menys, 0,65. Sigui com sigui, amb cap dels dos dibuixos arriba al gol per partit.

I és precisament aquest un dels principals dèficits del Girona durant la temporada; la poca producció ofensiva que registra en els enfrontaments. Al conjunt blanc-i-vermell li costa molt generar situacions de gol, i per tant marcar. Amb 17 dianes a favor és el 19è equip que menys n’acumula en la lliga; només dos equips n’han celebrat menys: l’Albacete (16 gols), que tot just aquesta jornada ha sortit de la zona de descens després d’estar-s’hi pràcticament tota la lliga, i l’Alcorcón (13 gols), que és el cuer. Unes xifres molt baixes, lluny de les dels conjunts que lluiten per l’objectiu del Girona, que és estar en el play-off, uns llocs que té ara a quatre punts, una distància que no és més àmplia perquè a la seva porteria sí que està encaixant poc, ja que amb 18 gols en contra és el quart menys golejat. És clar que el problema és a dalt. Quan l’equip té la pilota, està sec. De fet, aquest Girona, ara mateix, és el menys fructífer ofensivament de la història del club en la categoria de plata. Després de 23 jornades, mai un conjunt blanc-i-vermell havia marcat tan poques dianes.

Això no depèn del dibuix en aquest equip dirigit per Francisco, ja que no n’hi ha cap amb el qual ataqui molt millor. L’índex d’arribades a l’àrea rival de l’equip i les rematades a porteria no difereixen gaire entre un sistema i l’altre. Amb el 4-4-2, l’equip remata de mitjana 9,7 vegades i amb el 4-3-3, ho fa 9,3. Tampoc la claredat d’aquests xuts és gaire diferent depenent de l’esquema utilitzat, ja que amb el 4-4-2, el 2,7% dels xuts van a porteria i el 6,1% són des de dins de l’àrea; mentre que amb el 4-3-3 són 3,3 els que troben porteria i 5,5 els que es fan dins de l’àrea.

Amb el 4-2-3-1 (4 partits), que propicia l’entrada de Samu Saiz de mitjapunta per darrere del 9, sí que hi ha una millora substancial dels números en el pla ofensiu: l’equip té un pèl més la possessió (51%), remata més (14) i troba els tres pals també més (4,75), però en canvi, i molt important, també és el sistema amb el qual registra més derrotes: ha perdut el 25% dels matxs.

Comparativament

En total doncs, el Girona en les 23 jornades acumula una mitjana de 48,1% de possessió i fa 10,4 xuts per partit, dels quals 3,2 van a porteria i 5,7 són des de dins de l’àrea. Tenint en compte aquests guarismes i posant-los de costat amb altres rivals, per exemple amb el primer classificat, el Mallorca (32 gols a favor), evidentment està per sota. L’equip entrenat per Luis García Plaza té de mitjana un 51,7% de possessió, fa 11 xuts, dels quals 4,4 a porteria i 6,3 des de dins de l’àrea. Amb la comparativa amb el líder perd, i amb la del sisè classificat, l’objectiu dels blanc-i-vermells, també, tot i que la diferència no és tanta. L’Sporting (21 gols a favor) suma un 52,4% i remata 10,5 vegades; d’aquests xuts 3,8 van a porteria i 5,6 són des de dins de l’àrea.

Així, aquest volum ofensiu no és suficient per al Girona, que està obligat a incrementar-lo per tal de pal·liar la sequera a la zona ofensiva, on també es considera imprescindible un pas endavant dels puntes –Stuani, Sylla i Nahuel–, que fa sis jornades que no marquen.

Anar a la font – El Punt Avui – Esports

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

%d bloggers like this: